Taula de continguts
246 les relacions: Acadèmia Francesa, Acadians, Accent agut, Accent circumflex, Accent greu, Accent prosòdic, Afro-francesos, Al·lòfon, Alemany, Alfabet llatí, Alsacià, Amèrica, Anglès, Antònim, Antiga Grècia, Antiga Roma, Apòstrof, Aproximant labiovelar sonora, Aproximant lateral alveolar, Aproximant mediopalatal sonora, Aquitans, Àfrica, Àfrica Llatina, Àsia, Basc, Bategant alveolar sonora, Bèlgica, Bretó, Brussel·les, Bulgària, Burundi, Camerun, Canadà, Cançó de Rotllan, Carlemany, Carles el Calb, Carta Olímpica, Castellà, Català, Cèlas (Puèi Domat), Clític, Colonialisme, Comissió Europea, Comitè Olímpic Internacional, Consonant alveolar, Consonant aproximant, Consonant bilabial, Consonant dental, Consonant fricativa, Consonant labiodental, ... Ampliar l'índex (196 més) »
- Llengües a Bèlgica
- Llengües de Benín
- Llengües de Costa d'Ivori
- Llengües de França
- Llengües de Luxemburg
- Llengües de Ruanda
- Llengües de Suïssa
- Llengües de la Guaiana Francesa
- Llengües de la República Democràtica del Congo
- Llengües de la República del Congo
- Llengües del Camerun
- Llengües del Canadà
- Llengües del Togo
- Llengües dels Estats Units
Acadèmia Francesa
LAcadèmia Francesa (en francès: Académie française) és l'acadèmia literària de la llengua francesa per antonomàsia, i una de les cinc acadèmies de l'Institut de França.
Veure Francès і Acadèmia Francesa
Acadians
Els acadians (en anglès: acadians; en francès: acadiens) són descendents dels habitants que vivien als assentaments francesos originals fundats a l'extrem nord-est del continent americà.
Veure Francès і Acadians
Accent agut
Laccent agut (´) és un signe diacrític consistent en una breu línia inclinada, que baixa de dreta a esquerra, i que es col·loca damunt una lletra, normalment una vocal.
Veure Francès і Accent agut
Accent circumflex
Laccent circumflex (^) és un tipus de signe diacrític.
Veure Francès і Accent circumflex
Accent greu
Laccent greu (`) és un signe diacrític consistent en una breu línia inclinada, que baixa d'esquerra a dreta, i que es col·loca sobre la lletra que ha de modificar (en la majoria de llengües, és una vocal).
Veure Francès і Accent greu
Accent prosòdic
L'accent és la prominència de la veu amb què es destaca una part d'una paraula o una seqüència fònica.
Veure Francès і Accent prosòdic
Afro-francesos
Afro-francesos o afro-caribenys francesos és un terme que s'ha utilitzat per a referir-se als francesos que tenen ascendència negroafricana o afrocaribenca.
Veure Francès і Afro-francesos
Al·lòfon
Un al·lòfon és un so de la parla que actua com a variant d'un fonema en un context determinat, és a dir, un mateix fonema (abstracció ideal del so) pot materialitzar-se en diferents al·lòfons segons els sons que hi estiguin propers i que el puguin influir en els paràmetres articulatoris.
Veure Francès і Al·lòfon
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Veure Francès і Alemany
Alfabet llatí
Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.
Veure Francès і Alfabet llatí
Alsacià
Situació de l'alsacià entre els parlars alamànics Dialectes parlats a Alsàcia el 1910 L'alsacià (alsacien, en francès; Elsässisch, en alemany) és un conjunt de parlars germànics, del grup del baix alamànic, originària de l'Alsàcia, regió a l'est de França que limita amb Alemanya i que ha passat a estar a una banda i l'altra de la frontera diverses vegades.
Veure Francès і Alsacià
Amèrica
Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.
Veure Francès і Amèrica
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Veure Francès і Anglès
Antònim
Un antònim és aquell mot que té un significat totalment oposat a un altre.
Veure Francès і Antònim
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Veure Francès і Antiga Grècia
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Veure Francès і Antiga Roma
Apòstrof
Lapòstrof és un signe ortogràfic emprat en català (vegeu Regles d'apostrofació del català) i altres llengües que consisteix en una coma volada (').
Veure Francès і Apòstrof
Aproximant labiovelar sonora
L'aproximant labiovelar sonora és un so de la parla que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra ve doble minúscula.
Veure Francès і Aproximant labiovelar sonora
Aproximant lateral alveolar
La consonant aproximant lateral alveolar sonora o lateral aproximant alveolar sonora és un fonema que es representa com a en l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI), és a dir, la lletra ela minúscula.
Veure Francès і Aproximant lateral alveolar
Aproximant mediopalatal sonora
L'aproximant palatal sonora és un so de la parla que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra jota minúscula.
Veure Francès і Aproximant mediopalatal sonora
Aquitans
Els antics aquitans (llatí: Aquitani) eren un poble preindoeuropeu que habitava la zona que actualment és el sud de la regió administrativa de la Nova Aquitània i el sud-oest del Migdia-Pirineus, anomenada Gallia Aquitania pels romans, a la regió compresa entre els Pirineus, l'oceà Atlàntic i la Garona (actualment, sud-oest d'Occitània).
Veure Francès і Aquitans
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Veure Francès і Àfrica
Àfrica Llatina
Àfrica Llatina L'Àfrica Llatina és el conjunt d'estats que tenen com una de les seves llengües oficials una llengua romànica o neollatina com ara els idiomes francès, portuguès, italià o castellà.
Veure Francès і Àfrica Llatina
Àsia
LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.
Veure Francès і Àsia
Basc
El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).
Veure Francès і Basc
Bategant alveolar sonora
La bategant alveolar sonora és un so de la parla que es representa en la transcripció de l'AFI, és a dir, la lletra erra minúscula llatina amb traç de ganxo (sense el palet esquerre superior).
Veure Francès і Bategant alveolar sonora
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Veure Francès і Bèlgica
Bretó
El bretó (en bretó: Brezhoneg) és una llengua celta parlada a l'oest de Bretanya, a l'estat francès.
Veure Francès і Bretó
Brussel·les
Brussel·les (en francès: Bruxelles, en neerlandès: Brussel en való Brussèle i en alemany Brüssel) és la capital de Bèlgica, de la regió del mateix nom i la principal seu de les institucions de la Unió Europea i l'OTAN.
Veure Francès і Brussel·les
Bulgària
Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.
Veure Francès і Bulgària
Burundi
Burundi és un estat de l'Àfrica centre-oriental, situat en un altiplà a la regió dels Grans Llacs, a la riba est del llac Tanganyika.
Veure Francès і Burundi
Camerun
El Camerun (francès: Cameroun), oficialment República del Camerun (République du Cameroun), és un país de l'Àfrica Central.
Veure Francès і Camerun
Canadà
El Canadà és un estat situat a l'extrem septentrional d'Amèrica del Nord.
Veure Francès і Canadà
Cançó de Rotllan
La Cançó de Rotllan o Rotllà (en francès, Chanson de Roland) és una cançó de gesta del que narra la batalla de Roncesvalls i té com a protagonista Rotllan, un cavaller a les ordres de l'emperador Carlemany.
Veure Francès і Cançó de Rotllan
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Veure Francès і Carlemany
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Veure Francès і Carles el Calb
Carta Olímpica
La Carta Olímpica és un text creat pel Comitè Olímpic Internacional (COI) que regula el moviment olímpic i estableix un seguit de regles per l'organització dels Jocs Olímpics.
Veure Francès і Carta Olímpica
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Veure Francès і Castellà
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Francès і Català
Cèlas (Puèi Domat)
Celles-sur-Durolle és un municipi francès situat al departament del Puèi Domat i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Veure Francès і Cèlas (Puèi Domat)
Clític
En lingüística un clític és un morfema o paraula gramaticalment independent però fonèticament dependent o, cosa que és el mateix, que en la pronunciació sempre apareix lligat a una de les paraules adjacents.
Veure Francès і Clític
Colonialisme
Territoris colonitzats el 1800 El colonialisme és la submissió política, comercial i cultural d'un territori sobre un altre.
Veure Francès і Colonialisme
Comissió Europea
La Comissió Europea és el braç executiu de la Unió Europea (UE).
Veure Francès і Comissió Europea
Comitè Olímpic Internacional
El Comitè Olímpic Internacional (COI) és una organització amb base a Lausana, Suïssa, creada per Pierre de Coubertin i Demetrios Vikelas el 23 de juny de 1894 per restablir els Jocs Olímpics de l'antigor que se celebraren a Grècia entre el 776 aC i el 396 dC.
Veure Francès і Comitè Olímpic Internacional
Consonant alveolar
Una consonant alveolar o simplement alveolar en fonètica és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament de la punta o la part superior de la llengua i la cresta alveolar.
Veure Francès і Consonant alveolar
Consonant aproximant
Una consonant aproximant (o simplement aproximant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula per l'aproximació entre els òrgans sense interrompre totalment el corrent d'aire (com succeeix en les oclusives) o produir estricció amb turbulència audible (com succeeix en les fricatives).
Veure Francès і Consonant aproximant
Consonant bilabial
Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.
Veure Francès і Consonant bilabial
Consonant dental
Una consonant dental (o simplement dental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de l'àpex de la llengua i la part interior de les dents incisives superiors.
Veure Francès і Consonant dental
Consonant fricativa
Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).
Veure Francès і Consonant fricativa
Consonant labiodental
Una consonant labiodental (o simplement labiodental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament del llavi inferior i les dents incisives superiors.
Veure Francès і Consonant labiodental
Consonant labiovelar
Una consonant labiovelar (o simplement labiovelar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la participació dels llavis, el postdors de la llengua i el vel del paladar.
Veure Francès і Consonant labiovelar
Consonant lateral
Una consonant lateral (o simplement lateral en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula deixant escapar l'aire pels costats de la llengua, que actua obstruint el pas de l'aire.
Veure Francès і Consonant lateral
Consonant nasal
Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.
Veure Francès і Consonant nasal
Consonant oclusiva
Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).
Veure Francès і Consonant oclusiva
Consonant palatal
Una consonant palatal (o simplement palatal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula recolzant la llengua sobre el paladar, amb obstrucció o no de l'aire.
Veure Francès і Consonant palatal
Consonant postalveolar
Una consonant postalveolar (o simplement postalveolar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la punta de la llengua la part mitjana de la boca, una posició intermèdia entre un so alveolar i un de palatal (de fet en algunes llengües es considera una subdivisió d'aquest darrer).
Veure Francès і Consonant postalveolar
Consonant sonora
En fonètica articulatòria, una consonant sonora és una consonant articulada amb la vibració de les cordes vocals, al contrari d'una consonant sorda.
Veure Francès і Consonant sonora
Consonant uvular
Una consonant uvular (o simplement uvular en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la llengua cap enrere, tocant o aproximant-se a l'úvula.
Veure Francès і Consonant uvular
Consonant velar
Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.
Veure Francès і Consonant velar
Cors
Mapa de dialectes corsos El cors és una llengua romànica parlada a Còrsega.
Veure Francès і Cors
Costa d'Ivori
Costa d'Ivori (en francès Côte d'Ivoire, que és l'únic nom oficial del país) és una república de l'Àfrica Occidental que limita a l'oest amb Libèria i Guinea, al nord amb Mali i Burkina Faso, a l'est amb Ghana i al sud amb el golf de Guinea.
Veure Francès і Costa d'Ivori
Dècada del 1950
La dècada del 1950 comprèn el període d'anys entre el 1950 i el 1959, tots dos inclosos.
Veure Francès і Dècada del 1950
Dígraf
Un dígraf és un grup de dues lletres emprades per representar un únic so o fonema en l'ortografia d'una determinada llengua.
Veure Francès і Dígraf
Declinació gramatical
En lingüística, declinació és la flexió nominal, és a dir, la de substantius, pronoms i adjectius per tal d'indicar categories gramaticals com ara nombre, cas, gènere,...
Veure Francès і Declinació gramatical
Dialecte
Un dialecte és una varietat d'una llengua, parlada en una certa àrea geogràfica.
Veure Francès і Dialecte
Dièresi
La paraula dièresi deriva del grec diarein que té el significat de "dividir".
Veure Francès і Dièresi
Diccionari
miniatura Un diccionari és una obra de consulta sobre paraules (més precisament, sobre unitats lèxiques) amb informació lingüística diversa sobre aquesta paraula: la definició, l'ortografia, la pronunciació, l'etimologia, el registre d'ús (col·loquial, formal...), la categoria gramatical, sinònims, antònims, exemples d'ús, derivació, il·lustracions, equivalents en altres llengües, etc.
Veure Francès і Diccionari
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Francès і Edat mitjana
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Veure Francès і Estats Units d'Amèrica
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Francès і Europa
Expletiu
Un expletiu és un mot que apareix a la frase per exigències gramaticals però que està mancat de significat identificable.
Veure Francès і Expletiu
Flamenc occidental
El flamenc occidental (neerlandès west vlams, en flamenc vlaamsch o vlaemsch) és un grup de dialectes del neerlandès llengua germànica occidental parlada a part de Flandes (Bèlgica) i a part del districte de Dunkerque (Nord), territori conegut com a Westhoek o Flandes francès.
Veure Francès і Flamenc occidental
Fonètica
La fonètica (del grec φωνή (phonê) "so" o "veu") és la ciència que estudia els sons de la parla o fons.
Veure Francès і Fonètica
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Francès і França
Francès del Quebec
El francès del Quebec (o français du Québec) és la varietat del francès que es parla a la majoria de les àrees francòfones del Canadà, sobretot al Quebec.
Veure Francès і Francès del Quebec
Francès suís
Romanx El francès de Suïssa o francès suís (en francès: français de Suisse) és la varietat del francès que es parla a la part de Suïssa anomenada Romandia (la regió francòfona de Suïssa).
Veure Francès і Francès suís
Francità
El francità (occità:, francès: francitan) és una varietat híbrida entre francès (varietat dominant) i occità (varietat dominada) que representa de fet l'estadi intermediari, i gairebé final, d'assimilació lingüística dels occitanòfons.
Veure Francès і Francità
Francofonia
Bandera de la Francofonia La francofonia o l'Organització Internacional de la Francofonia (o simplement La Francophonie), coneguda també per les sigles OIF, és el conjunt de territoris que parlen francès i que comparteixen un passat comú (fruit del colonialisme) i una certa herència cultural, tot i poder tenir altres llengües com a oficials.
Veure Francès і Francofonia
Francoprovençal
Larpità, conegut històricament per la romanística com a francoprovençal, és una llengua romànica de la branca gal·loromànica, amb el domini lingüístic dividit administrativament entre França, Suïssa i Itàlia, i mancada d'oficialitat arreu.
Veure Francès і Francoprovençal
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Veure Francès і Francs
Frase feta
Una frase feta és una expressió d'ús corrent, en tots els nivells socials i culturals d'una llengua, que té un significat i una forma estereotipada, fixa i invariable, el significat de la qual no pot ser deduït del significat dels seus components, i que gairebé mai no es pot traduir literalment d'una llengua a una altra.
Veure Francès і Frase feta
Fricativa alveolar sonora
La consonant fricativa alveolar sonora es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra zeta minúscula.
Veure Francès і Fricativa alveolar sonora
Fricativa alveolar sorda
La consonant fricativa alveolar sorda es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra essa minúscula.
Veure Francès і Fricativa alveolar sorda
Fricativa labiodental sonora
El fonema fricatiu labiodental sonor es transcriu a l'AFI, és a dir, la lletra ve minúscula.
Veure Francès і Fricativa labiodental sonora
Fricativa labiodental sorda
El fonema fricatiu labiodental sord es transcriu en l'alfabet fonètic internacional, és a dir, la lletra efa minúscula.
Veure Francès і Fricativa labiodental sorda
Fricativa postalveolar sonora
La consonant fricativa postalveolar sonora és un fonema que es transcriu en l'AFI, una z llatina minúscula amb cua que prové de les zetes medievals cursives.
Veure Francès і Fricativa postalveolar sonora
Fricativa postalveolar sorda
La consonant fricativa postalveolar sorda es representa a l'AFI, una essa medieval allargada i cursiva (ſ) però estilitzada, similar al signe d'integral ∫, anomenada esh.
Veure Francès і Fricativa postalveolar sorda
Fricativa uvular sonora
La fricativa uvular sonora és un so que es representa amb el símbol a l'AFI (una lletra erra versaleta invertida).
Veure Francès і Fricativa uvular sonora
Fricativa uvular sorda
La fricativa uvular sorda és un so de la parla que es transcriu com a l'AFI (una lletra khi minúscula de l'alfabet grec).
Veure Francès і Fricativa uvular sorda
Fricativa velar sonora
La fricativa velar sonora és un so que es representa amb el signe en l'AFI (una gamma minúscula, com la de l'alfabet grec però lleugerament modificada amb traç simètric).
Veure Francès і Fricativa velar sonora
Fricativa velar sorda
La consonant fricativa velar sorda és un so que es representa amb el signe en l'AFI.
Veure Francès і Fricativa velar sorda
Gal·ló
Distribució geogràfica del ''gal·ló'' i el bretó a la Bretanya El gal·ló (o brito-romaènn) és una de les llengües pròpies de la Bretanya, juntament amb el bretó.
Veure Francès і Gal·ló
Gal·licisme
Un gal·licisme, també anomenat francesisme, és un estrangerisme provinent de la llengua francesa.
Veure Francès і Gal·licisme
Gals
L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).
Veure Francès і Gals
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Veure Francès і Gàl·lia
Georges Clemenceau
Georges Benjamin Clemenceau (Mouilleron-en-Pareds, Vendée, 28 de setembre de 1841 - París, 24 de novembre de 1929) va ser un polític francès a més de metge i periodista.
Veure Francès і Georges Clemenceau
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Veure Francès і Germànics
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Francès і Grec antic
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Veure Francès і Guerra de Successió Espanyola
Guerra dels Cent Anys
La Guerra dels Cent Anys és un conflicte intercalat amb treves més o menys llargues, que enfronta, des del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys) a la dinastia Plantagenet a la dels Valois i, a través d'ells, al regne d'Anglaterra i al de França.
Veure Francès і Guerra dels Cent Anys
Guinea Equatorial
Guinea Equatorial és una república de l'Àfrica central, l'antiga Guinea Espanyola.
Veure Francès і Guinea Equatorial
Haití
Haití, oficialment República d'Haití (République d'Haïti), és una república del Carib situada al terç occidental de l'illa de la Hispaniola.
Veure Francès і Haití
Hegemonia lingüística
L'hegemonia lingüística és el domini d'un idioma per sobre dels altres en un mateix territori.
Veure Francès і Hegemonia lingüística
Henri Grégoire
Henri Grégoire (4 de desembre de 1750 - 20 de maig de 1831), conegut també com a Abat Gregori (en francès, Abbé Grégoire), fou un capellà francès, esdevingut bisbe constitucional de Blois durant la Revolució Francesa de la qual fou un dels dirigents.
Veure Francès і Henri Grégoire
Hiat
Un hiat (o hiatus) és la concurrència de dues vocals successives que pertanyen a dues síl·labes diferents, i que per tant, no formen diftong.
Veure Francès і Hiat
Homògraf
Dues paraules són homògrafes quan s'escriuen i es pronuncien igual però corresponen a ètims o mots diferents; es tracta d'un cas d'homonímia oposat al de les paraules homòfones (que sonen igual però s'escriuen diferent).
Veure Francès і Homògraf
Idioma
família a la qual pertanyen. Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.
Veure Francès і Idioma
Illa de França
L'Illa de França (en francès i oficialment, Île-de-France) és una regió francesa que compta amb 8 departaments.
Veure Francès і Illa de França
Illa del Príncep Eduard
Paisatge característic de l'illa. LIlla del Príncep Eduard (en anglès Prince Edward Island, en francès Île-du-Prince-Édouard) és una illa del golf del riu Sant Llorenç que forma una província del Canadà, a la qual es va unir el 1873.
Veure Francès і Illa del Príncep Eduard
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Francès і Imperi Romà
Impremta Nacional de França
Seu actual de la Impremta Nacional francesa, a Ivry-sur-Seine. La Impremta Reial francesa (en francès, Imprimerie Royale) és la impremta nacional i fonedora de França.
Veure Francès і Impremta Nacional de França
Irlanda
Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.
Veure Francès і Irlanda
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Veure Francès і Italià
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Francès і Itàlia
Jacques Cartier
Jacques Cartier (Sant-Maloù, França, 31 de desembre de 1491 - Sant-Maloù, 1 de setembre de 1557), batejat Jakez Karter, fou un navegant i explorador bretó, el primer gran explorador francès de l'Amèrica del Nord.
Veure Francès і Jacques Cartier
Juraments d'Estrasburg
Els Juraments d'Estrasburg (Sacramenta Argentariae) marquen el naixement de la llengua francesa.
Veure Francès і Juraments d'Estrasburg
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Francès і Llatí
Llatí clàssic
El llatí clàssic és l'estàndard literari, desenvolupat al final de la República Romana i principi de l'Imperi, de la llengua llatina, una llengua indoeuropea parlada en l'antiguitat a Roma i als territoris del seu Imperi, així com a l'alta edat mitjana als països de la Romània, fins al moment en què es produí el pas del llatí a les respectives llengües romàniques.
Veure Francès і Llatí clàssic
Llatí vulgar
El llatí vulgar (llatí clàssic: sermō vulgāris) és la varietat del llatí parlada per la gent de l'Imperi Romà, incloent-hi els seus legionaris.
Veure Francès і Llatí vulgar
Llengües afroasiàtiques
Les llengües afroasiàtiques conformen una família lingüística constituïda per uns 375 idiomes i que, amb més de 400 milions de parlants, s'estén des de les costes atlàntiques de Mauritània a l'oest fins a la província iraniana del Khuzestan a l'est, i des de la frontera siriana amb Turquia al nord fins a Somàlia al sud.
Veure Francès і Llengües afroasiàtiques
Llengües ameríndies
264x264px Les llengües ameríndies són tots aquells idiomes parlats a Amèrica abans de l'arribada de Cristòfor Colom pels amerindis nord-americans i pels amerindis sud-americans.
Veure Francès і Llengües ameríndies
Llengües bàltiques
Les llengües bàltiques són una branca de les llengües indoeuropees parlades actualment al sud-est del Mar Bàltic, d'on reben el nom.
Veure Francès і Llengües bàltiques
Llengües cèltiques
Les llengües cèltiques són un grup d'idiomes pertanyents a la família indoeuropea, en la qual s'hi inclou el gaèlic irlandès, el gaèlic escocès, el manx, el gal·lès, el còrnic i el bretó.
Veure Francès і Llengües cèltiques
Llengües d'Àsia
Les inscripcions oraculars en os de la dinastia Shāng, són els primers testimoniatges escrits d'una llengua d'extrem orient. Les llengües d'Àsia és un terme geogràfic per designar les llengües històricament parlades a Àsia, en particular les llengües autòctones d'Àsia encara que de vegades s'inclouen llengües al·lòctones instal·lades durant el període colonial.
Veure Francès і Llengües d'Àsia
Llengües d'oïl
Les llengües d'oïl (llengua en què oïl vol dir 'sí') és una família de llengües romàniques originades en territoris de l'actual França septentrional, part de Bèlgica, de Suïssa, i les illes Anglonormandes, al canal de la Mànega.
Veure Francès і Llengües d'oïl
Llengües eslaves
Mapa de les llengües eslaves a Europa Les llengües eslaves són les llengües dels eslaus i els seus descendents, i són una branca de la família indoeuropea.
Veure Francès і Llengües eslaves
Llengües gal·loromàniques
Les llengües gal·loromàniques són un grup de llengües romàniques (descendents del llatí vulgar) que es localitzen a l'antiga Gàl·lia.
Veure Francès і Llengües gal·loromàniques
Llengües germàniques
Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'Imperi romà.
Veure Francès і Llengües germàniques
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Veure Francès і Llengües romàniques
Llengua analítica
Una llengua analítica o aïllant basa el seu lèxic en la unió de diferents morfemes lliures, cada un amb un significat, que es va sumant per formar nous mots (un exemple clar seria el xinès).
Veure Francès і Llengua analítica
Llengua oficial
La llengua oficial o idioma oficial d'un país és l'idioma que s'adopta com a propi i preferent en les negociacions entre el govern i el poble o entre aquell país i d'altres.
Veure Francès і Llengua oficial
Lligadura (tipografia)
Una lligadura en tipografia és un signe format per la unió de dues o més grafemes que solen o poden escriure també separats.
Veure Francès і Lligadura (tipografia)
Lluís el Germànic
Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals, al territori de l'actual Alemanya.
Veure Francès і Lluís el Germànic
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Veure Francès і Lluís el Pietós
Loira
El Loira (en occità: Léger o Leir(e), en bretó: Liger, en francès: Loire) és un riu de 1.020 km de longitud, cosa que en fa el riu més llarg de tots els que tenen el seu recorregut íntegrament a França.
Veure Francès і Loira
Lotari I
Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.
Veure Francès і Lotari I
Louisiana
Louisiana (del francès Louisiane) és un estat dels Estats Units d'Amèrica situat al sud del país.
Veure Francès і Louisiana
Luxemburg
Luxemburg, oficialment conegut com el Gran Ducat de Luxemburg, és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).
Veure Francès і Luxemburg
Madagascar
Madagascar és un estat i una illa de l'oceà Índic davant la costa sud-oriental d'Àfrica a l'altura de Moçambic.
Veure Francès і Madagascar
Marsella
Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.
Veure Francès і Marsella
Massís Septentrional
França, en una imatge de radar de la NASA. El '''Massís Septentrional''' hi destaca com una àmplia massa rogenca a la part centremeridional. A la frontera sud-oriental amb Itàlia hi ha els Alps i al sud, als confins amb la península Ibèrica, hi ha els Pirineus.
Veure Francès і Massís Septentrional
Mònaco
El Principat de Mònaco és una ciutat a la costa de la Mar Mediterrània que constitueix un petit estat europeu conformat exclusivament per la ciutat de Mònaco (amb tres nuclis de població: la Ròca, Montcarles i la Condamina).
Veure Francès і Mònaco
Món
El món en projecció cilíndrica equidistant En un sentit general, el món és tot allò que existeix, l'univers.
Veure Francès і Món
Nantes
Situació de Nantes Nantes (antigament, Naona o Naünt, en bretó Naoned i en gal·ló Naunnt) és un municipi francès, situat al departament de Loira Atlàntic i a la regió de País del Loira.
Veure Francès і Nantes
Nasal bilabial sonora
La consonant nasal bilabial sonora es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra ema minúscula.
Veure Francès і Nasal bilabial sonora
Nasal palatal sonora
La consonant nasal palatal sonora es representa a l'AFI, és a dir, la lletra ena amb ganxo a l'esquerra situada a l'extrem esquerre inferior.
Veure Francès і Nasal palatal sonora
Nasal velar sonora
La consonant nasal velar sonora és un so que es representa amb el signe en l'AFI (la lletra ena amb la cua de la ge a la cama dreta inferior).
Veure Francès і Nasal velar sonora
Nasalització
La nasalització és un fenomen fonètic que afecta tant a les vocals com a les consonants i que consisteix a articular el so deixant sortir alhora l'aire pel nas i per la boca.
Veure Francès і Nasalització
Níger
El Níger, oficialment la República del Níger (République du Niger en francès, llengua oficial) és un estat de l'Àfrica occidental.
Veure Francès і Níger
Neerlandès
El neerlandès o neerlandés, també anomenat holandès o holandés, és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.
Veure Francès і Neerlandès
Negació
La negació és un mecanisme gramatical i de la lògica que indica la no realització o existència de l'element que acompanya.
Veure Francès і Negació
Normand
El normand és una llengua romànica que es parla a Normandia i a les Illes Anglonormandes.
Veure Francès і Normand
Nova Brunsvic
Nova Brunsvic és una província del Canadà, englobada dins de les Províncies Marítimes i les Províncies Atlàntiques.
Veure Francès і Nova Brunsvic
Nova Escòcia
Nova Escòcia (anglès: Nova Scotia, francès: Nouvelle-Écosse, gaèlic escocès: Alba Nuadh, Mi'kmaq: Gespogwitg) és una província marítima del Canadà.
Veure Francès і Nova Escòcia
Nova França
''Carte geographique de la Nouvelle France'', Samuel de Champlain, 1612. Nova França (en francès: la Nouvelle-France) és l'àrea de Nord-amèrica colonitzada per França entre el període de l'exploració del riu Sant Llorenç per Jacques Cartier el 1534 i la cessió de parts d'aquest territori al Regne Unit i Espanya el 1763, i la compra de la Louisiana per part dels Estats Units el 1803.
Veure Francès і Nova França
Ny
Ny és un dígraf emprat en llengües com ara el català, l'hongarès, l'indonesi, el suahili, el luganda i en algunes formes normatives de l'aragonès i indica un so nasal palatal (/ɲ/).
Veure Francès і Ny
Occident
Occident, o món occidental, és des del punt de vista sociològic i històric un terme ambigu que s'utilitza per significar el conjunt de cultures en un principi ubicades a Europa (cultura occidental) i expandides a partir de l'edat moderna cap a Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i el Canadà, contraposades a les cultures d'Orient.
Veure Francès і Occident
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Veure Francès і Occità
Oceania
Oceania és la part del món formada pel continent australià –situat entre els oceans Índic, Antàrtic i Pacífic– i per la multitud d'illes que hi ha escampades en aquest darrer oceà (excepte les més properes a l'Àsia, que es consideren asiàtiques).
Veure Francès і Oceania
Oclusiva alveolar sorda
La consonant oclusiva alveolar sorda és un fonema que es transcriu o en l'AFI.
Veure Francès і Oclusiva alveolar sorda
Oclusiva bilabial sonora
La consonant oclusiva bilabial sonora és un so que es transcriu en l'AFI.
Veure Francès і Oclusiva bilabial sonora
Oclusiva bilabial sorda
La consonant oclusiva bilabial sorda és un fonema que es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra pe en minúscula.
Veure Francès і Oclusiva bilabial sorda
Oclusiva dental sonora
L'oclusiva dental sonora és un fonema que es transcriu com a a l'alfabet fonètic internacional, és a dir, igual que l'oclusiva alveolar sonora amb un signe diacrític de dentalització a sota.
Veure Francès і Oclusiva dental sonora
Oclusiva velar sonora
La consonant oclusiva velar sonora és un so que es representa amb el signe en l'AFI.
Veure Francès і Oclusiva velar sonora
Oclusiva velar sorda
La consonant oclusiva velar sorda és un so que es representa amb el signe en l'AFI.
Veure Francès і Oclusiva velar sorda
Oficina Quebequesa de la Llengua Francesa
LOficina Quebequesa de la Llengua Francesa (Office québécois de la langue française en francès) és una institució pública del Quebec encarregada de l'aplicació de la política lingüística en aquesta província del Canadà.
Veure Francès і Oficina Quebequesa de la Llengua Francesa
Ordinador
Teclat Un ordinador (del francès ordinateur) o computadora (del llatí computare, calcular) és una màquina electrònica que rep i processa dades per a convertir-les en informació útil.
Veure Francès і Ordinador
Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic
LOrganització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE, o OECD segons les sigles en anglès) és una organització internacional formada pels països desenvolupats que accepten els principis de democràcia participativa i lliure mercat.
Veure Francès і Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic
Organització de les Nacions Unides
LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.
Veure Francès і Organització de les Nacions Unides
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Veure Francès і Països Baixos
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure Francès і París
Patuès
El patuès o patués (del francès patois) és un terme que tot i no tenir una definició formal en el camp de la lingüística encara s'utilitza en algunes llengües per a descriure una llengua o un dialecte que no té una literatura gaire desenvolupada i que, sense ser argot, es parla sobretot a l'àmbit familiar o entre amics, çò és una llengua subordinada.
Veure Francès і Patuès
Persa
El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.
Veure Francès і Persa
Picard
El picard és la llengua pròpia de la Picardia.
Veure Francès і Picard
Pierre Bayle
Pierre Bayle (Carla-le-Comte, 18 de novembre de 1647 - Rotterdam, 28 de desembre de 1706) va ser un filòsof francès.
Veure Francès і Pierre Bayle
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Veure Francès і Primera Guerra Mundial
Pronom feble
Els pronoms febles són aquells pronoms que es fan servir per substituir un complement o una expressió.
Veure Francès і Pronom feble
Protoindoeuropeu
El protoindoeuropeu (també indoeuropeu) és una llengua extinta que hom suposa l'origen de totes les indoeuropees.
Veure Francès і Protoindoeuropeu
Punt d'articulació
El punt d'articulació és el lloc on s'uneixen o es troben els òrgans articulatoris en la producció dels sons.
Veure Francès і Punt d'articulació
Quebec
El Quebec (en francès Québec pronunciat; en anglès Quebec, conegut també com «la belle province») és una província canadenca amb una població de 8 milions d'habitants i l'única província del Canadà reconeguda com a nació per la Cambra dels Comuns del Canadà; la major part dels quebequesos parlen francès i això fa del Quebec l'únic territori de llengua francesa majoritària de l'Amèrica del Nord, juntament amb l'arxipèlag francès de Saint-Pierre i Miquelon, i alguns pocs indrets a Amèrica.
Veure Francès і Quebec
Reforma ortogràfica
Una reforma ortogràfica és un tipus de planificació lingüística que té per objectiu provocar un canvi major en l'ortografia d'una llengua.
Veure Francès і Reforma ortogràfica
Registre lingüístic
El registre lingüístic o varietat diafàsica són tipus de llenguatges emprats en funció de la situació d'ús o de context.
Veure Francès і Registre lingüístic
República del Congo
La República del Congo (sovint coneguda abans com a Congo Brazzaville, per diferenciar-la de la veïna República Democràtica del Congo, anteriorment anomenada Congo Kinshasa i Zaire) és un estat de l'Àfrica equatorial.
Veure Francès і República del Congo
República Democràtica del Congo
La República Democràtica del Congo (antigament Zaire, i de vegades anomenat Congo Kinshasa o Congo Belga per a diferenciar-lo del Congo Brazzaville o República del Congo) és el segon estat més gran de l'Àfrica.
Veure Francès і República Democràtica del Congo
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Veure Francès і Revolució Francesa
Romania
Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest.
Veure Francès і Romania
Ruanda
Ruanda és un país de l'Àfrica central sense sortida al mar, o estat sense litoral.
Veure Francès і Ruanda
Saint-Thurin
Saint-Thurin és un municipi francès situat al departament del Loira i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Veure Francès і Saint-Thurin
Sànscrit
El sànscrit (संस्कृतम् saṃskṛtam) és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i la llengua litúrgica de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia (en anglès) i l'idioma oficial de l'estat d'Uttarakhand.
Veure Francès і Sànscrit
Segle IX
El és el període que comprèn els anys entre el 801 i el 900 dins l'edat mitjana.
Veure Francès і Segle IX
Segle VI
El segle VI és un període de la primera edat mitjana que comprèn els anys inclosos entre el 501 i el 600.
Veure Francès і Segle VI
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Veure Francès і Segona Guerra Mundial
Seqüència de Santa Eulàlia
''Secuencia de Santa Eulalia'', el primer text literari escrit en el romanç que donaria lloc al francès La Seqüència de Santa Eulàlia és el primer text literari escrit en el romanç que donaria lloc al francès.
Veure Francès і Seqüència de Santa Eulàlia
Seychelles
Seychelles), oficialment la República de Seychelles (Crioll: La Repiblik Sesel), és un país insular arxipelàgic de l'oceà Índic a l'extrem oriental del mar de Somàlia. Consta de 115 illes. La seva capital i ciutat més gran, Victoria, té est de l'Àfrica continental.
Veure Francès і Seychelles
Sistema octal
El sistema de numeració en base 8 s'anomena octal i utilitza els dígits de 0 a 7.
Veure Francès і Sistema octal
Sistema vigesimal
El sistema vigesimal o sistema en base 20 és un sistema de numeració basat amb el nombre vint (de la mateixa manera que el sistema decimal està basat amb el nombre deu).
Veure Francès і Sistema vigesimal
Sonorització
S'anomena sonorització al fenomen fonètic contrari a l'ensordiment, pel qual un so sord (en el qual no vibren les cordes vocals) es fa sonor, per l'acció del so o dels sons contigus.
Veure Francès і Sonorització
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Veure Francès і Suïssa
Terranova
Bandera històrica de Terranova Terranova (Newfoundland) és una illa de l'oest de l'oceà Atlàntic, situada davant les costes del nord-est de l'Amèrica del Nord.
Veure Francès і Terranova
Tours
Tours (o Tors) és un municipi francès al departament d'Indre i Loira (regió de Centre - Vall del Loira).
Veure Francès і Tours
Tractat de Rastatt
El Tractat de Rastatt fou un tractat internacional signat a Rastatt (marcgraviat de Baden) el 7 de març de 1714 entre Àustria i França, el qual posà fi a la Guerra de Successió Espanyola i completà el Tractat d'Utrecht que Àustria encara no volia acceptar.
Veure Francès і Tractat de Rastatt
Tractat de Verdun
El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.
Veure Francès і Tractat de Verdun
Tractat de Versalles
''The Signing of the Peace Treaty of Versailles'' El Tractat de Versalles de 1919 va ser un intent de reconstrucció d'Europa després de la Primera Guerra Mundial.
Veure Francès і Tractat de Versalles
Trésor de la langue française
El Trésor de la langue française (TLF) és un diccionari de la llengua francesa dels segles XIX i XX, en 16 volums (més un suplement).
Veure Francès і Trésor de la langue française
Tx
El dígraf tx en català s'usa per representar el so de la consonant palatal africada.
Veure Francès і Tx
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Veure Francès і UNESCO
Unió Africana
Països que formen la Unió Africana. La Unió Africana (UA) és una organització composta per cinquanta-cinc estats africans.
Veure Francès і Unió Africana
Unió Europea
La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.
Veure Francès і Unió Europea
Unió Postal Universal
Monument de la UPU en el centre de Berna. La Unió Postal Universal (UPU) (en francès: Union postale universelle) és un organisme especialitzat de les Nacions Unides.
Veure Francès і Unió Postal Universal
Valònia
Valònia (en való Walonreye o Waloneye, francès Wallonie, alemany Wallonien, neerlandès Wallonië), també anomenada Regió valona (en való Redjon walone, francès: Région wallonne; alemany: Wallonische Region; neerlandès Waals Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Hainaut, de Lieja, de Luxemburg, de Namur i de Brabant Való.
Veure Francès і Valònia
Való
El való (walon, en való) és una llengua romànica occidental pertanyent a les llengües d'oïl.
Veure Francès і Való
Vall d'Aosta
En blau, a l'esquerra del mapa, la vall d'Aosta. Amb un cercle, la plana padana La vall d'Aosta (en arpità: Vâl d'Aoûta, en italià: Valle d'Aosta, en francès: Vallée d'Aoste) és una regió muntanyenca del nord-oest d'Itàlia.
Veure Francès і Vall d'Aosta
Verb
Un verb és una paraula que expresa una acció.
Veure Francès і Verb
Verb intransitiu
Un verb intransitiu és el verb que no exigeix ni admet complement directe.
Veure Francès і Verb intransitiu
Vibrant alveolar
La consonant vibrant alveolar sonora és un so de la parla que es representa en la transcripció de l'AFI, és a dir, la lletra erra minúscula.
Veure Francès і Vibrant alveolar
Vibrant uvular
La consonant vibrant uvular sonora és un so de la parla que es transcriu en l'AFI (una erra versaleta).
Veure Francès і Vibrant uvular
Vint
El vint és un nombre natural parell, segueix el dinou i va abans del vint-i-u. S'escriu 20 en xifres àrabs, XX en les romanes i 二十 en les xineses.
Veure Francès і Vint
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Veure Francès і Visigots
Vocabulari
El vocabulari o lèxic és el conjunt de paraules d'un llenguatge, que pot ser artístic o també el d'una llengua o idioma.
Veure Francès і Vocabulari
Vocal anterior
Una vocal anterior és un so vocal articulat amb un acostament del dors de la llengua a la part anterior de la volta palatina, a diferència de les vocals centrals i posteriors.
Veure Francès і Vocal anterior
Vocal central
Una vocal central és un tipus de so de vocal usat en algunes llengües parlades.
Veure Francès і Vocal central
Vocal mitjana
Una vocal mitjana és un so de vocal en algunes llengües parlades.
Veure Francès і Vocal mitjana
Vocal neutra
La vocal neutra o vocal mitjana central és un fonema que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra e capgirada.
Veure Francès і Vocal neutra
Vocal oberta anterior no arrodonida
La vocal oberta anterior no arrodonida és un fonema que es representa en l'AFI, com la lletra a minúscula. És un dels sons més freqüents del món i un dels que primer pronuncien els nens. Acústicament té el primer formant sobre els 600Hz i el segon als 1200 Hz.
Veure Francès і Vocal oberta anterior no arrodonida
Vocal oberta posterior no arrodonida
La vocal oberta posterior no arrodonida és un fonema que es representa a l'AFI amb el símbol (una lletra grega alfa), sovint simplificat com una A cursiva.
Veure Francès і Vocal oberta posterior no arrodonida
Vocal posterior
a. Una vocal posterior o velar és un so vocàlic que s'articula amb la llengua retreta, acostant el dors cap al vel.
Veure Francès і Vocal posterior
Vocal semioberta
Una vocal semioberta (també vocal mitjana oberta o vocal mitjana baixa) és un tipus de so de vocal usat en algunes llengües parlades.
Veure Francès і Vocal semioberta
Vocal semioberta anterior arrodonida
La vocal semioberta anterior arrodonida és un fonema que es representa en l'AFI.
Veure Francès і Vocal semioberta anterior arrodonida
Vocal semioberta anterior no arrodonida
La vocal semioberta anterior no arrodonida o e oberta és un so que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra èpsilon minúscula de l'alfabet grec.
Veure Francès і Vocal semioberta anterior no arrodonida
Vocal semioberta posterior arrodonida
La vocal semioberta posterior arrodonida és un so de la parla que es transcriu en l'AFI, una o oberta minúscula llatina tipogràficament una c invertida.
Veure Francès і Vocal semioberta posterior arrodonida
Vocal semitancada
Una vocal semitancada (també vocal mitjana-tancada o vocal mitjana alta') és un tipus de so de vocal usat en algunes llengües parlades.
Veure Francès і Vocal semitancada
Vocal semitancada anterior arrodonida
La vocal semitancada anterior arrodonida és un so de la parla que es representa com a a l'alfabet fonètic internacional (el símbol que usen diverses llengües nòrdiques per representar-lo en una modificació de l'alfabet llatí).
Veure Francès і Vocal semitancada anterior arrodonida
Vocal semitancada anterior no arrodonida
La vocal semitancada anterior no arrodonida es coneix en català com a e tancada i la seva transcripció en l'AFI és, és a dir, la lletra e minúscula.
Veure Francès і Vocal semitancada anterior no arrodonida
Vocal semitancada posterior arrodonida
La vocal semitancada posterior arrodonida és un so que es transcriu en l'AFI i que està present en la majoria de llengües parlades.
Veure Francès і Vocal semitancada posterior arrodonida
Vocal tancada anterior arrodonida
La vocal tancada anterior arrodonida es representa amb el símbol en l'AFI.
Veure Francès і Vocal tancada anterior arrodonida
Vocal tancada anterior no arrodonida
La vocal tancada anterior no arrodonida es representa amb una en l'AFI, és a dir, la lletra i minúscula.
Veure Francès і Vocal tancada anterior no arrodonida
Vocal tancada posterior arrodonida
La vocal tancada posterior arrodonida es representa en l'AFI, com la lletra u minúscula.
Veure Francès і Vocal tancada posterior arrodonida
Web semàntic
El Web semàntic és un projecte que té com a objectiu crear un medi universal per a l'intercanvi d'informació significativa (semàntica), d'una forma comprensible per a les màquines, del contingut dels documents de la Web.
Veure Francès і Web semàntic
1714
Constitucions de Catalunya de 1585.
Veure Francès і 1714
1759
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Veure Francès і 1759
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Veure Francès і 1919
1989
1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.
Veure Francès і 1989
1998
1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.
Veure Francès і 1998
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Francès і 2005
6 de març
El 6 de març és el seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Francès і 6 de març
842
El 842 (DCCCXLII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.
Veure Francès і 842
Vegeu també
Llengües a Bèlgica
- Alemany
- Flamenc occidental
- Francès
- Limburguès
- Llengües frànciques
- Llengües regionals endògenes de Bèlgica
- Lorenès
- Luxemburguès
- Neerlandès
- Picard
- Ripuarisch
- Romaní
- Situació lingüística a Bèlgica
- Való
- Xampanyès
Llengües de Benín
- Aguna
- Aja (llengua)
- Anufo
- Fon (llengua)
- Foodo
- Francès
- Ful
- Gun
- Haussa
- Ioruba
- Kabiye
- Llengües gbe
- Llengua Gen
- Llengua mossi
- Songhai
- Tchumbuli
- Tofin
- Waci
- Xwela
- Xwla
Llengües de Costa d'Ivori
- Abé
- Abidji
- Adioukrou
- Alladian
- Anyi
- Attié
- Avikam
- Bambara
- Ebrié
- Ega (llengua)
- Francès
- Haussa
- Julà
- Koulango
- Krobu
- Llengua baule
- Llengua mossi
- Mbato
- Nzema
- Soninke
Llengües de França
- Ídix
- Alsacià
- Armeni occidental
- Basc
- Berrichon
- Borgonyó
- Bretó
- Caló
- Caló basc
- Cors
- Flamenc occidental
- Fonologia de l'occità
- Fràncic lorenès
- Francès
- Franc-comtès
- Francoprovençal
- Frontera lingüística mosel·lana
- Gòtic (llengua)
- Lígur
- Lígur brigasc
- Llatí
- Llengües d'oïl
- Llengües de França
- Llengües frànciques
- Llengües occitanoromàniques
- Lorenès
- Luxemburguès
- Mentonasc
- Normand
- Occità
- Occità alvernès
- Occità llemosí
- Occità llenguadocià
- Occità niçard
- Peitoví
- Peitoví-saintongès
- Picard
- Roiasc
- Romaní
- Saintongès
- Tregorès
- Uniformisme lingüístic a França
- Való
- Xampanyès
Llengües de Luxemburg
Llengües de Ruanda
- Francès
- Llengües de Ruanda
- Ruandès
- Rwanda-rundi
- Suahili
Llengües de Suïssa
- Alamànic
- Alemany
- Alemany suís
- Baix engiadinès
- Francès
- Francès suís
- Francoprovençal
- Italià
- Llengües de Suïssa
- Llombard
- Sobreselvà
Llengües de la Guaiana Francesa
Llengües de la República Democràtica del Congo
- Aushi
- Bemba
- Bwile
- Chokwe
- Francès
- Lingala
- Lunda (llengua)
- Mbangala
- Rundi
- Ruund
- Rwanda-rundi
- Sango
- Suahili
- Yaka
- Yansi
Llengües de la República del Congo
- Francès
- Lingala
- Llengua fang
Llengües del Camerun
- Àrab
- Abo
- Bubi
- Ejagham
- Evant
- Francès
- Ful
- Haussa
- Iceve-maci
- Idioma afade
- Idioma basaa
- Kanuri
- Kwasio
- Llengües ekoid
- Llengües masses
- Llengua batanga
- Llengua fang
- Llengua massa
- Llengua yasa
- Llengua zumaia
- Mina (llengua)
- Moloko
- Ngiemboon
- Otank
- Usaghade
Llengües del Canadà
- Alemany pennsilvanià
- Argot chinook
- Crioll bungi (Canadà)
- Francès
- Francès canadenc
- Francès del Quebec
- Gaèlic escocès
- Gaèlic escocès del Canadà
- Gaèlic irlandès de Terranova
- Gujarati
- Llengües del Canadà
- Llengua de signes estatunidenca
- Plautdietsch
- Romaní
Llengües del Togo
- Adangbe
- Adele (llengua)
- Aguna
- Aja (llengua)
- Akebu
- Anii
- Anufo
- Ewe
- Francès
- Ginyanga
- Haussa
- Igo
- Ikposo
- Kabiye
- Llengües del Togo
- Llengües gbe
- Llengua Gen
- Llengua mossi
- Waci
- Xwla
Llengües dels Estats Units
- Ídix
- Adai
- Argot chinook
- Atakapa
- Atsugewi
- Castellà
- Chitimacha (llengua)
- Crioll afroseminola
- Crioll haitià
- Francès
- Gujarati
- Hidatsa
- Kalapuya
- Kalapuya septentrional
- Kato
- Kiowa
- Llengües algonquines
- Llengües atapascanes
- Llengües catawba
- Llengües chinook
- Llengües iroqueses
- Llengües tepimanes
- Llengua biloxi
- Llengua de signes estatunidenca
- Llengua hän
- Llengua hopi
- Llengua maricopa
- Llengua mohawk
- Llengua okanagan
- Llengua oneida
- Llengua onondaga
- Llengua tuscarora
- Mandan
- Miami-illinois
- Min dong
- Mobilian jargon
- O'odham
- Ofo
- Pueblo Piro
- Romaní
- Tübatulabal (llengua)
- Tiwa (tano)
- Tlingit (llengua)
- Yaqui
- Yoncalla (llengua)
També conegut com Angeví, Francoparlant, Francès (llengua), Francès mitjà, Français, Idioma francès, Llengua francesa.
, Consonant labiovelar, Consonant lateral, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant palatal, Consonant postalveolar, Consonant sonora, Consonant uvular, Consonant velar, Cors, Costa d'Ivori, Dècada del 1950, Dígraf, Declinació gramatical, Dialecte, Dièresi, Diccionari, Edat mitjana, Estats Units d'Amèrica, Europa, Expletiu, Flamenc occidental, Fonètica, França, Francès del Quebec, Francès suís, Francità, Francofonia, Francoprovençal, Francs, Frase feta, Fricativa alveolar sonora, Fricativa alveolar sorda, Fricativa labiodental sonora, Fricativa labiodental sorda, Fricativa postalveolar sonora, Fricativa postalveolar sorda, Fricativa uvular sonora, Fricativa uvular sorda, Fricativa velar sonora, Fricativa velar sorda, Gal·ló, Gal·licisme, Gals, Gàl·lia, Georges Clemenceau, Germànics, Grec antic, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels Cent Anys, Guinea Equatorial, Haití, Hegemonia lingüística, Henri Grégoire, Hiat, Homògraf, Idioma, Illa de França, Illa del Príncep Eduard, Imperi Romà, Impremta Nacional de França, Irlanda, Italià, Itàlia, Jacques Cartier, Juraments d'Estrasburg, Llatí, Llatí clàssic, Llatí vulgar, Llengües afroasiàtiques, Llengües ameríndies, Llengües bàltiques, Llengües cèltiques, Llengües d'Àsia, Llengües d'oïl, Llengües eslaves, Llengües gal·loromàniques, Llengües germàniques, Llengües romàniques, Llengua analítica, Llengua oficial, Lligadura (tipografia), Lluís el Germànic, Lluís el Pietós, Loira, Lotari I, Louisiana, Luxemburg, Madagascar, Marsella, Massís Septentrional, Mònaco, Món, Nantes, Nasal bilabial sonora, Nasal palatal sonora, Nasal velar sonora, Nasalització, Níger, Neerlandès, Negació, Normand, Nova Brunsvic, Nova Escòcia, Nova França, Ny, Occident, Occità, Oceania, Oclusiva alveolar sorda, Oclusiva bilabial sonora, Oclusiva bilabial sorda, Oclusiva dental sonora, Oclusiva velar sonora, Oclusiva velar sorda, Oficina Quebequesa de la Llengua Francesa, Ordinador, Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic, Organització de les Nacions Unides, Països Baixos, París, Patuès, Persa, Picard, Pierre Bayle, Primera Guerra Mundial, Pronom feble, Protoindoeuropeu, Punt d'articulació, Quebec, Reforma ortogràfica, Registre lingüístic, República del Congo, República Democràtica del Congo, Revolució Francesa, Romania, Ruanda, Saint-Thurin, Sànscrit, Segle IX, Segle VI, Segona Guerra Mundial, Seqüència de Santa Eulàlia, Seychelles, Sistema octal, Sistema vigesimal, Sonorització, Suïssa, Terranova, Tours, Tractat de Rastatt, Tractat de Verdun, Tractat de Versalles, Trésor de la langue française, Tx, UNESCO, Unió Africana, Unió Europea, Unió Postal Universal, Valònia, Való, Vall d'Aosta, Verb, Verb intransitiu, Vibrant alveolar, Vibrant uvular, Vint, Visigots, Vocabulari, Vocal anterior, Vocal central, Vocal mitjana, Vocal neutra, Vocal oberta anterior no arrodonida, Vocal oberta posterior no arrodonida, Vocal posterior, Vocal semioberta, Vocal semioberta anterior arrodonida, Vocal semioberta anterior no arrodonida, Vocal semioberta posterior arrodonida, Vocal semitancada, Vocal semitancada anterior arrodonida, Vocal semitancada anterior no arrodonida, Vocal semitancada posterior arrodonida, Vocal tancada anterior arrodonida, Vocal tancada anterior no arrodonida, Vocal tancada posterior arrodonida, Web semàntic, 1714, 1759, 1919, 1989, 1998, 2005, 6 de març, 842.