Funció і Topologia

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Funció і Topologia

Funció vs. Topologia

parells ordenats (''x'',''f''(''x'')). En matemàtiques, una funció és la idealització de com una quantitat variable depèn d'una altra quantitat. Una ''cinta de Möbius'', un objecte amb només una superfície i una vora. Aquest tipus d'estructures són objecte de l'estudi de la topologia. La topologia (del Grec topos, lloc i logos, ciència) és una branca de les matemàtiques que estudia les propietats espacials i les deformacions bicontínues (dues dimensions) de l'espai.

Càlcul infinitesimal

El càlcul infinitesimal és una branca de les matemàtiques, desenvolupada a partir de l'àlgebra i la geometria, que involucra dos conceptes complementaris: el concepte d'integral (càlcul integral) i el concepte de derivada (càlcul diferencial).

Càlcul infinitesimal і Funció · Càlcul infinitesimal і Topologia · Veure més »

Funció contínua

Funció contínua és un terme utilitzat en matemàtiques i, en particular, en topologia.

Funció і Funció contínua · Funció contínua і Topologia · Veure més »

Funció exhaustiva

Una funció exhaustiva. Una altra funció exhaustiva. Una funció que '''no és''' exhaustiva. Composició exhaustiva: la primera funció no cal que sigui exhaustiva. En matemàtiques, es diu que una funció f entre dos conjunts és exhaustiva (també dita epijectiva, suprajectiva o surjectiva) quan tot element del conjunt d'arribada és imatge d'almenys un element del domini.

Funció і Funció exhaustiva · Funció exhaustiva і Topologia · Veure més »

Funció injectiva

Exemple de funció injectiva. Exemple de funció no injectiva, l'element ''C'' de la imatge té dues antiimatges (3 i 4). En matemàtiques es diu que una funció és injectiva quan cada imatge de la funció (cada element del conjunt recorregut) es correspon a una antiimatge diferent del conjunt de sortida (el domini).

Funció і Funció injectiva · Funció injectiva і Topologia · Veure més »

Gottfried Wilhelm Leibniz

Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.

Funció і Gottfried Wilhelm Leibniz · Gottfried Wilhelm Leibniz і Topologia · Veure més »

Matemàtiques

Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).

Funció і Matemàtiques · Matemàtiques і Topologia · Veure més »

Nombre real

En matemàtiques, els nombres reals (\R) informalment es poden concebre com els nombres associats a longituds o qualsevol mena de magnitud física que se suposa que és contínua.

Funció і Nombre real · Nombre real і Topologia · Veure més »

Recorregut (matemàtiques)

imatge de f. A vegades el "recorregut" es refereix al codomini i a vegades a la imatge. Si un punt (a,b) pertany a la gràfica d'una funció, això significa que la funció relaciona el valor a, de la variable independent, amb el valor b de la dependent.

Funció і Recorregut (matemàtiques) · Recorregut (matemàtiques) і Topologia · Veure més »

Subconjunt

Exemple gràfic, A⊆B. Un subconjunt és un conjunt format per elements d'un altre conjunt.

Funció і Subconjunt · Subconjunt і Topologia · Veure més »

Vèrtex (geometria)

Representació d'un octaedre en el que els '''vèrtexs''' estan marcats amb una esfera Un vèrtex és, en geometria, un punt comú entre dos costats consecutius d'una figura geomètrica.

Funció і Vèrtex (geometria) · Topologia і Vèrtex (geometria) · Veure més »