Furigana і Gwoyeu romatzyh

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Furigana і Gwoyeu romatzyh

Furigana vs. Gwoyeu romatzyh

Els furigana són caràcters kana (hiragana o bé katakana) que es col·loquen al costat d'un kanji o un altre caràcter per indicar-ne la pronunciació. Transcripció segons el mètode '' gwoyeu romatzyh '' de la sílaba '' guo '' en els quatre tons del mandarí, que correspondrien a '' guō '', '' guó '', '' guǒ '' i '' guò '' en '' pinyin ''. El gwoyeu romatzyh Xinès tradicional: 國語羅馬字, Xinès simplificat: 国语罗马字, Pinyin: Guóyǔ Luómǎzì,, literalment escriptura romanitzada de la llengua nacional) és un mètode de romanització (transcripció a l'alfabet llatí) del xinès mandarí. El sistema va ser desenvolupat a la Xina la dècada del 1920 per lingüistes afins al govern republicà del Kuomintang i va ser el primer sistema de transcripció del xinès a l'alfabet llatí que va gaudir de reconeixement oficial a la Xina. Després de la retirada del règim de la República de la Xina a l'illa de Taiwan, va continuar sent el sistema oficial de romanització de la República de la Xina fins al 1986, quan va ser reemplaçat per una versió molt modificada, els símbols fonètics del mandarí II. En l'actualitat ha caigut en desús. Un dels trets més característics del gwoyeu romatzyh és el fet que els tons distintius de les síl·labes del mandarí són representats mitjançant combinacions de lletres, i no mitjançant signes diacrítics. Aquesta és una diferència fonamental amb el sistema rival latinxua sin wenz, desenvolupat també en la primera meitat del per comunistes xinesos a la Unió Soviètica, i que ignorava per complet els tons, en considerar que aquests es podien deduir pel context. Les visions contraposades dels tons bé com a simples detalls o bé com a part essencial de les síl·labes en mandarí suposarien el principal motiu d'enfrontament entre els partidaris dels dos sistemes i influiria en el disseny del sistema hanyu pinyin, promulgat per la República Popular de la Xina a partir de 1956 i d'ús majoritari en l'actualitat. Encara que el hanyu pinyin es basa principalment en el latinxua sin wenz, l'ús de marques diacrítiques per als tons s'hauria causa de les pressions dels que anys abans havien estat partidaris de l gwoyeu romatzyh, com Li Jinxi. L'ús de combinacions de lletres diferents per assenyalar els tons propi del gwoyeu romatzyh perviu en l'actualitat en el nom oficial de la província xinesa de Shaanxi, per diferenciar-la de la veïna província de Shanxi. Les formes correctes en hanyu pinyin Shanxi i Shanxi es distingeixen només per les marques de to, sovint omeses. Per evitar ambigüitats, l'Estat xinès utilitza de manera oficial la grafia Shaanxi, amb una a duplicada que és vestigi de l gwoyeu romatzyh.