Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Francesc d'Assís Vidal i Barraquer і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Francesc d'Assís Vidal i Barraquer і Història de l'Església Catòlica a Catalunya tenen 38 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons XIII d'Espanya, Arquebisbat de Tarragona, Arquebisbe, Barcelona, Bisbat de Solsona, Cardenal, Carta colectiva de los obispos españoles a los obispos de todo el mundo con motivo de la guerra en España, Cartoixa de Farneta, Catalunya, Catedral de Tarragona, Catolicisme, Companyia de Jesús, Cop d'estat del 18 de juliol, Dictadura de Primo de Rivera, Espanya, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, Federació Anarquista Ibèrica, Francisco Franco Bahamonde, Guerra Civil espanyola, Isidre Gomà i Tomàs, Josep Torras i Bages, Llista d'arquebisbes de Tarragona, Lucca, Manresa, Manuel Borràs Ferré, Montblanc, Niceto Alcalá-Zamora, Papa, Pius XI, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, ..., Roma, Segona República Espanyola, Seminari Conciliar de Barcelona, Solsona, Toledo, Universitat de Barcelona, Valentí Comellas i Santamaria, Vic. Ampliar l'índex (8 més) »
Alfons XIII d'Espanya
fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931-1941).
Alfons XIII d'Espanya і Francesc d'Assís Vidal i Barraquer · Alfons XIII d'Espanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Arquebisbat de Tarragona
L'Arxidiòcesi de Tarragona (en llatí, Tarraconensis) és una demarcació eclesiàstica que comprèn les comarques catalanes del Tarragonès, Alt Camp, Conca de Barberà i Baix Penedès i part del Baix Camp, el Priorat, les Garrigues i l'Urgell.
Arquebisbat de Tarragona і Francesc d'Assís Vidal i Barraquer · Arquebisbat de Tarragona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Arquebisbe і Francesc d'Assís Vidal i Barraquer · Arquebisbe і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Francesc d'Assís Vidal i Barraquer · Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Bisbat de Solsona
església catedral de Solsona, seu de la diòcesi. Palau Episcopal a Solsona. Església de Sant Jaume de Mollerussa. Façana de la parròquia de Santa Eulàlia de Berga. Església de Santa Maria de l'Alba, Tàrrega. Església parroquial de la Sagrada Família de Navàs. Altar del Santuari de la Mare de Déu del Claustre a la catedral de Solsona. Altar barroc del Santuari del Miracle, Riner. Col·legiata de Sant Vicenç a Cardona. El bisbat de Solsona o diòcesi de Solsona (en llatí: Diocesis Celsonensis) és una circumscripció eclesiàstica de l'Església catòlica a Catalunya sufragània de l'arquebisbat metropolità de Tarragona i presidida pel bisbe de Solsona.
Bisbat de Solsona і Francesc d'Assís Vidal i Barraquer · Bisbat de Solsona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Cardenal і Francesc d'Assís Vidal i Barraquer · Cardenal і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Carta colectiva de los obispos españoles a los obispos de todo el mundo con motivo de la guerra en España
La Carta colectiva de los obispos españoles a los obispos de todo el mundo con motivo de la guerra en España (Carta col·lectiva dels bisbes espanyols als bisbes del món sencer amb motiu de la guerra a Espanya) va ser una maniobra de propaganda internacional dels bisbes espanyols, amb el qual volien informar els catòlics arreu del món de la postura de l'Església Catòlica en la Guerra Civil.
Carta colectiva de los obispos españoles a los obispos de todo el mundo con motivo de la guerra en España і Francesc d'Assís Vidal i Barraquer · Carta colectiva de los obispos españoles a los obispos de todo el mundo con motivo de la guerra en España і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Cartoixa de Farneta
La cartoixa de Farneta és un monestir cartoixà que es troba a la localitat homònima de la Toscana (Itàlia).
Cartoixa de Farneta і Francesc d'Assís Vidal i Barraquer · Cartoixa de Farneta і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і Francesc d'Assís Vidal i Barraquer · Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Catedral de Tarragona
La Catedral de Tarragona és una catedral catòlica d'estil gòtica Tarragona, seu de l'Arquebisbat de Tarragona.
Catedral de Tarragona і Francesc d'Assís Vidal i Barraquer · Catedral de Tarragona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Catolicisme і Francesc d'Assís Vidal i Barraquer · Catolicisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Companyia de Jesús
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.
Companyia de Jesús і Francesc d'Assís Vidal i Barraquer · Companyia de Jesús і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Cop d'estat del 18 de juliol
El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 —Glorioso Alzamiento Nacional per al bàndol franquista— fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment de la dictadura franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975.
Cop d'estat del 18 de juliol і Francesc d'Assís Vidal i Barraquer · Cop d'estat del 18 de juliol і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Dictadura de Primo de Rivera
Directori militar l'any 1923. La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII.
Dictadura de Primo de Rivera і Francesc d'Assís Vidal i Barraquer · Dictadura de Primo de Rivera і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Espanya і Francesc d'Assís Vidal i Barraquer · Espanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya.
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 і Francesc d'Assís Vidal i Barraquer · Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Federació Anarquista Ibèrica
La Federació Anarquista Ibèrica (FAI) és una organització fundada el 1927 a València, com a continuació de dues organitzacions anarquistes, la portuguesa Unió Anarquista Portuguesa (en portuguès União Anarquista Portuguesa) i l'espanyola Federació Nacional de Grups Anarquistes d'Espanya (en castellà Federación Nacional de Grupos Anarquistas de España), formant un àmbit d'actuació ibèric i part de la Internacional de Federacions Anarquistes.
Federació Anarquista Ibèrica і Francesc d'Assís Vidal i Barraquer · Federació Anarquista Ibèrica і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Francisco Franco Bahamonde
Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.
Francesc d'Assís Vidal i Barraquer і Francisco Franco Bahamonde · Francisco Franco Bahamonde і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Francesc d'Assís Vidal i Barraquer і Guerra Civil espanyola · Guerra Civil espanyola і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Isidre Gomà i Tomàs
Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940) fou un bisbe, cardenal i escriptor català.
Francesc d'Assís Vidal i Barraquer і Isidre Gomà i Tomàs · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Isidre Gomà i Tomàs ·
Josep Torras i Bages
Josep Torras i Bages (les Cabanyes, Alt Penedès, 12 de setembre de 1846 - Vic, Osona, 7 de febrer de 1916) fou un eclesiàstic i bisbe català, màxim representant al seu temps del catalanisme conservador i catòlic.
Francesc d'Assís Vidal i Barraquer і Josep Torras i Bages · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Josep Torras i Bages ·
Llista d'arquebisbes de Tarragona
El cap de l'Arxidiòcesi (o Arquebisbat de Tarragona) és l'Arquebisbe de Tarragona, el bisbe més important de Catalunya.
Francesc d'Assís Vidal i Barraquer і Llista d'arquebisbes de Tarragona · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista d'arquebisbes de Tarragona ·
Lucca
Lucca és una ciutat d'Itàlia, de la regió de la Toscana, capital de la província de Lucca, al peu dels Apenins i a l'esquerra del riu Serchio (antic Ausar), a uns 18 km al nord-est de Pisa.
Francesc d'Assís Vidal i Barraquer і Lucca · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lucca ·
Manresa
Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.
Francesc d'Assís Vidal i Barraquer і Manresa · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Manresa ·
Manuel Borràs Ferré
Manuel Borràs Ferré (La Canonja, Tarragonès, 9 de setembre de 1880 - Montblanc, 12 d'agost de 1936) fou un sacerdot català, bisbe auxiliar de Tarragona i bisbe titular de Bísica (1934-1936), considerat màrtir per l'Església Catòlica Romana. Va ser un dels tretze bisbes assassinats durant la persecució religiosa que hi hagué durant la Guerra Civil espanyola en el territori controlat per la República i forma part dels màrtirs de la beatificació de Tarragona.
Francesc d'Assís Vidal i Barraquer і Manuel Borràs Ferré · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Manuel Borràs Ferré ·
Montblanc
Montblanc és una vila i municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Conca de Barberà.
Francesc d'Assís Vidal i Barraquer і Montblanc · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Montblanc ·
Niceto Alcalá-Zamora
fou un advocat i polític andalús, primer president de la Segona República espanyola (1931-1936).
Francesc d'Assís Vidal i Barraquer і Niceto Alcalá-Zamora · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Niceto Alcalá-Zamora ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Francesc d'Assís Vidal i Barraquer і Papa · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Papa ·
Pius XI
Pius XI (en llatí: Pius XI, en italià: Pio XI), de nom seglar Ambrogio Damiano Achille Ratti, (Desio, Regne Llombardovènet, Imperi Austríac, 31 de maig de 1857 - Palau Vaticà, 10 de febrer de 1939) fou papa de l'Església Catòlica entre 1922 i 1939.
Francesc d'Assís Vidal i Barraquer і Pius XI · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pius XI ·
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Francesc d'Assís Vidal i Barraquer і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Francesc d'Assís Vidal i Barraquer і Roma · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Roma ·
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Francesc d'Assís Vidal i Barraquer і Segona República Espanyola · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Segona República Espanyola ·
Seminari Conciliar de Barcelona
El Seminari Conciliar de Barcelona és una institució destinada a la formació de sacerdots, la seu de la qual es troba en un edifici del carrer de la Diputació a l'Antiga Esquerra de l'Eixample de Barcelona, en el qual també s'hi ubiquen la Facultat de Teologia de Catalunya, la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona, l'Ateneu Universitari Sant Pacià, i el Museu Geològic del Seminari de Barcelona.
Francesc d'Assís Vidal i Barraquer і Seminari Conciliar de Barcelona · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Seminari Conciliar de Barcelona ·
Solsona
Solsona és una ciutat i municipi del Principat de Catalunya, capital de la comarca del Solsonès.
Francesc d'Assís Vidal i Barraquer і Solsona · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Solsona ·
Toledo
Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Francesc d'Assís Vidal i Barraquer і Toledo · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Toledo ·
Universitat de Barcelona
La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.
Francesc d'Assís Vidal i Barraquer і Universitat de Barcelona · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Universitat de Barcelona ·
Valentí Comellas i Santamaria
Valentí Comellas i Santamaria (Casserres, 5 de juny de 1861 - Solsona, 19 de març de 1945), bisbe català, va ser administrador apostòlic (1919-33) i bisbe (1933-45) de Solsona i senador a les Corts espanyoles l'any 1923.
Francesc d'Assís Vidal i Barraquer і Valentí Comellas i Santamaria · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Valentí Comellas i Santamaria ·
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Francesc d'Assís Vidal i Barraquer і Vic · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Vic ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Francesc d'Assís Vidal i Barraquer і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
- Què tenen en comú Francesc d'Assís Vidal i Barraquer і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
- Semblances entre Francesc d'Assís Vidal i Barraquer і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Comparació entre Francesc d'Assís Vidal i Barraquer і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Francesc d'Assís Vidal i Barraquer té 86 relacions, mentre que Història de l'Església Catòlica a Catalunya té 1134. Com que tenen en comú 38, l'índex de Jaccard és 3.11% = 38 / (86 + 1134).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Francesc d'Assís Vidal i Barraquer і Història de l'Església Catòlica a Catalunya. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
