Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Foraminífers

Índex Foraminífers

Els foraminífers (Foraminifera, llatí "portador de forats") són un subfílum de protozous rizaris que segreguen una closca de carbonat de calci dins la qual viu l'animal, constituït per una sola cèl·lula que emet pseudopodis.

50 les relacions: Alcide d'Orbigny, Alveolina, Amer, Astrammina rara, Bentos, Carbonat de calci, Carl von Linné, Catedral de Girona, Cicle biològic, Cretaci, Diploïdia, Eocè, Epífit, Ernst Haeckel, Estatges cambrians de Sibèria, Flagel, Fusulínids, Gàmeta, Globigerínids, Haploïdia, Jean-Baptiste Lamarck, Llatí, Meiosi, Micròmetre, Micropaleontologia, Microscopi, Mitosi, Nummulits, Oligocè, Orbitolina, Ordre, Orgànul, Paleocè, Paleoecologia, Pedra de Girona, Període històric, Plàncton, Porífers, Protoplasma, Protozous, Pseudòpode, Radiolaris, Retaris, Rizaris, Sediment, Subembrancament, Tavertet, Xenofioforeus, Zigot, Zona fòtica.

Alcide d'Orbigny

Alcide Charles Victor Marie Dessalines d'Orbigny (Couëron (Loira Atlàntic), 6 de setembre de 1802 - Pierrefitte-sur-Seine (Sena aint-Denis), 30 de juny de 1857) va ser un naturalista francès que va fer aportacions en els camps de la zoologia (incloent la malacologia), paleontologia, geologia, arqueologia i antropologia.

Nou!!: Foraminífers і Alcide d'Orbigny · Veure més »

Alveolina

Alveolina és un gènere extingit de foraminífers que tenen forma esfèrica o el·líptica, estan formades per cambres que se subdivideixen transversalment en cambretes.

Nou!!: Foraminífers і Alveolina · Veure més »

Amer

Amer és una vila i municipi, a la comarca de la Selva, situat a l'extrem septentrional de la comarca.

Nou!!: Foraminífers і Amer · Veure més »

Astrammina rara

Astrammina rara és un protozou bentònic foraminífer present en zones antàrtiques que utilitza una extensa xarxa de fins pseudopodis molt elàstics anomenats reticulopodis, que li permeten capturar i digerir metazous que es troben a 12mm d'ell.

Nou!!: Foraminífers і Astrammina rara · Veure més »

Bentos

Els bentos o organismes bentònics són aquells organismes demersals que viuen als fons marins, també anomenat la zona bentònica o simplement el bentos.

Nou!!: Foraminífers і Bentos · Veure més »

Carbonat de calci

El carbonat de calci és un compost inorgànic, una sal, constituïda per cations calci (2+) Ca^2+i anions carbonat CO3^2-enllaçats mitjançant enllaç iònic.

Nou!!: Foraminífers і Carbonat de calci · Veure més »

Carl von Linné

Escultura de ''C. Linneo'', a l'Herboristeria del Rei, a Barcelona. Carl Nilsson o Carl Linnaeus,El seu pare, Nils, tenia el patronímic «Ingemarsson».

Nou!!: Foraminífers і Carl von Linné · Veure més »

Catedral de Girona

L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.

Nou!!: Foraminífers і Catedral de Girona · Veure més »

Cicle biològic

Un cicle biològic de vida es considera al període que inclou una generació completa d'un organisme viu incloent la reproducció, ja siga sexual o asexual.

Nou!!: Foraminífers і Cicle biològic · Veure més »

Cretaci

El Cretaci o Cretàcic és el període geològic que començà fa  milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.

Nou!!: Foraminífers і Cretaci · Veure més »

Diploïdia

Les cèl·lules diploides són aquelles que contenen dues còpies semblants de cada cromosoma, a diferència de les haploides, que en contenen un sol joc.

Nou!!: Foraminífers і Diploïdia · Veure més »

Eocè

L'EocèEn els parlars orientals.

Nou!!: Foraminífers і Eocè · Veure més »

Epífit

Arbre que suporta sobre el tronc i branques, nombroses plantes epífites en el ''Parque Santa Elena'' de Costa Rica Polipodi epífit Els Epífits (del grec έπί, sobre i φύτόνepi, planta) o plantes epífites, són qualsevol planta que creix sobre un altre vegetal usant-ho solament com a suport, però que no el parasita; són una de les sis subdivisions de les formes vitals de Raunkjaer.

Nou!!: Foraminífers і Epífit · Veure més »

Ernst Haeckel

Ernst Haeckel Ernst Heinrich Philipp August Haeckel (Potsdam, 16 de febrer del 1834 — Jena, 8 o 9 d'agost del 1919), també conegut com a von Haeckel i que signava com a Ernst Haeckel fou un biòleg alemany, naturalista, filòsof, físic, professor i artista.

Nou!!: Foraminífers і Ernst Haeckel · Veure més »

Estatges cambrians de Sibèria

Els estatges cambrians de Sibèria són una sèrie de subdivisions del període Cambrià utilitzades a Rússia i altres estats de l'antiga Unió Soviètica (URSS).

Nou!!: Foraminífers і Estatges cambrians de Sibèria · Veure més »

Flagel

Espermatozoide (es pot apreciar el seu flagel) fecundant un òvul. Un flagel és un orgànul amb forma de fuet que usen molts organismes unicel·lulars i uns pocs de pluricel·lulars.

Nou!!: Foraminífers і Flagel · Veure més »

Fusulínids

Els fusulínids (Fusulinida) són un grup de foraminífers extints que produeixen petxines calcàries, fetes de grànuls fins de calcita empaquetats junts, la qual cosa els distingeix d'altres foraminífers calcaris, que les seves testes són usualment hialinas.

Nou!!: Foraminífers і Fusulínids · Veure més »

Gàmeta

Els gàmetes humans són els espermatozous, aquí observats mitjançant un microscopi òptic. Un gàmeta (del grec γαμετή, 'casar') és una cèl·lula haploide produïda pels òrgans germinals dels mascles o les femelles que es fusiona amb una altra durant la fecundació en organismes que es reprodueixen sexualment.

Nou!!: Foraminífers і Gàmeta · Veure més »

Globigerínids

Els globigerínids (Globigerinida) és un ordre de foraminífers tradicionalment considerat subordre Globigerinina de l'ordre Foraminiferida.

Nou!!: Foraminífers і Globigerínids · Veure més »

Haploïdia

Les cèl·lules diploides tenen un doble joc de cada cromosoma, a diferències de les haploïdies que només en tenen un L'haploïdia és una fase cel·lular dins del cicle vital de molts eucariotes.

Nou!!: Foraminífers і Haploïdia · Veure més »

Jean-Baptiste Lamarck

Jean-Baptiste-Pierre-Antoine de Monet, cavaller de La Marck va ser un naturalista francès i un dels primers a defensar la idea de l'evolució dels éssers vius i proposar una teoria coherent sobre l'evolució de la vida a partir de lleis naturals.

Nou!!: Foraminífers і Jean-Baptiste Lamarck · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Foraminífers і Llatí · Veure més »

Meiosi

Visió general de la meiosi. En la '''interfase''' es duplica el material genètic, i hi ha la recombinació (representat per cromosomes rojos i blaus). En '''meiosi I''' els cromosomes homòlegs es reparteixen en dues cèl·lules filles. En '''meiosi II''', com passa en la mitosi, cada cromàtida migra cap a un pol. El resultat són 4 cèl·lules filles haploides (n). Encreuament entre cromosomes homolegs. Recombinació d'informació genètica i quiasmes. 353x353px La meiosi cel·lular és un procés de divisió cel·lular en eucariotes, a través del qual a partir d’una cèl·lula diploide es produeixen quatre cèl·lules haploides.

Nou!!: Foraminífers і Meiosi · Veure més »

Micròmetre

El micròmetre (símbol µm) és una unitat de longitud equivalent a la milionèsima part d'un metre (o cosa que és el mateix, una mil·lèsima part d'un mil·límetre).

Nou!!: Foraminífers і Micròmetre · Veure més »

Micropaleontologia

''Triticites'' d'Iowa (Permià). Micropaleontologia és la branca de la paleontologia que estudia els microfòssils.

Nou!!: Foraminífers і Micropaleontologia · Veure més »

Microscopi

El microscopi és un instrument que permet augmentar la imatge de la mostra a observar, fent visible allò que no es veu a ull nu.

Nou!!: Foraminífers і Microscopi · Veure més »

Mitosi

Aquest diagrama mostra els diferents moments d'aquest procés. La mitosi és una fase del cicle cel·lular en què es produeix la divisió del nucli cel·lular de les cèl·lules eucariotes mitjançant el qual es reparteixen les dues còpies del material genètic en dues meitats iguals, per formar els nuclis de les cèl·lules “filles” després de la divisió cel·lular.

Nou!!: Foraminífers і Mitosi · Veure més »

Nummulits

Els nummulits o Nummulites són un gènere de macroforaminífers de la família dels Nummulítids amb estructures internes complexes que en faciliten la identificació.

Nou!!: Foraminífers і Nummulits · Veure més »

Oligocè

LOligocè és l'època geològica que començà fa  milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.

Nou!!: Foraminífers і Oligocè · Veure més »

Orbitolina

Orbitolina és un gènere extint de foraminífers bentònics de la subfamília Orbitolininae i de l'ordre Loftusiida.

Nou!!: Foraminífers і Orbitolina · Veure més »

Ordre

En biologia, l'ordre o orde és la unitat sistemàtica entre la classe i la família.

Nou!!: Foraminífers і Ordre · Veure més »

Orgànul

Un orgànul és cadascuna de les parts formades per material orgànic microscòpic que formen part i, per tant, integren una cèl·lula i s'encarreguen de dur a terme les diferents funcions vitals cel·lulars.

Nou!!: Foraminífers і Orgànul · Veure més »

Paleocè

El PaleocèEn els parlars orientals.

Nou!!: Foraminífers і Paleocè · Veure més »

Paleoecologia

''Zygospira modesta'', braquiòpodes conservats en la seva posició original en l'Ordovicià d'Indiana. La paleoecologia és una especialització de la paleontologia que utilitza dades de fòssils i subfòssils per a reconstruir els ecosistemes del passat.

Nou!!: Foraminífers і Paleoecologia · Veure més »

Pedra de Girona

La pedra de Girona és un tipus de roca sedimentària calcària que s'ha explotat des de l'antiguitat a la rodalia de Girona.

Nou!!: Foraminífers і Pedra de Girona · Veure més »

Període històric

La història de la humanitat s'ha dividit, convencionalment, en períodes històrics.

Nou!!: Foraminífers і Període històric · Veure més »

Plàncton

Les diatomees són una de les bases de les xarxes tròfiques del mar i de l'aigua dolça. Algunes són considerades bioindicadors de la qualitat de l'aigua Zooplàncton Segons Victor Hensen (1887), el plàncton (del grec antic: πλαγκτός / plangtós, que significa 'errant', 'vagabund') és el conjunt d'organismes que viuen en aigua dolça, salobre i salada, generalment suspesos i aparentment passius: gàmetes, larves, animals no aptes per lluitar contra el corrent (petits crustacis planctònics, meduses i sifonòfors), plantes i algues microscòpiques.

Nou!!: Foraminífers і Plàncton · Veure més »

Porífers

Els porífers (Porifera) o esponges són un clade d'animals basals.

Nou!!: Foraminífers і Porífers · Veure més »

Protoplasma

El Protoplasma és l'interior de les cèl·lules que no forma part dels orgànuls.

Nou!!: Foraminífers і Protoplasma · Veure més »

Protozous

Estructura interna d'un protozou Els protozous són organismes unicel·lulars eucariotes heteròtrofs.

Nou!!: Foraminífers і Protozous · Veure més »

Pseudòpode

Els pseudòpodes o pseudopodis (en llatí i anglès: pseudopodia (singular: pseudopodium) (del grec ψευδοπόδια, ψευδός "fals" + πόδια "peus") són projeccions temporals de cèl·lules eucariotes. Les cèl·lules que tenen aquesta facultat generalment són les ameboides. Els pseudòpodes s'estiren i arronsen per la formació reversible de les subunitats d'actina dins de microfilaments. Els filaments prop del final de la cèl·lula interaccionen amb la miosina la qual causa la contracció. El pseudòpode s'estén fins que l'actina el fa formar part d'una xarxa. Així és com es mouen les amebes, i també algunes cèl·lules que es troben en els animals com els leucòcits de la sang. Els pseudòpodes es fan servir per al moviment, per a capturar preses i per a ingerir nutrients. Estan formats per estructures de microtúbuls i filaments.

Nou!!: Foraminífers і Pseudòpode · Veure més »

Radiolaris

Els radiolaris (Radiolaria) són un grup de protozous rizaris que emeten axopodis (pseudòpodes suportat per microtúbuls) i que produeixen intricats esquelets minerals, típicament amb una càpsula central que divideix la cèl·lula en dues seccions, interna i externa, anomenades endoplasma i ectoplasma respectivament.

Nou!!: Foraminífers і Radiolaris · Veure més »

Retaris

Els retaris (Retaria) són un clade dins del supergrup Rhizaria que conté els foraminífers i els radiolaris.

Nou!!: Foraminífers і Retaris · Veure més »

Rizaris

Els rizaris (Rhizaria) són un dels principals grups d'eucariotes unicel·lulars, con unes 12.000 especies descrites.

Nou!!: Foraminífers і Rizaris · Veure més »

Sediment

Les aigües costaneres de la província de Jiangsu (Xina), són marronoses gairebé tot l’any a causa del gran volum de sediment en suspensió que aporten els rius Yangtze, Groc i altres rius. Un sediment és una acumulació incoherent de partícules minerals, rocoses o orgàniques, transportades i dipositades per processos físics, o bé precipitades per processos químics o bioquímics, en zones marines o continentals.

Nou!!: Foraminífers і Sediment · Veure més »

Subembrancament

En biologia, un subembrancament és un tàxon intermedi entre embrancament i superclasse.

Nou!!: Foraminífers і Subembrancament · Veure més »

Tavertet

Tavertet és un municipi de la comarca d'Osona, a la demarcació de Barcelona.

Nou!!: Foraminífers і Tavertet · Veure més »

Xenofioforeus

Els xenofioforeus (Xenophyophorea) són una classe foraminífers gegants que es troben en els oceans, fins a fondàries de 10.641 metres.

Nou!!: Foraminífers і Xenofioforeus · Veure més »

Zigot

Un zigot és la primera cèl·lula d'un nou individu que s'obté de la fusió d'un gàmeta femení (ovòcit o òvul) amb una gàmeta masculí (espermatozoide).

Nou!!: Foraminífers і Zigot · Veure més »

Zona fòtica

Amb els discs de Secchi es mesura la terbolesa de l'aigua i indirectament fins on arriba prou llumLa zona fòtica o zona eufòtica (del grec: εὖ “bo” + φῶς “llum") és la zona que va de la superfície de l'aigua d'un llac o oceà fins a la fondària a partir de la qual la fotosíntesi ja no és possible perquè no hi ha prou llum solar.

Nou!!: Foraminífers і Zona fòtica · Veure més »

Redirigeix aquí:

Foraminifera, Foraminífer.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »