Accés més ràpid que el navegador!
108 les relacions: Adrian Willaert, Agustí d'Hipona, Al·legoria, Aldo Manuzio, Alemany, Alps, Anècdota, Aquisgrà, Arezzo, Aristotelisme, Arnold Schönberg, Aventura, Averrois, Avinyó (Valclusa), Batalla de Zama, Bolonya, Cançoner (Petrarca), Carpentràs, Casa, Celibat, Ciceró, Cisma d'Occident, Clara d'Assís, Claudio Monteverdi, Cola di Rienzo, Contemplació cristiana, Dante Alighieri, Dret civil, Epistolari, Erudició, Europa, Exemple, Florència, França, Franz Liszt, Franz Schubert, Gant, Gènova, Gòtic internacional, Güelfs i gibel·lins, Giovanni Pierluigi da Palestrina, Giulio Caccini, Guerres Púniques, Guillaume Dufay, Història d'Europa, Humanisme, Humanitats, Italià, Itàlia, Jacopo da Bologna, ..., Jacques Arcadelt, Jerusalem, Joseph Haydn, Jubileu, Laura de Noves, Lió, Lieja, Lluís del Milà, Luca Marenzio, Matteo Rampollini, Milà, Monjo, Montpeller, Orde del Cister, Orde sacerdotal, Orlande de Lassus, Papa, París, Península Itàlica, Pere el Cerimoniós, Pesta Negra, Philippe de Monte, Pietro Bembo, Pisa, Poema èpic, Pregària, Provença, Publi Corneli Escipió Africà Major, República de Venècia, Roma, Sigismondo d'India, Simone Martini, Solitud, Titus Livi, Toscana, Trecento, Valclusa, Venècia, Viquitexts, Virgili, Visconti, 1311, 1327, 1330, 1333, 1335, 1336, 1341, 1346, 1347, 1350, 1361, 1378, 1386, 1501, 1904, 6 d'abril, 8 d'abril. Ampliar l'índex (58 més) »
Adrian Willaert
Adrian Willaert (c. 1490 - † 7 de desembre de 1562) va ser un compositor flamenc del Renaixement fundador de l'escola veneciana de música.
Nou!!: Francesco Petrarca і Adrian Willaert · Veure més »
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Nou!!: Francesco Petrarca і Agustí d'Hipona · Veure més »
Al·legoria
Al·legoria de la justícia en una obra de Lucas Cranach L'al·legoria és un recurs literari consistent en una metàfora continuada.
Nou!!: Francesco Petrarca і Al·legoria · Veure més »
Aldo Manuzio
Aldo Manuzio (Sermoneta o Bassiano, 1449 — Venècia, 5 de febrer de 1515) va ser un humanista i impressor italià, fundador de la Impremta Aldina.
Nou!!: Francesco Petrarca і Aldo Manuzio · Veure més »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Francesco Petrarca і Alemany · Veure més »
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Nou!!: Francesco Petrarca і Alps · Veure més »
Anècdota
Una anècdota és un conte curt que narra un incident interessant o entretingut, una narració breu d'un succés curiós.
Nou!!: Francesco Petrarca і Anècdota · Veure més »
Aquisgrà
miniatura Aquisgrà (en alemany; en francès, Aix-la-Chapelle) és una ciutat de l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia, prop de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos, a 65 km a l'oest de Colònia, i és la ciutat més occidental del país.
Nou!!: Francesco Petrarca і Aquisgrà · Veure més »
Arezzo
Arezzo és una ciutat de Toscana, capital de la província d'Arezzo, que antigament es deia Arretium, i era a Etrúria.
Nou!!: Francesco Petrarca і Arezzo · Veure més »
Aristotelisme
Laristotelisme és un moviment filosòfic on els autors tenen com a fonament filosòfic el pensament d'Aristòtil, especialment a l'època medieval.
Nou!!: Francesco Petrarca і Aristotelisme · Veure més »
Arnold Schönberg
, de nom complet Arnold Franz Walter SchönbergLa forma anglesa de Schönberg, Schoenberg, va ser adoptada oficialment quan va deixar Europa i es va retrobar amb el judaisme el 1933fou un compositor austríac nacionalitzat estatunidenc.
Nou!!: Francesco Petrarca і Arnold Schönberg · Veure més »
Aventura
Representació d'una aventura. Una aventura és una activitat que comporta riscos, perills o experiències desconegudes.
Nou!!: Francesco Petrarca і Aventura · Veure més »
Averrois
Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Ruixd, més conegut simplement com a Ibn Ruixd i, a Occident, pel seu nom llatinitzat d'Averrois (Còrdova, 14 d'abril del 1126 — Marràqueix, 10 de desembre del 1198), fou un filòsof, teòleg, jurista, metge i astrònom andalusí del.
Nou!!: Francesco Petrarca і Averrois · Veure més »
Avinyó (Valclusa)
Avinyó (en occità Avinhon (norma clàssica) o Avignoun (norma mistralenca), en francès Avignon) és una ciutat de la Provença, situada al marge esquerre del riu Roine.
Nou!!: Francesco Petrarca і Avinyó (Valclusa) · Veure més »
Batalla de Zama
La batalla de Zama es va lliurar el 19 d'octubre de l'any 202 aC i va ser la batalla decisiva de la Segona Guerra Púnica.
Nou!!: Francesco Petrarca і Batalla de Zama · Veure més »
Bolonya
Bolonya (en; en emilià: Bulåggna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i de la ciutat metropolitana de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.
Nou!!: Francesco Petrarca і Bolonya · Veure més »
Cançoner (Petrarca)
Manuscrit de les obres de Petrarca. Escola florentina, realitzat per al primer duc d'Urbino Federico III de Montefeltro (1444-1482). Conté les ''Rimes'' i els ''Triomfs'' Cançoner (en italià: Canzoniere) és el nom amb què popularment es coneix l'obra lírica en vulgar toscà del poeta renaixentista Francesco Petrarca Rerum vulgarium fragmenta ('Fragments de coses en vulgar'), composta en el, i publicada per primera vegada a Venècia el 1470 per l'editor Vindelino da Spira.
Nou!!: Francesco Petrarca і Cançoner (Petrarca) · Veure més »
Carpentràs
Carpentràs o Carpentras és un municipi francès al departament de Valclusa (regió de Provença – Alps – Costa Blava).
Nou!!: Francesco Petrarca і Carpentràs · Veure més »
Casa
''Uma'', casa comunal tradicional del poble mentawai, a Indonèsia. Una casa és tot edifici destinat a servir d'habitació humana.
Nou!!: Francesco Petrarca і Casa · Veure més »
Celibat
El celibat (del llatí cælibatus) és l'estat d'una persona que no és casada, especialment per motius religiosos.
Nou!!: Francesco Petrarca і Celibat · Veure més »
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Nou!!: Francesco Petrarca і Ciceró · Veure més »
Cisma d'Occident
Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.
Nou!!: Francesco Petrarca і Cisma d'Occident · Veure més »
Clara d'Assís
Clara d'Assís (Assís, 1193-1253) va ser una religiosa italiana que va col·laborar amb sant Francesc d'Assís i fou la fundadora de l'Orde de Germanes Pobres de Santa Clara o Clarisses.
Nou!!: Francesco Petrarca і Clara d'Assís · Veure més »
Claudio Monteverdi
Claudio Giovanni Antonio Monteverdi (Cremona, Llombardia, 15 de maig de 1567- 29 de novembre de 1643) va ser un compositor, cantor, gambista i mestre de capella italià.
Nou!!: Francesco Petrarca і Claudio Monteverdi · Veure més »
Cola di Rienzo
''Epistolari di Cola di Rienzo'' Nicola Gabrini, més conegut com a Cola di Rienzi i Cola di Rienzo (Roma, 1313 – 1354), va ser tribú del poble romà i va proclamar a Roma una nova forma de govern inspirada en la República Romana a la qual va anomenar «El bon Estat».
Nou!!: Francesco Petrarca і Cola di Rienzo · Veure més »
Contemplació cristiana
La contemplació cristiana, del llatí contemplatio (en grec θεωρία, theoria), fa referència a diverses pràctiques cristianes que tenen com a objectiu "mirar", "contemplar", "ser conscient de" Déu.
Nou!!: Francesco Petrarca і Contemplació cristiana · Veure més »
Dante Alighieri
Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.
Nou!!: Francesco Petrarca і Dante Alighieri · Veure més »
Dret civil
El dret civil és el conjunt de normes jurídiques i principis que regulen les relacions personals o patrimonials entre persones privades, tant físiques com jurídiques, de caràcter privat i públic, o inclús entre les últimes, sempre que actuen desproveïdes d'imperium.
Nou!!: Francesco Petrarca і Dret civil · Veure més »
Epistolari
Portada d’una traducció al francès de l'epistolari de Plini el Jove Un epistolari és un llibre o quadern on es recullen col·leccions de cartes o epístoles que es poden trobar disperses; seva redacció es remet a un o diversos autors, i els destinataris poden ser un o més d'un.
Nou!!: Francesco Petrarca і Epistolari · Veure més »
Erudició
Un investigador erudit L'erudició és el coneixement profund basat en la instrucció i la documentació, especialment en diversos àmbits de la història i la literatura.
Nou!!: Francesco Petrarca і Erudició · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Francesco Petrarca і Europa · Veure més »
Exemple
Es fa us de l'exemple per a explicar o il·lustar una afirmació general dita.
Nou!!: Francesco Petrarca і Exemple · Veure més »
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Nou!!: Francesco Petrarca і Florència · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Francesco Petrarca і França · Veure més »
Franz Liszt
, fou un compositor i pianista hongarès.
Nou!!: Francesco Petrarca і Franz Liszt · Veure més »
Franz Schubert
Franz Peter Schubert (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 31 de gener de 1797 - Viena, Imperi Austríac, 19 de novembre de 1828) fou un compositor austríac.
Nou!!: Francesco Petrarca і Franz Schubert · Veure més »
Gant
Gant (oficialment i en Gent; en Gand) és la capital de la província de Flandes Oriental (Bèlgica).
Nou!!: Francesco Petrarca і Gant · Veure més »
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Nou!!: Francesco Petrarca і Gènova · Veure més »
Gòtic internacional
Colart de Laon, '' L'oració a l'hort amb el donant Lluís I d'Orleans, vers 1405-1408, Museu del Prado El gòtic internacional és un subconjunt de l'art gòtic desenvolupat a Borgonya, Bohèmia i al nord d'Itàlia de la fi del i a l'inici del.
Nou!!: Francesco Petrarca і Gòtic internacional · Veure més »
Güelfs i gibel·lins
El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.
Nou!!: Francesco Petrarca і Güelfs i gibel·lins · Veure més »
Giovanni Pierluigi da Palestrina
Giovanni Pierluigi da Palestrina (2 de febrer de 1525 o 1526 – 2 de febrer de 1594)The New Grove Dictionary of Music and Musicians, 2a edició, s.v. "Palestrina, Giovanni Pierluigi da", de Lewis Lockwood, Noel O'Regan i Jessie Ann Owens va ser un compositor italià renaixentista, conegut com un dels màxims representants de l'escola romana del.
Nou!!: Francesco Petrarca і Giovanni Pierluigi da Palestrina · Veure més »
Giulio Caccini
Giulio Caccini (Roma, 8 d'octubre de 1551 – Florència, 10 de desembre de 1618) fou un compositor del Barroc italià.
Nou!!: Francesco Petrarca і Giulio Caccini · Veure més »
Guerres Púniques
cartagineses en el transcurs de les Guerres Púniques. Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als púnics o cartaginesos, poble d'origen fenici.
Nou!!: Francesco Petrarca і Guerres Púniques · Veure més »
Guillaume Dufay
Guillaume Dufay (o també Du Fay, Du Fayt) (c. 1397 - 27 de novembre de 1474), va ser el compositor més famós del a Europa.
Nou!!: Francesco Petrarca і Guillaume Dufay · Veure més »
Història d'Europa
La història d'Europa es refereix al conjunt de successos relatius al continent europeu, des que va ser poblat pels primers éssers humans fins avui dia.
Nou!!: Francesco Petrarca і Història d'Europa · Veure més »
Humanisme
Quatre filòsofs humanistes pensionats pels Médici: Marsilio Ficino, Cristoforo Landino, Angelo Poliziano i Demetrio Calcocondilas (fresc de Domenico Ghirlandaio). Lhumanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al, i que va ser expandit per Europa durant els segles i. Una de les concrecions de l'humanisme va ser el moviment europeu de retorn a l'estudi i valoració dels clàssics grecollatins, que es va desenvolupar a partir del, el vessant cultural del qual va ser el Renaixement.
Nou!!: Francesco Petrarca і Humanisme · Veure més »
Humanitats
Les humanitats són un grup de matèries acadèmiques unides pel seu objectiu d'estudiar la condició humana i una aproximació qualitativa que normalment evita que un sol paradigma arribi a definir una disciplina.
Nou!!: Francesco Petrarca і Humanitats · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Francesco Petrarca і Italià · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Francesco Petrarca і Itàlia · Veure més »
Jacopo da Bologna
Jacopo da Bologna (1340 - 1360) fou un compositor italià del.
Nou!!: Francesco Petrarca і Jacopo da Bologna · Veure més »
Jacques Arcadelt
Jacques Arcadelt (Països Baixos, 1514 - París, 1557) fou un compositor de música francoflamenc.
Nou!!: Francesco Petrarca і Jacques Arcadelt · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Francesco Petrarca і Jerusalem · Veure més »
Joseph Haydn
, nascut Franz Joseph Haydn, fou un compositor austríac del Classicisme. És exponent del Classicisme vienès o Escola de Viena en la mateixa mesura que ho són Mozart i Beethoven, tres compositors que la posteritat, sobretot en el Romanticisme, van ser agrupats amb el nom de trinitat. La seva carrera musical cobreix tot el període que va des del final del Barroc fins al principi del Romanticisme. Fou a la vegada el pont i el motor que permeté que es portés a terme aquesta evolució.Dictionnaire de la musique, Marc Vignal - Larousse 2005 Article Haydn La imatge i el sobrenom de Papa Haydn no li ve pas dels títols de pare de la simfonia o de pare del quartet de corda que generosament se li va atorgar des del i fins als nostres dies. La creació d'aquests gèneres revela una gènesi una mica més complexa, però veritablement Haydn va contribuir de manera decisiva com pocs a fer que emergissin, es difonguessin i es consolidessin. Dos dels seus germans també van ser músics.
Nou!!: Francesco Petrarca і Joseph Haydn · Veure més »
Jubileu
Arquibasílica de Sant Joan de Laterà que commemoren l'obertura i tancament de la Porta Santa per part dels papes Pius XII (jubileu de 1950), Pau VI (jubileu de 1975) i Joan Pau II («Jubileu de la Redempció» de l'any 1983, i el «Gran Jubileu» de l'any 2000). El Jubileu o Any Sant és una celebració que té lloc en diferents esglésies cristianes històriques, particularment l'església catòlica i l'Església Ortodoxa, i que commemora un any sabàtic amb significats particulars.
Nou!!: Francesco Petrarca і Jubileu · Veure més »
Laura de Noves
Retrat de '''Laura de Noves''' Laura de Noves (Avinyó (Valclusa), 1308 - 6 d'abril de 1348) fou una dama provençal.
Nou!!: Francesco Petrarca і Laura de Noves · Veure més »
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.
Nou!!: Francesco Petrarca і Lió · Veure més »
Lieja
Lieja (en francès i oficialment, Liège; en való, Lîdje; en neerlandès, Luik; en alemany, Lüttich) és la capital de la província belga del mateix nom, la més oriental de les valones.
Nou!!: Francesco Petrarca і Lieja · Veure més »
Lluís del Milà
Lluís del Milà (c.1500-c.1561), també conegut com a Lluís Milà, Luys Milán, Luys de Milán i Luis de Milán, va ser un escriptor, compositor i músic de la Cort de València.
Nou!!: Francesco Petrarca і Lluís del Milà · Veure més »
Luca Marenzio
fou un compositor i madrigalista italià del renaixement tardà, un dels que van adquirir més renom a la seva època per la composició de madrigals, abans de la transformació estilística que -ja en el Barroc - els va imprimir Monteverdi.
Nou!!: Francesco Petrarca і Luca Marenzio · Veure més »
Matteo Rampollini
Matteo Rampollini (Toscana, 2 de juny de 1497 - 1553) fou un compositor italià molt actiu a la ciutat de Florència durant el Renaixement.
Nou!!: Francesco Petrarca і Matteo Rampollini · Veure més »
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Nou!!: Francesco Petrarca і Milà · Veure més »
Monjo
Un monjo Un monjo o monge i una monja és una persona consagrada a la religió.
Nou!!: Francesco Petrarca і Monjo · Veure més »
Montpeller
Montpeller (en occità Montpelhièr o Montpel(l)ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, capital del departament de l'Erau.
Nou!!: Francesco Petrarca і Montpeller · Veure més »
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Nou!!: Francesco Petrarca і Orde del Cister · Veure més »
Orde sacerdotal
Ordenació de tres preveres a la Catedral de Santa Maria de Hildesheim L’orde sacerdotal és un sagrament de l'església catòlica que inclou tres graus: episcopat, presbiterat i diaconat.
Nou!!: Francesco Petrarca і Orde sacerdotal · Veure més »
Orlande de Lassus
Orlande de Lassus, conegut també com a Orlando di Lasso, Orlandus Lassus, Roland de Lassus o Roland Delattre (c. 1532 - 14 de juny de 1594), va ser un compositor de l'escola francoflamenca del Renaixement tardà.
Nou!!: Francesco Petrarca і Orlande de Lassus · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Francesco Petrarca і Papa · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Francesco Petrarca і París · Veure més »
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Nou!!: Francesco Petrarca і Península Itàlica · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Francesco Petrarca і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pesta Negra
La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.
Nou!!: Francesco Petrarca і Pesta Negra · Veure més »
Philippe de Monte
Philippe de Monte, també conegut com a Philippus de Monte o Filippo di Monte (Mechelen, Flandes, ara Bèlgica, 1521 - Praga, Bohèmia, ara República Txeca, 4 de juliol de 1603) fou un compositor madrigalista belga.
Nou!!: Francesco Petrarca і Philippe de Monte · Veure més »
Pietro Bembo
Pietro Bembo (Venècia, 20 de maig de 1470 - Roma, 18 de gener de 1547) fou un cardenal, humanista, filòleg, escriptor, poeta, traductor i erudit italià.
Nou!!: Francesco Petrarca і Pietro Bembo · Veure més »
Pisa
Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.
Nou!!: Francesco Petrarca і Pisa · Veure més »
Poema èpic
Poema èpic o epopeia són termes que defineixen en literatura el gènere poètic que narra les gestes dels herois amb una barreja tant d'elements reals com fabulosos i llegendaris.
Nou!!: Francesco Petrarca і Poema èpic · Veure més »
Pregària
''Mans en oració'', d'Albrecht Dürer. La pregària o l'oració és la comunicació entre els creients amb una deïtat o un esperit; és a dir, amb Déu, els sants, o els déus d'un panteó, amb la inteció d'oferir lloança, fer una petició, confessar els pecats, o simplement per expressar els pensaments i les emocions.
Nou!!: Francesco Petrarca і Pregària · Veure més »
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Nou!!: Francesco Petrarca і Provença · Veure més »
Publi Corneli Escipió Africà Major
Publi Corneli Escipió Africà Major (llatí: Publius Cornelius Scipio Africanus Maior; nascut el 236 aC/235 aC i mort el 183 aC) fou un general i polític de l'antiga Roma que fou cònsol el 205 aC i el 194 aC.
Nou!!: Francesco Petrarca і Publi Corneli Escipió Africà Major · Veure més »
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Nou!!: Francesco Petrarca і República de Venècia · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Francesco Petrarca і Roma · Veure més »
Sigismondo d'India
Sigismondo d'India (Palerm?, ca.1582 - Mòdena?, ca. 1629) fou un compositor del final del Renaixementi principis del Barroc que va exercir per tot Itàlia, tot i que va passar la major part de la seva carrera a Torí, a la cort dels Savoia.
Nou!!: Francesco Petrarca і Sigismondo d'India · Veure més »
Simone Martini
Simone Martini (Siena, 1284 - Avinyó, Regne de França, 1344), conegut també com a "Simone Sanese", fou un dels grans pintors del Trecento a italià, va pertànyer a l'escola senesa a la qual pertanyien també els grans pintors Duccio di Buoninsegna, Lippo Memmi i els germans Ambrogio i Pietro Lorenzetti.
Nou!!: Francesco Petrarca і Simone Martini · Veure més »
Solitud
Solitud és una novel·la escrita per Caterina Albert i Paradís sota el pseudònim de «Víctor Català» i publicada en fulletons inclosos en la revista ''Joventut'' entre el març del 1904 i el maig del 1905.
Nou!!: Francesco Petrarca і Solitud · Veure més »
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Nou!!: Francesco Petrarca і Titus Livi · Veure més »
Toscana
Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.
Nou!!: Francesco Petrarca і Toscana · Veure més »
Trecento
Mosaic del ''baptisteri San Giovanni'', sobre el judici final - obra d'un mestre florentí, a prop de 1300 El Trecento és un període de la Història de l'Art que segueix a l'edat mitjana a Itàlia.
Nou!!: Francesco Petrarca і Trecento · Veure més »
Valclusa
Valclusa (Vauclusa en occità, Vaucluse en francès) és un departament situat a la regió francesa de Provença-Alps-Costa Blava.
Nou!!: Francesco Petrarca і Valclusa · Veure més »
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Francesco Petrarca і Venècia · Veure més »
Viquitexts
Viquitexts (Wikisource originalment en anglès) és una biblioteca digital en un wiki de texts originals lliures mantinguda per la Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre.
Nou!!: Francesco Petrarca і Viquitexts · Veure més »
Virgili
Publi Virgili Maró, conegut habitualment com a Virgili (Publius Vergilius Maro; Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.
Nou!!: Francesco Petrarca і Virgili · Veure més »
Visconti
Milà. Els Visconti és el nom de dues famílies nobles italianes de l'edat mitjana.
Nou!!: Francesco Petrarca і Visconti · Veure més »
1311
Sense descripció.
Nou!!: Francesco Petrarca і 1311 · Veure més »
1327
Lluís IV de Baviera, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, declara el poder civil per sobre de l'eclesiàstic.
Nou!!: Francesco Petrarca і 1327 · Veure més »
1330
El 1330 fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Francesco Petrarca і 1330 · Veure més »
1333
Sense descripció.
Nou!!: Francesco Petrarca і 1333 · Veure més »
1335
Sense descripció.
Nou!!: Francesco Petrarca і 1335 · Veure més »
1336
Sense descripció.
Nou!!: Francesco Petrarca і 1336 · Veure més »
1341
El 1341 (MCCCXLI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Francesco Petrarca і 1341 · Veure més »
1346
Països Catalans.
Nou!!: Francesco Petrarca і 1346 · Veure més »
1347
Sense descripció.
Nou!!: Francesco Petrarca і 1347 · Veure més »
1350
Sense descripció.
Nou!!: Francesco Petrarca і 1350 · Veure més »
1361
El 1361 (MCCCLXI) fou un any comú començat en divendres.
Nou!!: Francesco Petrarca і 1361 · Veure més »
1378
Sense descripció.
Nou!!: Francesco Petrarca і 1378 · Veure més »
1386
Sense descripció.
Nou!!: Francesco Petrarca і 1386 · Veure més »
1501
Sense descripció.
Nou!!: Francesco Petrarca і 1501 · Veure més »
1904
;Països Catalans.
Nou!!: Francesco Petrarca і 1904 · Veure més »
6 d'abril
El 6 d'abril és el noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Francesco Petrarca і 6 d'abril · Veure més »
8 d'abril
El 8 d'abril és el noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Francesco Petrarca і 8 d'abril · Veure més »
