Similituds entre Força і Mecànica clàssica
Força і Mecànica clàssica tenen 41 coses en comú (en Uniopèdia): Acceleració, Albert Einstein, Aristòtil, Derivada, Dinàmica, Edat antiga, Efecte fotoelèctric, Equacions de Maxwell, Estàtica, Física, Força de Lorentz, Fricció, Galileo Galilei, Geodèsica, Gravetat, Integració, Isaac Newton, Jean Buridan, Llei de conservació, Lleis de Kepler, Lleis de Newton, Llum, Magnetisme, Massa, Mecànica quàntica, Metre, Model estàndard de física de partícules, Moment d'inèrcia, Moviment circular, Parell de forces, ..., Philosophiae Naturalis Principia Mathematica, Pla inclinat, Planeta, Pressió, Projectil, Quantitat de moviment, Treball (física), Vector (matemàtiques), Vector unitari, Velocitat, Velocitat de la llum. Ampliar l'índex (11 més) »
Acceleració
En física, l'acceleració és una magnitud física que indica com canvia la velocitat d'un cos en relació amb el temps.
Acceleració і Força · Acceleració і Mecànica clàssica ·
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Albert Einstein і Força · Albert Einstein і Mecànica clàssica ·
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Aristòtil і Força · Aristòtil і Mecànica clàssica ·
Derivada
pendent de la recta que és tangent a la corba. La recta de color vermell és sempre tangent a la corba blava; el seu pendent és la derivada. En càlcul infinitesimal, la derivada és una mesura de com canvia una funció en modificar el valor de les seves variables.
Derivada і Força · Derivada і Mecànica clàssica ·
Dinàmica
La dinàmica és una part de la mecànica clàssica que se centra en les forces i les acceleracions que aquestes produeixen sobre els cossos.
Dinàmica і Força · Dinàmica і Mecànica clàssica ·
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Edat antiga і Força · Edat antiga і Mecànica clàssica ·
Efecte fotoelèctric
El diagrama mostra l'emissió d'electrons d'una placa metàl·lica, els fotons incidents provoquen l'ejecció d'electrons del metall Heinrich Hertz, pels volts de l'any 1890, descobridor de l'efecte fotoelèctric. L'efecte fotoelèctric és la capacitat de la llum per a alliberar electrons d'una superfície metàl·lica exposada a la llum o, en general, a una radiació electromagnètica i de la qual absorbeix fotons.
Efecte fotoelèctric і Força · Efecte fotoelèctric і Mecànica clàssica ·
Equacions de Maxwell
Les equacions de Maxwell són un conjunt de quatre equacions que, afegint-hi la força de Lorentz, descriuen completament els fenòmens electromagnètics.
Equacions de Maxwell і Força · Equacions de Maxwell і Mecànica clàssica ·
Estàtica
L'estàtica és la part de la mecànica que estudia les condicions d'equilibri d'un sistemes de forces que actua sobre un cos per tal que aquest es mantingui en repòs o enequilibri mecànic, és a dir, en moviment uniforme.
Estàtica і Força · Estàtica і Mecànica clàssica ·
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Física і Força · Física і Mecànica clàssica ·
Força de Lorentz
Efecte de la força de Lorentz (no representada en el dibuix) en la trajectòria d'una partícula mòbil carregada a l'interior d'un camp magnètic B Força sobre una partícula carregada. Força sobre un corrent. En física, la força de Lorentz és la força exercida sobre una partícula carregada que es mou en un camp electromagnètic.
Força і Força de Lorentz · Força de Lorentz і Mecànica clàssica ·
Fricció
Bloc en repòs El fregament o fricció en física és la resistència que impedeix el moviment d'un cos que es troba sobre un altre, o també la força que apareix en la superfície de contacte de dos cossos quan s'intenta lliscar un sobre un altre.
Força і Fricció · Fricció і Mecànica clàssica ·
Galileo Galilei
Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.
Força і Galileo Galilei · Galileo Galilei і Mecànica clàssica ·
Geodèsica
La geodèsica en la geodèsia és la línia més curta que va d'un punt a un altre dins una superfície.
Força і Geodèsica · Geodèsica і Mecànica clàssica ·
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Força і Gravetat · Gravetat і Mecànica clàssica ·
Integració
La integral definida d'una funció representa l'àrea limitada per la gràfica de la funció amb signe positiu quan la funció té valors positius i negatiu quan en té de negatius. El concepte d'integració és un concepte fonamental de les matemàtiques avançades, especialment en els camps del càlcul i de l'anàlisi matemàtica.
Força і Integració · Integració і Mecànica clàssica ·
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Força і Isaac Newton · Isaac Newton і Mecànica clàssica ·
Jean Buridan
Jean Buridan (Béthune, c. 1300 - † París, França, 1385), en llatí Joannes Buridanus, va ser un filòsof escolàstic i professor francès i un dels inspiradors de l'escepticisme religiós a Europa.
Força і Jean Buridan · Jean Buridan і Mecànica clàssica ·
Llei de conservació
En física, una llei de conservació o principi de conservació afirma que una propietat mesurable determinada d'un sistema físic aïllat no canvia a mesura que el sistema evoluciona en el temps.
Força і Llei de conservació · Llei de conservació і Mecànica clàssica ·
Lleis de Kepler
Els temps d'òrbita totals pels planetes 1 i 2 segueixen la proporció \left(\fraca_1a_2\right)^\frac32. En astronomia, les lleis de Kepler són tres lleis científiques que descriuen el moviment dels planetes al voltant del Sol.
Força і Lleis de Kepler · Lleis de Kepler і Mecànica clàssica ·
Lleis de Newton
Primera i segona lleis en llatí en l'edició original del 1687 de la ''Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica''Les lleis del moviment de Newton, o simplement les lleis de Newton, són les lleis que Isaac Newton va formular, que descrivien les causes i formes de moviment dels cossos i són la base de la mecànica clàssica.
Força і Lleis de Newton · Lleis de Newton і Mecànica clàssica ·
Llum
Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.
Força і Llum · Llum і Mecànica clàssica ·
Magnetisme
Línies de força a un imant de barra En física, el magnetisme és un dels aspectes de l'electromagnetisme, que és una de les forces fonamentals de la naturalesa (juntament amb la gravetat, la força nuclear forta i la força nuclear dèbil).
Força і Magnetisme · Magnetisme і Mecànica clàssica ·
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Força і Massa · Massa і Mecànica clàssica ·
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Força і Mecànica quàntica · Mecànica clàssica і Mecànica quàntica ·
Metre
El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.
Força і Metre · Mecànica clàssica і Metre ·
Model estàndard de física de partícules
alt.
Força і Model estàndard de física de partícules · Mecànica clàssica і Model estàndard de física de partícules ·
Moment d'inèrcia
En física, el moment d'inèrcia (de símbol I) és la propietat que tenen els cossos de resistir-se al canvi de velocitat de rotació.
Força і Moment d'inèrcia · Mecànica clàssica і Moment d'inèrcia ·
Moviment circular
Esquema d'un moviment circular A cinemàtica, un moviment circular és un model de moviment en el pla, on el cos que es mou té una trajectòria circular al voltant d'un centre o eix de gir.
Força і Moviment circular · Mecànica clàssica і Moviment circular ·
Parell de forces
Relacions entre els vectors radi (r), força (F) i parell de forces(τ), i alternativament, entre radi (r), quantitat de moviment (p) i moment angular (L). En física, un parell de forces, parell motor, moment d'una força o, simplement, moment, és una magnitud vectorial que ve donada pel producte vectorial entre una distància i una força.
Força і Parell de forces · Mecànica clàssica і Parell de forces ·
Philosophiae Naturalis Principia Mathematica
Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica ('Principis matemàtics de la filosofia natural'), sovint abreujat també com els Principia o Principia Mathematica, és un llibre de ciència escrit per Isaac Newton.
Força і Philosophiae Naturalis Principia Mathematica · Mecànica clàssica і Philosophiae Naturalis Principia Mathematica ·
Pla inclinat
Un pla inclinat és una porció de sòl que forma un cert angle amb l'horitzontal sense arribar a ser vertical, és a dir, essent l'angle 0° El pla inclinat, una de les màquines simples, permet reduir la força que s'ha de realitzar per a elevar una càrrega respecte a si ho féssim verticalment.
Força і Pla inclinat · Mecànica clàssica і Pla inclinat ·
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Força і Planeta · Mecànica clàssica і Planeta ·
Pressió
La pressió (símbol P) és la magnitud física que mesura la força instantània en una unitat de superfície, aplicada en direcció perpendicular a aquesta.
Força і Pressió · Mecànica clàssica і Pressió ·
Projectil
Projectil per canó de 90 mm M33C Un projectil és un cos que s'expulsa, generalment amb una arma i que continua el seu moviment per la mateixa inèrcia per tal de colpir un objectiu.
Força і Projectil · Mecànica clàssica і Projectil ·
Quantitat de moviment
La quantitat de moviment o moment lineal (p) d'un cos és el producte de la seva massa per la seva velocitat mesurades en un determinat sistema de referència.
Força і Quantitat de moviment · Mecànica clàssica і Quantitat de moviment ·
Treball (física)
El treball, en física, és una quantitat d'energia que flueix d'un sistema a un altre per l'acció d'una força que provoca un desplaçament.
Força і Treball (física) · Mecànica clàssica і Treball (física) ·
Vector (matemàtiques)
Un vector és qualsevol element d'un espai vectorial i, per extensió, d'un mòdul sobre un anell commutatiu unitari.
Força і Vector (matemàtiques) · Mecànica clàssica і Vector (matemàtiques) ·
Vector unitari
En matemàtiques, un vector unitari en un espai vectorial és un vector de llargada 1 (la llargada unitat).
Força і Vector unitari · Mecànica clàssica і Vector unitari ·
Velocitat
En física, la velocitat (v) és la mesura del canvi de mòdul i direcció de la posició d'un mòbil.
Força і Velocitat · Mecànica clàssica і Velocitat ·
Velocitat de la llum
La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.
Força і Velocitat de la llum · Mecànica clàssica і Velocitat de la llum ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Força і Mecànica clàssica
- Què tenen en comú Força і Mecànica clàssica
- Semblances entre Força і Mecànica clàssica
Comparació entre Força і Mecànica clàssica
Força té 139 relacions, mentre que Mecànica clàssica té 180. Com que tenen en comú 41, l'índex de Jaccard és 12.85% = 41 / (139 + 180).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Força і Mecànica clàssica. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: