Filosofia hel·lenística і Paneci de Rodes

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Filosofia hel·lenística і Paneci de Rodes

Filosofia hel·lenística vs. Paneci de Rodes

La filosofia hel·lenística és la filosofia grega del període hel·lenístic. Paneci de Rodes o Paneti, en llatí Panaetius, en grec antic (vers 185 aC-109 aC) fill de Nicàgores, fou un gramàtic grec que va néixer a Rodes, deixeble del gramàtic Crates, que ensenyava a Pèrgam.

Antípatre de Tars

Antípatre de Tars （Antipater) fou un filòsof estoic grec deixeble i successor de Diògenes de Babilònia i mestre de Paneci de Rodes. Plutarc en parla com un dels principals estoics, juntament amb Zenó de Cítion, Cleantes i Crisip de Soli. Ciceró remarca la seva agudesa. De la seva vida no se sap res. Les poques cites existents de les seves doctrines filosòfiques no són prou per atribuir-li una gran reputació, si no fos per les opinions posteriors. Sembla que va prendre el lideratge en les discussions entre la seva pròpia escola i l'Acadèmia, encara que es diu que, com que no podia rebatre les argumentacions dels seus oponents, es va limitar a escriure; per això Plutarc l'anomena καλαμοβόας ('el que crida escrivint'). Segurament va escriure un tractat sobre els déus, i dos llibres sobre endevinació, un tema comú entre els estoics, on demostrava la veritat de la ciència del coneixement i la benevolència de la divinitat. Deia que els somnis eren premonicions del futur, i va recopilar anècdotes sobre aquest tema atribuïdes a Sòcrates. Segons Estobeu, Antípatre deia que el destí era un déu, encara que no està clar què volia dir realment. Ateneu de Nàucratis li atribueix un tractat titulat Περὶ Δεισιδαιμονίας ('sobre les supersticions').

Antípatre de Tars і Filosofia hel·lenística · Antípatre de Tars і Paneci de Rodes · Veure més »

Aristòtil

Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.

Aristòtil і Filosofia hel·lenística · Aristòtil і Paneci de Rodes · Veure més »

Ciceró

Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.

Ciceró і Filosofia hel·lenística · Ciceró і Paneci de Rodes · Veure més »

Diògenes de Babilònia

Diògenes de Babilònia o Diògenes Babiloni （en grec Διογένης) va ser un filòsof estoic nascut a Selèucia, que era a Babilònia, d'on li va venir el seu renom, aplicat per distingir-lo d'altres filòsofs anomenats Diògenes i especialment de Diògenes de Selèucia. Es va educar a Atenes amb Crisip de Soli, i va succeir a Zenó de Tars com a cap de l'escola estoica d'Atenes. Va participar en l'ambaixada enviada pels atenencs a Roma el 155 aC formada per tres filòsofs: ell mateix, Carnèades i Critolau. Aquests tres filòsofs durant la seva estada a Roma van pronunciar molts discursos, tant en privat com en públic, sobretot davant del senat. Diògenes va ser alabat per la seva audiència per la seva forma de parlar mòdica i temperada. Segons Llucià de Samosata va morir als 88 anys, cap el 151 aC. Ciceró va dir d'ell que era un gran estoic (magnus et gravis stoicus). Va deixar els següents escrits, tots els quals s'han perdut.

Diògenes de Babilònia і Filosofia hel·lenística · Diògenes de Babilònia і Paneci de Rodes · Veure més »

Diògenes Laerci

Diògenes Laerci (en llatí Diogenes Laertius, en grec Διογένης ὁ Λαέρτιος o Λαερτιεύς, de vegades també Λαέρτιος Διογένης) va ser un historiador de la filosofia i probablement un filòsof ell mateix.

Diògenes Laerci і Filosofia hel·lenística · Diògenes Laerci і Paneci de Rodes · Veure més »

Neoplatonisme

El neoplatonisme és una doctrina que existí entre els segles  i. Tot i que, ben clarament, el neoplatonisme és una doctrina basada en pensadors anteriors (Filó d'Alexandria, Hipàcia d'Alexandria, Apol·loni de Tíana i els pensadors del platonisme mitjà, per exemple), hom pot dir que el creador (o sistematitzador) del neoplatonisme és Plotí.

Filosofia hel·lenística і Neoplatonisme · Neoplatonisme і Paneci de Rodes · Veure més »

Pèrgam

Trajà a Pèrgam Pèrgam (Pergamum o Pergamus; en Πέργαμον) fou una antiga ciutat de Mísia al districte de Teuthrània, al nord del riu Caic (Caicus), prop del lloc on rebia els rius Selí (Selinus, que passava per la ciutat) i Celti (Celtius).

Filosofia hel·lenística і Pèrgam · Pèrgam і Paneci de Rodes · Veure més »

Plató

Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.

Filosofia hel·lenística і Plató · Paneci de Rodes і Plató · Veure més »

Plutarc de Queronea

Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.

Filosofia hel·lenística і Plutarc de Queronea · Paneci de Rodes і Plutarc de Queronea · Veure més »

Posidoni

Posidoni d'Apamea, en llatí Poseidonius, en grec antic Ποσειδώνιος ὁ Ἀπαμεύς, també conegut com a Posidoni de Rodes, ὁ Ῥόδιος, (Apamea, Síria, 135 aC — Rodes, 51 aC) fou un polític, geògraf, astrònom, historiador i filòsof estoic grec.

Filosofia hel·lenística і Posidoni · Paneci de Rodes і Posidoni · Veure més »

Sèneca

Bust representant Sèneca el jove, Museu del Prado Luci Anneu Sèneca (en llatí Lucius Anneus Seneca) usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (Corduba, actual Còrdova, 4 aC - Roma, 65) va ser un escriptor romà, filòsof, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.

Filosofia hel·lenística і Sèneca · Paneci de Rodes і Sèneca · Veure més »

Teofrast

Bust de Teofrast Teofrast (Theophrastus; Eresos, 372 aC-287 aC) fou un filòsof grec nadiu d'Eresos, a Lesbos, segons diu Estrabó.

Filosofia hel·lenística і Teofrast · Paneci de Rodes і Teofrast · Veure més »

Xenòcrates de Calcedònia

Xenòcrates de Calcedònia (en llatí Xenocrates, en grec antic) va ser un filòsof grec de Calcedònia, a Bitínia.

Filosofia hel·lenística і Xenòcrates de Calcedònia · Paneci de Rodes і Xenòcrates de Calcedònia · Veure més »