Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Física і Història de l'astronomia
Física і Història de l'astronomia tenen 38 coses en comú (en Uniopèdia): Albert Einstein, Aristòtil, Astronomia, Big Bang, Ciència, Ciències naturals, Claudi Ptolemeu, Cosmologia, Edat antiga, Edat mitjana, Epistemologia, Eratòstenes, Espectre, Estel, Europa, Forat negre, Galileo Galilei, Gravetat, Hiparc de Nicea, Immanuel Kant, Isaac Newton, Johannes Kepler, Llei de la gravitació universal, Lluna, Massa, Matemàtiques, Mecànica, Planeta, Plató, Relativitat general, ..., Sistema solar, Sol, Telescopi, Temperatura, Teoria de la relativitat, Terra, Univers, Urà (planeta). Ampliar l'índex (8 més) »
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Albert Einstein і Física · Albert Einstein і Història de l'astronomia ·
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Aristòtil і Física · Aristòtil і Història de l'astronomia ·
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Astronomia і Física · Astronomia і Història de l'astronomia ·
Big Bang
El big bangAquesta expressió anglesa és la que s'utilitza habitualment, tant en els mitjans de comunicació com en la literatura científica.
Big Bang і Física · Big Bang і Història de l'astronomia ·
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Ciència і Física · Ciència і Història de l'astronomia ·
Ciències naturals
Les ciències naturals són aquelles que tenen per objecte l'estudi de la naturalesa.
Ciències naturals і Física · Ciències naturals і Història de l'astronomia ·
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Claudi Ptolemeu і Física · Claudi Ptolemeu і Història de l'astronomia ·
Cosmologia
La cosmologia és l'estudi de l'estructura i la història de l'Univers a gran escala.
Cosmologia і Física · Cosmologia і Història de l'astronomia ·
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Edat antiga і Física · Edat antiga і Història de l'astronomia ·
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Edat mitjana і Física · Edat mitjana і Història de l'astronomia ·
Epistemologia
Lepistemologia (del grec antic, epistḗmē “coneixement veritable, ciència” i logos “discurs”) és la branca de la filosofia relacionada amb el coneixement.
Epistemologia і Física · Epistemologia і Història de l'astronomia ·
Eratòstenes
Eratòstenes (Eratosthenes, Ἐρατοσθένης) va néixer a Cirene (Líbia) l'any 276 aC.
Eratòstenes і Física · Eratòstenes і Història de l'astronomia ·
Espectre
L'espectre electromagnètic és el conjunt de totes les possibles ones electromagnètiques, des de les de major freqüència, com els raigs gamma i raigs X, fins a les de menor freqüència, com les ones de ràdio.
Espectre і Física · Espectre і Història de l'astronomia ·
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Estel і Física · Estel і Història de l'astronomia ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Europa і Física · Europa і Història de l'astronomia ·
Forat negre
El forat negre supermassiu situat al nucli de la galàxia Verge A. Es tracta de la primera imatge obtinguda d'un forat negre, l'abril de 2019 en el marc del projecte Event Horizon Telescope. En astronomia, un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum.
Física і Forat negre · Forat negre і Història de l'astronomia ·
Galileo Galilei
Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.
Física і Galileo Galilei · Galileo Galilei і Història de l'astronomia ·
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Física і Gravetat · Gravetat і Història de l'astronomia ·
Hiparc de Nicea
va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grec.
Física і Hiparc de Nicea · Hiparc de Nicea і Història de l'astronomia ·
Immanuel Kant
Immanuel Kant (Königsberg, 22 d'abril del 1724 - 12 de febrer del 1804) fou un destacat filòsof prussià.
Física і Immanuel Kant · Història de l'astronomia і Immanuel Kant ·
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Física і Isaac Newton · Història de l'astronomia і Isaac Newton ·
Johannes Kepler
Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi, 27 de desembre de 1571-Ratisbona, 15 de novembre de 1630), va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica.
Física і Johannes Kepler · Història de l'astronomia і Johannes Kepler ·
Llei de la gravitació universal
sempre seran iguals. ''G'' és la constant de la gravitació. La llei de la gravitació universal de Newton ens diu que la força d'atracció entre dos cossos, amb masses m1 i m₂ respectivament, és proporcional al producte de les masses m1 i m₂ i inversament proporcional al quadrat de la distància que separa els dos cossos.
Física і Llei de la gravitació universal · Història de l'astronomia і Llei de la gravitació universal ·
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Física і Lluna · Història de l'astronomia і Lluna ·
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Física і Massa · Història de l'astronomia і Massa ·
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Física і Matemàtiques · Història de l'astronomia і Matemàtiques ·
Mecànica
Animació del ''Newton's cradle'' sobre el llibre de Newton ''Principia Mathematica''. La mecànica (del grec Μηχανική mekanicos) és la part de la física que estudia el moviment dels cossos físics i les causes d'aquests moviments, tals com les forces o les energies.
Física і Mecànica · Història de l'astronomia і Mecànica ·
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Física і Planeta · Història de l'astronomia і Planeta ·
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Física і Plató · Història de l'astronomia і Plató ·
Relativitat general
Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.
Física і Relativitat general · Història de l'astronomia і Relativitat general ·
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Física і Sistema solar · Història de l'astronomia і Sistema solar ·
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Física і Sol · Història de l'astronomia і Sol ·
Telescopi
Telescopi refractor de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena. Telescopi refractor. Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents.
Física і Telescopi · Història de l'astronomia і Telescopi ·
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Física і Temperatura · Història de l'astronomia і Temperatura ·
Teoria de la relativitat
En física, el terme relativitat s'utilitza per a referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència.
Física і Teoria de la relativitat · Història de l'astronomia і Teoria de la relativitat ·
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Física і Terra · Història de l'astronomia і Terra ·
Univers
LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.
Física і Univers · Història de l'astronomia і Univers ·
Urà (planeta)
Urà és el setè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Física і Urà (planeta) · Història de l'astronomia і Urà (planeta) ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Física і Història de l'astronomia
- Què tenen en comú Física і Història de l'astronomia
- Semblances entre Física і Història de l'astronomia
Comparació entre Física і Història de l'astronomia
Física té 283 relacions, mentre que Història de l'astronomia té 291. Com que tenen en comú 38, l'índex de Jaccard és 6.62% = 38 / (283 + 291).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Física і Història de l'astronomia. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
