82 les relacions: Alamans, Ambròs de Milà, Amiens, Ammià Marcel·lí, Andragati, Arianisme, August (títol), Àfrica (província romana), Batalla d'Adrianòpolis (378), Batalla d'Argentovaria, Bregenz, Britànnia, Cambridge University Press, Catolicisme, Cònsol romà, Colmar, Comte dels domèstics, Concili d'Aquileia, Constanci II, Constantinoble, Credo de Nicea, Dècim Magne Ausoni, Diòcesi, Dinastia valentiniana, Edicte, Emperador romà, Escita, Flàvia Màxima Constància, Franc, Gàl·lia, Guerra gòtica (376-382), Hispània, Huns, Il·líria, Itàlia romana, Legat (antiga Roma), Lentienenses, Llista d'emperadors romans, Lugdúnum, Lutècia, Macedònia (província romana), Macedoni de Tràcia, Magne Màxim, Mèsia, Mel·lobaudes, Milà, Ostrogots, Pannònia, Patrologia Latina, Pontífex Màxim, ..., Routledge, Sírmium, Senat Romà, Tràcia, Trèveris, Valent, Valentinià I, Valentinià II, Vestal, Victòria (mitologia), Visigots, Zòsim, 10 de gener, 19 d'abril, 19 de gener, 24 d'agost, 25 d'agost, 27 de febrer, 359, 366, 367, 374, 375, 376, 377, 378, 379, 380, 381, 382, 383, 9 d'agost. Ampliar l'índex (32 més) »
Alamans
Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alamanni), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.
Nou!!: Flavi Gracià і Alamans · Veure més »
Ambròs de Milà
, nascut Aureli Ambrosi, venerat com sant Ambròs, va ser bisbe de Milà, teòleg i una de les figures eclesiàstiques més influents del.
Nou!!: Flavi Gracià і Ambròs de Milà · Veure més »
Amiens
Amiens (en francès; en català també Amens) és una ciutat i un municipi de França, capital del departament del Somme, a la regió dels Alts de França.
Nou!!: Flavi Gracià і Amiens · Veure més »
Ammià Marcel·lí
Ammià Marcel·lí o Amià Marcel·lí va ser un militar i historiador romà del, el darrer ciutadà que va escriure una història profana en llatí, Res Gestae.
Nou!!: Flavi Gracià і Ammià Marcel·lí · Veure més »
Andragati
Andragati (Andragathius), mort el 388, va ser un general romà i home de confiança de Magne Clement Màxim. Va participar activament en l'eliminació de Gracià el 383.
Nou!!: Flavi Gracià і Andragati · Veure més »
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Nou!!: Flavi Gracià і Arianisme · Veure més »
August (títol)
August, del llatí Augustus (plural: augusti), 'majestuós', 'impulsor', o 'venerable', era un títol Romà Antic, que va ostentar per primer cop Cèsar August i posteriorment esdevinguí un dels títols amb què són ara coneguts els Emperadors Romans.
Nou!!: Flavi Gracià і August (títol) · Veure més »
Àfrica (província romana)
Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.
Nou!!: Flavi Gracià і Àfrica (província romana) · Veure més »
Batalla d'Adrianòpolis (378)
La batalla d'Adrianòpolis va ser un enfrontament armat que es va lliurar el 9 d'agost del 378 a les planes al nord-oest de la ciutat romana d'Adrianòpolis (actual Edirne, a la Tràcia Oriental).
Nou!!: Flavi Gracià і Batalla d'Adrianòpolis (378) · Veure més »
Batalla d'Argentovaria
La Batalla d'Argentovaria va tenir lloc al maig de l'any 378 entre l'Imperi Romà i un exèrcit invasor de lentienenses, a Argentovaria (avui dia prop de Colmar, França).
Nou!!: Flavi Gracià і Batalla d'Argentovaria · Veure més »
Bregenz
Bregenz és una ciutat austríaca, capital de l'estat federat de Vorarlberg a l'oest del país.
Nou!!: Flavi Gracià і Bregenz · Veure més »
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Nou!!: Flavi Gracià і Britànnia · Veure més »
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Nou!!: Flavi Gracià і Cambridge University Press · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Flavi Gracià і Catolicisme · Veure més »
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Nou!!: Flavi Gracià і Cònsol romà · Veure més »
Colmar
Colmar (alsacià Colmer) és un municipi actualment francès, capital del departament de l'Alt Rin a la regió del Gran Est.
Nou!!: Flavi Gracià і Colmar · Veure més »
Comte dels domèstics
Insígnies del ''comes domesticorum equitum'' i del ''comes domesticorum peditum'', de la ''Notitia Dignitatum'', un document de principis del segle V El comte dels domèstics (en llatí comes domesticorum) era una figura de l'aparell militar de l'Imperi Romà.
Nou!!: Flavi Gracià і Comte dels domèstics · Veure més »
Concili d'Aquileia
El Concili d'Aquileia va ser un sínode de l'església catòlica, realitzat a Aquileia l'any 381 dC, fou part de la lluita entre les idees arrianes i ortodoxes en el cristianisme.
Nou!!: Flavi Gracià і Concili d'Aquileia · Veure més »
Constanci II
Flavi Juli Constanci (en llatí: Flavius Iulius Constantius, 7 d'agost del 317 – 3 de novembre del 361) fou un emperador romà (337-361), anomenat Constanci II per distingir-lo del seu avi.
Nou!!: Flavi Gracià і Constanci II · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Flavi Gracià і Constantinoble · Veure més »
Credo de Nicea
El Credo de Nicea o Símbol de la fe és un dogma de fe dels continguts del cristianisme promulgada en el Concili de Nicea I (325).
Nou!!: Flavi Gracià і Credo de Nicea · Veure més »
Dècim Magne Ausoni
Dècim Magne Ausoni (en llatí Decimus Magnus Ausonius) va ser un poeta llatí i mestre en retòrica nascut a Bordeus al voltant de l'any 310.
Nou!!: Flavi Gracià і Dècim Magne Ausoni · Veure més »
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Nou!!: Flavi Gracià і Diòcesi · Veure més »
Dinastia valentiniana
La Dinastia valentiniana, governà l'Imperi Romà d'Occident de l'any 364 a 392 i l'Imperi Romà d'Orient de l'any 364 a 378.
Nou!!: Flavi Gracià і Dinastia valentiniana · Veure més »
Edicte
El ius edicendi o potestat de fer edictes pertanyia a les altes magistratures del poble romà, però era principalment exercida pels dos pretors, el pretor urbà i el pretor peregrí, la jurisdicció dels quals era exercida a les províncies pels praeses.
Nou!!: Flavi Gracià і Edicte · Veure més »
Emperador romà
L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.
Nou!!: Flavi Gracià і Emperador romà · Veure més »
Escita
L'escita era la llengua parlada pels escites, classificada com a llengua iraniana.
Nou!!: Flavi Gracià і Escita · Veure més »
Flàvia Màxima Constància
Flàvia Màxima Constància (Flavia Maxima Constantia) fou emperadriu romana, esposa de l'emperador de l'Imperi Romà d'Occident Gracià, i filla de l'emperador Constantí II i de la seva tercera esposa Faustina.
Nou!!: Flavi Gracià і Flàvia Màxima Constància · Veure més »
Franc
El franc és el nom de diverses unitats monetàries.
Nou!!: Flavi Gracià і Franc · Veure més »
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Nou!!: Flavi Gracià і Gàl·lia · Veure més »
Guerra gòtica (376-382)
La Guerra gòtica fou un conflicte ocorregut entre el 376 i el 382 que enfrontà a l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Romà d'Occident amb teruings i greutungs, que es veien pressionats per l'avanç dels huns.
Nou!!: Flavi Gracià і Guerra gòtica (376-382) · Veure més »
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Nou!!: Flavi Gracià і Hispània · Veure més »
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Nou!!: Flavi Gracià і Huns · Veure més »
Il·líria
Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.
Nou!!: Flavi Gracià і Il·líria · Veure més »
Itàlia romana
Itàlia és una península que ocupa aproximadament el territori de l'actual República d'Itàlia excloses les illes de Sardenya i Sicília i la zona dels Alps.
Nou!!: Flavi Gracià і Itàlia romana · Veure més »
Legat (antiga Roma)
El legat (en llatí legatus) va ser una magistratura de l'antiga Roma.
Nou!!: Flavi Gracià і Legat (antiga Roma) · Veure més »
Lentienenses
Els lentienenses foren una branca dels alamans germànics, la que vivia més al sud, que ocupava les dues ribes del llac Brigantinus.
Nou!!: Flavi Gracià і Lentienenses · Veure més »
Llista d'emperadors romans
Aquesta és una llista dels emperadors romans, amb indicació del període durant el qual van governar l'Imperi.
Nou!!: Flavi Gracià і Llista d'emperadors romans · Veure més »
Lugdúnum
Lugdúnum o Lugudúnum (en grec antic Λούγδουνον) és el nom llatí de la ciutat de Lió a França, situada a la unió entre lArar (Saona) i el Rhodanus (Roine).
Nou!!: Flavi Gracià і Lugdúnum · Veure més »
Lutècia
Lutècia (llatí Lutetia o Lutetia Parisiorum, grec Λουκοτεκία) era una ciutat de la Gàl·lia al límit entre la Cèltica i la Bèlgica, al territori dels gals parisis (parisii) a la regió del Sena.
Nou!!: Flavi Gracià і Lutècia · Veure més »
Macedònia (província romana)
La província romana de Macedònia es va crear a partir de l'antic Regne de Macedònia.
Nou!!: Flavi Gracià і Macedònia (província romana) · Veure més »
Macedoni de Tràcia
Macedoni I de Constantinoble (en Macedonius, en Μακεδόνιος) va ser patriarca de Constantinoble al.
Nou!!: Flavi Gracià і Macedoni de Tràcia · Veure més »
Magne Màxim
Moneda amb el rostre del emperador Magne Màxim —Magnus Clemens Maximus — (vers 335-388) fou emperador romà d'Occident del 383 al 388.
Nou!!: Flavi Gracià і Magne Màxim · Veure més »
Mèsia
Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana situada als Balcans.
Nou!!: Flavi Gracià і Mèsia · Veure més »
Mel·lobaudes
Mel·lobaudes o Mal·lobaudes (en llatí Mellobaudes o Mallobaudes) era un rei dels francs del temps de l'emperador Gracià (367-383).
Nou!!: Flavi Gracià і Mel·lobaudes · Veure més »
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Nou!!: Flavi Gracià і Milà · Veure més »
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Nou!!: Flavi Gracià і Ostrogots · Veure més »
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Nou!!: Flavi Gracià і Pannònia · Veure més »
Patrologia Latina
Portada del cinquè volum de la ''Patrologia Latina'' (1844-1845) La Patrologia Latina és el títol d'una col·lecció de textos cristians antics escrits en llatí.
Nou!!: Flavi Gracià і Patrologia Latina · Veure més »
Pontífex Màxim
El Pontífex Màxim (Pontifex Maximus) era el sacerdot principal d'entre els pontífexs romans, que prenia certes mesures domèstiques i disciplinàries que convenia fossin adoptades per una sola persona.
Nou!!: Flavi Gracià і Pontífex Màxim · Veure més »
Routledge
Routledge (AFI) és una empresa editorial britànica que ha operat al llarg de la seva història sota una llarga successió de noms empresarials i que últimament actua fonamentalment en el camp de l'edició acadèmica.
Nou!!: Flavi Gracià і Routledge · Veure més »
Sírmium
IV Sírmium (en llatí Sirmium, en grec Σίρμιον, Sírmion) va ser una ciutat del sud-est de Pannònia i capital del poble celta dels tauriscs, a l'esquerra del riu Savus prop del lloc on rebia el Bacuntius, segons diu Plini el Vell.
Nou!!: Flavi Gracià і Sírmium · Veure més »
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Nou!!: Flavi Gracià і Senat Romà · Veure més »
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Nou!!: Flavi Gracià і Tràcia · Veure més »
Trèveris
Trèveris (en alemany, Trier; en francès, Trèves) és una ciutat de Renània-Palatinat, Alemanya, situada a la vora del riu Mosel·la.
Nou!!: Flavi Gracià і Trèveris · Veure més »
Valent
Flavi Juli Valent (Flavius Julius Valens; 328 - 9 d'agost de 378), més conegut simplement com a Valent, va ser emperador romà de l'any 364 fins a la seva mort.
Nou!!: Flavi Gracià і Valent · Veure més »
Valentinià I
Valentinià I (en llatí: - Cibalis, Pannònia, 321 - 17 de novembre del 375) fou emperador romà del 364 al 375.
Nou!!: Flavi Gracià і Valentinià I · Veure més »
Valentinià II
Valentinià II - (nom en llatí:, 371-392) fou emperador romà del 375 al 387 i del 388 al 392.
Nou!!: Flavi Gracià і Valentinià II · Veure més »
Vestal
A l'antiga Roma, una sacerdotessa consagrada a la deessa Vesta, rebia el nom de Verge Vestal o simplement Vestal.
Nou!!: Flavi Gracià і Vestal · Veure més »
Victòria (mitologia)
280x280px Victòria, a l'antiga religió romana, era la deessa personificada de la victòria.
Nou!!: Flavi Gracià і Victòria (mitologia) · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Flavi Gracià і Visigots · Veure més »
Zòsim
Zòsim (Ζώσιμος Zósimos) va ser un historiador grec que va viure en temps de Teodosi II, durant la primera meitat del.
Nou!!: Flavi Gracià і Zòsim · Veure més »
10 de gener
El 10 de gener és el desè dia de l'any del Calendari Gregorià.
Nou!!: Flavi Gracià і 10 de gener · Veure més »
19 d'abril
El 19 d'abril és el cent novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent desè en els anys de traspàs.
Nou!!: Flavi Gracià і 19 d'abril · Veure més »
19 de gener
El 19 de gener és el dinovè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Flavi Gracià і 19 de gener · Veure més »
24 d'agost
El 24 d'agost és el dos-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Flavi Gracià і 24 d'agost · Veure més »
25 d'agost
El 25 d'agost és el dos-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Flavi Gracià і 25 d'agost · Veure més »
27 de febrer
El 27 de febrer és el cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Flavi Gracià і 27 de febrer · Veure més »
359
En l'Imperi romà l'any va ser anomenat com "el del consulat d'Eusebi i Hipati" o, menys comunament, com el 1112 Ab urbe condita.
Nou!!: Flavi Gracià і 359 · Veure més »
366
Sense descripció.
Nou!!: Flavi Gracià і 366 · Veure més »
367
El 367 (CCCLXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Flavi Gracià і 367 · Veure més »
374
El 374 (CCCLXXIV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Flavi Gracià і 374 · Veure més »
375
Sense descripció.
Nou!!: Flavi Gracià і 375 · Veure més »
376
Sense descripció.
Nou!!: Flavi Gracià і 376 · Veure més »
377
El 377 (CCCLXXVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Flavi Gracià і 377 · Veure més »
378
El 378 (CCCLXXVIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Flavi Gracià і 378 · Veure més »
379
Sense descripció.
Nou!!: Flavi Gracià і 379 · Veure més »
380
Sense descripció.
Nou!!: Flavi Gracià і 380 · Veure més »
381
Sense descripció.
Nou!!: Flavi Gracià і 381 · Veure més »
382
El 382 (CCCLXXXII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Flavi Gracià і 382 · Veure més »
383
Sense descripció.
Nou!!: Flavi Gracià і 383 · Veure més »
9 d'agost
El 9 d'agost és el dos-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Flavi Gracià і 9 d'agost · Veure més »