Similituds entre Francs і Regnes germànics
Francs і Regnes germànics tenen 36 coses en comú (en Uniopèdia): Alamans, Alemanya, Aquitània, Úlfila, Aurelià, Batalla de Tolbiac, Batalla de Vouillé, Bretanya, Carlemany, Carles Martell, Catolicisme, Clodoveu I, Cristianisme, Dinastia carolíngia, Dinastia merovíngia, Edat mitjana, Eslaus, Feudalisme, Flavi Honori, França, Francs, Gàl·lia, Germànics, Imperi Romà, Llei Sàlica, Nèustria, Ostrogots, Paganisme, Pipí I el Breu, Regne de Toledo, ..., Regne de Tolosa, Rin, Saxons, Septimània, Vàndals, Visigots. Ampliar l'índex (6 més) »
Alamans
Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alamanni), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.
Alamans і Francs · Alamans і Regnes germànics ·
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Alemanya і Francs · Alemanya і Regnes germànics ·
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Aquitània і Francs · Aquitània і Regnes germànics ·
Úlfila
Úlfila (gòtic Wúlfila, escrit, amb l'alfabet gòtic, 𐍅𐌿𐌻𐍆𐌹𐌻𐌰), que vol dir Llobet, Petit Llop, fou un dels primers, possiblement el primer bisbe dels tervings.
Úlfila і Francs · Úlfila і Regnes germànics ·
Aurelià
Luci Domici Aurelià — — (9 de setembre 214 o 215 - setembre o octubre 275), conegut com a Aurelià, fou emperador de Roma (270-275).
Aurelià і Francs · Aurelià і Regnes germànics ·
Batalla de Tolbiac
La batalla de Tolbiac es va lliurar entre els francs de Clodoveu I i els alamans, i la seva data és tradicionalment fixada el 496.
Batalla de Tolbiac і Francs · Batalla de Tolbiac і Regnes germànics ·
Batalla de Vouillé
La batalla de Vouillé es va lluitar en les marques septentrionals del territori visigòtic del Regne de Tolosa, a prop de Poitiers (Gàl·lia), a la primavera del 507 entre els francs comandats per Clodoveu I i els visigots d'Alaric II.
Batalla de Vouillé і Francs · Batalla de Vouillé і Regnes germànics ·
Bretanya
La Bretanya (gal·ló: Bertaèyn) és una nació europea, d'origen cèltic, situada sobre la costa atlàntica.
Bretanya і Francs · Bretanya і Regnes germànics ·
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Carlemany і Francs · Carlemany і Regnes germànics ·
Carles Martell
Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).
Carles Martell і Francs · Carles Martell і Regnes germànics ·
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Catolicisme і Francs · Catolicisme і Regnes germànics ·
Clodoveu I
Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia..
Clodoveu I і Francs · Clodoveu I і Regnes germànics ·
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Cristianisme і Francs · Cristianisme і Regnes germànics ·
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Dinastia carolíngia і Francs · Dinastia carolíngia і Regnes germànics ·
Dinastia merovíngia
L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.
Dinastia merovíngia і Francs · Dinastia merovíngia і Regnes germànics ·
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Edat mitjana і Francs · Edat mitjana і Regnes germànics ·
Eslaus
Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.
Eslaus і Francs · Eslaus і Regnes germànics ·
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Feudalisme і Francs · Feudalisme і Regnes germànics ·
Flavi Honori
Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.
Flavi Honori і Francs · Flavi Honori і Regnes germànics ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
França і Francs · França і Regnes germànics ·
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Francs і Francs · Francs і Regnes germànics ·
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Francs і Gàl·lia · Gàl·lia і Regnes germànics ·
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Francs і Germànics · Germànics і Regnes germànics ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Francs і Imperi Romà · Imperi Romà і Regnes germànics ·
Llei Sàlica
El rei Clodoveu dicta la ''Llei Sàlica'' (Codi per les lleis bàrbares) envoltat pels caps militars de la seva cort. La Llei Sàlica (del Llatí Lex Salica) va ser un conjunt de lleis tradicionals, entre les quals es trobava la regulació de la successió monàstiques a favor dels successors homes, creades per a governar els francs salis a principis de l'edat mitjana durant el regnat de Clodoveu I durant el.
Francs і Llei Sàlica · Llei Sàlica і Regnes germànics ·
Nèustria
'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.
Francs і Nèustria · Nèustria і Regnes germànics ·
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Francs і Ostrogots · Ostrogots і Regnes germànics ·
Paganisme
Vesta. El paganisme (del llatí pagus, 'el camp') és la religió de persones abans de l'arribada del cristianisme, o que refusaven convertir-se.
Francs і Paganisme · Paganisme і Regnes germànics ·
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Francs і Pipí I el Breu · Pipí I el Breu і Regnes germànics ·
Regne de Toledo
El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.
Francs і Regne de Toledo · Regne de Toledo і Regnes germànics ·
Regne de Tolosa
El Regne de Tolosa fou un territori al sud-oest d'Europa de l'antiguitat tardana nascut de les escorrialles de l'Imperi Romà d'Occident i dirigit pels visigots.
Francs і Regne de Tolosa · Regne de Tolosa і Regnes germànics ·
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Francs і Rin · Regnes germànics і Rin ·
Saxons
Els saxons (saxones, Σάξονες) eren un dels anomenats pobles germànics.
Francs і Saxons · Regnes germànics і Saxons ·
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Francs і Septimània · Regnes germànics і Septimània ·
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Francs і Vàndals · Regnes germànics і Vàndals ·
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Francs і Regnes germànics
- Què tenen en comú Francs і Regnes germànics
- Semblances entre Francs і Regnes germànics
Comparació entre Francs і Regnes germànics
Francs té 126 relacions, mentre que Regnes germànics té 279. Com que tenen en comú 36, l'índex de Jaccard és 8.89% = 36 / (126 + 279).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Francs і Regnes germànics. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: