Accés més ràpid que el navegador!
123 les relacions: Agustí d'Hipona, Alexandre d'Afrodísies, Alexandre el Gran, Alexandria, Ammoni Sacas, Anaideia, Andronic de Rodes, Antíoc d'Ascaló, Antípatre de Cirene, Antípatre de Tars, Antístenes d'Atenes, Apamea, Apol·loni de Tíana, Arcesilau de Pítana, Aristòtil, Aristó de Quios, Aristip de Cirene, Aristip el Jove, Aristoxen de Tarant, Art, Astrologia, Ataràxia, Autarquia, Bruixeria, Caci, Carnèades, Càbala, Ciència, Ciceró, Cleantes (filòsof), Climent d'Alexandria, Cosmopolitisme, Crates de Tebes, Crisip, Cristianisme, Damasci, Demetri de Falèron, Devotio Moderna, Diatriba, Diògenes d'Enoanda, Diògenes de Babilònia, Diògenes de Sinope, Diògenes Laerci, Edat mitjana, Enesidem, Ennèades, Epictet, Epicur, Epicureisme, Escepticisme, ..., Escola de Mègara, Escola neoplatònica d'Alexandria, Espeusip, Estoïcisme, Estrató de Làmpsac, Eudem de Rodes, Evangeli, Filòsof, Filòstrat d'Atenes, Filó d'Alexandria, Filodem de Gàdara, Filosofia grega, Gai Amafani, Hadrià, Hedonisme, Hegèsies de Cirene, Hel·lenisme, Hermarc, Hermes Trismegist, Hipàcia, Hipàrquia, Hipòstasi (filosofia), Iàmblic de Calcis, Judaisme, Justinià I, Licó de Troas, Lucreci, Magna Grècia, Marc Aureli, Màgia, Menip, Mestre Eckhart, Metrodor de Làmpsac el Jove, Moderat de Gades, Neoplatonisme, Nicòmac de Gèrasa, Numeni d'Apamea, Orígenes, Paneci de Rodes, Pèrgam, Pèrsia, Període hel·lenístic, Pirró d'Elis, Pirronisme, Pitagòrics, Pitàgores, Plató, Platonisme, Plotí, Plutarc d'Atenes, Plutarc de Queronea, Polis, Porfiri, Posidoni, Procle, Ptolemeu I Soter, Publi Nigidi Fígul, Renaixement, Sàtir (filòsof), Sèneca, Sòcrates, Sext Empíric, Simplici (filòsof), Sinesi de Cirene, Superstició, Teodor Ateu, Teofrast, Timó de Fliunt, Xarlatà, Xenòcrates de Calcedònia, Zenó de Cítion, Zenó de Sidó, Zenó de Tars. Ampliar l'índex (73 més) »
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Agustí d'Hipona · Veure més »
Alexandre d'Afrodísies
''Commentaria in Analytica priora Aristotelis'', 1549 Alexandre d'Afrodísies (en Alexander Aphrodisiensis) va ser un escriptor de l'antiga Grècia nascut a Afrodísias de Cària, que va viure al final del i començaments del.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Alexandre d'Afrodísies · Veure més »
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Alexandre el Gran · Veure més »
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Alexandria · Veure més »
Ammoni Sacas
Ammoni Sacas (Ammṓnios Sakkás), és a dir, Σακκοφόρος ('transportista de sacs'), perquè la seva feina oficial consistia en el transport dels sacs de gra que arribaven o sortien de la ciutat d'Alexandria, havia nascut de pares cristians.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Ammoni Sacas · Veure més »
Anaideia
Lanaideia (provinent de α- com a partícula privativa i aidós, modèstia o reverència) és un mot grec que significa desvergonya, provocació o irreverència.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Anaideia · Veure més »
Andronic de Rodes
Andronic de Rodes (Andronicus) fou un filòsof peripatètic considerat el desè dels successors d'Aristòtil i cap de l'escola peripatètica de Roma aproximadament l'any 58 aC.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Andronic de Rodes · Veure més »
Antíoc d'Ascaló
Antíoc d'Ascaló (Antiochus), dit «el Fundador» per haver fundat la Cinquena Acadèmia, va ser un filòsof grec de tendències escèptiques.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Antíoc d'Ascaló · Veure més »
Antípatre de Cirene
Antípatre de Cirene (Antipater) fou un filòsof grec de Cirene que va viure al.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Antípatre de Cirene · Veure més »
Antípatre de Tars
Antípatre de Tars （Antipater) fou un filòsof estoic grec deixeble i successor de Diògenes de Babilònia i mestre de Paneci de Rodes. Plutarc en parla com un dels principals estoics, juntament amb Zenó de Cítion, Cleantes i Crisip de Soli. Ciceró remarca la seva agudesa. De la seva vida no se sap res. Les poques cites existents de les seves doctrines filosòfiques no són prou per atribuir-li una gran reputació, si no fos per les opinions posteriors. Sembla que va prendre el lideratge en les discussions entre la seva pròpia escola i l'Acadèmia, encara que es diu que, com que no podia rebatre les argumentacions dels seus oponents, es va limitar a escriure; per això Plutarc l'anomena καλαμοβόας ('el que crida escrivint'). Segurament va escriure un tractat sobre els déus, i dos llibres sobre endevinació, un tema comú entre els estoics, on demostrava la veritat de la ciència del coneixement i la benevolència de la divinitat. Deia que els somnis eren premonicions del futur, i va recopilar anècdotes sobre aquest tema atribuïdes a Sòcrates. Segons Estobeu, Antípatre deia que el destí era un déu, encara que no està clar què volia dir realment. Ateneu de Nàucratis li atribueix un tractat titulat Περὶ Δεισιδαιμονίας ('sobre les supersticions').
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Antípatre de Tars · Veure més »
Antístenes d'Atenes
Antístenes d'Atenes (Antisthenes) fou un filòsof cínic atenenc, fill d'un altre filòsof del mateix nom.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Antístenes d'Atenes · Veure més »
Apamea
Apamea Apamea fou una antiga ciutat de Síria a la vora del riu Orontes.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Apamea · Veure més »
Apol·loni de Tíana
miniatura Moneda amb l'efígie d'Apol·loni Apol·loni de Tíana (en grec antic Ἀπολλώνιος ὁ Τυανεύς Apollonios ho Tyaneus) va ser un filòsof pitagòric nascut a Tíana (Capadòcia) es creu tradicionalment que a finals del segle I aC, però probablement ja en el segle I dC.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Apol·loni de Tíana · Veure més »
Arcesilau de Pítana
Arcesilau de Pitana (Arcesilaus, de vegades anomenat Arcèsiles, fou un filòsof grec deixeble de Teofrast. Fou escolarca de l'Acadèmia platònica i el creador de la Nova Acadèmia (Acadèmia mitjana o segona). Va viure segurament entre els anys 315 aC i 240 aC. Era fill de Seutes o Scythes, i havia nascut a Pítana (Eòlia). La seva primera formació acadèmica va ser amb Autòlic de Pítana, que li va ensenyar matemàtiques i amb el que va emigrar a Sardes. després, a petició del seu germà gran i tutor, va anar a Atenes, per estudiar retòrica, primer amb Teofrast i després amb Cràntor de Soli, amb els que va descobrir el seu interès per la filosofia. No va seguir cap escola, va deixar els seus primers mestres i va estudiar amb filòsofs escèptics i dialèctics. No tenia fama de bon poeta, però Diògenes Laerci recull dos epigrames seus, un dels quals va dirigit a Àtal, rei de Pèrgam, on mostra la seva admiració per Homer i Píndar, dels que va ser un freqüent lector. Es diu que la seva oratòria era clara i persuasiva, i es veia referendada per la franquesa del seu comportament. No tenia grans recursos, però sembla que el rei Èumenes l'ajudava amb regularitat, i ell repartia el que tenia entre els seus amics filòsofs i els necessitats. Va ser acusat pels seus enemics de llibertinatge, però ell es limitava a citar l'exemple d'Aristip de Cirene. El fet és que va morir a setanta-sis anys a causa d'una embriaguesa excessiva.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Arcesilau de Pítana · Veure més »
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Aristòtil · Veure més »
Aristó de Quios
Aristó de Quios (en grec antic Ἀρίστων ὁ Χῖος) va ser un filòsof grec que va florir vers el 260 aC i fou contemporani d'Epicur, Àratos de Sició i Antígon II Gònates.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Aristó de Quios · Veure més »
Aristip de Cirene
Aristip de Cirene (Aristippus, Arístippos) fou un filòsof grec nascut a Cirene, fill d'Arítades i pare d'Arete de Cirene.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Aristip de Cirene · Veure més »
Aristip el Jove
Aristip el Jove (en llatí Aristippus, en grec antic Αρίστιππος "Arístippos"), nascut a Cirene al segle IV aC, va ser fill d'Arete i net d'Aristip de Cirene.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Aristip el Jove · Veure més »
Aristoxen de Tarant
Aristoxen (Ἀριστόξενος; Tarant) va ser un filòsof peripatètic grec i un important teòric de la música.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Aristoxen de Tarant · Veure més »
Art
L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Art · Veure més »
Astrologia
L'home i l'astrologia Rellotge astrològic de Venècia Lastrologia (del grec: αστρολογία.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Astrologia · Veure més »
Ataràxia
Lataràxia (en grec antic ἀταραξία) és la disposició de l'ànima proposada pels epicuris, estoics i escèptics, gràcies a la qual assolim l'equilibri emocional, mitjançant la disminució de la intensitat de les nostres passions i desigs i la fortalesa de l'ànima davant l'adversitat, i finalment la felicitat, que és la finalitat d'aquests tres corrents filosòfics.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Ataràxia · Veure més »
Autarquia
L'autarquia, o economia autosuficient (ambdues del grec αὐτάρκεια) o autosuficiència és un terme comunament utilitzat en l'economia que indica la condició de les persones, llocs, mecanismes, societats, sistemes industrials o nacions que lluiten per al seu autoabastament o que rebutgen tota ajuda externa.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Autarquia · Veure més »
Bruixeria
XII (possiblement fals, vegeu registre de la imatge) La bruixeria és, segons els textos religiosos i de culte, el poder malèfic o màgic de produir fets sobrenaturals a través de la màgia, exercida per qui se suposa que té un pacte amb el diable, l'anomenada bruixa.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Bruixeria · Veure més »
Caci
Titus Caci (Titus Catius) va ser un filòsof epicuri ínsubre nascut a la Gàl·lia Transpadana que va escriure una obra en quatre llibres sobre la natura de les coses i sobre el bé principal (de Rerum Natura et de summo Bono), divulgant les obres d'Epicur.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Caci · Veure més »
Carnèades
Carnèades al llibre de Thomas StanleyCarnèades (Carneades), fill d'Epícom o Filòcom, fou un filòsof grec nascut a Cirene al voltant de l'any 213 aC al nord d'Àfrica (actual Líbia).
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Carnèades · Veure més »
Càbala
''Portae Lucis'' ('Portes de la llum'), de Joseph ben Abraham Gikatilla (1248-1305) La càbala (hebreu: קַבָּלָה‎) és la tradició mística del judaisme.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Càbala · Veure més »
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Ciència · Veure més »
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Ciceró · Veure més »
Cleantes (filòsof)
Cleantes, en llatí Cleanthes, en grec antic Κλεάνθης, fou un filòsof estoic, fill de Fànies, i natural d'Assos a la Troade, on va néixer vers el 300 aC.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Cleantes (filòsof) · Veure més »
Climent d'Alexandria
Titus Flavi Clement (Titus Flavius Clemens), més conegut com a Climent d'Alexandria (Κλήμης ὁ Ἀλεξανδρεύς) (c. 150 - c. 215 dC), va ser un teòleg i filòsof cristià que va ensenyar a l'Escola Catequètica d'Alexandria.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Climent d'Alexandria · Veure més »
Cosmopolitisme
''Cosmopolitisme'', del grec ''cosmos'' Κόσμος (l'Univers) i ''polis'' Πόλις (ciutat), és un concepte que excedeix la idea d'un govern mundial El cosmopolitisme és la ideologia que postula que tots els éssers humans pertanyen a una sola comunitat, basada en una moral compartida.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Cosmopolitisme · Veure més »
Crates de Tebes
Crates de Tebes (Crates), fill d'Ascondos, fou un filòsof grec, que va exercir a Atenes i fou deixeble del Diògenes el Cínic, i va esdevenir un dels més destacats filòsofs cínics.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Crates de Tebes · Veure més »
Crisip
Crisip fou un filòsof estoic de l'antiga Grècia nascut vers el 280 aC.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Crisip · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Cristianisme · Veure més »
Damasci
Damasci conegut com el Sirià va ser un filòsof de Siría nadiu de Damasc i un famós mestre de filosofia neoplatònica a Atenes.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Damasci · Veure més »
Demetri de Falèron
Demetri de Falèron (Demetrius Phalereus, Δημητριος), fou un orador, home d'estat, filòsof i poeta grec.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Demetri de Falèron · Veure més »
Devotio Moderna
El començament del Llibre d'hores de Geert Groote Devotio moderna ('Devoció moderna') va ser un moviment religiós de la baixa edat mitjana, relacionat amb l'humanisme cristià, una barreja d'humanisme i cristianisme.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Devotio Moderna · Veure més »
Diatriba
Una diatriba (del grec clàssic διατριβή, diatribé, «discurs parlat», «conferència») és un discurs o escrit violent, a vegades injuriós, que implica una agressió contra persones o institucions.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Diatriba · Veure més »
Diògenes d'Enoanda
Diògenes d'Enoanda (Διογένης ὁ Οἰνοανδεύς; segles I - II) va ser un filòsof grec que va viure entre els segles I i II.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Diògenes d'Enoanda · Veure més »
Diògenes de Babilònia
Diògenes de Babilònia o Diògenes Babiloni （en grec Διογένης) va ser un filòsof estoic nascut a Selèucia, que era a Babilònia, d'on li va venir el seu renom, aplicat per distingir-lo d'altres filòsofs anomenats Diògenes i especialment de Diògenes de Selèucia. Es va educar a Atenes amb Crisip de Soli, i va succeir a Zenó de Tars com a cap de l'escola estoica d'Atenes. Va participar en l'ambaixada enviada pels atenencs a Roma el 155 aC formada per tres filòsofs: ell mateix, Carnèades i Critolau. Aquests tres filòsofs durant la seva estada a Roma van pronunciar molts discursos, tant en privat com en públic, sobretot davant del senat. Diògenes va ser alabat per la seva audiència per la seva forma de parlar mòdica i temperada. Segons Llucià de Samosata va morir als 88 anys, cap el 151 aC. Ciceró va dir d'ell que era un gran estoic (magnus et gravis stoicus). Va deixar els següents escrits, tots els quals s'han perdut.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Diògenes de Babilònia · Veure més »
Diògenes de Sinope
Diògenes de Sinop Diògenes de Sinope (en llatí: Diogenes, en grec: Διογένης ὁ Σινωπεύς), anomenat el cínic, nascut a Sinope entre el 391 i el 399 aC (o fins i tot fins al 412 aC) i mort a Corint el 323 aC, fou un filòsof cínic i un filòsof socràtic menor.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Diògenes de Sinope · Veure més »
Diògenes Laerci
Diògenes Laerci (en llatí Diogenes Laertius, en grec Διογένης ὁ Λαέρτιος o Λαερτιεύς, de vegades també Λαέρτιος Διογένης) va ser un historiador de la filosofia i probablement un filòsof ell mateix.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Diògenes Laerci · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Edat mitjana · Veure més »
Enesidem
Enesidem (en grec antic: Ainesidemos, en llatí: Aenesidemus) va ser un cèlebre filòsof escèptic nascut segons Diògenes Laerci a Cnossos a Creta i segons Foci a Eges.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Enesidem · Veure més »
Ennèades
Miniatura medieval representant Plotí i Porfiri. Les Sis Ennèades, o les Ennèades (en grec: Ἐννεάδες) és el nom que rep el recull dels escrits del filòsof neoplatònic alexandrí Plotí, editades i compilades pel seu deixeble Porfiri vers l'any 270.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Ennèades · Veure més »
Epictet
Epictet (Epictetus, en Ἐπίκτητος) va ser un filòsof grec.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Epictet · Veure més »
Epicur
Epicur (Epicurus) (Samos, 341 aC - Atenes, 270 aC), també conegut com a Epicur de Samos, fou un filòsof grec.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Epicur · Veure més »
Epicureisme
L'epicureisme és una doctrina creada per Epicur, la qual existí entre els III aC i III dC.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Epicureisme · Veure més »
Escepticisme
El corrent escèptic o escepticisme fou un corrent filosòfic iniciat per Pirró d'Elis (360 aC-270 aC).
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Escepticisme · Veure més »
Escola de Mègara
Lescola de Mègara (o escola megàrica) va ser una escola de pensament filosòfic socràtic fundada a Mègara per Euclides de Mègara en el i que va perdurar fins a l'any 300 aC aproximadament.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Escola de Mègara · Veure més »
Escola neoplatònica d'Alexandria
L'Escola d'Alexandria o Escola neoplatònica d'Alexandria va ser un corrent de filosofia que es va desenvolupar a l'Egipte hel·lenístic i romà entre els segles i VII dC, caracteritzada per la tendència a l'erudició i al sincretisme entre idees filosòfiques (preses del neoplatonisme i la filosofia d'Aristòtil) i religioses (procedents del gnosticisme i el cristianisme).
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Escola neoplatònica d'Alexandria · Veure més »
Espeusip
Espeusip (Speusippus; entre els anys 393 aC i 339 aC) va ser un filòsof grec deixeble de Plató, nadiu d'Atenes i fill d'Eurimedó i Potona, la germana de Plató.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Espeusip · Veure més »
Estoïcisme
Zenó de Cítion. Foto Paolo Monti, 1969. L'estoïcisme és un sistema filosòfic fundat per Zenó de Cítion (336 aC-264 aC).
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Estoïcisme · Veure més »
Estrató de Làmpsac
Estrató de Làmpsac (en llatí Straton, en grec antic), nascut entre el 340 aC i el 330 aC i mort el 268 aC o potser el 269 aC, va ser un important filòsof peripatètic nadiu de Làmpsac, tutor de Ptolemeu II Filadelf.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Estrató de Làmpsac · Veure més »
Eudem de Rodes
Eudem de Rodes (en grec: Εὔδημος) va ser un filòsof grec i el primer historiador de la ciència, que va viure al tombant del.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Eudem de Rodes · Veure més »
Evangeli
'Papir 52', el manuscrit més antic conegut del Nou Testament Els evangelis constitueixen, per al cristianisme, el nucli primigeni i fonamental d'aquesta fe.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Evangeli · Veure més »
Filòsof
Un filòsof és una persona que practica o investiga la filosofia.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Filòsof · Veure més »
Filòstrat d'Atenes
Filòstrat d'Atenes (vers 175- vers 250) va ser un escriptor de la Grècia romana, conegut per ser el biògraf d'Apol·loni de Tíana.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Filòstrat d'Atenes · Veure més »
Filó d'Alexandria
Filó d'Alexandria o Filó Jueu (en hebreu ידידיה Iedidià, o פילון Filón, Philon Judaeus; Alexandria, c. 13 aC? - 50 dC) és considerat el primer filòsof jueu.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Filó d'Alexandria · Veure més »
Filodem de Gàdara
Filodem (en Philodemus, en Φιλόδημος) va ser un filòsof epicuri i poeta epigramàtic grec nadiu de Gàdara, a Palestina, que va viure al.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Filodem de Gàdara · Veure més »
Filosofia grega
Plató La filosofia grega és un període de la història de la filosofia comprès, aproximadament, entre el sorgiment de la filosofia occidental en el període presocràtic (segle VI aC) i la filosofia hel·lenística, que finalitzaria, segons la data convencionalment acceptada, en l'any 30 aC.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Filosofia grega · Veure més »
Gai Amafani
Gai Amafani o Amafini (Gaius Amafanius o Amafinius) va ser un dels primers filòsofs romans que es va decantar per l'epicureisme.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Gai Amafani · Veure més »
Hadrià
Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Hadrià · Veure més »
Hedonisme
Lhedonisme és un corrent filosòfic i ètic que veu en el plaer una font de felicitat, un sentit de la pròpia existència i un criteri moral.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Hedonisme · Veure més »
Hegèsies de Cirene
Hegèsies de Cirene (Hegesias) fou un filòsof grec nascut a Cirene, que segons Diògenes Laerci fou deixeble de Parèbates.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Hegèsies de Cirene · Veure més »
Hel·lenisme
L'hel·lenisme és l'estudi de la civilització de l'antiga Grècia, especialment el grec antic, literatura i pensament.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Hel·lenisme · Veure més »
Hermarc
Hermarc (Hermarchus) va ser un filòsof grec de l'escola epicúria, fill d'Agermarc, un home pobre de Mitilene.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Hermarc · Veure més »
Hermes Trismegist
Hermes Trismegist (Hermes Trismegistus, Ἑρμῆς i Ἑρμῆς Τρισμέγιστος, 'tres cops gran') va ser un filòsof neoplatònic grec, autor de moltes obres, algunes de les quals es conserven en grec o en traducció llatina.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Hermes Trismegist · Veure més »
Hipàcia
Hipàcia (grec antic: Ὑπατία, Hipatia; nascuda cap al 350-370 i morta el 415) fou una filòsofa, astrònoma i matemàtica hel·lenística neoplatònica d'Alexandria, a la província romana d'Orient d'Egipte.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Hipàcia · Veure més »
Hipàrquia
Hipàrquia (Hipparchia; ca. -ca.) fou una dona grega nascuda en una família distingida de Maronea, a Tràcia.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Hipàrquia · Veure més »
Hipòstasi (filosofia)
Hipòstasi en filosofia és el fet d'atribuir a paraules o pensaments la qualitat de substància sinó d'existència física que no necessàriament tenen.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Hipòstasi (filosofia) · Veure més »
Iàmblic de Calcis
Iàmblic de Calcis (-) fou un famós filòsof neoplatònic nascut a Calcis, a Celesíria, possible descendent de l'escriptor del mateix nom (Iàmblic de Babilònia).
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Iàmblic de Calcis · Veure més »
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Judaisme · Veure més »
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Justinià I · Veure més »
Licó de Troas
Licó de Troas (Λύκων, Lycon), fill d'Astiànax, fou un distingit filòsof peripatètic deixeble d'Estrató de Làmpsac, al qual va succeir al capdavant de l'escola peripatètica l'any 272 aC (127ª olimpíada) i va exercir el càrrec durant 44 anys.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Licó de Troas · Veure més »
Lucreci
miniatura Lucreci (Titus Lucretius Carus; Campània?, 94 aC — ?, 55 aC) fou un filòsof i poeta llatí, autor del poema didàctic De rerum natura ('De la natura de les coses'), l'única obra seva conservada, que descriu el món segons els principis d'Epicur i de l'atomisme.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Lucreci · Veure més »
Magna Grècia
Magna GrèciaMagna Grècia (Magna Graecia; Megálē Hellás) és el nom donat en l'antiguitat al territori ocupat pels colons grecs del sud de la península italiana i Sicília, on van fundar nombroses polis que van comerciar amb la seva metròpoli.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Magna Grècia · Veure més »
Marc Aureli
Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Marc Aureli · Veure més »
Màgia
''Hècate, la deessa de la '''màgia''', dotada de tres cares''. Màgia són les arts, coneixements i pràctiques amb què es pretén produir resultats contraris a les lleis naturals conegudes valent-se de certs actes o paraules, o bé amb la intervenció d'éssers fantàstics.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Màgia · Veure més »
Menip
Menip (Menippus) va ser un filòsof cínic originari de la ciutat de Gàdara, a Celesíria, que va viure el.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Menip · Veure més »
Mestre Eckhart
El portal del Mestre Eckhart (Meister Eckhart) de l'església d'Erfurt. Eckhart de Hochheim O.P. (Turíngia, c.1260 - Colònia, 1328), més conegut arreu del món com a Mestre Eckhart, en reconeixement als mèrits acadèmics assolits durant la seva estada a la Universitat de París, fou un frare dominic alemany, teòleg, filòsof i músic, conegut també per les seves visions místiques.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Mestre Eckhart · Veure més »
Metrodor de Làmpsac el Jove
Metrodor (Metrodorus) va ser un filòsof grec nadiu d'Atenes o de Làmpsac, però més probablement de la primera ciutat, atès que se sap que el seu germà Timòcrates era atenenc del dem de Potamos, tribu de Leontis.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Metrodor de Làmpsac el Jove · Veure més »
Moderat de Gades
Moderat de Gades (en llatí Moderatus) va ser un filòsof romà seguidor de la filosofia pitagòrica, que va florir a la meitat del, a l'època de l'emperador Neró.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Moderat de Gades · Veure més »
Neoplatonisme
El neoplatonisme és una doctrina que existí entre els segles i. Tot i que, ben clarament, el neoplatonisme és una doctrina basada en pensadors anteriors (Filó d'Alexandria, Hipàcia d'Alexandria, Apol·loni de Tíana i els pensadors del platonisme mitjà, per exemple), hom pot dir que el creador (o sistematitzador) del neoplatonisme és Plotí.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Neoplatonisme · Veure més »
Nicòmac de Gèrasa
Nicòmac (en Nicomachus Gerasenus; c. 60 - 120 dC) fou un matemàtic de l'antiga Grècia natural de Gèrasa (Síria).
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Nicòmac de Gèrasa · Veure més »
Numeni d'Apamea
Numeni d'Apamea (Numenius; c. 150 - c. 200) fou un filòsof grec nascut a Apamea, Síria.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Numeni d'Apamea · Veure més »
Orígenes
Orígenes Orígenes (183/186 - c. 254; Ὠριγένης Ōrigénēs), fou exegeta, pensador i escriptor cristià, i un dels pares de l'Església cristiana que va exercir gran influència intel·lectual al seu temps i més endavant.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Orígenes · Veure més »
Paneci de Rodes
Paneci de Rodes o Paneti, en llatí Panaetius, en grec antic (vers 185 aC-109 aC) fill de Nicàgores, fou un gramàtic grec que va néixer a Rodes, deixeble del gramàtic Crates, que ensenyava a Pèrgam.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Paneci de Rodes · Veure més »
Pèrgam
Trajà a Pèrgam Pèrgam (Pergamum o Pergamus; en Πέργαμον) fou una antiga ciutat de Mísia al districte de Teuthrània, al nord del riu Caic (Caicus), prop del lloc on rebia els rius Selí (Selinus, que passava per la ciutat) i Celti (Celtius).
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Pèrgam · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Pèrsia · Veure més »
Període hel·lenístic
El període hel·lenístic o època hel·lenística (del al), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Període hel·lenístic · Veure més »
Pirró d'Elis
Πύρρων Pirró d'Elis (en llatí: Pyrrion i en grec) (360 aC - 270 aC) fou un filòsof grec, creador de l'escepticisme com a corrent filosòfic (corrent ja suggerit parcialment per alguns sofistes i megàrics), natural d'Elis, ciutat provincial al nord-oest del Peloponès, a Grècia; fill de Pleistarc i d'una família pobre, fou el primer filòsof escèptic que va fer del dubte el problema central de tota la seva filosofia (tot i que alguns sofistes abans que ell ja practicaven un dubte radical en la seva filosofia).
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Pirró d'Elis · Veure més »
Pirronisme
El pirronisme és un corrent de pensament creat per Pirró d'Elis.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Pirronisme · Veure més »
Pitagòrics
Pentàgon pitagòric Els pitagòrics eren una organització d'astrònoms, músics, matemàtics i filòsofs d'origen grec establerts a Crotona, colònia grega de la Màgna Grècia a Itàlia, que creien que totes les coses són, en essència, nombres.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Pitagòrics · Veure més »
Pitàgores
Pitàgores o Pitàgoras (Πυθαγόρας, Pithagoras; final del) va ser un filòsof i matemàtic grec.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Pitàgores · Veure més »
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Plató · Veure més »
Platonisme
El platonisme és la doctrina filosòfica desenvolupada pels seguidors de Plató a partir del que va arribar a ser el moviment intel·lectual dominant en els primers segles de la nostra era afavorit per la influència poderosa que va exercir sobre el cristianisme i judaisme.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Platonisme · Veure més »
Plotí
Plotí (Plotinus; 205 - 270) fou el principal filòsof del neoplatonisme, corrent que integrà també Numeni d'Apamea, Porfiri, Jàmblic i Procle.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Plotí · Veure més »
Plutarc d'Atenes
Plutarc d'Atenes (Plutarchus; vers 350 - 430), fill de Nestori, fou un filòsof neoplatònic grec que va dirigir l'escola neoplatònica d'Atenes al començament del.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Plutarc d'Atenes · Veure més »
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Plutarc de Queronea · Veure més »
Polis
A la Grècia clàssica, la polis (πόλις) era la ciutat estat, el marc essencial on es desenvolupà i s'expandí la civilització grega fins a l'època arcaica.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Polis · Veure més »
Porfiri
Porfiri (Porphyrius; 232/233, Tir - c. 304, Roma) fou un filòsof neoplatònic, deixeble de Plotí i de Longí.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Porfiri · Veure més »
Posidoni
Posidoni d'Apamea, en llatí Poseidonius, en grec antic Ποσειδώνιος ὁ Ἀπαμεύς, també conegut com a Posidoni de Rodes, ὁ Ῥόδιος, (Apamea, Síria, 135 aC — Rodes, 51 aC) fou un polític, geògraf, astrònom, historiador i filòsof estoic grec.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Posidoni · Veure més »
Procle
Procle (Proclus, Πρόκλος) (Constantinoble, 412 - Atenes, 485), anomenat també el Successor o el Diàdoc (Πρόκλος ὁ Διάδοχος Próklos ho Diádokhos; Proclus Lycaeus), va ser un filòsof neoplatònic, contemporani de Plutarc.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Procle · Veure més »
Ptolemeu I Soter
Ptolemeu I Soter ('Ptolemeu el Salvador') (367-282 aC) fou governador i després rei d'Egipte.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Ptolemeu I Soter · Veure més »
Publi Nigidi Fígul
Publi Nigidi Fígul (en llatí Publius Nigidius Figulus) va ser un filòsof pitagòric que va viure al segle I aC, vers el 60 aC.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Publi Nigidi Fígul · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Renaixement · Veure més »
Sàtir (filòsof)
Sàtir (en llatí Satyrus, en grec antic) fou un filòsof peripatètic i historiador grec que va viure abans del temps de Ptolemeu IV Filopàtor.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Sàtir (filòsof) · Veure més »
Sèneca
Bust representant Sèneca el jove, Museu del Prado Luci Anneu Sèneca (en llatí Lucius Anneus Seneca) usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (Corduba, actual Còrdova, 4 aC - Roma, 65) va ser un escriptor romà, filòsof, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Sèneca · Veure més »
Sòcrates
Sòcrates (en; Atenes, ca. 470 aC - 399 aC) fou un filòsof de l'antiga Grècia que es considera el fundador de la filosofia occidental, per més que ja existiren filòsofs anteriorment, i també de coetanis, entre ells Tales i Demòcrit.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Sòcrates · Veure més »
Sext Empíric
Sext Empíric va ser un metge i filòsof en el.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Sext Empíric · Veure més »
Simplici (filòsof)
Simplici (Simplicius) va ser un filòsof grec nadiu de Cilícia deixeble d'Ammoni a Alexandria.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Simplici (filòsof) · Veure més »
Sinesi de Cirene
Sinesi (Synesius) va ser un dels més elegants escriptors cristians dels segles i. Va néixer a Cirene i deia ser descendent del rei d'Esparta Eurístenes.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Sinesi de Cirene · Veure més »
Superstició
expulsarà la dolenta La superstició és una reverència o por per a coses i forces màgiques desconegudes.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Superstició · Veure més »
Teodor Ateu
Teodor Ateu o Teodor Cirenaic (en llatí Theodorus Cyrenaicus, en grec antic Θεόδωρος) fou un filòsof grec de l'escola cirenaica, d'una branca que va prendre el nom de teodorians (theodorusiani, Θεοδωρεῖοι "theodoreioi").
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Teodor Ateu · Veure més »
Teofrast
Bust de Teofrast Teofrast (Theophrastus; Eresos, 372 aC-287 aC) fou un filòsof grec nadiu d'Eresos, a Lesbos, segons diu Estrabó.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Teofrast · Veure més »
Timó de Fliunt
Timó (Τίμων Tímōn; Fliünt (Argòlida), ca 320 aC - ca 235 aC), fill de Timarc, fou un filòsof escèptic grec i poeta satíric que escrivia en un sistema anomenat silloi (σίλλοι), referit a una sàtira o paròdia filosòfica a l'antiga Grècia.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Timó de Fliunt · Veure més »
Xarlatà
Pietro Longhi: El xarlatà, 1757. Un xarlatà o xerraire és una persona que practica algun tipus d'estafa amb la finalitat d'aconseguir benefici econòmic o algun altre avantatge mitjançant l'engany o la superxeria.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Xarlatà · Veure més »
Xenòcrates de Calcedònia
Xenòcrates de Calcedònia (en llatí Xenocrates, en grec antic) va ser un filòsof grec de Calcedònia, a Bitínia.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Xenòcrates de Calcedònia · Veure més »
Zenó de Cítion
Zenó de Cítion (en Zenón; c. 334 – c. 262 aC) va ser un filòsof hel·lenístic natural de Cítion (Xipre).
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Zenó de Cítion · Veure més »
Zenó de Sidó
Zenó fou un filòsof grec epicuri del nadiu de la ciutat de Sidó.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Zenó de Sidó · Veure més »
Zenó de Tars
Zenó de Tars, en llatí Zenon, en grec antic, fou un filòsof grec, nadiu de Tars, fill de Dioscòrides.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Zenó de Tars · Veure més »
Redirigeix aquí:
Filosofia Hel·lenística, Filosofia hel.lenística, Filosofia hel•lenística, Filosofia heŀlenística, Hel·lenística.
