Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Filosofia і Lògica matemàtica
Filosofia і Lògica matemàtica tenen 9 coses en comú (en Uniopèdia): Aristòtil, Bertrand Russell, Charles Sanders Peirce, Filosofia analítica, Gottlob Frege, Lògica, Matemàtiques, Proposició (lògica), Símbol.
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Aristòtil і Filosofia · Aristòtil і Lògica matemàtica ·
Bertrand Russell
fou un matemàtic i filòsof gal·lès, un dels més influents del, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1950.
Bertrand Russell і Filosofia · Bertrand Russell і Lògica matemàtica ·
Charles Sanders Peirce
Charles Sanders Peirce (pronunciat /pɜːrs/, Cambridge, Massachusetts, 10 de setembre de 1839 – Milford, Pennsilvània, 19 d'abril de 1914) va ser un filòsof, lògic i científic estatunidenc.
Charles Sanders Peirce і Filosofia · Charles Sanders Peirce і Lògica matemàtica ·
Filosofia analítica
La filosofia analítica és un corrent filosòfic dominant durant el, que va centrar l'atenció en la lògica matemàtica, l'anàlisi del llenguatge, i en general, la identificació amb la concepció científica de la natura.
Filosofia і Filosofia analítica · Filosofia analítica і Lògica matemàtica ·
Gottlob Frege
Gottlob Frege (8 de novembre de 1848 a Wismar - 26 de juliol de 1925 a Bad Kleinen, Imperi alemany) fou un filòsof i matemàtic alemany. Va ser professor de matemàtiques a la Universitat de Jena, i molts entenen que va ser el pare de la filosofia analítica, especialitzant-se en la filosofia del llenguatge, la lògica i les matemàtiques. Tot i que durant la seva vida va ser ignorat en gran mesura, Giuseppe Peano (1858–1932), Bertrand Russell (1872–1970) i, fins a cert punt, Ludwig Wittgenstein (1889–1951) van presentar la seva obra a les generacions posteriors de filòsofs. Frege és àmpliament considerat com el lògic més gran des d'Aristòtil, i un dels filòsofs de les matemàtiques més profunds que hi ha hagut. Les seves contribucions se centren en la lògica formal i en la filosofia del llenguatge. La seva distinció fonamental entre sentit i referència s'inscriu en la tradició que intenta explicar què és el significat d'un mot o expressió. Per a Frege, la majoria de les paraules no tenen sentit, amb excepció dels noms propis, sinó que tenen referència: no es pot dir "què significa una casa?" sinó "a quines entitats ens referim en usar el terme casa?", per exemple. Amb aquesta distinció volia fugir de l'idealisme de Plató que encallava la recerca, ja que feia impossible compartir el sentit (per a cada persona, un element pot voler dir coses diferents) per tractar amb el context social dels mots, molt més objectivable, amb l'ús de les paraules en comptes de l'essència dels éssers.
Filosofia і Gottlob Frege · Gottlob Frege і Lògica matemàtica ·
Lògica
Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.
Filosofia і Lògica · Lògica і Lògica matemàtica ·
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Filosofia і Matemàtiques · Lògica matemàtica і Matemàtiques ·
Proposició (lògica)
Una proposició és un conjunt de paraules amb sentit, si bé el terme al·ludeix a realitats diferents segons l'escola d'estudiosos que se segueixi.
Filosofia і Proposició (lògica) · Lògica matemàtica і Proposició (lògica) ·
Símbol
Portar cintes de diversos colors és una acció simbòlica que mostra suport per a determinades campanyes Un símbol és una representació d'una idea, de manera que aquesta pugui ser percebuda per algun dels sentits; és una realitat que n'evoca d'altres en la nostra ment mitjançant algun procediment d'analogia.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Filosofia і Lògica matemàtica
- Què tenen en comú Filosofia і Lògica matemàtica
- Semblances entre Filosofia і Lògica matemàtica
Comparació entre Filosofia і Lògica matemàtica
Filosofia té 294 relacions, mentre que Lògica matemàtica té 54. Com que tenen en comú 9, l'índex de Jaccard és 2.59% = 9 / (294 + 54).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Filosofia і Lògica matemàtica. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
