Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Fundació de Roma і Juli Cèsar

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Fundació de Roma і Juli Cèsar

Fundació de Roma vs. Juli Cèsar

La fundació de Roma descriu els aspectes històrics del naixement de la ciutat de Roma en el curs del. Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.

Similituds entre Fundació de Roma і Juli Cèsar

Fundació de Roma і Juli Cèsar tenen 13 coses en comú (en Uniopèdia): Campània, Capitoli, Ciceró, Enees, Festes romanes, Homer, Lesbos, Llatí, Mart (mitologia), Palatí, Roma, Theodor Mommsen, Vestal.

Campània

La Campània (Campania en italià i en napolità) és una regió d'Itàlia meridional, amb capital a Nàpols.

Campània і Fundació de Roma · Campània і Juli Cèsar · Veure més »

Capitoli

La plaça del Capitoli, amb l'Ajuntament i l'estàtua de Marc Aureli El Capitoli (en Campidoglio), situat entre el Fòrum i el Camp de Mart, és un dels set turons de Roma.

Capitoli і Fundació de Roma · Capitoli і Juli Cèsar · Veure més »

Ciceró

Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.

Ciceró і Fundació de Roma · Ciceró і Juli Cèsar · Veure més »

Enees

Enees —o Eneas— p. 80(en Aeneas) és un heroi de la mitologia greco-romana, que apareix de forma destacada a la Ilíada, d'Homer, i és el personatge central de l'Eneida de Virgili.

Enees і Fundació de Roma · Enees і Juli Cèsar · Veure més »

Festes romanes

Pintura mural representant una colla d'homes vestits amb la ''toga pretexta'' i participant en el que sembla la festa de la Compitalia Representació de la Cereàlia, obra de Lawrence Alma-Tadema (1894) A Roma se celebraven moltes i diverses festivitats.

Festes romanes і Fundació de Roma · Festes romanes і Juli Cèsar · Veure més »

Homer

Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.

Fundació de Roma і Homer · Homer і Juli Cèsar · Veure més »

Lesbos

L'illa de Lesbos Lesbos (Λέσβος, AFI, sovint transliterat Lesvos; Midilli Adası; en català, antigament Metolí o Metel·lí) és una illa grega de la mar Egea.

Fundació de Roma і Lesbos · Juli Cèsar і Lesbos · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Fundació de Roma і Llatí · Juli Cèsar і Llatí · Veure més »

Mart (mitologia)

Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica.

Fundació de Roma і Mart (mitologia) · Juli Cèsar і Mart (mitologia) · Veure més »

Palatí

El turó del '''Palatí''' des del Fòrum Romà El Palatí (en Palatino (en Palatinus) és un dels set turons de Roma, situat entre el Fòrum Romà i el Circ Màxim. La mitologia fa del Palatí, o més pròpiament del Velabrum, la vall a la vessant occidental, el lloc on vivia Luperca, la lloba que va alletar Ròmul i Rem. Històricament, en aquest turó hi havia el temple de la tríada palatina: Júpiter, la seva esposa Juno i la filla Minerva. El temple el va construir el rei Tarquini Prisc i es considerava el més destacat de la ciutat. Es va salvar dels gals quan van ocupar Roma el 390 aC. La mitologia romana, tal com explica lEneida de Virgili, per exemple, afirma que la ciutat de Roma va ser fundada al mont Palatí per Evandre de Pal·làntion i altres grecs antics abans de la guerra de Troia, i que va anomenar Pallantium a la ciutat en honor del seu fill, Pal·lant. Alguns autors antics parlen de la Roma quadrata i en donen aquesta explicació: segons Plutarc, Dionisi d'Halicarnàs i Apià, seria l'antecedent de la ciutat de Roma, fundada al turó del Palatí pels antics habitants de la zona, probablement sabins. Durant la República el palatí va acollir les residències de diverses personalitats polítiques i aristocràtiques: Marc Valeri Volús, cònsol l'any 505 aC, Gneu Octavi, cònsol el 165 aC i avantpassat d'August, Tiberi Semproni Grac, cònsol el 177 aC i pare dels dos famosos tribuns de la plebs Tiberi i Gai Grac, Marc Fulvi Flac, cònsol l'any 125 aC, Marc Livi Drus, tribú de la plebs l'any 91 aC, Ciceró i el seu germà Quint, Tit Anni Papià Miló, amic de Ciceró i assassí de Publi Clodi, que possiblement també va viure al Palatí, Quint Hortensi Hòrtal, l'orador (la seva casa la va comprar August), el triumvir Marc Antoni i Tiberi Claudi Neró, pare de l'emperador Tiberi. Els emperadors August, Tiberi, Calígula i Neró hi van construir palaus sumptuosos. Septimi Sever hi va fer el Septizodium. Avui en dia en queden algunes restes, com les domus Flàvia i Augustana i la casa de Lívia, i el jardí renaixentista anomenat Orti Farnesiani.

Fundació de Roma і Palatí · Juli Cèsar і Palatí · Veure més »

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Fundació de Roma і Roma · Juli Cèsar і Roma · Veure més »

Theodor Mommsen

Christian Matthias Theodor Mommsen (Garding, Dinamarca, 30 de novembre del 1817 - Berlín, 1903) fou un jurista, filòleg, historiador, polític i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Literatura a The Guardian, per Sarah Crown, 11/10/2007 l'any 1902.

Fundació de Roma і Theodor Mommsen · Juli Cèsar і Theodor Mommsen · Veure més »

Vestal

A l'antiga Roma, una sacerdotessa consagrada a la deessa Vesta, rebia el nom de Verge Vestal o simplement Vestal.

Fundació de Roma і Vestal · Juli Cèsar і Vestal · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Fundació de Roma і Juli Cèsar

Fundació de Roma té 87 relacions, mentre que Juli Cèsar té 174. Com que tenen en comú 13, l'índex de Jaccard és 4.98% = 13 / (87 + 174).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Fundació de Roma і Juli Cèsar. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »