Fotografia і Museu francès de Fotografia

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Fotografia і Museu francès de Fotografia

Fotografia vs. Museu francès de Fotografia

Fotografies Lent d'una càmera fotogràfica La fotografia és l'art i la tècnica que permet obtenir i guardar de manera permanent imatges, sobre una superfície de material sensible a la llum o en dispositius d'emmagatzematge de dades, basant-se en el principi de la càmera obscura. Aparells fotogràfics dins el museu. El Museu francès de Fotografia (en francès: Musée français de la photographie) és un museu especialitzat en fotografia francesa fundat el 1964 i situat en la comunitat de Bièvres (Essonne) en la regió de l'Illa de França.

Càmera fotogràfica

Leica II del 1932. Una càmera fotogràfica és un dispositiu emprat per a prendre fotografies, sigui individualment o en seqüència.

Càmera fotogràfica і Fotografia · Càmera fotogràfica і Museu francès de Fotografia · Veure més »

Daguerreotip

Càmera de daguerrotip creada per la Maison Susse Frére, 1839 Louis Daguerre, 1837. París, '' Boulevard du Temple '', a l'abril o maig de 1838, per Daguerre. Retrat al daguerreotip de Lucrecia Guerrero Uribe. 1848. Autor: Fermín Isaza. Medellín, Colòmbia. José de San Martín, en un retrat al daguerreotip de 1848, Museu Històric Nacional de l'Argentina. Edgar Allan Poe, en un retrat al daguerreotip de 1848, reproduït el 1904.. El daguerreotip (del francès daguerréotype) va ser el primer procediment fotogràfic anunciat i difós comercialment de manera oficial l'any 1839 de capturar imatges amb una càmera.

Daguerreotip і Fotografia · Daguerreotip і Museu francès de Fotografia · Veure més »

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Fotografia і Francès · Francès і Museu francès de Fotografia · Veure més »