Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Filosofia і Metafísica
Filosofia і Metafísica tenen 41 coses en comú (en Uniopèdia): Agustí d'Hipona, Aristòtil, Arthur Schopenhauer, Averrois, Avicenna, Baruch Spinoza, Christian Wolff, Ciència, Cinisme, David Hume, Déu, Edat moderna, Escepticisme, Essència, Estoïcisme, Existencialisme, Experiència, Física, Fe, Filosofia de la llengua, Friedrich Wilhelm Nietzsche, Georg Wilhelm Friedrich Hegel, Gottfried Wilhelm Leibniz, Grec antic, Història, Immanuel Kant, Llibertat, Lliure albir, Ment, Model heliocèntric, ..., Neoplatonisme, Parmènides, Percepció, Plató, Positivisme, Presocràtics, Psicologia, Raó, Sòcrates, Teologia, Tomàs d'Aquino. Ampliar l'índex (11 més) »
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Agustí d'Hipona і Filosofia · Agustí d'Hipona і Metafísica ·
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Aristòtil і Filosofia · Aristòtil і Metafísica ·
Arthur Schopenhauer
fou un filòsof alemany.
Arthur Schopenhauer і Filosofia · Arthur Schopenhauer і Metafísica ·
Averrois
Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Ruixd, més conegut simplement com a Ibn Ruixd i, a Occident, pel seu nom llatinitzat d'Averrois (Còrdova, 14 d'abril del 1126 — Marràqueix, 10 de desembre del 1198), fou un filòsof, teòleg, jurista, metge i astrònom andalusí del.
Averrois і Filosofia · Averrois і Metafísica ·
Avicenna
Abu-Alí at-Hussayn ibn Abdullah ibn Sina (Afshana, prop de Bukharà, 980 - Hamadan, 1037), més conegut senzillament com a Ibn Sina, va ser un filòsof i metge musulmà persa molt reconegut, autor de més de 450 obres, entre les quals destaca el Cànon de la Medicina.
Avicenna і Filosofia · Avicenna і Metafísica ·
Baruch Spinoza
Benedictus de Spinoza, més conegut com a Baruch Spinoza (Amsterdam, 24 de novembre de 1632 – La Haia, 21 de febrer de 1677), fou un filòsof neerlandès nascut al si d'una família jueva d'origen portuguès.
Baruch Spinoza і Filosofia · Baruch Spinoza і Metafísica ·
Christian Wolff
Christian Wolff (1679, Breslau - 1754, Halle) va ser un filòsof alemany que va tenir una destacada influència en els postulats racionalistes de Kant.
Christian Wolff і Filosofia · Christian Wolff і Metafísica ·
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Ciència і Filosofia · Ciència і Metafísica ·
Cinisme
El cinisme o escola cínica és un corrent filosòfic que es desenvolupà a l'antiga Grècia al.
Cinisme і Filosofia · Cinisme і Metafísica ·
David Hume
David Hume va ser un important filòsof escocès del (Edimburg, 7 de maig (26 d'abril segons el calendari antic) del 1711 - 25 d'agost del 1776).
David Hume і Filosofia · David Hume і Metafísica ·
Déu
200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.
Déu і Filosofia · Déu і Metafísica ·
Edat moderna
rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.
Edat moderna і Filosofia · Edat moderna і Metafísica ·
Escepticisme
El corrent escèptic o escepticisme fou un corrent filosòfic iniciat per Pirró d'Elis (360 aC-270 aC).
Escepticisme і Filosofia · Escepticisme і Metafísica ·
Essència
L'essència (del llatí essentia) és un concepte filosòfic que designa el conjunt d'atributs d'un objecte o substància que el fan ser el que és, i que posseeix per necessitat, ja que sense ells perd la seva identitat.
Essència і Filosofia · Essència і Metafísica ·
Estoïcisme
Zenó de Cítion. Foto Paolo Monti, 1969. L'estoïcisme és un sistema filosòfic fundat per Zenó de Cítion (336 aC-264 aC).
Estoïcisme і Filosofia · Estoïcisme і Metafísica ·
Existencialisme
Lexistencialisme és un moviment filosòfic que situa l'existència humana en el centre de la reflexió.
Existencialisme і Filosofia · Existencialisme і Metafísica ·
Experiència
Experiència és un concepte general que comprèn el coneixement d'alguna cosa o d'algun fet, per mitjà de l'exposició a aquestes.
Experiència і Filosofia · Experiència і Metafísica ·
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Física і Filosofia · Física і Metafísica ·
Fe
''Triumph of Faith over Idolatry''. Jean-Baptiste Théodon (1646–1713) La fe és la creença no fonamentada en la raó o identificació en un déu, religió, realitat o ideal que es pren com a veritat existencial basada en l'experiència vital de les realitats no materials.
Fe і Filosofia · Fe і Metafísica ·
Filosofia de la llengua
La filosofia de la llengua és una branca de la filosofia que s'ocupa de la naturalesa de la llengua (aprenentatge, creació, significat, referències, usos, etc.) així com de la interpretació, la comunicació i la traducció.
Filosofia і Filosofia de la llengua · Filosofia de la llengua і Metafísica ·
Friedrich Wilhelm Nietzsche
Friedrich Wilhelm Nietzsche (Röcken bei Lützen, 15 d'octubre de 1844 - Weimar, 25 d'agost de 1900) fou un filòsof alemany, considerat actualment com un dels més influents en el pensament del.
Filosofia і Friedrich Wilhelm Nietzsche · Friedrich Wilhelm Nietzsche і Metafísica ·
Georg Wilhelm Friedrich Hegel
va ser un filòsof alemany pertanyent a l'idealisme.
Filosofia і Georg Wilhelm Friedrich Hegel · Georg Wilhelm Friedrich Hegel і Metafísica ·
Gottfried Wilhelm Leibniz
Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.
Filosofia і Gottfried Wilhelm Leibniz · Gottfried Wilhelm Leibniz і Metafísica ·
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Filosofia і Grec antic · Grec antic і Metafísica ·
Història
La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.
Filosofia і Història · Història і Metafísica ·
Immanuel Kant
Immanuel Kant (Königsberg, 22 d'abril del 1724 - 12 de febrer del 1804) fou un destacat filòsof prussià.
Filosofia і Immanuel Kant · Immanuel Kant і Metafísica ·
Llibertat
La llibertat guiant el poble. Inauguració de l'Estàtua de la Llibertat a Nova York l'any 1886, obra d'Edward Moran La llibertat (del llatí libertas) és la capacitat d'escollir.
Filosofia і Llibertat · Llibertat і Metafísica ·
Lliure albir
El lliure albir és la hipotètica capacitat dels agents racionals de poder exercir control sobre les seves accions.
Filosofia і Lliure albir · Lliure albir і Metafísica ·
Ment
frenològicOliver Elbs, ''Neuro-Esthetics: Mapological foundations and applications (Map 2003)'', (Munich 2005) del cervell. La frenologia fou un dels primers intents de correlacionar les funcions mentals amb parts específiques del cervell epífisis del cervell i d'allí a l'esperit immaterialDescartes, R. (1641) ''Meditations on First Philosophy'', in ''The Philosophical Writings of René Descartes'', trans. by J. Cottingham, R. Stoothoff and D. Murdoch, Cambridge: Cambridge University Press, 1984, vol. 2, pp. 1-62. La ment és la construcció psicològica que aglutina els actes de percepció, cognició, emoció, etc., és a dir, el conjunt de les funcions psíquiques —una característica dels humans, però que també pot ser vàlida per a altres formes de vida Dictionary.com, "mind": "1.
Filosofia і Ment · Ment і Metafísica ·
Model heliocèntric
El model heliocèntric o heliocentrisme (Hèlios.
Filosofia і Model heliocèntric · Metafísica і Model heliocèntric ·
Neoplatonisme
El neoplatonisme és una doctrina que existí entre els segles i. Tot i que, ben clarament, el neoplatonisme és una doctrina basada en pensadors anteriors (Filó d'Alexandria, Hipàcia d'Alexandria, Apol·loni de Tíana i els pensadors del platonisme mitjà, per exemple), hom pot dir que el creador (o sistematitzador) del neoplatonisme és Plotí.
Filosofia і Neoplatonisme · Metafísica і Neoplatonisme ·
Parmènides
Parmènides (Parmenides, en Παρμενίδης, 570 aC-475 aCSobre les dificultats per establir la data del seu naixement, vegeu la secció «Data de naixement») fou filòsof presocràtic dels més importants de l'antiga Grècia.
Filosofia і Parmènides · Metafísica і Parmènides ·
Percepció
La percepció, dins del sistema general de processament de la informació, o sistema cognitiu, ha estat definida com el procés d'extracció activa d'informació i d'elaboració de representacions.
Filosofia і Percepció · Metafísica і Percepció ·
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Filosofia і Plató · Metafísica і Plató ·
Positivisme
El positivisme és el sistema de filosofia basat en l'experiència i en el coneixement empíric dels fenòmens naturals.
Filosofia і Positivisme · Metafísica і Positivisme ·
Presocràtics
La filosofia presocràtica, també coneguda com a filosofia grega primitiva, és la filosofia grega antiga anterior a Sòcrates.
Filosofia і Presocràtics · Metafísica і Presocràtics ·
Psicologia
La psicologia és la ciència de la ment i el comportament; especialment, estudia la constitució, el comportament i els estats de consciència de la persona humana.
Filosofia і Psicologia · Metafísica і Psicologia ·
Raó
La raó o racionalitat és una aptitud que consisteix a aplicar normes i lògica en el pensament per obtenir judicis, observacions comprovables o servir de base per a teories.
Filosofia і Raó · Metafísica і Raó ·
Sòcrates
Sòcrates (en; Atenes, ca. 470 aC - 399 aC) fou un filòsof de l'antiga Grècia que es considera el fundador de la filosofia occidental, per més que ja existiren filòsofs anteriorment, i també de coetanis, entre ells Tales i Demòcrit.
Filosofia і Sòcrates · Metafísica і Sòcrates ·
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Filosofia і Teologia · Metafísica і Teologia ·
Tomàs d'Aquino
Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Filosofia і Metafísica
- Què tenen en comú Filosofia і Metafísica
- Semblances entre Filosofia і Metafísica
Comparació entre Filosofia і Metafísica
Filosofia té 294 relacions, mentre que Metafísica té 99. Com que tenen en comú 41, l'índex de Jaccard és 10.43% = 41 / (294 + 99).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Filosofia і Metafísica. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
