Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Furs de València і València
Furs de València і València tenen 19 coses en comú (en Uniopèdia): Carlisme, Castellà, Corona d'Aragó, Decrets de Nova Planta, El Grau de València, Felip V d'Espanya, Guerra de Successió Espanyola, Jaume el Conqueridor, L'Horta de València, Llatí, Llíria, Montcada (Horta Nord), Papa, Regne de Castella, Regne de València, Sagunt, Tribunal de les Aigües de València, Xàtiva, 25 d'abril.
Carlisme
Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.
Carlisme і Furs de València · Carlisme і València ·
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Castellà і Furs de València · Castellà і València ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Furs de València · Corona d'Aragó і València ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Decrets de Nova Planta і Furs de València · Decrets de Nova Planta і València ·
El Grau de València
El Grau de València (conegut simplement com el Grau) eren uns poblats al voltant del port de València, que hui en dia s'han integrat a la ciutat a causa del seu creixement.
El Grau de València і Furs de València · El Grau de València і València ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Felip V d'Espanya і Furs de València · Felip V d'Espanya і València ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Furs de València і Guerra de Successió Espanyola · Guerra de Successió Espanyola і València ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Furs de València і Jaume el Conqueridor · Jaume el Conqueridor і València ·
L'Horta de València
La comarca natural de l'Horta amb les diferents parts que la formaven (abans de la reforma de l'1 de gener de 2023) destacades i els termes municipals que s'hi troben. Vista de l'Horta Nord, al terme d'Almàssera, amb les alqueries i masies típiques d'aquesta comarca LHorta de València és una comarca natural i històrica del País Valencià, amb capital a València.
Furs de València і L'Horta de València · L'Horta de València і València ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Furs de València і Llatí · Llatí і València ·
Llíria
Llíria és una ciutat i municipi del País Valencià, capital de la comarca del Camp de Túria.
Furs de València і Llíria · Llíria і València ·
Montcada (Horta Nord)
Montcada (oficialment Montcada/Moncada, també conegut com a Montcada de l'Horta) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord.
Furs de València і Montcada (Horta Nord) · Montcada (Horta Nord) і València ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Furs de València і Papa · Papa і València ·
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Furs de València і Regne de Castella · Regne de Castella і València ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Furs de València і Regne de València · Regne de València і València ·
Sagunt
Sagunt (oficialment Sagunt/Sagunto; de l'edat mitjana al anomenada Morvedre) és una ciutat i un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.
Furs de València і Sagunt · Sagunt і València ·
Tribunal de les Aigües de València
El Tribunal de les Aigües de València, conegut també com a Tribunal de la Vega de València, és l'òrgan col·legiat encarregat de dirimir els conflictes per l'aigua de reg entre els llauradors de les comunitats de regants de les séquies que en formen part: Séquia de Quart, Benàger i Faitanar, Tormos, Mislata, Mestalla, Favara, Rascanya i Rovella.
Furs de València і Tribunal de les Aigües de València · Tribunal de les Aigües de València і València ·
Xàtiva
Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.
Furs de València і Xàtiva · València і Xàtiva ·
25 d'abril
El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Furs de València і València
- Què tenen en comú Furs de València і València
- Semblances entre Furs de València і València
Comparació entre Furs de València і València
Furs de València té 112 relacions, mentre que València té 592. Com que tenen en comú 19, l'índex de Jaccard és 2.70% = 19 / (112 + 592).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Furs de València і València. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
