Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Física і Urà (planeta)
Física і Urà (planeta) tenen 19 coses en comú (en Uniopèdia): Calor, Camp magnètic, Catàleg d'estels, Electró-volt, Estel, Infraroig, John Couch Adams, Lluna, Molècula, Neptú (planeta), Planeta, Pressió, Protó, Segon, Sistema solar, Sol, Telescopi, Terra, Ultraviolat.
Calor
Quan el carbó crema, desprèn calor gràcies a la transformació de l'energia química La calor (de símbol Q) és una forma d'energia que es produeix amb el moviment cinètic de les molècules d'un cos o partícula.
Calor і Física · Calor і Urà (planeta) ·
Camp magnètic
Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.
Camp magnètic і Física · Camp magnètic і Urà (planeta) ·
Catàleg d'estels
Un catàleg d'estels és un catàleg astronòmic format per una llista d'estels.
Catàleg d'estels і Física · Catàleg d'estels і Urà (planeta) ·
Electró-volt
Un electró-volt (símbol: eV) —de vegades electronvolt, que també és correcte— és la quantitat d'energia adquirida per un electró lliure en travessar un camp elèctric amb una diferència de potencial d'un volt.
Electró-volt і Física · Electró-volt і Urà (planeta) ·
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Estel і Física · Estel і Urà (planeta) ·
Infraroig
Esquema de l'espectre electromagnètic L'infraroig, radiació infraroja o llum infraroja (IR) és la part de l'espectre electromagnètic amb una longitud d'ona més llarga que la llum visible però més curta que la radiació de microones.
Física і Infraroig · Infraroig і Urà (planeta) ·
John Couch Adams
John Couch Adams (Laneast, Anglaterra, 5 de juny de 1819 – Cambridge, Anglaterra, 21 de gener de 1892), va ser un matemàtic i astrònom anglès.
Física і John Couch Adams · John Couch Adams і Urà (planeta) ·
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Física і Lluna · Lluna і Urà (planeta) ·
Molècula
Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).
Física і Molècula · Molècula і Urà (planeta) ·
Neptú (planeta)
Neptú és el vuitè i últim planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Física і Neptú (planeta) · Neptú (planeta) і Urà (planeta) ·
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Física і Planeta · Planeta і Urà (planeta) ·
Pressió
La pressió (símbol P) és la magnitud física que mesura la força instantània en una unitat de superfície, aplicada en direcció perpendicular a aquesta.
Física і Pressió · Pressió і Urà (planeta) ·
Protó
En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).
Física і Protó · Protó і Urà (planeta) ·
Segon
Un rellotge atòmic del 1997 a Alemanya. El segon (s) és una unitat de temps i una de les set unitats base del Sistema Internacional.
Física і Segon · Segon і Urà (planeta) ·
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Física і Sistema solar · Sistema solar і Urà (planeta) ·
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Física і Sol · Sol і Urà (planeta) ·
Telescopi
Telescopi refractor de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena. Telescopi refractor. Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents.
Física і Telescopi · Telescopi і Urà (planeta) ·
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Física і Terra · Terra і Urà (planeta) ·
Ultraviolat
L'ultraviolat, radiació ultraviolada o llum ultraviolada (UV) és la radiació electromagnètica amb una longitud d'ona menor que la de la llum visible i major que la dels raigs X. La seva longitud d'ona fa aproximadament de 400 a 15 nanòmetres i presenta energies d'entre 3 i 124 eV.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Física і Urà (planeta)
- Què tenen en comú Física і Urà (planeta)
- Semblances entre Física і Urà (planeta)
Comparació entre Física і Urà (planeta)
Física té 283 relacions, mentre que Urà (planeta) té 163. Com que tenen en comú 19, l'índex de Jaccard és 4.26% = 19 / (283 + 163).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Física і Urà (planeta). Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
