Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Forma ternària і Simfonia

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Forma ternària і Simfonia

Forma ternària vs. Simfonia

La forma ternària és una manera d'estructurar la peça musical en tres parts: L'estructura ternària bàsica, A–B–A, és la més utilitzada, on la primera i la tercera parts són musicalment idèntiques, o molt semblants, mentre que la segona part (B), molt sovint coneguda com a trio, contrasta notablement amb aquestes. Una representació de la vuitena simfonia de Gustav Mahler a la Kölner Philharmonie. L'orquestra és la Wuppertaler Sinfonieorchester, dirigida per Heinz-Walter Florin Una simfonia és una composició musical, més aviat extensa, normalment composta per ser interpretada per una orquestra i que comprèn diversos moviments.

Similituds entre Forma ternària і Simfonia

Forma ternària і Simfonia tenen 18 coses en comú (en Uniopèdia): Arnold Schönberg, Ària (música), Classicisme musical, Felix Mendelssohn, Forma musical, Forma sonata, Franz Schubert, Hector Berlioz, Johannes Brahms, Joseph Haydn, Ludwig van Beethoven, Minuet, Moviment (música), Rondó, Sonata, Tema (música), Tonalitat, Wolfgang Amadeus Mozart.

Arnold Schönberg

, de nom complet Arnold Franz Walter SchönbergLa forma anglesa de Schönberg, Schoenberg, va ser adoptada oficialment quan va deixar Europa i es va retrobar amb el judaisme el 1933fou un compositor austríac nacionalitzat estatunidenc.

Arnold Schönberg і Forma ternària · Arnold Schönberg і Simfonia · Veure més »

Ària (música)

Händel. Primera edició, Londres, 1719. Una ària (italià:; plural: ari, o àries en l'ús comú, forma diminutiva arietta, plural ariette, o en anglès simplement air) és una forma musical consistent, originalment, en qualsevol melodia expressiva executada per un cantant (però no sempre).

Ària (música) і Forma ternària · Ària (música) і Simfonia · Veure més »

Classicisme musical

En la música occidental, el classicisme musical correspon aproximadament a la música composta entre els anys 1750 i el 1820, amb superposicions considerables als dos extrems amb la música dels períodes precedent, el barroc musical, i posterior, el romanticisme musical.

Classicisme musical і Forma ternària · Classicisme musical і Simfonia · Veure més »

Felix Mendelssohn

Jakob Ludwig Felix Mendelssohn Bartholdy (Hamburg, 3 de febrer de 1809 – Leipzig, 4 de novembre de 1847) fou un compositor alemany, pianista i director d'orquestra del primer període romàntic.

Felix Mendelssohn і Forma ternària · Felix Mendelssohn і Simfonia · Veure més »

Forma musical

La forma musical és el mode d'organització d'una idea musical per copsar l'obra completament, la manera en què està dissenyada i construïda per formar una unitat completa.

Forma musical і Forma ternària · Forma musical і Simfonia · Veure més »

Forma sonata

La forma sonata, o forma de primer moviment, és una estructura musical, una forma musical o un patró de composició musical basada en l'harmonia i textures contrastants.

Forma sonata і Forma ternària · Forma sonata і Simfonia · Veure més »

Franz Schubert

Franz Peter Schubert (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 31 de gener de 1797 - Viena, Imperi Austríac, 19 de novembre de 1828) fou un compositor austríac.

Forma ternària і Franz Schubert · Franz Schubert і Simfonia · Veure més »

Hector Berlioz

Louis Hector Berlioz (La Côte-Saint-André, Isèra, 11 de desembre de 1803 – París, 8 de març de 1869) fou un compositor francès del Romanticisme.

Forma ternària і Hector Berlioz · Hector Berlioz і Simfonia · Veure més »

Johannes Brahms

Johannes Brahms (Hamburg, Alemanya, 7 de maig de 1833 - Viena, Àustria, 3 d'abril de 1897) va ser un dels compositors alemanys més representatius del formalisme en el Romanticisme tardà.

Forma ternària і Johannes Brahms · Johannes Brahms і Simfonia · Veure més »

Joseph Haydn

, nascut Franz Joseph Haydn, fou un compositor austríac del Classicisme. És exponent del Classicisme vienès o Escola de Viena en la mateixa mesura que ho són Mozart i Beethoven, tres compositors que la posteritat, sobretot en el Romanticisme, van ser agrupats amb el nom de trinitat. La seva carrera musical cobreix tot el període que va des del final del Barroc fins al principi del Romanticisme. Fou a la vegada el pont i el motor que permeté que es portés a terme aquesta evolució.Dictionnaire de la musique, Marc Vignal - Larousse 2005 Article Haydn La imatge i el sobrenom de Papa Haydn no li ve pas dels títols de pare de la simfonia o de pare del quartet de corda que generosament se li va atorgar des del i fins als nostres dies. La creació d'aquests gèneres revela una gènesi una mica més complexa, però veritablement Haydn va contribuir de manera decisiva com pocs a fer que emergissin, es difonguessin i es consolidessin. Dos dels seus germans també van ser músics.

Forma ternària і Joseph Haydn · Joseph Haydn і Simfonia · Veure més »

Ludwig van Beethoven

Ludwig van Beethoven (pronunciació d'alemanya en transcripció AFI:, pronunciació catalana habitual) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme. Considerat l'últim gran representant del classicisme vienès o escola de Viena (després de Christoph Willibald Gluck, Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del romanticisme, motivant-ne la influència en una diversitat d'obres musicals al llarg del. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i, tot i que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu en les obres per a piano i música de cambra. La seva producció inclou els gèneres pianístics (32 sonates per a piano), de cambra (16 quartets de corda, 7 trios per a piano, 5 trios de corda, 10 sonates per a violí i piano, 5 sonates per a violoncel i piano), sacra (dues misses, un oratori: Crist en el Mont de les Oliveres), vocal (una òpera: Fidelio, música incidental i lieder), concertant (5 concerts per a piano i orquestra, un concert per a violí i orquestra, un triple per a violí, violoncel, piano i orquestra) i orquestral (9 simfonies, obertures, un ballet: Les criatures de Prometeu, etc.). La música del quart moviment de la novena simfonia està basada en el Cant de joia de Friedrich von Schiller i va ser escollit com a himne de la Unió Europea.

Forma ternària і Ludwig van Beethoven · Ludwig van Beethoven і Simfonia · Veure més »

Minuet

Un minuet és una dansa francesa en un tempo moderat o lent i en mètrica ternària.

Forma ternària і Minuet · Minuet і Simfonia · Veure més »

Moviment (música)

Un moviment (o tempo) és cadascuna de les parts en què es divideixen un bon nombre de formes i gèneres de la música instrumental des del.

Forma ternària і Moviment (música) · Moviment (música) і Simfonia · Veure més »

Rondó

Rondó núm. 3 en la menor, Köchel 511, de Wolfgang Amadeus Mozart. Un rondó és una forma musical que es basa en l'alternança entre un fragment o passatge que es va repetint un cert nombre de vegades (variable), i altres passatges, cada vegada diferents, que es van intercalant entre les successives aparicions del passatge repetit.

Forma ternària і Rondó · Rondó і Simfonia · Veure més »

Sonata

Mozart. Sonata núm. 16 en do major, K. 545 (''sonata facile''). Una sonata (del llatí i de l'italià sonare, "sonar") és una composició musical per a un instrument solista o conjunt instrumental de cambra, normalment en diversos moviments.

Forma ternària і Sonata · Simfonia і Sonata · Veure més »

Tema (música)

Un tema en música és algun tipus de material que és utilitzat com a punt de partida o com a base per a la composició d'una peça o d'una part d'una peça musical.

Forma ternària і Tema (música) · Simfonia і Tema (música) · Veure més »

Tonalitat

Variacions de tonalitat (a paritat de saturació i lluminositat) en una fotografia En teoria del color, una tonalitat és un color "pur", o caracteritzat per una sola longitud d'ona a l'interior de l'espectre visible (o espectre òptic) de la llum.

Forma ternària і Tonalitat · Simfonia і Tonalitat · Veure més »

Wolfgang Amadeus Mozart

,, fou un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental.

Forma ternària і Wolfgang Amadeus Mozart · Simfonia і Wolfgang Amadeus Mozart · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Forma ternària і Simfonia

Forma ternària té 70 relacions, mentre que Simfonia té 197. Com que tenen en comú 18, l'índex de Jaccard és 6.74% = 18 / (70 + 197).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Forma ternària і Simfonia. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »