Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Francs і Germànics
Francs і Germànics tenen 28 coses en comú (en Uniopèdia): Alamans, Úlfila, Brúcters, Camavis, Catolicisme, Clodoveu I, Colònia (Alemanya), Cristianisme, Edat mitjana, Elba (riu), Europa, Feudalisme, Francs, Frisis, Gàl·lia, Germànics, Guerres Marcomanes, Imperi Romà, Llengües germàniques, Llengües indoeuropees, Ostrogots, Regnes germànics, Rin, Saxons, Tèncters, Usípetes, Vàndals, Visigots.
Alamans
Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alamanni), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.
Alamans і Francs · Alamans і Germànics ·
Úlfila
Úlfila (gòtic Wúlfila, escrit, amb l'alfabet gòtic, 𐍅𐌿𐌻𐍆𐌹𐌻𐌰), que vol dir Llobet, Petit Llop, fou un dels primers, possiblement el primer bisbe dels tervings.
Úlfila і Francs · Úlfila і Germànics ·
Brúcters
Els brúcters (en llatí Bructeri, en grec antic Βρούκτεροι; Brúkteroi) eren una tribu germànica de la regió del riu Amasia (Ems), esmentada per Estrabó entre les que Drus el Vell va sotmetre.
Brúcters і Francs · Brúcters і Germànics ·
Camavis
Els camavis (en llatí Chamavi, en grec antic Καμαυοί, Καμαβοί, Χάμαβοι) eren un poble germànic, potser el mateix que els gambrivis que menciona Estrabó.
Camavis і Francs · Camavis і Germànics ·
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Catolicisme і Francs · Catolicisme і Germànics ·
Clodoveu I
Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia..
Clodoveu I і Francs · Clodoveu I і Germànics ·
Colònia (Alemanya)
Colònia o Colonya (Köln; en alemany de Colonya: Kölle; en Keulen) és una ciutat d'Alemanya situada a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf.
Colònia (Alemanya) і Francs · Colònia (Alemanya) і Germànics ·
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Cristianisme і Francs · Cristianisme і Germànics ·
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Edat mitjana і Francs · Edat mitjana і Germànics ·
Elba (riu)
Infografia dels afluents de l'Elba. L'Elba (en txec, Labe; en sòrab, Łobjo; en polonès, Łaba; en baix alemany, Elv; en alemany, Elbe; en hongarès, Elba) és un riu de l'Europa central que té el seu origen a Bohèmia (República Txeca), a la cara sud dels Sudets.
Elba (riu) і Francs · Elba (riu) і Germànics ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Europa і Francs · Europa і Germànics ·
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Feudalisme і Francs · Feudalisme і Germànics ·
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Francs і Francs · Francs і Germànics ·
Frisis
Els frisis eren un dels pobles germànics que vivien vora del riu Rin, entre els Països Baixos i Dinamarca.
Francs і Frisis · Frisis і Germànics ·
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Francs і Gàl·lia · Gàl·lia і Germànics ·
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Francs і Germànics · Germànics і Germànics ·
Guerres Marcomanes
Les Guerres Marcomanes (anomenades pels Romans bellum Germanicum o expeditio Germanica) foren una sèrie de guerres que duraren més de dotze anys, des del 166 al 180, entre l'Imperi Romà i diversos pobles germànics de l'alt i mitjà Danubi, principalment els Marcomans i els Quades.
Francs і Guerres Marcomanes · Germànics і Guerres Marcomanes ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Francs і Imperi Romà · Germànics і Imperi Romà ·
Llengües germàniques
Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'Imperi romà.
Francs і Llengües germàniques · Germànics і Llengües germàniques ·
Llengües indoeuropees
Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.
Francs і Llengües indoeuropees · Germànics і Llengües indoeuropees ·
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Francs і Ostrogots · Germànics і Ostrogots ·
Regnes germànics
XIV. Els regnes germànics van ser els estats, que es van establir a partir de finals del fins ben mitjans de l'edat mitjana, per pobles de parla germànica procedents d'Europa del Nord i de l'Est.
Francs і Regnes germànics · Germànics і Regnes germànics ·
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Francs і Rin · Germànics і Rin ·
Saxons
Els saxons (saxones, Σάξονες) eren un dels anomenats pobles germànics.
Francs і Saxons · Germànics і Saxons ·
Tèncters
Els tèncters o tèuters (Tencteri o Teuteri, Τέγκτεροι) eren un poble germànic esmentat per primer cop per Juli Cèsar.
Francs і Tèncters · Germànics і Tèncters ·
Usípetes
Els usípetes ((Ūsīpĕtes), usipes o usips (en Ūsīpi), eren una tribu germànica emparentada amb els tèncters, amb els quals van viure un temps, fins que van travessar junts el Rin, on Juli Cèsar els va atacar a traïció i els va derrotar. Després del desastre, els usípetes supervivents es van retirar a l'altre costat del riu, i els sigambris els van acollir i els van cedir un districte al nord del riu Lúpia, on abans havien viscut els camavis i tubants, i on vivien encara en temps de Tàcit a la segona meitat del. Abans s'havien enfrontat a Germànic Cèsar quan tornava del país dels marsignes. Estrabó els anomena usips, i Claudi Ptolemeu uisps o visps, que alguns creuen que era el mateix poble que els vispi, i si els relats de Ptolemeu fossin certs, semblaria que els usípetes van emigrar cap al sud, a la zona de l'alt Rin. L'any 70 van participar al setge de Magúncia, diu Tàcit, i l'any 83 un contingent d'aquest poble prestava servei en l'exèrcit romà a Britània. A partir del ja no tornen a ser esmentats.
Francs і Usípetes · Germànics і Usípetes ·
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Francs і Vàndals · Germànics і Vàndals ·
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Francs і Germànics
- Què tenen en comú Francs і Germànics
- Semblances entre Francs і Germànics
Comparació entre Francs і Germànics
Francs té 126 relacions, mentre que Germànics té 174. Com que tenen en comú 28, l'índex de Jaccard és 9.33% = 28 / (126 + 174).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Francs і Germànics. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
