Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Forces Armades de la Unió Soviètica і Història de la Unió Soviètica (1985-1991)
Forces Armades de la Unió Soviètica і Història de la Unió Soviètica (1985-1991) tenen 38 coses en comú (en Uniopèdia): Adolf Hitler, Afganistan, Armènia, Azerbaidjan, Borís Ieltsin, Caucas, Comunitat d'Estats Independents, Cop d'estat a la Unió Soviètica, Crimea, Estats bàltics, Exèrcit Roig, Geòrgia, Glàsnost, Gran Purga, Guerra afgano-soviètica, Guerra del Vietnam, Kazakhstan, KGB, Mikhaïl Gorbatxov, Moscou, Mujahidins, Pacte de Varsòvia, Partit Comunista de la Unió Soviètica, República Democràtica Alemanya, República Popular d'Hongria, República Popular de Polònia, República Socialista Federativa Soviètica de Rússia, República Socialista Soviètica d'Ucraïna, República Socialista Soviètica de Belarús, República Socialista Soviètica de Geòrgia, ..., República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan, República Socialista Soviètica del Kazakhstan, Sant Petersburg, Segona Guerra Mundial, Soviet Suprem, Ucraïna, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Vílnius. Ampliar l'índex (8 més) »
Adolf Hitler
Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril de 1889 - Berlín, 30 d'abril de 1945) fou un polític austríac, principal ideòleg i cap del nazisme.
Adolf Hitler і Forces Armades de la Unió Soviètica · Adolf Hitler і Història de la Unió Soviètica (1985-1991) ·
Afganistan
L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.
Afganistan і Forces Armades de la Unió Soviètica · Afganistan і Història de la Unió Soviètica (1985-1991) ·
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Armènia і Forces Armades de la Unió Soviètica · Armènia і Història de la Unió Soviètica (1985-1991) ·
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Azerbaidjan і Forces Armades de la Unió Soviètica · Azerbaidjan і Història de la Unió Soviètica (1985-1991) ·
Borís Ieltsin
, nom complet amb patronímic Borís Nikolàievitx Ieltsin, va ser un polític rus.
Borís Ieltsin і Forces Armades de la Unió Soviètica · Borís Ieltsin і Història de la Unió Soviètica (1985-1991) ·
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Caucas і Forces Armades de la Unió Soviètica · Caucas і Història de la Unió Soviètica (1985-1991) ·
Comunitat d'Estats Independents
La Comunitat d'Estats Independents (CEI) (en rus: Содружество НезависимыхГосударств (СНГ) - Sodrújestvo Nezavíssimikh Gossudarstv) és una confederació o aliança d'onze de les quinze exrepúbliques soviètiques de la Unió Soviètica: Armènia, l'Azerbaidjan, Belarús, Geòrgia, el Kazakhstan, el Kirguizstan, Moldàvia, Rússia, el Tadjikistan i l'Uzbekistan.
Comunitat d'Estats Independents і Forces Armades de la Unió Soviètica · Comunitat d'Estats Independents і Història de la Unió Soviètica (1985-1991) ·
Cop d'estat a la Unió Soviètica
El cop d'estat a la Unió Soviètica va ser realitzat, l'agost de 1991, pels mateixos militars soviètics que estaven especialment ressentits amb la perestroika.
Cop d'estat a la Unió Soviètica і Forces Armades de la Unió Soviètica · Cop d'estat a la Unió Soviètica і Història de la Unió Soviètica (1985-1991) ·
Crimea
La península de Crimea (Avtonomna Respúblika Krim; en Avtonómnaia Respúblika Krim; en Qırım Muhtar Cumhuriyeti), a l'antiguitat anomenada Tàurida (Tauriké Khersónēsos, 'Península Tàurica'), és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.
Crimea і Forces Armades de la Unió Soviètica · Crimea і Història de la Unió Soviètica (1985-1991) ·
Estats bàltics
Situació dels estats bàltics a Europa Els estats bàltics són el conjunt format per Estònia, Letònia i Lituània, tots els quals van estar sota el control de la Unió Soviètica durant els anys 1940–1941 i 1944/1945-1991.
Estats bàltics і Forces Armades de la Unió Soviètica · Estats bàltics і Història de la Unió Soviètica (1985-1991) ·
Exèrcit Roig
Exèrcit Roig i RKKA són les formes breus amb què hom designa l'Exèrcit Roig Obrer i Camperol, l'exèrcit organitzat pels bolxevics durant la Guerra Civil Russa el 1918.
Exèrcit Roig і Forces Armades de la Unió Soviètica · Exèrcit Roig і Història de la Unió Soviètica (1985-1991) ·
Geòrgia
Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.
Forces Armades de la Unió Soviètica і Geòrgia · Geòrgia і Història de la Unió Soviètica (1985-1991) ·
Glàsnost
Glàsnost (en rus: гла́сность, que vol dir "transparència" i té diversos significats generals i específics: una política de màxima obertura en les activitats de les institucions estatals i la llibertat d'informació, la inadmissibilitat dels problemes d'alienació, etc.). S'ha utilitzat en rus per a significar "obertura i transparència" des d'almenys finals del.) va ser la política portada a terme juntament amb la perestroika per Mikhaïl Gorbatxov, dirigent de la Unió Soviètica entre 1985 i 1991. Mentre que la perestroika s'ocupava de la reestructuració econòmica de l'URSS, la glàsnost pretenia liberalitzar el sistema polític, fortament controlat pel PCUS. Segell soviètic del 1988, dedicat a les reformes que en eixes dates es portaven a terme al país. La finalitat principal era fer el govern de la Unió Soviètica transparent i obert per a discutir i sortir del cercle estret dels aparells del partit o apparàttxiki que anteriorment exercien el control complet de l'economia. També va comportar un alt grau de llibertat d'expressió en els mitjans de comunicació i l'alliberament de presoners polítics. En l'Imperi rus del, el terme va estar especialment associat amb les reformes del sistema judicial. Entre elles es trobaven les reformes que permetien l'assistència de la premsa i del públic en els judicis els veredictes dels quals havien de llegir-se en veu alta. Vladimir Lenin va insistir repetidament en la importància de la característica més important de la democràcia. A mitjan 1980, Mikhaïl Gorbatxov ho va popularitzar com un eslògan polític per a augmentar la transparència del govern en la Unió Soviètica.
Forces Armades de la Unió Soviètica і Glàsnost · Glàsnost і Història de la Unió Soviètica (1985-1991) ·
Gran Purga
La Gran Purga o el Gran Terror (rus: Большой террор), també conegut com lAny del '37 (37-й год, déu Tridtsat sedmoi) i la Iejovixtxina (període de Iejov), va ser la campanya que el secretari general soviètic Iosif Stalin va emprendre per consolidar el seu poder sobre el Partit Comunista de la Unió Soviètica i l'estat; les purgues també es van dissenyar per eliminar la influència restant de Lev Trotski així com altres rivals polítics destacats dins del partit.
Forces Armades de la Unió Soviètica і Gran Purga · Gran Purga і Història de la Unió Soviètica (1985-1991) ·
Guerra afgano-soviètica
La guerra afgano-soviètica o invasió soviètica de l'Afganistan va ser el conflicte bèl·lic esdevingut a l'Afganistan entre 1979 i 1989.
Forces Armades de la Unió Soviètica і Guerra afgano-soviètica · Guerra afgano-soviètica і Història de la Unió Soviètica (1985-1991) ·
Guerra del Vietnam
La Guerra del Vietnam, també anomenada Segona Guerra d'Indoxina, és el conflicte bèl·lic entre la República Democràtica del Vietnam i el Front Nacional d'Alliberament del Vietnam, i els Estats Units d'Amèrica i el règim dictatorial del Vietnam del Sud, que va tenir lloc entre els anys 1955 a 1975, amb la intervenció directa i indirecta de diversos països estrangers, (al sud, principalment els Estats Units, que hi intervingueren directament, amb centenars de milers de combatents, fins a la seva retirada el 1973; i al Nord amb el suport material, tècnic i polític de la Unió Soviètica i la Xina).
Forces Armades de la Unió Soviètica і Guerra del Vietnam · Guerra del Vietnam і Història de la Unió Soviètica (1985-1991) ·
Kazakhstan
El Kazakhstan oficialment la República del Kazakhstan (Қазақстан Республикасы, Qazaqstan Respūblīkasy, o Республика Казахстан, Respúblika Kazakhstan) és un país de l'Àsia Central que limita amb Rússia al nord, la Xina al sud-est, el Kirguizstan, l'Uzbekistan i el Turkmenistan al sud, i la mar Càspia a l'oest.
Forces Armades de la Unió Soviètica і Kazakhstan · Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Kazakhstan ·
KGB
El KGB (en rus: Комитет Государственной Безопасности, КГБ; Komitet Gosudàrstvennoi Bezopàsnosti, traduït com Comitè per a la Seguretat de l'Estat) era la principal agència de seguretat de la Unió Soviètica del 13 de març de 1954 fins al seu col·lapse, el 6 de novembre de 1991.
Forces Armades de la Unió Soviètica і KGB · Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і KGB ·
Mikhaïl Gorbatxov
, nom complet amb patronímic Mikhaïl Serguéievitx Gorbatxov, AFI / mʲɪxɐˈil sʲɪrˈɡʲejɪvʲɪtɕ ɡərbɐˈtɕɵf /, fou un polític rus, destacat com a vuitè i darrer líder de la Unió Soviètica, va exercir com a secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS) entre 1985 i 1991, president del Soviet Suprem del 1988 al 1989 i president de la Unió Soviètica entre 1990 i 1991.
Forces Armades de la Unió Soviètica і Mikhaïl Gorbatxov · Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Mikhaïl Gorbatxov ·
Moscou
Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.
Forces Armades de la Unió Soviètica і Moscou · Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Moscou ·
Mujahidins
Mujahidí —fem. mujahidina, pl. mujahidins, mujahidines— (de l'àrab, i el persa, pl. de i mojahed, respectivament, participi actiu del verb àrab jàhada, que significa ‘fer el gihad’) o mujàhid (del mateix mot àrab, a partir del singular) significa ‘combatent’, ‘guerrer’ o ‘lluitador’ i és la paraula amb què hom designa els combatents islàmics involucrats en una guerra o qualsevol altre conflicte o disputa.
Forces Armades de la Unió Soviètica і Mujahidins · Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Mujahidins ·
Pacte de Varsòvia
El Pacte de Varsòvia, oficialment anomenat Tractat d'Amistat, Col·laboració i Assistència Mútua, fou un acord de cooperació militar entre els països comunistes per tal de garantir la seva defensa davant un possible atac occidental, en el marc de la Guerra Freda.
Forces Armades de la Unió Soviètica і Pacte de Varsòvia · Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Pacte de Varsòvia ·
Partit Comunista de la Unió Soviètica
El Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS; en rus Коммунистическая партия Советского Союза, КПСС) va ser el nom utilitzat pels successors de la facció bolxevic del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus des de 1952 fins a 1991, encara que les paraules Partit Comunista estaven presents en el nom des de 1918, data en la qual va passar a anomenar-se Partit Comunista Rus (bolxevic).
Forces Armades de la Unió Soviètica і Partit Comunista de la Unió Soviètica · Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Partit Comunista de la Unió Soviètica ·
República Democràtica Alemanya
La República Democràtica Alemanya (RDA o DDR, en alemany Deutsche Demokratische Republik) va ser un estat comunista d'Europa Central que es va establir al territori alemany ocupat per la Unió Soviètica a la finalització de la Segona Guerra Mundial, que va existir entre els anys 1949 i 1990, any en què els Länder que la formaven es van unificar amb els de la República Federal Alemanya (RFA).
Forces Armades de la Unió Soviètica і República Democràtica Alemanya · Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і República Democràtica Alemanya ·
República Popular d'Hongria
La República Popular d'Hongria o República Popular hongaresa (en hongarès: Magyar Népköztársaság) fou el nom estatal oficial d'Hongria des de 1949 fins a 1989, durant el període comunista.
Forces Armades de la Unió Soviètica і República Popular d'Hongria · Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і República Popular d'Hongria ·
República Popular de Polònia
La República Popular de Polònia (polonès: Polska Rzeczpospolita Ludowa, PRL) va ser el nom oficial de Polònia entre 1952 i 1990.
Forces Armades de la Unió Soviètica і República Popular de Polònia · Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і República Popular de Polònia ·
República Socialista Federativa Soviètica de Rússia
La República Socialista Federativa Soviètica de Rússia (RSFSR) (en rus: Российская Советская Федеративная Социалистическая Республика, РСФСР, transcrit: Rossískaia Soviétskaia Federatívnaia Sotsialistítxeskaia Respúblika, RSFSR) era la república més gran i més poblada de les quinze que formaven la Unió Soviètica.
Forces Armades de la Unió Soviètica і República Socialista Federativa Soviètica de Rússia · Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і República Socialista Federativa Soviètica de Rússia ·
República Socialista Soviètica d'Ucraïna
La República Socialista Soviètica d'Ucraïna, RSS d'Ucraïna o també RSSU (en ucraïnès: Украї́нська Радя́нська Соціалісти́чна Респу́бліка, УРСР, transcrit: Ukraïnska Radianska Sotsialistitxna Respúblika, URSR; en rus: Украи́нская Сове́тская Социалисти́ческая Респу́блика, УССР, transcrit: Ukraínskaia Sovétskaia Sotsialistítxeskaia Respúblika, USSR) va ser un dels quatre membres fundadors de l'URSS el 1922 juntament amb la RSS de Belarús, la RSS de Transcaucàsia i la RSFS de Rússia.
Forces Armades de la Unió Soviètica і República Socialista Soviètica d'Ucraïna · Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і República Socialista Soviètica d'Ucraïna ·
República Socialista Soviètica de Belarús
La República Socialista Soviètica de Belarús (RSS de Belarús) va ser un dels quatre membres fundadors de l'URSS el 1922 juntament amb l'RSS d'Ucraïna, l'RSS de Transcaucàsia i l'RSFS de Rússia.
Forces Armades de la Unió Soviètica і República Socialista Soviètica de Belarús · Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і República Socialista Soviètica de Belarús ·
República Socialista Soviètica de Geòrgia
La República Socialista Soviètica de Geòrgia (RSS de Geòrgia) és el nom que va rebre Geòrgia quan va formar part de la Unió Soviètica des del 1936 fins al 1991.
Forces Armades de la Unió Soviètica і República Socialista Soviètica de Geòrgia · Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і República Socialista Soviètica de Geòrgia ·
República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan
La República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan (RSS de l'Azerbaidjan) és el nom que va rebre l'Azerbaidjan quan va formar part de la Unió Soviètica des del 1936 fins al 1991.
Forces Armades de la Unió Soviètica і República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan · Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan ·
República Socialista Soviètica del Kazakhstan
La República Socialista Soviètica del Kazakhstan (RSS del Kazakhstan), avui en dia anomenada Kazakhstan i situada a l'Àsia Central, era la segona república constitutiva més gran de la Unió Soviètica.
Forces Armades de la Unió Soviètica і República Socialista Soviètica del Kazakhstan · Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і República Socialista Soviètica del Kazakhstan ·
Sant Petersburg
Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, 'ciutat de sant Pere' en català), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans com a Leningrad (Ленингра́д, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Neva, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.
Forces Armades de la Unió Soviètica і Sant Petersburg · Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Sant Petersburg ·
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Forces Armades de la Unió Soviètica і Segona Guerra Mundial · Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Segona Guerra Mundial ·
Soviet Suprem
El Soviet Suprem de l'URSS (en rus Верховный Совет СССР, Verkhovni Soviet SSSR) era l'òrgan federal legislatiu de la Unió Soviètica, compost de 2 assemblees renovables cada quatre anys.
Forces Armades de la Unió Soviètica і Soviet Suprem · Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Soviet Suprem ·
Ucraïna
Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.
Forces Armades de la Unió Soviètica і Ucraïna · Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Ucraïna ·
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Forces Armades de la Unió Soviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Vílnius
Vílnius (en lituà Vilnius, en belarús Вільня, en polonès Wilno, en rus Вильнюс i, abans, Вильно, en alemany Wilna) és la capital i la ciutat més gran de Lituània, amb una població de més de 588.412 habitants el 2021.
Forces Armades de la Unió Soviètica і Vílnius · Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Vílnius ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Forces Armades de la Unió Soviètica і Història de la Unió Soviètica (1985-1991)
- Què tenen en comú Forces Armades de la Unió Soviètica і Història de la Unió Soviètica (1985-1991)
- Semblances entre Forces Armades de la Unió Soviètica і Història de la Unió Soviètica (1985-1991)
Comparació entre Forces Armades de la Unió Soviètica і Història de la Unió Soviètica (1985-1991)
Forces Armades de la Unió Soviètica té 193 relacions, mentre que Història de la Unió Soviètica (1985-1991) té 143. Com que tenen en comú 38, l'índex de Jaccard és 11.31% = 38 / (193 + 143).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Forces Armades de la Unió Soviètica і Història de la Unió Soviètica (1985-1991). Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
