Similituds entre Fonts de Barcelona і Parcs i jardins de Barcelona
Fonts de Barcelona і Parcs i jardins de Barcelona tenen 160 coses en comú (en Uniopèdia): Adolf Florensa i Ferrer, Agapit Vallmitjana i Barbany, Agregacions municipals de Barcelona, Amoret, Andreu Arriola Madorell, Antic Institut Ravetllat-Pla, Antoni Gaudí i Cornet, Antoni Rovira i Trias, Arc de mig punt, Arquitectura de Barcelona, Art públic de Barcelona, Art postmodern, Avinguda del Paral·lel, Barroc, Benedetta Tagliabue, Besòs, Carles Buïgas i Sans, Carme Fiol i Costa, Carme Ribas, Castell de Montjuïc, Catalunya, Catedral de Barcelona, Cigne, Ciutat Vella de Barcelona, Claustre, Cobi, Collserola, Cubisme, Daniel Freixes i Melero, Díode emissor de llum, ..., Dòric, Democràcia, Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou, Districte de Gràcia, Districte de Sant Martí, Edat mitjana, Egèria (nimfa), Eixample de Barcelona, El Poble-sec, El Raval, Elies Torres i Tur, Elisabeth Galí i Camprubí, Enric Batlle i Durany, Enric Miralles i Moya, Enric Pladevall-Vila, Espanya, Estació de França, Estadi Olímpic Lluís Companys, Eusebi Güell i Bacigalupi, Exposició Internacional de Barcelona, Exposició Universal de Barcelona, Font d'Hèrcules (Barcelona), Font del Cuento, Font del Gat, Font màgica de Montjuïc, Fortalesa de la Ciutadella, França, Francesc de Paula Nebot i Torrens, Francesc Pagès i Serratosa, Frederic Marès i Deulovol, Guerra Civil espanyola, Història de Barcelona, Hodonímia de Barcelona, Horta-Guinardó, Ildefons Cerdà i Sunyer, Jardí del General, Jardins de Joan Maragall, Jardins de la Rambla de Sants, Jardins de la Tamarita, Jardins de Laribal, Jardins del Mirador de l'Alcalde, Jaume Otero i Camps, Jean Claude Nicolas Forestier, Joan Antoni Desvalls i d'Ardena, Joan Borrell i Nicolau, Joan Flotats i Llucià, Joan Maragall i Gorina, Joaquim Maria Casamor i d'Espona, Jocs Olímpics d'Estiu de 1992, José Antonio Martínez Lapeña, Josep Campeny i Santamaria, Josep Fontserè i Mestre, Josep Gamot i Llúria, Josep Goday i Casals, Josep Llimona i Bruguera, Josep Maria Jujol i Gibert, Josep Viladomat i Massanas, La Barceloneta, La Maquinista Terrestre i Marítima, La Rambla, La Vila Olímpica del Poblenou, Les Corts, Llista de batlles de Barcelona, Llobregat, Lluís Domènech i Montaner, Lluís Riudor i Carol, Manuel Fuxà i Leal, Mar Mediterrània, Màrius Quintana i Creus, Mobiliari urbà de Barcelona, Modernisme català, Montcada i Reixac, Montjuïc (Barcelona), Narcís (mitologia), Neoclassicisme, Neogòtic, Nicolau Maria Rubió i Tudurí, Nou Barris, Noucentisme, Ordre toscà, Pablo Picasso, Palau de la Generalitat de Catalunya, Palau Nacional (Barcelona), Palau Reial de Pedralbes, Palau Reial Major, Palau Sant Jordi, Palauet Albéniz, París, Parc Central de Nou Barris, Parc de Can Sabaté, Parc de Josep Maria Serra Martí, Parc de la Ciutadella, Parc de Sant Martí, Parc del Clot, Parc del Guinardó, Parc del Laberint d'Horta, Parc del Port Olímpic, Parc Güell, Parc Zoològic de Barcelona, Passeig de Gràcia, Pati dels Tarongers, Pavellons de la Finca Güell, Península Ibèrica, Plaça de les Glòries Catalanes, Poble Espanyol de Barcelona, Poblenou, Port de Barcelona, Rafael Atché i Ferré, Ramon Reventós i Farrarons, Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles, Renaixement, Revolució Industrial, Rossend Nobas i Ballbé, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Martí de Provençals, Sants-Montjuïc, Sardana, Segona República Espanyola, Sevilla, Teatre Grec, Trencadís, Tritó (mitologia), Turó de la Rovira (Barcelona), Turó del Carmel, Turó Parc, Urbanisme de Barcelona, Venanci Vallmitjana i Barbany, Vila de Gràcia, Xavier Mariscal, Xina. Ampliar l'índex (130 més) »
Adolf Florensa i Ferrer
fou un arquitecte català, qui va exercir d'arquitecte municipal en cap, a Barcelona des de la dictadura de Primo de Rivera fins als primers anys del franquisme.
Adolf Florensa i Ferrer і Fonts de Barcelona · Adolf Florensa i Ferrer і Parcs i jardins de Barcelona ·
Agapit Vallmitjana i Barbany
Agapit Vallmitjana i Barbany (Barcelona, 24 de març de 1832 - Barcelona, 25 de novembre de 1905) fou un escultor català.
Agapit Vallmitjana i Barbany і Fonts de Barcelona · Agapit Vallmitjana i Barbany і Parcs i jardins de Barcelona ·
Agregacions municipals de Barcelona
''Plànol de Barcelona i els seus voltants'' (1855), d'Ildefons Cerdà. Les agregacions municipals de Barcelona van ser un conjunt d'annexions de poblacions limítrofes amb la ciutat de Barcelona, efectuades entre els segles i. Durant aquest procés, la Ciutat Comtal va efectuar diverses agregacions totals o parcials de municipis i territoris situats al pla de Barcelona, entre les quals destaquen les de vuit poblacions del seu entorn: el 1897, Santa Maria de Sants, les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals; el 1904, Horta; i, el 1921, Sarrià.
Agregacions municipals de Barcelona і Fonts de Barcelona · Agregacions municipals de Barcelona і Parcs i jardins de Barcelona ·
Amoret
''Putto'' en forma d'àngel d'Andrea Mantegna al Palazzo Ducale de Màntua Un amoret, també conegut com a putto (mot italià; en plural, putti) és un motiu ornamental que adopta la figura de nen nu i alat.
Amoret і Fonts de Barcelona · Amoret і Parcs i jardins de Barcelona ·
Andreu Arriola Madorell
Andreu Arriola Madorell (Barcelona, 1956) és un arquitecte, paisatgista i dissenyador català.
Andreu Arriola Madorell і Fonts de Barcelona · Andreu Arriola Madorell і Parcs i jardins de Barcelona ·
Antic Institut Ravetllat-Pla
Antic Institut Ravetllat-Pla és un edifici de Barcelona protegit com a Bé Cultural d'Interès Local, dins dels jardins del Doctor Pla i Armengol.
Antic Institut Ravetllat-Pla і Fonts de Barcelona · Antic Institut Ravetllat-Pla і Parcs i jardins de Barcelona ·
Antoni Gaudí i Cornet
Antoni Gaudí i Cornet (Reus o Riudoms,Existeix una certa polèmica sobre si va néixer a Reus o a Riudoms, localitat molt propera a Reus d'on era originària la seva família paterna. Tanmateix, gran part dels especialistes s'inclinen per Reus: «Gaudí va néixer, segons gran part de les versions, al carrer de Sant Joan, al costat de la plaça Prim de Reus (…) Tanmateix, més tard Gaudí va deixar maliciosament obertes aquelles portes en donar a entendre que, de fet, podia haver nascut al taller del seu pare, situat tot just entrant al límit municipal de Riudoms». Gijs Van Hensbergen (2002), pàg. 33-35. el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926) va ser un arquitecte modernista català que ha estat reconegut internacionalment com un dels genis més rellevants de la seva disciplina.
Antoni Gaudí i Cornet і Fonts de Barcelona · Antoni Gaudí i Cornet і Parcs i jardins de Barcelona ·
Antoni Rovira i Trias
Antoni Rovira i Trias (Barcelona, 27? de maig de 1816 - Barcelona, 2 de maig de 1889) fou un arquitecte català, guanyador del concurs que el 1859 l'Ajuntament de Barcelona va fer per urbanitzar l'Eixample de Barcelona, i que finalment va desenvolupar-se seguint el Pla Cerdà.
Antoni Rovira i Trias і Fonts de Barcelona · Antoni Rovira i Trias і Parcs i jardins de Barcelona ·
Arc de mig punt
Arc de mig punt amb extradós normal (Monestir de Sant Miquel de Cruïlles) Parts d'un arc de mig punt Porta d'Ishtar, originària de Babilònia i actualment al Museu de Pèrgam de Berlín. L'arc de mig punt o arc rodó és un tipus d'arc que dibuixa una semicircumferència amb un únic centre situat a la línia d'arrencada (línia d'imposta); per tant, la fletxa (alçada) és la meitat exacta de la llum (amplada).
Arc de mig punt і Fonts de Barcelona · Arc de mig punt і Parcs i jardins de Barcelona ·
Arquitectura de Barcelona
consulta.
Arquitectura de Barcelona і Fonts de Barcelona · Arquitectura de Barcelona і Parcs i jardins de Barcelona ·
Art públic de Barcelona
''Poema visual Bàrcino'' (1994), de Joan Brossa, Plaça Nova de Barcelona. El conjunt de monuments i escultures a l'aire lliure de Barcelona constitueix una destacada mostra d'art públic que atorga a la capital catalana, en conjunció amb altres elements com la seva arquitectura, la seva xarxa de museus o el seu conjunt de parcs i jardins, un inconfusible segell artístic, ja que la ciutat comtal sempre ha apostat per l'art i la cultura com una de les seves principals característiques identitàries.
Art públic de Barcelona і Fonts de Barcelona · Art públic de Barcelona і Parcs i jardins de Barcelona ·
Art postmodern
''For Guilty without Guilt. Trap. Expulsion from Paradise'', 1995 Lart postmodern, per oposició a l'anomenat art modern, és l'art propi de la postmodernitat, teoria sociocultural que postula l'actual vigència d'un període històric que hauria superat el projecte modern, és a dir, l'arrel cultural, política i econòmica pròpia de l'edat contemporània, marcada en termes culturals per la Il·lustració, en el polític per la Revolució Francesa i en l'econòmic per la Revolució industrial.
Art postmodern і Fonts de Barcelona · Art postmodern і Parcs i jardins de Barcelona ·
Avinguda del Paral·lel
L'avinguda del Paral·lel és un carrer de la ciutat de Barcelona, que va des de les Drassanes Reials de Barcelona a la plaça d'Espanya.
Avinguda del Paral·lel і Fonts de Barcelona · Avinguda del Paral·lel і Parcs i jardins de Barcelona ·
Barroc
Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.
Barroc і Fonts de Barcelona · Barroc і Parcs i jardins de Barcelona ·
Benedetta Tagliabue
Benedetta Tagliabue (Milà, Itàlia, 1963) és una arquitecta italiana establerta a Catalunya, cap de l'Estudi Miralles Tagliabue EMBT.
Benedetta Tagliabue і Fonts de Barcelona · Benedetta Tagliabue і Parcs i jardins de Barcelona ·
Besòs
El Besòs és un riu català, amb un curs de 17,7 km, que neix a la comarca del Vallès Oriental de la unió dels rius Mogent i Congost i desemboca al Mediterrani en el terme municipal de Sant Adrià de Besòs.
Besòs і Fonts de Barcelona · Besòs і Parcs i jardins de Barcelona ·
Carles Buïgas i Sans
Carles Buïgas i Sans (Barcelona, 18 de gener de 1898 - Cerdanyola del Vallès, 27 d'agost de 1979) va ser un arquitecte, enginyer i luminotècnic català conegut per haver dissenyat la il·luminació del Palau Nacional (Barcelona) i del recinte de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, així com la Font Màgica de Montjuïc.
Carles Buïgas i Sans і Fonts de Barcelona · Carles Buïgas i Sans і Parcs i jardins de Barcelona ·
Carme Fiol i Costa
Carme Fiol i Costa (Barcelona, 17 d'octubre de 1956) és una arquitecta, paisatgista i dissenyadora catalana.
Carme Fiol i Costa і Fonts de Barcelona · Carme Fiol i Costa і Parcs i jardins de Barcelona ·
Carme Ribas
Carme Ribas (Barcelona, 1956) és una arquitecta catalana.
Carme Ribas і Fonts de Barcelona · Carme Ribas і Parcs i jardins de Barcelona ·
Castell de Montjuïc
El Castell de Montjuïc de Barcelona fou una fortalesa militar i, després de la guerra civil, va ser un museu militar.
Castell de Montjuïc і Fonts de Barcelona · Castell de Montjuïc і Parcs i jardins de Barcelona ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і Fonts de Barcelona · Catalunya і Parcs i jardins de Barcelona ·
Catedral de Barcelona
La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Catedral de Barcelona і Fonts de Barcelona · Catedral de Barcelona і Parcs i jardins de Barcelona ·
Cigne
Els cignes són ocells de grans dimensions que pertanyin a la família dels anàtids (Anatidae) i la subfamília dels anserins (Anserinae).
Cigne і Fonts de Barcelona · Cigne і Parcs i jardins de Barcelona ·
Ciutat Vella de Barcelona
Ciutat Vella és un dels 10 districtes de Barcelona segons la divisió de 1984.
Ciutat Vella de Barcelona і Fonts de Barcelona · Ciutat Vella de Barcelona і Parcs i jardins de Barcelona ·
Claustre
Claustre d'Elna Un claustre (del llatí claustrum) és un espai arquitectònic al costat d'una catedral o contigu a aquesta, una abadia o un altre edifici religiós.
Claustre і Fonts de Barcelona · Claustre і Parcs i jardins de Barcelona ·
Cobi
En Cobi va ser la mascota olímpica dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992.
Cobi і Fonts de Barcelona · Cobi і Parcs i jardins de Barcelona ·
Collserola
La serra de Collserola, o simplement Collserola, és una de les serres de la Serralada Litoral Catalana.
Collserola і Fonts de Barcelona · Collserola і Parcs i jardins de Barcelona ·
Cubisme
Juan Gris: ''Home en un cafè'', 1914, oli i ''collage'' El cubisme és un dels moviments artístics pertanyents a l'art modern (altrament anomenats -ismes), present principalment en la pintura i l'escultura.
Cubisme і Fonts de Barcelona · Cubisme і Parcs i jardins de Barcelona ·
Daniel Freixes i Melero
Biblioteca de la Facultat Blanquerna (1994-1996), de Daniel Freixes, Vicente Miranda, Vicenç Bou i Eulàlia González. Dani Freixes i Melero (Barcelona, 1946) és un arquitecte català, especialista en la rehabilitació d'espais arquitectònics i en el disseny d'espais efímers.
Daniel Freixes i Melero і Fonts de Barcelona · Daniel Freixes i Melero і Parcs i jardins de Barcelona ·
Díode emissor de llum
Díodes LEDDíodes LED ---- A (p) Símbol de Díode LED C ó K (n) Representació simbòlica.
Díode emissor de llum і Fonts de Barcelona · Díode emissor de llum і Parcs i jardins de Barcelona ·
Dòric
Estries o canaletes. 19. Estilòbata. L'estil dòric és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega, juntament amb el jònic i el corinti.
Dòric і Fonts de Barcelona · Dòric і Parcs i jardins de Barcelona ·
Democràcia
La democràcia és una forma de govern en la qual la titularitat de l'autoritat política resideix en tota la comunitat i el procediment de presa de decisions té en la mateixa consideració a tots els seus membres.
Democràcia і Fonts de Barcelona · Democràcia і Parcs i jardins de Barcelona ·
Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou
Diagonal Mar vist des del mar. Vista aèria del Parc del Fòrum durant la celebració del Fòrum Universal de les Cultures 2004, amb el Front Marítim del Poblenou i l'avinguda Diagonal al fons Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou és un barri situat al nord-est de la ciutat de Barcelona, part del districte de Sant Martí.
Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou і Fonts de Barcelona · Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou і Parcs i jardins de Barcelona ·
Districte de Gràcia
Gràcia és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.
Districte de Gràcia і Fonts de Barcelona · Districte de Gràcia і Parcs i jardins de Barcelona ·
Districte de Sant Martí
Barris del districte de Sant Martí. Sant Martí és un districte de Barcelona que, situat a l'est de la ciutat, limita amb el municipi de Sant Adrià de Besòs, els districtes de Ciutat Vella, l'Eixample, Horta-Guinardó i Sant Andreu i el mar Mediterrani.
Districte de Sant Martí і Fonts de Barcelona · Districte de Sant Martí і Parcs i jardins de Barcelona ·
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Edat mitjana і Fonts de Barcelona · Edat mitjana і Parcs i jardins de Barcelona ·
Egèria (nimfa)
Estàtua de la nimfa Egèria al Parc del Laberint d'Horta En l'antiga mitologia romana Egèria és una nimfa que originàriament era la deessa de les fonts, lligada al culte de Diana dels boscos.
Egèria (nimfa) і Fonts de Barcelona · Egèria (nimfa) і Parcs i jardins de Barcelona ·
Eixample de Barcelona
L'Eixample és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.
Eixample de Barcelona і Fonts de Barcelona · Eixample de Barcelona і Parcs i jardins de Barcelona ·
El Poble-sec
El Poble-sec és un barri del districte de Sants-Montjuïc de la ciutat de Barcelona.
El Poble-sec і Fonts de Barcelona · El Poble-sec і Parcs i jardins de Barcelona ·
El Raval
Situació del Raval a Barcelona carrer de l'Hospital. A la dreta l'edifici de l'antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona La recuperació del nom «Raval» als anys 1980, coincideix amb la voluntat política de recuperació del barri, bandejant el nom de «Barri Xinès». La rambla del RavalEl gat del Raval, obra del colombià Fernando Botero, actualment a la Rambla del Raval, és una de les obres públiques d'aquest artista que hi ha a Catalunya El Raval (antic Districte 5è) és un dels quatre barris de què es compon el districte barceloní de Ciutat Vella, dels quals és el més densament poblat.
El Raval і Fonts de Barcelona · El Raval і Parcs i jardins de Barcelona ·
Elies Torres i Tur
Elies Torres i Tur (Eivissa, 1944) és un arquitecte eivissenc.
Elies Torres i Tur і Fonts de Barcelona · Elies Torres i Tur і Parcs i jardins de Barcelona ·
Elisabeth Galí i Camprubí
Elisabeth Galí i Camprubí, més coneguda com a Beth Galí (Barcelona, 1950), és una dissenyadora, arquitecta i paisatgista catalana.
Elisabeth Galí i Camprubí і Fonts de Barcelona · Elisabeth Galí i Camprubí і Parcs i jardins de Barcelona ·
Enric Batlle i Durany
Enric Batlle i Durany (Barcelona, 1956) és arquitecte i paisatgista català.
Enric Batlle i Durany і Fonts de Barcelona · Enric Batlle i Durany і Parcs i jardins de Barcelona ·
Enric Miralles i Moya
Enric Miralles i Moya (Barcelona, 1955 - Sant Feliu de Codines, 2000) fou un arquitecte i professor universitari català.
Enric Miralles i Moya і Fonts de Barcelona · Enric Miralles i Moya і Parcs i jardins de Barcelona ·
Enric Pladevall-Vila
Enric Pladevall (Vic, 1951), és un escultor català.
Enric Pladevall-Vila і Fonts de Barcelona · Enric Pladevall-Vila і Parcs i jardins de Barcelona ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Espanya і Fonts de Barcelona · Espanya і Parcs i jardins de Barcelona ·
Estació de França
L'estació de França és una estació d'Adif situada a la ciutat de Barcelona, capçalera de la línia 200 (Madrid-Barcelona) i la 270 (Barcelona-Portbou).
Estació de França і Fonts de Barcelona · Estació de França і Parcs i jardins de Barcelona ·
Estadi Olímpic Lluís Companys
LEstadi de Montjuïc anomenat des de l'any 2001 Estadi Olímpic Lluís Companys, en homenatge al President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, afusellat pel règim franquista a la muntanya de Montjuïc, l'any 1940, és un estadi olímpic situat a la muntanya de Montjuïc, a Barcelona.
Estadi Olímpic Lluís Companys і Fonts de Barcelona · Estadi Olímpic Lluís Companys і Parcs i jardins de Barcelona ·
Eusebi Güell i Bacigalupi
Eusebi Güell i Bacigalupi, comte de Güell (Barcelona, 15 de desembre de 1846 - 8 de juliol de 1918), fou un industrial, polític i mecenes català.
Eusebi Güell i Bacigalupi і Fonts de Barcelona · Eusebi Güell i Bacigalupi і Parcs i jardins de Barcelona ·
Exposició Internacional de Barcelona
LExposició Internacional de Barcelona tingué lloc del 20 de maig de 1929 al 15 de gener de 1930 a Barcelona i va ser la segona exposició universal a Barcelona.
Exposició Internacional de Barcelona і Fonts de Barcelona · Exposició Internacional de Barcelona і Parcs i jardins de Barcelona ·
Exposició Universal de Barcelona
LExposició Universal de 1888 es va celebrar a la ciutat de Barcelona entre el 8 d'abril i el 9 de desembre de 1888, i va rebre un total de 400.000 visitants procedents de tot el món.
Exposició Universal de Barcelona і Fonts de Barcelona · Exposició Universal de Barcelona і Parcs i jardins de Barcelona ·
Font d'Hèrcules (Barcelona)
La Font d'Hèrcules és una obra situada a la confluència del Passeig de Sant Joan amb el carrer de Còrsega de Barcelona, catalogada com a bé cultural d'interès local.
Font d'Hèrcules (Barcelona) і Fonts de Barcelona · Font d'Hèrcules (Barcelona) і Parcs i jardins de Barcelona ·
Font del Cuento
La Font del Cuento és una font molt popular del barri del Guinardó, a Barcelona.
Font del Cuento і Fonts de Barcelona · Font del Cuento і Parcs i jardins de Barcelona ·
Font del Gat
La Font del Gat és una font de Barcelona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Font del Gat і Fonts de Barcelona · Font del Gat і Parcs i jardins de Barcelona ·
Font màgica de Montjuïc
La Font màgica de Montjuïc, o simplement anomenada Font de Montjuïc o Fonts Màgiques, es troba a l'Avinguda de la Reina Maria Cristina, al costat del Poble Espanyol a Montjuïc (Barcelona).
Font màgica de Montjuïc і Fonts de Barcelona · Font màgica de Montjuïc і Parcs i jardins de Barcelona ·
Fortalesa de la Ciutadella
La Ciutadella de Barcelona fou una fortalesa construïda després de la guerra de Successió Espanyola amb la intenció de reprimir els barcelonins.
Fonts de Barcelona і Fortalesa de la Ciutadella · Fortalesa de la Ciutadella і Parcs i jardins de Barcelona ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Fonts de Barcelona і França · França і Parcs i jardins de Barcelona ·
Francesc de Paula Nebot i Torrens
Palau Reial de Pedralbes Francesc de Paula Nebot i Torrens (Barcelona, 11 de juliol de 1883 - ídem, 1965) fou un arquitecte català.
Fonts de Barcelona і Francesc de Paula Nebot i Torrens · Francesc de Paula Nebot i Torrens і Parcs i jardins de Barcelona ·
Francesc Pagès i Serratosa
Relleu de Francesc Pagès i Serratosa dedicat a la ''Compañía General de Tabacos de Filipinas''. ''Ferrer de Blanes'', estàtua del Monument a Colom Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 11 de setembre de 1852 - ídem, 27 d'abril de 1899) fou un escultor català.
Fonts de Barcelona і Francesc Pagès i Serratosa · Francesc Pagès i Serratosa і Parcs i jardins de Barcelona ·
Frederic Marès i Deulovol
fou un escultor i col·leccionista català.
Fonts de Barcelona і Frederic Marès i Deulovol · Frederic Marès i Deulovol і Parcs i jardins de Barcelona ·
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Fonts de Barcelona і Guerra Civil espanyola · Guerra Civil espanyola і Parcs i jardins de Barcelona ·
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Fonts de Barcelona і Història de Barcelona · Història de Barcelona і Parcs i jardins de Barcelona ·
Hodonímia de Barcelona
XIX és el centre neuràlgic de Barcelona. Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.
Fonts de Barcelona і Hodonímia de Barcelona · Hodonímia de Barcelona і Parcs i jardins de Barcelona ·
Horta-Guinardó
Horta-Guinardó és un districte de la ciutat de Barcelona.
Fonts de Barcelona і Horta-Guinardó · Horta-Guinardó і Parcs i jardins de Barcelona ·
Ildefons Cerdà i Sunyer
Mas Cerdà de la Garga, a Centelles, lloc de naixement d'Ildefons Cerdà Ildefons Cerdà i Sunyer (Centelles, Osona, 23 de desembre de 1815 - Caldas de Besaya, Cantàbria, 21 d'agost de 1876) fou un enginyer, urbanista, jurista, economista i polític català, un home polifacètic que va escriure la Teoría general de la urbanización, obra pionera de l'especialitat, que el fa ser considerat un dels fundadors de l'urbanisme modern.
Fonts de Barcelona і Ildefons Cerdà i Sunyer · Ildefons Cerdà i Sunyer і Parcs i jardins de Barcelona ·
Jardí del General
Jardí del General. El Jardí del General fou un parc públic situat al barri de la Ribera de Barcelona.
Fonts de Barcelona і Jardí del General · Jardí del General і Parcs i jardins de Barcelona ·
Jardins de Joan Maragall
Els Jardins de Joan Maragall envolten l'edifici del Palauet Albéniz i estan situats la muntanya de Montjuïc de Barcelona, entre l'Estadi de Montjuïc i el Palau Nacional.
Fonts de Barcelona і Jardins de Joan Maragall · Jardins de Joan Maragall і Parcs i jardins de Barcelona ·
Jardins de la Rambla de Sants
Els jardins de la Rambla de Sants són uns jardins elevats construïts per a cobrir les vies de tren i metro paral·leles al carrer d'Antoni de Capmany, a El Periódico de Catalunya al barri de Sants de Barcelona.
Fonts de Barcelona і Jardins de la Rambla de Sants · Jardins de la Rambla de Sants і Parcs i jardins de Barcelona ·
Jardins de la Tamarita
Els jardins de la Tamarita són un parc del barri de Sant Gervasi - la Bonanova de Barcelona.
Fonts de Barcelona і Jardins de la Tamarita · Jardins de la Tamarita і Parcs i jardins de Barcelona ·
Jardins de Laribal
Font de ceràmica Glorieta de xiprers Pèrgola Els jardins de Laribal es troben a la muntanya de Montjuïc, al districte de Sants-Montjuïc de Barcelona.
Fonts de Barcelona і Jardins de Laribal · Jardins de Laribal і Parcs i jardins de Barcelona ·
Jardins del Mirador de l'Alcalde
Carles Buïgas Els Jardins del Mirador de l'Alcalde estan situats a la muntanya de Montjuïc, a Barcelona, aprofitant el fort pendent de la muntanya prop del castell de Montjuïc.
Fonts de Barcelona і Jardins del Mirador de l'Alcalde · Jardins del Mirador de l'Alcalde і Parcs i jardins de Barcelona ·
Jaume Otero i Camps
Guix de Jovenivoles, de Jaume Otero, al vestíbul de l'Escola Llotja (Ciutat de Balaguer) Jaume Otero i Camps (Maó, Menorca, 1888 - Barcelona, 1945) fou un escultor menorquí actiu, principalment, a Barcelona, i amb una etapa parisenca Va estudiar a l'Escola de la Llotja de Barcelona amb Manuel Fuxà, i el 1906 va obtenir una borsa d'estudis que li va permetre anar a París i a Brussel·les.
Fonts de Barcelona і Jaume Otero i Camps · Jaume Otero i Camps і Parcs i jardins de Barcelona ·
Jean Claude Nicolas Forestier
Jean Claude Nicolas Forestier (Èx-los-Bens, Savoia, 9 de gener de 1861 - París, 26 d'octubre de 1930) va ser un arquitecte paisatgista francès que ha realitzat una gran part de la seva carrera al servei de la ciutat de París al començament del deixeble de Georges Eugène Haussmann i Jean-Charles Alphand.
Fonts de Barcelona і Jean Claude Nicolas Forestier · Jean Claude Nicolas Forestier і Parcs i jardins de Barcelona ·
Joan Antoni Desvalls i d'Ardena
Joan Antoni Desvalls i d'Ardena (Barcelona, 26 d'octubre de 1740 - 10 de març de 1820), sisè marquès de Llupià, quart del Poal, marquès consort d'Alfarràs i net d'Antoni Desvalls i de Vergós, fou un hisendat i científic català.
Fonts de Barcelona і Joan Antoni Desvalls i d'Ardena · Joan Antoni Desvalls i d'Ardena і Parcs i jardins de Barcelona ·
Joan Borrell i Nicolau
Plaça de Catalunya Joan Borrell i Nicolau (Barcelona, 13 d'agost del 1888 - 26 d'abril del 1951) fou un escultor català que conreà el noucentisme i el modernisme en les seves obres.
Fonts de Barcelona і Joan Borrell i Nicolau · Joan Borrell i Nicolau і Parcs i jardins de Barcelona ·
Joan Flotats i Llucià
''Dànae'' (1884) a la Font de la Cascada del Parc de la Ciutadella Joan Flotats i Llucià (Manresa, Bages, 11 de març de 1847 - Barcelona, 11 de desembre de 1917) fou un escultor català.
Fonts de Barcelona і Joan Flotats i Llucià · Joan Flotats i Llucià і Parcs i jardins de Barcelona ·
Joan Maragall i Gorina
Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 - 20 de desembre de 1911) fou un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de al.
Fonts de Barcelona і Joan Maragall i Gorina · Joan Maragall i Gorina і Parcs i jardins de Barcelona ·
Joaquim Maria Casamor i d'Espona
Jardins de Joan Maragall. Joaquim Maria Casamor i d'Espona (Figueres, 12 de maig de 1920-17 de juliol del 2019) fou un arquitecte i paisatgista català.
Fonts de Barcelona і Joaquim Maria Casamor i d'Espona · Joaquim Maria Casamor i d'Espona і Parcs i jardins de Barcelona ·
Jocs Olímpics d'Estiu de 1992
Els Jocs Olímpics d'Estiu de 1992, oficialment Jocs Olímpics de la XXV Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Barcelona entre els dies 25 de juliol i 9 d'agost de 1992.
Fonts de Barcelona і Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 · Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 і Parcs i jardins de Barcelona ·
José Antonio Martínez Lapeña
és un arquitecte català.
Fonts de Barcelona і José Antonio Martínez Lapeña · José Antonio Martínez Lapeña і Parcs i jardins de Barcelona ·
Josep Campeny i Santamaria
Josep Campeny i Santamaria (Igualada, 5 d'agost de 1858 - Barcelona, 21 de gener de 1922) fou un escultor català.
Fonts de Barcelona і Josep Campeny i Santamaria · Josep Campeny i Santamaria і Parcs i jardins de Barcelona ·
Josep Fontserè i Mestre
Josep Fontserè i Mestre (Barcelona, 1829 - Barcelona, 15 de maig de 1897) fou un mestre d'obres català.
Fonts de Barcelona і Josep Fontserè i Mestre · Josep Fontserè i Mestre і Parcs i jardins de Barcelona ·
Josep Gamot i Llúria
Monument a Colom, (1888). Josep Gamot i Llúria (Barcelona, Barcelonès, 20 de maig de 1855 - 20 de desembre de 1890) fou un escultor català.
Fonts de Barcelona і Josep Gamot i Llúria · Josep Gamot i Llúria і Parcs i jardins de Barcelona ·
Josep Goday i Casals
Entrada del jardí botànic Marimurtra, obra de Josep Goday Josep Goday i Casals (Mataró, 6 de setembre de 1881 – Barcelona, 15 de maig de 1936) fou un arquitecte i historiador de l'art català, lligat al Noucentisme.
Fonts de Barcelona і Josep Goday i Casals · Josep Goday i Casals і Parcs i jardins de Barcelona ·
Josep Llimona i Bruguera
Josep Llimona i Bruguera (Barcelona 8 d'abril de 1863 - 27 de febrer de 1934), fou un escultor, considerat un dels millors representants de l'escultura modernista catalana.
Fonts de Barcelona і Josep Llimona i Bruguera · Josep Llimona i Bruguera і Parcs i jardins de Barcelona ·
Josep Maria Jujol i Gibert
fou un arquitecte, dibuixant, dissenyador i pintor modernista català.
Fonts de Barcelona і Josep Maria Jujol i Gibert · Josep Maria Jujol i Gibert і Parcs i jardins de Barcelona ·
Josep Viladomat i Massanas
Josep Viladomat i Massanas (Manlleu, 1899 - Escaldes-Engordany, 2 de juny de 1989) va ser un escultor català, germà petit del músic Joan Viladomat.
Fonts de Barcelona і Josep Viladomat i Massanas · Josep Viladomat i Massanas і Parcs i jardins de Barcelona ·
La Barceloneta
La Barceloneta és un barri mariner de Barcelona, construït el 1753 i projectat per l'enginyer Juan Martín Cermeño, per encàrrec del capità general de Barcelona, el marquès de la Mina.
Fonts de Barcelona і La Barceloneta · La Barceloneta і Parcs i jardins de Barcelona ·
La Maquinista Terrestre i Marítima
Barceloneta La Maquinista Terrestre i Marítima foau una catalana fundada el 14 de setembre de 1855 a partir de la fusió dels tallers metal·lúrgics de Valentí Esparó i Giralt (Valentín Esparó y Consocios, procedent de la liquidació de la societat Bonaplata, Vilaregut, Rull i Cia el 1839) i la societat «La Barcelonesa» (posteriorment Tous, Ascacíbar i Cia), fundada el 1848 per Nicolau Tous i Soler, Nicolau Tous i Mirapeix i Celedonio Ascacíbar, ubicada a l'antic Convent de Sant Agustí Nou.
Fonts de Barcelona і La Maquinista Terrestre i Marítima · La Maquinista Terrestre i Marítima і Parcs i jardins de Barcelona ·
La Rambla
La Rambla, també anomenada les Rambles perquè té diversos trams amb noms diferents, és un passeig emblemàtic de Barcelona que discorre entre la Plaça de Catalunya, centre neuràlgic de la ciutat, i el Port Vell.
Fonts de Barcelona і La Rambla · La Rambla і Parcs i jardins de Barcelona ·
La Vila Olímpica del Poblenou
Port Olímpic, al centre, la Torre Mapfre, i a la dreta, edificis de la Vila Olímpica La Vila Olímpica del Poblenou és un dels barris que conformen el districte de Sant Martí de Barcelona.
Fonts de Barcelona і La Vila Olímpica del Poblenou · La Vila Olímpica del Poblenou і Parcs i jardins de Barcelona ·
Les Corts
Les Corts és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.
Fonts de Barcelona і Les Corts · Les Corts і Parcs i jardins de Barcelona ·
Llista de batlles de Barcelona
El batlle o alcalde de Barcelona és la màxima autoritat política de l'Ajuntament de Barcelona.
Fonts de Barcelona і Llista de batlles de Barcelona · Llista de batlles de Barcelona і Parcs i jardins de Barcelona ·
Llobregat
El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya.
Fonts de Barcelona і Llobregat · Llobregat і Parcs i jardins de Barcelona ·
Lluís Domènech i Montaner
La data atribuïda és la que figura al Registre Civil de l'Ajuntament de Barcelona, ja que històricament ha existit una disparitat de versions sobre aquesta dada.
Fonts de Barcelona і Lluís Domènech i Montaner · Lluís Domènech i Montaner і Parcs i jardins de Barcelona ·
Lluís Riudor i Carol
Parc de Cervantes. Lluís Riudor i Carol (1906-1989) fou un arquitecte i paisatgista català.
Fonts de Barcelona і Lluís Riudor i Carol · Lluís Riudor i Carol і Parcs i jardins de Barcelona ·
Manuel Fuxà i Leal
Manuel Fuxà i Leal (Barcelona, 2 de setembre de 1850 - 28 de novembre de 1927) fou un escultor català.
Fonts de Barcelona і Manuel Fuxà i Leal · Manuel Fuxà i Leal і Parcs i jardins de Barcelona ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Fonts de Barcelona і Mar Mediterrània · Mar Mediterrània і Parcs i jardins de Barcelona ·
Màrius Quintana i Creus
Màrius Quintana i Creus (Barcelona, 1956) és un arquitecte català.
Fonts de Barcelona і Màrius Quintana i Creus · Màrius Quintana i Creus і Parcs i jardins de Barcelona ·
Mobiliari urbà de Barcelona
Bancs model ''Romàntic'', jardins de Jaume Vicens i Vives. El mobiliari urbà de Barcelona és gestionat per l'Àrea d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona.
Fonts de Barcelona і Mobiliari urbà de Barcelona · Mobiliari urbà de Barcelona і Parcs i jardins de Barcelona ·
Modernisme català
'El drac' del Parc Güell, obra d'Antoni Gaudí El modernisme català va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana.
Fonts de Barcelona і Modernisme català · Modernisme català і Parcs i jardins de Barcelona ·
Montcada i Reixac
Montcada i Reixac és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental, el cap del municipi és a Montcada Centre.
Fonts de Barcelona і Montcada i Reixac · Montcada i Reixac і Parcs i jardins de Barcelona ·
Montjuïc (Barcelona)
Montjuïc La muntanya de Montjuïc de Barcelona es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot.
Fonts de Barcelona і Montjuïc (Barcelona) · Montjuïc (Barcelona) і Parcs i jardins de Barcelona ·
Narcís (mitologia)
Segons la mitologia grega, Narcís (en grec Νάρκισσος) va ser un fill de Cefís i de Liríope.
Fonts de Barcelona і Narcís (mitologia) · Narcís (mitologia) і Parcs i jardins de Barcelona ·
Neoclassicisme
Antonio Canova, ''Les Tres Gràcies'', castell de Belvoir, Leicestershire El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el i principis del, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.
Fonts de Barcelona і Neoclassicisme · Neoclassicisme і Parcs i jardins de Barcelona ·
Neogòtic
Palau de Westminster. El nou Ajuntament de Múnic. Església votiva de Viena. La ciutat fortificada de Carcassona, restaurada per Viollet-le-Duc. Castell de Hohenzollern. La façana neogòtica de la catedral de Barcelona El neogòtic és un estil arquitectònic desenvolupat al i continuat encara al.
Fonts de Barcelona і Neogòtic · Neogòtic і Parcs i jardins de Barcelona ·
Nicolau Maria Rubió i Tudurí
Nicolau Maria Rubió i Tudurí (Maó, Menorca 5 de febrer de 1891 - Barcelona 4 de maig de 1981) fou un arquitecte, dissenyador de jardins, urbanista, però també dramaturg menorquí, periodista i traductor.
Fonts de Barcelona і Nicolau Maria Rubió i Tudurí · Nicolau Maria Rubió i Tudurí і Parcs i jardins de Barcelona ·
Nou Barris
Nou Barris és un districte de Barcelona a l'extrem nord de la ciutat, entre la serra de Collserola i l'avinguda Meridiana.
Fonts de Barcelona і Nou Barris · Nou Barris і Parcs i jardins de Barcelona ·
Noucentisme
Paseo del Prado de Madrid (1963). El noucentisme va ser un moviment cultural i ideològic molt present a la Catalunya dels primers trenta anys del.
Fonts de Barcelona і Noucentisme · Noucentisme і Parcs i jardins de Barcelona ·
Ordre toscà
Vignola Lordre toscà no pertany al grup dels ordres arquitectònics grecs (dòric, jònic i corinti), sinó que és l'aportació etrusca als ordres clàssics.
Fonts de Barcelona і Ordre toscà · Ordre toscà і Parcs i jardins de Barcelona ·
Pablo Picasso
Pablo Ruiz Picasso (Màlaga, Andalusia, 25 d'octubre del 1881 – Mogins, la Provença, 8 d'abril del 1973), més conegut pel nom artístic de Pablo Picasso, ja que sempre signava amb el segon cognom, va ser un pintor andalús, un dels més reconeguts del, conegut sobretot perquè va crear el cubisme juntament amb Georges Braque.
Fonts de Barcelona і Pablo Picasso · Pablo Picasso і Parcs i jardins de Barcelona ·
Palau de la Generalitat de Catalunya
El Palau de la Generalitat, antigament Casa de la Diputació, és la seu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.
Fonts de Barcelona і Palau de la Generalitat de Catalunya · Palau de la Generalitat de Catalunya і Parcs i jardins de Barcelona ·
Palau Nacional (Barcelona)
El Palau Nacional vist des de l'avinguda de Maria Cristina El Palau Nacional, situat a Montjuïc (Barcelona), és un palau construït entre el 1926 i el 1929 per a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 i que des del 1934 allotja el Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Fonts de Barcelona і Palau Nacional (Barcelona) · Palau Nacional (Barcelona) і Parcs i jardins de Barcelona ·
Palau Reial de Pedralbes
El Palau Reial de Pedralbes és un edifici situat al barri del mateix nom del districte de les Corts de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.
Fonts de Barcelona і Palau Reial de Pedralbes · Palau Reial de Pedralbes і Parcs i jardins de Barcelona ·
Palau Reial Major
El Palau Reial Major de Barcelona fou la residència dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó.
Fonts de Barcelona і Palau Reial Major · Palau Reial Major і Parcs i jardins de Barcelona ·
Palau Sant Jordi
El Palau de Sant Jordi és un pavelló d'esports de Barcelona, construït amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992.
Fonts de Barcelona і Palau Sant Jordi · Palau Sant Jordi і Parcs i jardins de Barcelona ·
Palauet Albéniz
El Palauet Albéniz o Pavelló Reial de Montjuïc és un palau construït el primer quart del, situat a la muntanya de Montjuïc de Barcelona, prop de l'Estadi.
Fonts de Barcelona і Palauet Albéniz · Palauet Albéniz і Parcs i jardins de Barcelona ·
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Fonts de Barcelona і París · París і Parcs i jardins de Barcelona ·
Parc Central de Nou Barris
El Parc Central de Nou Barris està situat al Districte de Nou Barris de Barcelona.
Fonts de Barcelona і Parc Central de Nou Barris · Parc Central de Nou Barris і Parcs i jardins de Barcelona ·
Parc de Can Sabaté
Visió espai central Parc Can SabatéPlànol Parc El parc de Can Sabaté es troba a la Marina de Port, en el districte de Sants-Montjuïc de Barcelona. Es va construir l'any 1984 amb un projecte de Neus Solé, Imma Jansana i Daniel Navas, els quals van comptar amb el consell de Nicolau Maria Rubió i Tudurí, antic director de Parcs i jardins de Barcelona entre 1917 i 1937, autor del parc de Montjuïc al costat de Jean-Claude Nicolas Forestier l'any 1929.
Fonts de Barcelona і Parc de Can Sabaté · Parc de Can Sabaté і Parcs i jardins de Barcelona ·
Parc de Josep Maria Serra Martí
El parc de Josep Maria Serra Martí es troba situal al districte de Nou Barris de Barcelona.
Fonts de Barcelona і Parc de Josep Maria Serra Martí · Parc de Josep Maria Serra Martí і Parcs i jardins de Barcelona ·
Parc de la Ciutadella
El parc de la Ciutadella es troba al districte de Ciutat Vella de Barcelona.
Fonts de Barcelona і Parc de la Ciutadella · Parc de la Ciutadella і Parcs i jardins de Barcelona ·
Parc de Sant Martí
El parc de Sant Martí es troba al districte de Sant Martí de Barcelona.
Fonts de Barcelona і Parc de Sant Martí · Parc de Sant Martí і Parcs i jardins de Barcelona ·
Parc del Clot
El parc del Clot és una obra de Barcelona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Fonts de Barcelona і Parc del Clot · Parc del Clot і Parcs i jardins de Barcelona ·
Parc del Guinardó
El Parc del Guinardó és un dels Parc dels Tres Turons situat a la part alta de Barcelona.
Fonts de Barcelona і Parc del Guinardó · Parc del Guinardó і Parcs i jardins de Barcelona ·
Parc del Laberint d'Horta
El parc del Laberint d'Horta és un jardí històric situat en el districte d'Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona, el més antic que es conserva a la ciutat.
Fonts de Barcelona і Parc del Laberint d'Horta · Parc del Laberint d'Horta і Parcs i jardins de Barcelona ·
Parc del Port Olímpic
El Parc del Port Olímpic està situat al Districte de Sant Martí de Barcelona.
Fonts de Barcelona і Parc del Port Olímpic · Parc del Port Olímpic і Parcs i jardins de Barcelona ·
Parc Güell
El Parc Güell (originalment Park Güell) és un gran jardí amb elements arquitectònics de Barcelona, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1984.
Fonts de Barcelona і Parc Güell · Parc Güell і Parcs i jardins de Barcelona ·
Parc Zoològic de Barcelona
El Parc Zoològic de Barcelona és un zoo ubicat al Parc de la Ciutadella, a Barcelona.
Fonts de Barcelona і Parc Zoològic de Barcelona · Parc Zoològic de Barcelona і Parcs i jardins de Barcelona ·
Passeig de Gràcia
XX, des del Portal de l'Àngel El Passeig de Gràcia és una de les avingudes principals de Barcelona i també una de les seves àrees comercials i de negocis més importants.
Fonts de Barcelona і Passeig de Gràcia · Parcs i jardins de Barcelona і Passeig de Gràcia ·
Pati dels Tarongers
Vista general del pati dels tarongers El Pati dels Tarongers és un cel obert pavimentat del Palau de la Generalitat de Catalunya que com el seu nom indica té diversos tarongers en els seus escocells individuals, com se solien posar en les cases nobles del Renaixement.
Fonts de Barcelona і Pati dels Tarongers · Parcs i jardins de Barcelona і Pati dels Tarongers ·
Pavellons de la Finca Güell
Els Pavellons de la Finca Güell són una sèrie d'edificacions situades al barri de Pedralbes de Barcelona, obra d'Antoni Gaudí i construïts entre 1884 i 1887.
Fonts de Barcelona і Pavellons de la Finca Güell · Parcs i jardins de Barcelona і Pavellons de la Finca Güell ·
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Fonts de Barcelona і Península Ibèrica · Parcs i jardins de Barcelona і Península Ibèrica ·
Plaça de les Glòries Catalanes
L'avui desaparegut alzinar del centre de la plaça vist des de l'auditori de l'edifici DHUB La plaça de les Glòries Catalanes, anomenada sovint plaça de les Glòries o simplement Glòries, és una plaça de Barcelona.
Fonts de Barcelona і Plaça de les Glòries Catalanes · Parcs i jardins de Barcelona і Plaça de les Glòries Catalanes ·
Poble Espanyol de Barcelona
El Poble Espanyol de Barcelona és un conjunt arquitectònic situat a Montjuïc de Barcelona.
Fonts de Barcelona і Poble Espanyol de Barcelona · Parcs i jardins de Barcelona і Poble Espanyol de Barcelona ·
Poblenou
El Poblenou és un dels deu barris que formen el districte barceloní de Sant Martí, el districte número 10 de Barcelona.
Fonts de Barcelona і Poblenou · Parcs i jardins de Barcelona і Poblenou ·
Port de Barcelona
El port de Barcelona és un port marítim, industrial, comercial i pesquer situat al llarg de la Ciutat Vella i el peu de la muntanya de Montjuïc, en el tram de costa entre la Barceloneta i el Far del Llobregat.
Fonts de Barcelona і Port de Barcelona · Parcs i jardins de Barcelona і Port de Barcelona ·
Rafael Atché i Ferré
Rafael Atché i Ferré (originalment Rafael Atxer) (Barcelona, 28 de juliol 1851 – 11 de juliol 1923) fou un escultor català que era actiu al pas del al.
Fonts de Barcelona і Rafael Atché i Ferré · Parcs i jardins de Barcelona і Rafael Atché i Ferré ·
Ramon Reventós i Farrarons
Les cases Josep Masana, al carrer Lleida de Barcelona, actualment protegides com a BCIN http://hdl.handle.net/11703/70287 Les cases Josep Masana al web BCNROC. Repositori Obert de Coneixement de l'Ajuntament de Barcelona fou un arquitecte català.
Fonts de Barcelona і Ramon Reventós i Farrarons · Parcs i jardins de Barcelona і Ramon Reventós i Farrarons ·
Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles
La Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles (RENFE) fou un organisme estatal espanyol de transport ferroviari existent com a tal entre 1941 i 2004.
Fonts de Barcelona і Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles · Parcs i jardins de Barcelona і Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles ·
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Fonts de Barcelona і Renaixement · Parcs i jardins de Barcelona і Renaixement ·
Revolució Industrial
La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta.
Fonts de Barcelona і Revolució Industrial · Parcs i jardins de Barcelona і Revolució Industrial ·
Rossend Nobas i Ballbé
Rossend Nobas i Ballbé (Barcelona, 1841 – 5 de febrer de 1891) fou un orfebre i escultor català.
Fonts de Barcelona і Rossend Nobas i Ballbé · Parcs i jardins de Barcelona і Rossend Nobas i Ballbé ·
Sant Gervasi de Cassoles
L'antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles, agregat a Barcelona el 1897, s'estenia per bona part de l'antic districte III de Barcelona, al nord-oest de la ciutat, entre els municipis, abans també independents, de Sarrià, les Corts de Sarrià, Gràcia i Horta.
Fonts de Barcelona і Sant Gervasi de Cassoles · Parcs i jardins de Barcelona і Sant Gervasi de Cassoles ·
Sant Martí de Provençals
Església de Sant Martí Coberta del campanar de l'església de Sant Martí de Provençals Sant Martí de Provençals és un dels deu barris en què es divideix el districte de Sant Martí a la ciutat de Barcelona.
Fonts de Barcelona і Sant Martí de Provençals · Parcs i jardins de Barcelona і Sant Martí de Provençals ·
Sants-Montjuïc
Sants-Montjuïc és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.
Fonts de Barcelona і Sants-Montjuïc · Parcs i jardins de Barcelona і Sants-Montjuïc ·
Sardana
Ventura La Capritxosa, Esmuc La sardana és una dansa popular catalana considerada el ball nacional de Catalunya.
Fonts de Barcelona і Sardana · Parcs i jardins de Barcelona і Sardana ·
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Fonts de Barcelona і Segona República Espanyola · Parcs i jardins de Barcelona і Segona República Espanyola ·
Sevilla
Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.
Fonts de Barcelona і Sevilla · Parcs i jardins de Barcelona і Sevilla ·
Teatre Grec
El Teatre Grec és un teatre a l'aire lliure a Barcelona, situat al carrer de Santa Madrona de Barcelona, a la muntanya de Montjuïc.
Fonts de Barcelona і Teatre Grec · Parcs i jardins de Barcelona і Teatre Grec ·
Trencadís
Drac de trencadís del Parc Güell El trencadís és una mena de mosaic format per trossos irregulars de ceràmica, marbre o vidre, generalment de disseny abstracte, típic de l'arquitectura modernista.
Fonts de Barcelona і Trencadís · Parcs i jardins de Barcelona і Trencadís ·
Tritó (mitologia)
Estàtua de '''Tritó''' a la Fontana del Moro (Piazza Navona, Roma, Itàlia). Tritó (en grec antic Τρίτων), va ser, segons la mitologia grega, un déu marí, fill de Posidó i d'Amfitrite.
Fonts de Barcelona і Tritó (mitologia) · Parcs i jardins de Barcelona і Tritó (mitologia) ·
Turó de la Rovira (Barcelona)
El Turó de la Rovira és una muntanya de 262 msnm que s'eleva sobre el Pla de Barcelona.
Fonts de Barcelona і Turó de la Rovira (Barcelona) · Parcs i jardins de Barcelona і Turó de la Rovira (Barcelona) ·
Turó del Carmel
El Turó del Carmel o turó d'en Móra és una muntanya de 289 metres al municipi de Barcelona, a la comarca del Barcelonès.
Fonts de Barcelona і Turó del Carmel · Parcs i jardins de Barcelona і Turó del Carmel ·
Turó Parc
El Turó Parc està situat en el districte de Sarrià - Sant Gervasi de la ciutat de Barcelona.
Fonts de Barcelona і Turó Parc · Parcs i jardins de Barcelona і Turó Parc ·
Urbanisme de Barcelona
Plànol de Barcelona. Lurbanisme de Barcelona s'ha desenvolupat conforme a l'evolució històrica i territorial de la ciutat, i d'acord amb altres factors definitoris de l'espai públic, com l'arquitectura, les infraestructures urbanes i l'adequació i manteniment d'espais naturals, parcs i jardins.
Fonts de Barcelona і Urbanisme de Barcelona · Parcs i jardins de Barcelona і Urbanisme de Barcelona ·
Venanci Vallmitjana i Barbany
Venanci Vallmitjana i Barbany (Barcelona, 1 d'abril de 1830 - 3 de setembre de 1919) fou un escultor realista català que juntament amb el seu germà Agapit Vallmitjana i Barbany varen suposar un gran paradigma dins de l'escultura catalana de mitjans del.
Fonts de Barcelona і Venanci Vallmitjana i Barbany · Parcs i jardins de Barcelona і Venanci Vallmitjana i Barbany ·
Vila de Gràcia
La Vila de Gràcia, per antonomàsia Gràcia, és un dels barris més populars i actius de la ciutat de Barcelona.
Fonts de Barcelona і Vila de Gràcia · Parcs i jardins de Barcelona і Vila de Gràcia ·
Xavier Mariscal
Francesc Xavier Errando i Mariscal (València, 9 de febrer de 1950) és un dissenyador i artista valencià la tasca del qual ha cobert una àmplia gamma de mitjans, que van des de la pintura i l'escultura al disseny d'interiors i paisatgisme.
Fonts de Barcelona і Xavier Mariscal · Parcs i jardins de Barcelona і Xavier Mariscal ·
Xina
La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.
Fonts de Barcelona і Xina · Parcs i jardins de Barcelona і Xina ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Fonts de Barcelona і Parcs i jardins de Barcelona
- Què tenen en comú Fonts de Barcelona і Parcs i jardins de Barcelona
- Semblances entre Fonts de Barcelona і Parcs i jardins de Barcelona
Comparació entre Fonts de Barcelona і Parcs i jardins de Barcelona
Fonts de Barcelona té 424 relacions, mentre que Parcs i jardins de Barcelona té 706. Com que tenen en comú 160, l'índex de Jaccard és 14.16% = 160 / (424 + 706).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Fonts de Barcelona і Parcs i jardins de Barcelona. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: