Accés més ràpid que el navegador!
68 les relacions: Aigua, Al·lòtrops de l'oxigen, Amoníac, Àcid desoxiribonucleic, Àcid sulfhídric, Camp elèctric, Catió, Ciència de materials, Clor, Clorur d'hidrogen, Cohesió del terreny, Coulomb, Diòxid de carboni, Dissolvent, Duresa, Electronegativitat, Energia d'ionització, Enllaç covalent, Enllaç en sòlids, Enllaç iònic, Enllaç metàl·lic, Enllaç químic, Entitat molecular, Estalagmòmetre, Estat de la matèria, Física de la matèria condensada, Forces de dispersió de London, Forces de van der Waals, Fosfà, Fritz Wolfgang London, Gas noble, Gradient (matemàtiques), Halogen, Herència genètica, Ió (àtom), Ievgueni Lífxits, Interacció dipol-dipol, Interacció dipol-dipol induït, Johannes Diderik van der Waals, Joule, Llei de Coulomb, Llei dels gasos ideals, Massa molecular, Metà, Mol, Molècula, Moment dipolar d'enllaç, Nanotecnologia, Núvol d'electrons, Nitrogen, ..., Nucli atòmic, Oxigen, Permitivitat, Peter Debye, Polaritat química, Polaritzabilitat, Polímer, Principi d'exclusió de Pauli, Punt d'ebullició, Punt de fusió, Química inorgànica, Química orgànica, Química supramolecular, Robert Karl Eisenschitz, Solubilitat, Tesi doctoral, Volatilitat, Xenó. Ampliar l'índex (18 més) »
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Nou!!: Força intermolecular і Aigua · Veure més »
Al·lòtrops de l'oxigen
Es coneixen diversos al·lòtrops de l'oxigen.
Nou!!: Força intermolecular і Al·lòtrops de l'oxigen · Veure més »
Amoníac
Lamoníac, de noms sistemàtics trihidrur de nitrogen o azà, és un compost químic molecular, la molècula del qual consta d'un àtom de nitrogen enllaçat mitjançant enllaços simples covalents a tres àtoms d'hidrogen d'acord amb la fórmula NH3.
Nou!!: Força intermolecular і Amoníac · Veure més »
Àcid desoxiribonucleic
Làcid desoxiribonucleic (ADN, conegut igualment per la sigla anglesa DNA) és una molècula composta de dues cadenes de polinucleòtids enrotllades al llarg d'un eix comú que formen una doble hèlix amb les instruccions genètiques per al desenvolupament, el funcionament, el creixement i la reproducció de tots els organismes coneguts i molts virus.
Nou!!: Força intermolecular і Àcid desoxiribonucleic · Veure més »
Àcid sulfhídric
Estructura química de l'àcid sulfhídric Làcid sulfhídric o sulfur d'hidrogen és un compost químic de fórmula química H₂S.
Nou!!: Força intermolecular і Àcid sulfhídric · Veure més »
Camp elèctric
En física, el camp elèctric és el camp generat per un objecte carregat elèctricament, aquest camp genera una força que actua sobre d'altres objectes també carregats elèctricament.
Nou!!: Força intermolecular і Camp elèctric · Veure més »
Catió
Un catió és un ió (sigui àtom o molècula) amb càrrega elèctrica positiva, això és, amb defecte d'electrons.
Nou!!: Força intermolecular і Catió · Veure més »
Ciència de materials
Diferents disciplines de la ciència de materials La ciència de materials és un camp multidisciplinari que estudia coneixements fonamentals sobre les propietats físiques macroscòpiques dels materials i els aplica en diverses àrees de la ciència i l'enginyeria, aconseguint que aquests puguin ser utilitzats en obres, màquines i eines diverses, o convertits en productes necessaris o requerits per la societat.
Nou!!: Força intermolecular і Ciència de materials · Veure més »
Clor
El clor és un element químic de nombre atòmic 17 situat en el grup dels halògens (grup 17) de la taula periòdica dels elements.
Nou!!: Força intermolecular і Clor · Veure més »
Clorur d'hidrogen
El clorur d'hidrogen és un compost covalent format per molècules diatòmiques amb un àtom d'hidrogen i un de clor, de fórmula HCl, que a temperatura ambient es troba en estat gasós.
Nou!!: Força intermolecular і Clorur d'hidrogen · Veure més »
Cohesió del terreny
La cohesió del terreny és la qualitat per la qual les partícules del terreny es mantenen unides en virtut de forces internes, que depenen, entre altres coses del nombre de punts de contacte que cada partícula té amb les seves veïnes.
Nou!!: Força intermolecular і Cohesió del terreny · Veure més »
Coulomb
El coulomb, expressat amb el símbol C, és la unitat de la càrrega elèctrica establerta pel Sistema Internacional.
Nou!!: Força intermolecular і Coulomb · Veure més »
Diòxid de carboni
El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni i anhídrid carbònic) és una substància molecular constituïda per carboni i oxigen de fórmula química CO2.
Nou!!: Força intermolecular і Diòxid de carboni · Veure més »
Dissolvent
Molècules d'aigua (dissolvent polar) solvatant un ió de sodi(+1). Un dissolvent o solvent és aquella substància que permet la dispersió d'una altra, el solut, en el seu si.
Nou!!: Força intermolecular і Dissolvent · Veure més »
Duresa
La duresa és una propietat d'un material sòlid que indica la resistència que oposa la seva superfície a ser deformada per força causada per un altre cos en contacte directe; una definició similar és que la duresa mesura la resistència que oposa una substància a ser ratllada.
Nou!!: Força intermolecular і Duresa · Veure més »
Electronegativitat
Mapa de potencial electroestàtic d’una molècula d’aigua, on l’àtom d’oxigen té una càrrega més negativa (vermella) que els àtoms d’hidrogen positius (blaus) L'electronegativitat és una magnitud química que mesura la força d'atracció que exerceix un àtom sobre els electrons d'un altre àtom en un enllaç químic.
Nou!!: Força intermolecular і Electronegativitat · Veure més »
Energia d'ionització
Ionització d'un àtom d'hidrogen a conseqüència del xoc amb un altre. L'energia d'ionització, simbolitzada E1, és la mínima energia necessària per a extreure un electró d'un àtom neutre o molècula en el seu estat fonamental.
Nou!!: Força intermolecular і Energia d'ionització · Veure més »
Enllaç covalent
Enllaç covalent entre hidrogen i carboni per formar metà L'enllaç covalent és un tipus d'enllaç químic en què dos àtoms comparteixen un o més parells d'electrons de tal manera que la seva escorça quedi plena.
Nou!!: Força intermolecular і Enllaç covalent · Veure més »
Enllaç en sòlids
L'Enllaç en sòlids es refereix a l'enllaç entre els seus components atòmics o moleculars.
Nou!!: Força intermolecular і Enllaç en sòlids · Veure més »
Enllaç iònic
Esquema de l'enllaç iònic en el clorur de sodi Estructura d'un cristall de fluorur d'argent L'enllaç iònic és un dels tres tipus d'enllaç químic habituals.
Nou!!: Força intermolecular і Enllaç iònic · Veure més »
Enllaç metàl·lic
En l'enllaç metàl·lic alguns electrons es mouen entre els àtoms amb facilitat Un enllaç metàl·lic és una mena d'enllaç químic típic dels elements metàl·lics i que es dona entre elements d'electronegativitat iguals o baixes.
Nou!!: Força intermolecular і Enllaç metàl·lic · Veure més »
Enllaç químic
Lenllaç químic és el fenomen fisicoquímic pel qual dos o més àtoms o ions s'uneixen per a formar compostos químics, obtenint així una major estabilitat.
Nou!!: Força intermolecular і Enllaç químic · Veure més »
Entitat molecular
Estructura tatraèdrica del metà (entitat molecular) Concentració de metà (espècie química) en l'atmosfera. Una entitat molecular és tot aquell àtom, molècula, ió, parella iònica, radical, ió radical, complex, etc.
Nou!!: Força intermolecular і Entitat molecular · Veure més »
Estalagmòmetre
Esquema d'un estalagmòmetre Un estalagmòmetre és un aparell de mesura de la tensió superficial.
Nou!!: Força intermolecular і Estalagmòmetre · Veure més »
Estat de la matèria
Estats de la matèria i canvis de fase En física i en química, un estat de la matèria, o fases, correspon de fet a una sèrie d'estats macroscòpics, que tenen un conjunt de propietats físiques i químiques relativament uniformes (densitat, estructura cristal·lina, índex de refracció…).
Nou!!: Força intermolecular і Estat de la matèria · Veure més »
Física de la matèria condensada
Cel hexagonal del niobat de liti La física de la matèria condensada és el camp de la física que s'ocupa de les característiques físiques macroscòpiques de la matèria.
Nou!!: Força intermolecular і Física de la matèria condensada · Veure més »
Forces de dispersió de London
Cel·la unitat d'un cristall de iode on les molècules de diiode, I₂, es troben enllaçades mitjançant forces de dispersió Neu carbònica, diòxid de carboni sòlid gràcies a les forces de London Les forces de dispersió de London són forces intermoleculars febles que sorgeixen de forces interactives entre dipols temporals en molècules sense moment dipolar permanent.
Nou!!: Força intermolecular і Forces de dispersió de London · Veure més »
Forces de van der Waals
Representació esquemàtica de la força d'atracció dipol-dipol en dues molècules de clorur d'hidrogen, HCl, (línia discontínua). Les forces de van der Waals són forces atractives o repulsives febles entre entitats moleculars, o entre grups dins d'una mateixa entitat molecular, diferents de les de formació d'enllaç químic (covalent, iònic o metàl·lic) o de les interaccions electroestàtiques entre ions o grups d'ions i molècules neutres.
Nou!!: Força intermolecular і Forces de van der Waals · Veure més »
Fosfà
El fosfà, abans conegut com a fosfina, fosfamina o fosfur d'hidrogen, és un compost binari de fòsfor i hidrogen la qual fórmula química és PH3.
Nou!!: Força intermolecular і Fosfà · Veure més »
Fritz Wolfgang London
Fritz Wolfgang London (7 març 1900, Breslau, Alemanya, actualment Wrocław, Polònia — 30 març 1954, Durham, Carolina del Nord, EUA) fou un destacat físic alemany, nacionalitzat estatunidenc, que realitzà importants treballs en el camps de la química quàntica i en els fenòmens quàntics macroscòpics com són la superconductivitat i la superfluïdesa.
Nou!!: Força intermolecular і Fritz Wolfgang London · Veure més »
Gas noble
Els gasos nobles són un grup d'elements químics que tenen propietats similars.
Nou!!: Força intermolecular і Gas noble · Veure més »
Gradient (matemàtiques)
En càlcul vectorial, el gradient \nabla f d'un camp escalar f és un camp vectorial que indica en cada punt del camp escalar la direcció del màxim increment d'ell mateix.
Nou!!: Força intermolecular і Gradient (matemàtiques) · Veure més »
Halogen
Els halògens són els elements del grup 17 de la taula periòdica i que tenen configuració electrònica ns² np⁵, i són: fluor (F), clor (Cl), brom (Br), iode (I), àstat (At) i tennes (Ts).
Nou!!: Força intermolecular і Halogen · Veure més »
Herència genètica
Lherència genètica és el fenomen de transmissió d'un conjunt de caràcters congènits que té, en potència o en realitat, un individu d'una determinada espècie.
Nou!!: Força intermolecular і Herència genètica · Veure més »
Ió (àtom)
304x304pxUn ió (del grec ἰών, 'ió') és una partícula carregada elèctricament constituïda per un àtom o molècula que no és elèctricament neutre.
Nou!!: Força intermolecular і Ió (àtom) · Veure més »
Ievgueni Lífxits
fou un físic soviètic d'origen jueu i germà del físic Ilià Mikhàilovitx Lifxits.
Nou!!: Força intermolecular і Ievgueni Lífxits · Veure més »
Interacció dipol-dipol
La interacció dipol-dipol consisteix en l'atracció entre l'extrem positiu d'una molècula polar i el negatiu d'una altra.
Nou!!: Força intermolecular і Interacció dipol-dipol · Veure més »
Interacció dipol-dipol induït
La tintura de iode és una dissolució de iode (apolar) en etanol (polar). Per augmentar la solubilitat s'addiciona també iodur de potassi que produeix una interacció ió-dipol induït La interacció dipol-dipol induït, o interacció de Debye, és un dels tres tipus de forces de van der Waals i consisteix en una atracció electroestàtica feble que es presenta entre molècules polars i apolars, o entre grups moleculars polars i apolars.
Nou!!: Força intermolecular і Interacció dipol-dipol induït · Veure més »
Johannes Diderik van der Waals
Johannes Diderik van der Waals (Leiden, Països Baixos 1837 - Amsterdam, Països Baixos 1923) fou un professor i físic neerlandès, guanyador del Premi Nobel de Física l'any 1910 pel seu treball sobre l’equació d'estat de gasos i líquids.
Nou!!: Força intermolecular і Johannes Diderik van der Waals · Veure més »
Joule
El joule (símbol J) és la unitat d'energia, quantitat de calor i treball en el Sistema Internacional d'Unitats.
Nou!!: Força intermolecular і Joule · Veure més »
Llei de Coulomb
La Llei de Coulomb és la llei fonamental de l'electroestàtica, va ser formulada per Charles-Augustin de Coulomb (1736 - 1806) a partir de les mesures que va fer el 1785 amb una balança de torsió de la força d'atracció i repulsió entre càrregues elèctriques.
Nou!!: Força intermolecular і Llei de Coulomb · Veure més »
Llei dels gasos ideals
La llei dels gasos ideals és una equació d'estat que relaciona la pressió, P, el volum, V, la temperatura, T, i la quantitat de substància, n, d'un gas ideal; un gas hipotètic les molècules del qual són totalment lliures i on no hi ha cap interacció entre elles.
Nou!!: Força intermolecular і Llei dels gasos ideals · Veure més »
Massa molecular
La massa molecular és la massa d'una molècula expressada en la unitat del sistema internacional, uma (unitats de massa atòmica).
Nou!!: Força intermolecular і Massa molecular · Veure més »
Metà
El metà és un hidrocarbur saturat, el més senzill de la sèrie dels alcans.
Nou!!: Força intermolecular і Metà · Veure més »
Mol
El mol (símbol mol) és la unitat de mesura de quantitat de substància (símbol n) del Sistema Internacional d'Unitats, i equival a la quantitat de substància d'un sistema que conté exactament 6,022 140 76 × 1023 entitats elementals.
Nou!!: Força intermolecular і Mol · Veure més »
Molècula
Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).
Nou!!: Força intermolecular і Molècula · Veure més »
Moment dipolar d'enllaç
El moment dipolar d'enllaç o moment d'enllaç fa servir la idea del moment dipolar elèctric per mesurar la polaritat d'un enllaç químic dins una molècula.
Nou!!: Força intermolecular і Moment dipolar d'enllaç · Veure més »
Nanotecnologia
Representació animada d'un nanotub de carboni La nanotecnologia és un camp de les ciències aplicades dedicat al control i manipulació de la matèria a una escala menor que un micròmetre, és a dir, a nivell d'àtoms i molècules.
Nou!!: Força intermolecular і Nanotecnologia · Veure més »
Núvol d'electrons
Una representació d'un àtom d'heli. La foscor del núvol d'electrons correspon a la línia de visió integral respecte de la funció de probabilitat de l'òrbita de l'electró 1s. El nucli està ampliat, no està a escala, i mostra els protons i neutrons en rosa, de color morat. En realitat, el nucli és també de simetria esfèrica. Un núvol d'electrons o núvol atòmic, és la regió que envolta a el nucli atòmic i en la qual graviten els electrons.
Nou!!: Força intermolecular і Núvol d'electrons · Veure més »
Nitrogen
El nitrogen o azot és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u.
Nou!!: Força intermolecular і Nitrogen · Veure més »
Nucli atòmic
Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma però que, tanmateix, n'ocupa un volum relativament molt petit.
Nou!!: Força intermolecular і Nucli atòmic · Veure més »
Oxigen
L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.
Nou!!: Força intermolecular і Oxigen · Veure més »
Permitivitat
En electromagnetisme, la permitivitat (ε) d'un medi és la proporció D / E, on D és el desplaçament elèctric en coulombs per metre quadrat (C/m²) i E és la força del camp elèctric en volts per metre (V/m).
Nou!!: Força intermolecular і Permitivitat · Veure més »
Peter Debye
Petrus Josephus Wilhelmus Debije o Peter Joseph William Debye (Maastricht, Països Baixos 1884 - Ithaca, EUA 1966) fou un físic, químic i professor universitari nord-americà, d'origen neerlandès, guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1936.
Nou!!: Força intermolecular і Peter Debye · Veure més »
Polaritat química
Una molècula d'aigua és un exemple comú de la polaritat química. Les seves càrregues es presenten amb una càrrega negativa al mig (en vermell) i una càrrega positiva als extrems (en blau). La polaritat en química es refereix a la separació de la càrrega elèctrica que porta una molècula o els seus grups químics a tenir uns moments elèctrics dipol o multipol.
Nou!!: Força intermolecular і Polaritat química · Veure més »
Polaritzabilitat
Polarització d'ions. Superior: dos ions no polaritzats; mitjà: catió i anió lleugerament polaritzats; inferior: ions polaritzats amb superposició dels niguls electrònics. La polaritzabilitat és la tendència a deformar-se un ió, perdent la simetria esfèrica de l'ió lliure, a conseqüència d'atraccions o repulsions electroestàtiques que experimenta el núvol electrònic.
Nou!!: Força intermolecular і Polaritzabilitat · Veure més »
Polímer
El poliestirè és un polímer format a partir de la unitat repetitiva d'estirè Els polímers són macromolècules (generalment orgàniques) formades per la unió de molècules més petites anomenades monòmers.
Nou!!: Força intermolecular і Polímer · Veure més »
Principi d'exclusió de Pauli
nombres quàntics En mecànica quàntica, el principi d'exclusió de Pauli estableix que dues o més partícules idèntiques amb espins mig enters (és a dir, fermions) no poden ocupar el mateix estat quàntic dins d'un sistema quàntic simultàniament.
Nou!!: Força intermolecular і Principi d'exclusió de Pauli · Veure més »
Punt d'ebullició
El punt d'ebullició o la temperatura d'ebullició d'una substància és la temperatura a la que les fases líquida i gasosa es troben en equilibri, és a dir, quan la pressió de vapor del líquid s'iguala a la pressió externa.
Nou!!: Força intermolecular і Punt d'ebullició · Veure més »
Punt de fusió
°C). El punt de fusió d'un material és la temperatura a la qual aquest material comença a canviar el seu estat de sòlid a líquid a una determinada pressió; és a dir, és el punt en què les seves molècules adquireixen una mobilitat suficient per trencar els lligams elèctrics i s'escampen lliurement.
Nou!!: Força intermolecular і Punt de fusió · Veure més »
Química inorgànica
químics teòric amb el seu dimagnetisme La química inorgànica és la branca de la química que s'ocupa de l'estudi del comportament dels compostos inorgànics, és a dir, els que no contenen carboni (en contraposició als compostos orgànics, que sí que en contenen).
Nou!!: Força intermolecular і Química inorgànica · Veure més »
Química orgànica
Representació dels orbitals electrònics del metà. La hibridació dels orbitals electrònics del carboni permet la química del carboni La química orgànica o química del carboni és una subdisciplina dins la química que tracta de l'estudi científic de l'estructura, propietats, composició, reaccions, i preparacions (per síntesi orgànica o per altres mitjans) de compostos basats en el carboni, hidrocarburs i els seus derivats.
Nou!!: Força intermolecular і Química orgànica · Veure més »
Química supramolecular
Model d'una estructura supramolecular sintetitzada per Jean-Marie Lehn i col·laboradors el 1996 La química supramolecular és la branca de la química que estudia els sistemes formats per un nombre discret de molècules lligades entre si per interaccions no covalents, com són l'enllaç d'hidrogen, les interaccions π-π, catió-π, anió-π, metall-lligand, etc.
Nou!!: Força intermolecular і Química supramolecular · Veure més »
Robert Karl Eisenschitz
Robert Karl Eisenschitz (14 gener 1898, Viena, Àustria-Hongria - 15 juliol 1968, Londres, Regne Unit) fou un físic teòric austríac, conegut pel seu treball del 1930 amb el físic alemany Fritz London sobre les forces intermoleculars que s'originen entre molècules apolars (forces de dispersió de London).
Nou!!: Força intermolecular і Robert Karl Eisenschitz · Veure més »
Solubilitat
La solubilitat és la capacitat d'una determinada substància (solut) de dissoldre's en una altra (solvent).
Nou!!: Força intermolecular і Solubilitat · Veure més »
Tesi doctoral
la Universitat de Leiden mostrada a la portada d'una tesi doctoral, Països Baixos. "Disputatio philosophica inauguralis de spatio vacuo" (Disputació filosòfica inaugural sobre l'espai buit) de Guilielmus ab Irhoven (Willem van Irhoven) sota l'autoritat del rector Johannes Jacobus Vitriarius del 7 de juliol de 1721. Una tesi doctoral és un document presentat per accedir a un títol acadèmic o qualificació professional que presenta la recerca i els resultats de l'autor.
Nou!!: Força intermolecular і Tesi doctoral · Veure més »
Volatilitat
Diagrama de la pressió de vapor per a diversos líquids La volatilitat, en química física és la qualitat a ser volàtil o la tendència que té una substància a vaporitzar-se.
Nou!!: Força intermolecular і Volatilitat · Veure més »
Xenó
El xenó és l'element químic de símbol Xe i nombre atòmic 54.
Nou!!: Força intermolecular і Xenó · Veure més »
Redirigeix aquí:
Cohesió (força), Cohesió intermolecular, Energia intermolecular, Forces intermoleculars, Força interatòmica, Interaccions intermoleculars.
