Accés més ràpid que el navegador!
15 les relacions: Àsia (província romana), Bitínia, Constantí I el Gran, Diòcesi d'Àsia, Dioclecià, Frígia (província romana), Frígia Primera, Galàcia, Imperi Romà, Justinià I, Pisídia, Reformes de Dioclecià, Sinnada, Tema dels Anatòlics, 294.
Àsia (província romana)
Àsia fou una província romana que abraçava la part occidental d'Anatòlia, des del mar Egeu fins a Filomeli.
Nou!!: Frígia Segona і Àsia (província romana) · Veure més »
Bitínia
Bitínia és una regió del nord-oest d'Àsia Menor, actualment Turquia, a la part asiàtica del Bòsfor i de cara a la mar Negra.
Nou!!: Frígia Segona і Bitínia · Veure més »
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Nou!!: Frígia Segona і Constantí I el Gran · Veure més »
Diòcesi d'Àsia
La diòcesi d'Àsia (En llatí: Dioecesis Asiana, en grec hel·lenístic: Διοίκησις Ασίας/Ασιανής) va ser una diòcesi de l'Imperi Romà.
Nou!!: Frígia Segona і Diòcesi d'Àsia · Veure més »
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Nou!!: Frígia Segona і Dioclecià · Veure més »
Frígia (província romana)
Frígia va passar a Roma l'any 133 aC després de la mort d'Àtal III de Pèrgam que per testament va deixar el seu regne al poble romà, però inicialment no va formar cap província.
Nou!!: Frígia Segona і Frígia (província romana) · Veure més »
Frígia Primera
Frígia Primera (en llatí Frigia Prima) era una província romana creada cap a l'any 294 per la nova divisió que va fer de l'Imperi l'emperador Dioclecià en les anomenades Reformes de Dioclecià.
Nou!!: Frígia Segona і Frígia Primera · Veure més »
Galàcia
Galàcia (Galatia) era el territori on habitaven els gals d'Anatòlia, anomenats gàlates, més tard concretat a un territori delimitat del centre de l'Àsia Menor, que primer va ser una tetrarquia i després província romana.
Nou!!: Frígia Segona і Galàcia · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Frígia Segona і Imperi Romà · Veure més »
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Nou!!: Frígia Segona і Justinià I · Veure més »
Pisídia
Pisídia o Psídia (en llatí Psidia o Pisidia, en grec antic Πισιδία) va ser una regió de l'Àsia Menor situada cap al sud-sud-oest.
Nou!!: Frígia Segona і Pisídia · Veure més »
Reformes de Dioclecià
Les reformes de Dioclecià en l'establiment del Dominat (de Dominus.
Nou!!: Frígia Segona і Reformes de Dioclecià · Veure més »
Sinnada
Sinnada (en llatí Synnada, en grec antic Σύνναδα) era una ciutat de la Frígia Salutaris situada a l'extrem d'una plana d'uns 60 estadis de longitud plantada d'oliveres.
Nou!!: Frígia Segona і Sinnada · Veure més »
Tema dels Anatòlics
El tema dels Anatòlics (grec: θέμα Άνατολικῶν, Thema Anatolikon) fou un tema de l'Imperi Romà d'Orient situat al centre d'Anatòlia.
Nou!!: Frígia Segona і Tema dels Anatòlics · Veure més »
294
El 294 (CCXCIV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Frígia Segona і 294 · Veure més »
