Similituds entre Fonologia del català і Gramàtica del català
Fonologia del català і Gramàtica del català tenen 41 coses en comú (en Uniopèdia): Accentuació en català, Africada alveolar sorda, Africada postalveolar sonora, Africada postalveolar sorda, Alfabet fonètic internacional, Aproximant alveolar sonora, Aproximant labiovelar sonora, Aproximant lateral alveolar sonora velaritzada, Aproximant lateral palatal sonora, Aproximant mediopalatal sonora, Bategant alveolar sonora, Fricativa alveolar sonora, Fricativa alveolar sorda, Fricativa bilabial sonora, Fricativa dental sonora, Fricativa labiodental sonora, Fricativa labiodental sorda, Fricativa postalveolar sonora, Fricativa postalveolar sorda, Fricativa velar sonora, Nasal alveolar sonora, Nasal bilabial sonora, Nasal labiodental sonora, Nasal palatal sonora, Nasal velar sonora, Neutralització (fonètica), Oclusiva alveolar sonora, Oclusiva alveolar sorda, Oclusiva bilabial sonora, Oclusiva bilabial sorda, ..., Oclusiva velar sonora, Oclusiva velar sorda, Pronom feble, Vibrant alveolar, Vocal neutra, Vocal semioberta anterior no arrodonida, Vocal semioberta posterior arrodonida, Vocal semitancada anterior no arrodonida, Vocal semitancada posterior arrodonida, Vocal tancada anterior no arrodonida, Vocal tancada posterior arrodonida. Ampliar l'índex (11 més) »
Accentuació en català
Laccentuació en català incideix sobre tota la síl·laba d'una paraula; laccent de mot atorga prominència a una síl·laba dins d'un mot i laccent de frase, a una síl·laba dins d'una seqüència de mots.
Accentuació en català і Fonologia del català · Accentuació en català і Gramàtica del català ·
Africada alveolar sorda
L'africada alveolar sorda, transcrita en l'alfabet fonètic internacional, és un so de la parla que està present a algunes llengües com l'alemany, l'esperanto o el japonès, essent un dels fonemes africats més freqüents.
Africada alveolar sorda і Fonologia del català · Africada alveolar sorda і Gramàtica del català ·
Africada postalveolar sonora
L'africada postalveolar sonora és un so de la parla que se simbolitza en l'AFI (sovint amb una lligadura superior,, per indicar que es tracta d'un so únic format per dues fases).
Africada postalveolar sonora і Fonologia del català · Africada postalveolar sonora і Gramàtica del català ·
Africada postalveolar sorda
L'africada postalveolar sorda és un so de la parla que se simbolitza en l'AFI (sovint amb una lligadura superior,, per indicar que es tracta d'un so únic format per dues fases).
Africada postalveolar sorda і Fonologia del català · Africada postalveolar sorda і Gramàtica del català ·
Alfabet fonètic internacional
L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.
Alfabet fonètic internacional і Fonologia del català · Alfabet fonètic internacional і Gramàtica del català ·
Aproximant alveolar sonora
L'aproximant alveolar sonora és un fonema que es representa com a (semblant a una r minúscula invertida) a l'AFI.
Aproximant alveolar sonora і Fonologia del català · Aproximant alveolar sonora і Gramàtica del català ·
Aproximant labiovelar sonora
L'aproximant labiovelar sonora és un so de la parla que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra ve doble minúscula.
Aproximant labiovelar sonora і Fonologia del català · Aproximant labiovelar sonora і Gramàtica del català ·
Aproximant lateral alveolar sonora velaritzada
L'aproximant lateral alveolar sonora velaritzada, sovint pot ser faringealitzada, també coneguda com a ela velar o ela fosca, és un tipus de so consonàntic usat en algunes llengües oral.
Aproximant lateral alveolar sonora velaritzada і Fonologia del català · Aproximant lateral alveolar sonora velaritzada і Gramàtica del català ·
Aproximant lateral palatal sonora
L' aproximant lateral palatal sonora és un so de la parla que es representa com a en l'AFI (una lletra i grega minúscula invertida).
Aproximant lateral palatal sonora і Fonologia del català · Aproximant lateral palatal sonora і Gramàtica del català ·
Aproximant mediopalatal sonora
L'aproximant palatal sonora és un so de la parla que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra jota minúscula.
Aproximant mediopalatal sonora і Fonologia del català · Aproximant mediopalatal sonora і Gramàtica del català ·
Bategant alveolar sonora
La bategant alveolar sonora és un so de la parla que es representa en la transcripció de l'AFI, és a dir, la lletra erra minúscula llatina amb traç de ganxo (sense el palet esquerre superior).
Bategant alveolar sonora і Fonologia del català · Bategant alveolar sonora і Gramàtica del català ·
Fricativa alveolar sonora
La consonant fricativa alveolar sonora es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra zeta minúscula.
Fonologia del català і Fricativa alveolar sonora · Fricativa alveolar sonora і Gramàtica del català ·
Fricativa alveolar sorda
La consonant fricativa alveolar sorda es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra essa minúscula.
Fonologia del català і Fricativa alveolar sorda · Fricativa alveolar sorda і Gramàtica del català ·
Fricativa bilabial sonora
La consonant fricativa bilabial sonora és un so de la parla que es representa com a en l'AFI, és a dir, la lletra beta minúscula de l'alfabet grec.
Fonologia del català і Fricativa bilabial sonora · Fricativa bilabial sonora і Gramàtica del català ·
Fricativa dental sonora
La consonant fricativa dental sonora, també coneguda com a fricativa interdental sonora, és un so que es representa amb el signe a l'AFI (la lletra eth del nòrdic antic i l'islandès).
Fonologia del català і Fricativa dental sonora · Fricativa dental sonora і Gramàtica del català ·
Fricativa labiodental sonora
El fonema fricatiu labiodental sonor es transcriu a l'AFI, és a dir, la lletra ve minúscula.
Fonologia del català і Fricativa labiodental sonora · Fricativa labiodental sonora і Gramàtica del català ·
Fricativa labiodental sorda
El fonema fricatiu labiodental sord es transcriu en l'alfabet fonètic internacional, és a dir, la lletra efa minúscula.
Fonologia del català і Fricativa labiodental sorda · Fricativa labiodental sorda і Gramàtica del català ·
Fricativa postalveolar sonora
La consonant fricativa postalveolar sonora és un fonema que es transcriu en l'AFI, una z llatina minúscula amb cua que prové de les zetes medievals cursives.
Fonologia del català і Fricativa postalveolar sonora · Fricativa postalveolar sonora і Gramàtica del català ·
Fricativa postalveolar sorda
La consonant fricativa postalveolar sorda es representa a l'AFI, una essa medieval allargada i cursiva (ſ) però estilitzada, similar al signe d'integral ∫, anomenada esh.
Fonologia del català і Fricativa postalveolar sorda · Fricativa postalveolar sorda і Gramàtica del català ·
Fricativa velar sonora
La fricativa velar sonora és un so que es representa amb el signe en l'AFI (una gamma minúscula, com la de l'alfabet grec però lleugerament modificada amb traç simètric).
Fonologia del català і Fricativa velar sonora · Fricativa velar sonora і Gramàtica del català ·
Nasal alveolar sonora
La consonant nasal alveolar sonora es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra Ena minúscula.
Fonologia del català і Nasal alveolar sonora · Gramàtica del català і Nasal alveolar sonora ·
Nasal bilabial sonora
La consonant nasal bilabial sonora es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra ema minúscula.
Fonologia del català і Nasal bilabial sonora · Gramàtica del català і Nasal bilabial sonora ·
Nasal labiodental sonora
La consonant nasal labiodental sonora es transcriu en l'alfabet fonètic internacional, és a dir, una ema minúscula llatina amb ganxo cap a l'esquerra situat a l'extrem dret inferior.
Fonologia del català і Nasal labiodental sonora · Gramàtica del català і Nasal labiodental sonora ·
Nasal palatal sonora
La consonant nasal palatal sonora es representa a l'AFI, és a dir, la lletra ena amb ganxo a l'esquerra situada a l'extrem esquerre inferior.
Fonologia del català і Nasal palatal sonora · Gramàtica del català і Nasal palatal sonora ·
Nasal velar sonora
La consonant nasal velar sonora és un so que es representa amb el signe en l'AFI (la lletra ena amb la cua de la ge a la cama dreta inferior).
Fonologia del català і Nasal velar sonora · Gramàtica del català і Nasal velar sonora ·
Neutralització (fonètica)
La neutralització és un fenomen fonètic pel qual dos fonemes perden alguns dels seus trets distintius en determinats contexts, i es pronuncien igual que un altre fonema (anomenat de vegades arxifonema).
Fonologia del català і Neutralització (fonètica) · Gramàtica del català і Neutralització (fonètica) ·
Oclusiva alveolar sonora
La consonant oclusiva alveolar sonora és un so que es transcriu en l'AFI.
Fonologia del català і Oclusiva alveolar sonora · Gramàtica del català і Oclusiva alveolar sonora ·
Oclusiva alveolar sorda
La consonant oclusiva alveolar sorda és un fonema que es transcriu o en l'AFI.
Fonologia del català і Oclusiva alveolar sorda · Gramàtica del català і Oclusiva alveolar sorda ·
Oclusiva bilabial sonora
La consonant oclusiva bilabial sonora és un so que es transcriu en l'AFI.
Fonologia del català і Oclusiva bilabial sonora · Gramàtica del català і Oclusiva bilabial sonora ·
Oclusiva bilabial sorda
La consonant oclusiva bilabial sorda és un fonema que es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra pe en minúscula.
Fonologia del català і Oclusiva bilabial sorda · Gramàtica del català і Oclusiva bilabial sorda ·
Oclusiva velar sonora
La consonant oclusiva velar sonora és un so que es representa amb el signe en l'AFI.
Fonologia del català і Oclusiva velar sonora · Gramàtica del català і Oclusiva velar sonora ·
Oclusiva velar sorda
La consonant oclusiva velar sorda és un so que es representa amb el signe en l'AFI.
Fonologia del català і Oclusiva velar sorda · Gramàtica del català і Oclusiva velar sorda ·
Pronom feble
Els pronoms febles són aquells pronoms que es fan servir per substituir un complement o una expressió.
Fonologia del català і Pronom feble · Gramàtica del català і Pronom feble ·
Vibrant alveolar
La consonant vibrant alveolar sonora és un so de la parla que es representa en la transcripció de l'AFI, és a dir, la lletra erra minúscula.
Fonologia del català і Vibrant alveolar · Gramàtica del català і Vibrant alveolar ·
Vocal neutra
La vocal neutra o vocal mitjana central és un fonema que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra e capgirada.
Fonologia del català і Vocal neutra · Gramàtica del català і Vocal neutra ·
Vocal semioberta anterior no arrodonida
La vocal semioberta anterior no arrodonida o e oberta és un so que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra èpsilon minúscula de l'alfabet grec.
Fonologia del català і Vocal semioberta anterior no arrodonida · Gramàtica del català і Vocal semioberta anterior no arrodonida ·
Vocal semioberta posterior arrodonida
La vocal semioberta posterior arrodonida és un so de la parla que es transcriu en l'AFI, una o oberta minúscula llatina tipogràficament una c invertida.
Fonologia del català і Vocal semioberta posterior arrodonida · Gramàtica del català і Vocal semioberta posterior arrodonida ·
Vocal semitancada anterior no arrodonida
La vocal semitancada anterior no arrodonida es coneix en català com a e tancada i la seva transcripció en l'AFI és, és a dir, la lletra e minúscula.
Fonologia del català і Vocal semitancada anterior no arrodonida · Gramàtica del català і Vocal semitancada anterior no arrodonida ·
Vocal semitancada posterior arrodonida
La vocal semitancada posterior arrodonida és un so que es transcriu en l'AFI i que està present en la majoria de llengües parlades.
Fonologia del català і Vocal semitancada posterior arrodonida · Gramàtica del català і Vocal semitancada posterior arrodonida ·
Vocal tancada anterior no arrodonida
La vocal tancada anterior no arrodonida es representa amb una en l'AFI, és a dir, la lletra i minúscula.
Fonologia del català і Vocal tancada anterior no arrodonida · Gramàtica del català і Vocal tancada anterior no arrodonida ·
Vocal tancada posterior arrodonida
La vocal tancada posterior arrodonida es representa en l'AFI, com la lletra u minúscula.
Fonologia del català і Vocal tancada posterior arrodonida · Gramàtica del català і Vocal tancada posterior arrodonida ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Fonologia del català і Gramàtica del català
- Què tenen en comú Fonologia del català і Gramàtica del català
- Semblances entre Fonologia del català і Gramàtica del català
Comparació entre Fonologia del català і Gramàtica del català
Fonologia del català té 129 relacions, mentre que Gramàtica del català té 78. Com que tenen en comú 41, l'índex de Jaccard és 19.81% = 41 / (129 + 78).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Fonologia del català і Gramàtica del català. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: