Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Frontera entre Israel i Jordània і Palestina
Frontera entre Israel i Jordània і Palestina tenen 13 coses en comú (en Uniopèdia): Acords d'Oslo, Alts del Golan, Autoritat Nacional Palestina, Cisjordània, Guerra arabo-israeliana de 1948, Guerra dels Sis Dies, Jericó, Jerusalem, Jordà (riu), Jordània, Mar Morta, Wadi Araba, Yarmuk.
Acords d'Oslo
Isaac Rabin, Bill Clinton i Iàsser Arafat durant la signatura dels Acords de Oslo, 13 de setembre de 1993. Video dels acords d'Oslo de l'Agència de Notícies Israelianes Els Acords d'Oslo són el resultat d'un procés de negociacions secretes (en paral·lel amb altres de públiques que seguiren a la Conferència de Madrid de 1991) entre negociadors israelians i palestins a Oslo, Noruega, per posar els fonaments d'una resolució del conflicte israelià-palestí.
Acords d'Oslo і Frontera entre Israel i Jordània · Acords d'Oslo і Palestina ·
Alts del Golan
Els alts del Golan o, simplement, el Golan, són un altiplà al sud-oest de Síria, a la frontera amb Israel, Jordània i el Líban.
Alts del Golan і Frontera entre Israel i Jordània · Alts del Golan і Palestina ·
Autoritat Nacional Palestina
Bandera de l'Autoritat Nacional Palestina Mapa dels territoris palestins. L'Autoritat Palestina de Cisjordània i la Franja de Gaza o simplement Autoritat Nacional Palestina és una organització administrativa interina que governa nominalment una secció de la Cisjordània i la Franja de Gaza.
Autoritat Nacional Palestina і Frontera entre Israel i Jordània · Autoritat Nacional Palestina і Palestina ·
Cisjordània
Mapa de Cisjordània Cisjordània o Judea i Samaria és el territori de l'Orient Mitjà, localitzat a la vora occidental del riu Jordà, delimitat a l'est pel Jordà i la Mar Morta, i a l'oest per la línia verda, la línia d'alto el foc que separa el territori palestí de l'estat d'Israel.
Cisjordània і Frontera entre Israel i Jordània · Cisjordània і Palestina ·
Guerra arabo-israeliana de 1948
La guerra arabo-israeliana de 1948, coneguda pels israelians com la Guerra de la Independència (en hebreu מלחמת העצמאות, Milhemet ha-Atsmaüt) o Guerra de l'alliberament (מלחמת השחרור, Milhemet ha-Xihrur) i pels àrabs com la Catastròfe (en àrab النكبة, al-Nakba), va ser la primera d'una sèrie de guerres entre l'estat d'Israel i els seus veïns àrabs en el període de la declaració d'independència d'Israel i, per tant, de formació de l'estat israelià, en el marc del llarg conflicte araboisraelià.
Frontera entre Israel i Jordània і Guerra arabo-israeliana de 1948 · Guerra arabo-israeliana de 1948 і Palestina ·
Guerra dels Sis Dies
La Guerra dels Sis Dies s'inscriu dintre del conjunt de guerres lliurades entre Israel i els seus veïns àrabs, després de la creació de l'Estat d'Israel (1947) en la Palestina del mandat de Gran Bretanya.
Frontera entre Israel i Jordània і Guerra dels Sis Dies · Guerra dels Sis Dies і Palestina ·
Jericó
Jericó (Ἰεριχοῦς, -οῦντος, o bé Ἰεριχώ) és una ciutat de Cisjordània, cap del districte homònim i capital provisional de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP).
Frontera entre Israel i Jordània і Jericó · Jericó і Palestina ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Frontera entre Israel i Jordània і Jerusalem · Jerusalem і Palestina ·
Jordà (riu)
El Jordà és un riu de 320 km de longitud total, que ocupa la part més baixa d'una fossa tectònica.
Frontera entre Israel i Jordània і Jordà (riu) · Jordà (riu) і Palestina ·
Jordània
Jordània, oficialment el Regne Haiximita de Jordània, és un país de l'Àsia situat a l'Orient Pròxim.
Frontera entre Israel i Jordània і Jordània · Jordània і Palestina ·
Mar Morta
La mar Morta o el mar Mort (‘el mar Mort’;, ‘mar de Sal’) és un llac salat que es troba entre Cisjordània, Israel i Jordània, alimentat pel riu Jordà.
Frontera entre Israel i Jordània і Mar Morta · Mar Morta і Palestina ·
Wadi Araba
Wadi Araba (també Arabah (hebreu: הָעֲרָבָה, HāʻĂrāḇā; àrab وادي عربة, Wādī ʻAraba) és una vall que perllonga al sud la falla del riu Jordà i de la qual fa part la mar Morta. Va des de la mar Morta al golf d'Akaba o d'Eilat i constitueix la frontera entre Jordània i Israel. La seva longitud és de 166 km (fins a la costa sud de la mar Morta). L'amplada mitjana és entre 5 i 8 km. És una terra molt àrida, que té una altura màxima de 230 metres però a la part propera a la mar Morta baixa 417 metres per sota el nivell de la mar, i és el punt més baix de la terra. Hi ha molt poques poblacions al costat israelià i no n'hi cap al costat jordà. L'assentament més antic és el kibbutz Yotvata, fundat el 1957. Yotvata fou una ciutat del Wadi Araba esmentada a la Bíblia. A l'Antic Testament el Wadi Araba designava a la vall del Jordà. La regió pròpia del Wadi Araba estava més poblada que modernament perquè hi havia mines de coure i hematites; el rei Salomó va explotar algunes mines en aquesta zona. Fou habitat pels edomites i a l'est hi havia els nabateus. En aquesta zona, al costat israelita hi ha el Parc de la Vall de Timna amb gravats prehistòrics a la roca al costat de les antigues explotacions mineres (coure); una forma natural és coneguda com a Pilars del rei Salomó. Al costat jordà hi ha el Wadi Rum on es va filmar part de la pel·lícula "Lawrence d'Aràbia". L'itinerari de l'Èxode passava pel Wadi Araba. La zona fou poblada vers el 1900 aC Aquí es va signar el tractat de pau entre Israel i Jordània el 26 d'octubre de 1994.
Frontera entre Israel i Jordània і Wadi Araba · Palestina і Wadi Araba ·
Yarmuk
Riu Yarmuk. El pont, de la línia entre Palestina i Síria, va ser destruït el 1946 per la Haganà El Yarmuk (HaYarmukh; grec antic: Ιερομύαξ, Ieromíax, o Ἱερομύκης, Ieromikis) és el principal afluent del riu Jordà per l'esquerra, que corre per Síria i Jordània.
Frontera entre Israel i Jordània і Yarmuk · Palestina і Yarmuk ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Frontera entre Israel i Jordània і Palestina
- Què tenen en comú Frontera entre Israel i Jordània і Palestina
- Semblances entre Frontera entre Israel i Jordània і Palestina
Comparació entre Frontera entre Israel i Jordània і Palestina
Frontera entre Israel i Jordània té 25 relacions, mentre que Palestina té 300. Com que tenen en comú 13, l'índex de Jaccard és 4.00% = 13 / (25 + 300).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Frontera entre Israel i Jordània і Palestina. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
