Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Ésser humà і Filosofia
Ésser humà і Filosofia tenen 44 coses en comú (en Uniopèdia): Amor, Antiga Grècia, Antropologia, Aristòtil, Art, Bellesa, Cervell, Ciència, Ciència cognitiva, Comportament, Coneixement, Consciència (psicologia), Creença, Déu, Divinitat, Edat mitjana, Epistemologia, Estètica, Estoïcisme, Física, Fenomenologia, Lògica, Literatura, Llatí, Llenguatge, Ment, Metafísica, Mite, Moral, Natura, ..., Pensament, Percepció, Política, Positivisme, Psicologia, Raó, Religió, Renaixement, Símbol, Sentit (percepció), Sufisme, Teologia, Tradició, Univers. Ampliar l'índex (14 més) »
Amor
El caràcter xinès tradicional per a l'amor (愛) consisteix en una suma dels símbols del cor (al mig) dins d'"acceptació", "sentiment", o "percepció", que mostren una gran emoció Lamor és un gran afecte cap a altres persones, objectes o éssers.
Ésser humà і Amor · Amor і Filosofia ·
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Ésser humà і Antiga Grècia · Antiga Grècia і Filosofia ·
Antropologia
L'antropologia és la disciplina que estudia l'ésser humà de manera holística.
Ésser humà і Antropologia · Antropologia і Filosofia ·
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Ésser humà і Aristòtil · Aristòtil і Filosofia ·
Art
L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.
Ésser humà і Art · Art і Filosofia ·
Bellesa
El ''Dorífor'' de Policlet és el cànon estètic més conegut de l'antiguitat. Còpia romana de marbre del Museu Arqueològic Nacional de Nàpols La bellesa (o bellea) és una característica d'una persona, animal, lloc, objecte o idea, que proporciona una percepció plaent, de valor personal i cultural, o de satisfacció.
Ésser humà і Bellesa · Bellesa і Filosofia ·
Cervell
Protuberància, 7. Bulb raquidi. 8. '''Cerebel'''. El cervell és un òrgan de la part avant-superior de l'encèfal i el centre supervisor del sistema nerviós central en tots els vertebrats i molts invertebrats.
Ésser humà і Cervell · Cervell і Filosofia ·
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Ésser humà і Ciència · Ciència і Filosofia ·
Ciència cognitiva
La ciència cognitiva és un conjunt de disciplines unides per estudiar la cognició i els processos de pensament associats.
Ésser humà і Ciència cognitiva · Ciència cognitiva і Filosofia ·
Comportament
Un comportament o conducta és una acció o reacció d'un subjecte davant l'entorn; el conjunt d'activitats que du a terme un animal per relacionar-se amb el medi ambient.
Ésser humà і Comportament · Comportament і Filosofia ·
Coneixement
El coneixement o coneiximent és el conjunt de dades, conceptes i pràctiques al voltant d'una matèria o assumpte, un sinònim de saber.
Ésser humà і Coneixement · Coneixement і Filosofia ·
Consciència (psicologia)
Dibuix del punt de vista d'una persona conscient segons Ernst Mach.La consciència és un estat de la ment que permet prendre decisions de manera racional, percebre la realitat i tenir noció del propi jo.
Ésser humà і Consciència (psicologia) · Consciència (psicologia) і Filosofia ·
Creença
La llegenda del Fènix que sorgeix de les cendres és una creença en la resurrecció tan impresa a la civilització occidental que ha passat sobre els plans simbòlics i literaris. Una creença és una idea, proposició o una informació que hom accepta sense verificar.
Ésser humà і Creença · Creença і Filosofia ·
Déu
200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.
Ésser humà і Déu · Déu і Filosofia ·
Divinitat
La divinitat o el diví és una noció metafísica usada de manera variable segons les diferents confessions i creences i, fins i tot, entre diferents individus dins d'una mateixa fe, per a referir-se a un poder transcendental o als seus atributs i manifestacions en el món; encara que pot fer-ho, no pressuposa l'existència de diversos déus o d'un únic Déu absolut.
Ésser humà і Divinitat · Divinitat і Filosofia ·
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Ésser humà і Edat mitjana · Edat mitjana і Filosofia ·
Epistemologia
Lepistemologia (del grec antic, epistḗmē “coneixement veritable, ciència” i logos “discurs”) és la branca de la filosofia relacionada amb el coneixement.
Ésser humà і Epistemologia · Epistemologia і Filosofia ·
Estètica
L'estètica (del grec: aisthèsis: sensació) és la branca de la filosofia que s'ocupa d'analitzar els conceptes i resoldre els problemes que es plantejen quan observem objectes bells i/o estètics, o per altra banda, pot ésser una doctrina filosòfica sobre la bellesa, l'art i, més en general, les sensacions.
Ésser humà і Estètica · Estètica і Filosofia ·
Estoïcisme
Zenó de Cítion. Foto Paolo Monti, 1969. L'estoïcisme és un sistema filosòfic fundat per Zenó de Cítion (336 aC-264 aC).
Ésser humà і Estoïcisme · Estoïcisme і Filosofia ·
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Ésser humà і Física · Física і Filosofia ·
Fenomenologia
Edmund Husserl (1859-1938). La fenomenologia (del grec antic φαινόμενoν, 'el que es mostra' i λογος, 'estudi') és una branca de la filosofia que tracta dels fenomens com a continguts de consciència.
Ésser humà і Fenomenologia · Fenomenologia і Filosofia ·
Lògica
Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.
Ésser humà і Lògica · Filosofia і Lògica ·
Literatura
La literatura és l'art d'escriure.
Ésser humà і Literatura · Filosofia і Literatura ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Ésser humà і Llatí · Filosofia і Llatí ·
Llenguatge
Un document exemple de llenguatge enginyeril El llenguatge és la facultat de poder comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor o interlocutor mitjançant un sistema o codi determinat de signes interpretable per a l'entitat emissora i la receptora.
Ésser humà і Llenguatge · Filosofia і Llenguatge ·
Ment
frenològicOliver Elbs, ''Neuro-Esthetics: Mapological foundations and applications (Map 2003)'', (Munich 2005) del cervell. La frenologia fou un dels primers intents de correlacionar les funcions mentals amb parts específiques del cervell epífisis del cervell i d'allí a l'esperit immaterialDescartes, R. (1641) ''Meditations on First Philosophy'', in ''The Philosophical Writings of René Descartes'', trans. by J. Cottingham, R. Stoothoff and D. Murdoch, Cambridge: Cambridge University Press, 1984, vol. 2, pp. 1-62. La ment és la construcció psicològica que aglutina els actes de percepció, cognició, emoció, etc., és a dir, el conjunt de les funcions psíquiques —una característica dels humans, però que també pot ser vàlida per a altres formes de vida Dictionary.com, "mind": "1.
Ésser humà і Ment · Filosofia і Ment ·
Metafísica
La metafísica és la branca de la filosofia que estudia la naturalesa fonamental de la realitat, els primers principis de l'ésser, la identitat i el canvi, l'espai i el temps, la causalitat, la necessitat i la possibilitat.
Ésser humà і Metafísica · Filosofia і Metafísica ·
Mite
gegants. Pintura de Mårten Eskil Winge (1872). Un mite (del grec μῦθος, mythos, «relat», «conte») és un relat tradicional que es refereix a esdeveniments prodigiosos, com per exemple el mite del minotaure.
Ésser humà і Mite · Filosofia і Mite ·
Moral
''Moral compass'', 2015 La moral és una disciplina que determina la rectitud del comportament humà segons unes normes que expressen l'existència d'uns deures i obligacions.
Ésser humà і Moral · Filosofia і Moral ·
Natura
La natura, naturalesa o naturalea inclou tot allò físic que existeix en l'Univers, i que no és artificial o imaginat.
Ésser humà і Natura · Filosofia і Natura ·
Pensament
Detall d'''El pensador'', Auguste Rodin Una parella prenent una decisió El pensament és el producte de la ment en l'acte de pensar, és a dir, les construccions mentals elaborades fruit de l'activitat del cervell.
Ésser humà і Pensament · Filosofia і Pensament ·
Percepció
La percepció, dins del sistema general de processament de la informació, o sistema cognitiu, ha estat definida com el procés d'extracció activa d'informació i d'elaboració de representacions.
Ésser humà і Percepció · Filosofia і Percepció ·
Política
La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a dur a terme una acció en un grup determinat.
Ésser humà і Política · Filosofia і Política ·
Positivisme
El positivisme és el sistema de filosofia basat en l'experiència i en el coneixement empíric dels fenòmens naturals.
Ésser humà і Positivisme · Filosofia і Positivisme ·
Psicologia
La psicologia és la ciència de la ment i el comportament; especialment, estudia la constitució, el comportament i els estats de consciència de la persona humana.
Ésser humà і Psicologia · Filosofia і Psicologia ·
Raó
La raó o racionalitat és una aptitud que consisteix a aplicar normes i lògica en el pensament per obtenir judicis, observacions comprovables o servir de base per a teories.
Ésser humà і Raó · Filosofia і Raó ·
Religió
jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.
Ésser humà і Religió · Filosofia і Religió ·
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Ésser humà і Renaixement · Filosofia і Renaixement ·
Símbol
Portar cintes de diversos colors és una acció simbòlica que mostra suport per a determinades campanyes Un símbol és una representació d'una idea, de manera que aquesta pugui ser percebuda per algun dels sentits; és una realitat que n'evoca d'altres en la nostra ment mitjançant algun procediment d'analogia.
Ésser humà і Símbol · Filosofia і Símbol ·
Sentit (percepció)
Esquema dels sentits humans fet l'any 1619 Els sentits són les funcions fisiològiques per les quals els éssers vius perceben l'estat del seu propi cos, del seu entorn i les seves característiques.
Ésser humà і Sentit (percepció) · Filosofia і Sentit (percepció) ·
Sufisme
Ritual sufí a Khartum El sufisme o tassàwwuf (sufigari; en turc:; en urdú) és una tradició mística islàmica de caràcter esotèric, practicada per musulmans però també per no musulmans, que abasta una gran amplitud de pràctiques dedicades a l'amor diví i al cultiu del cor.
Ésser humà і Sufisme · Filosofia і Sufisme ·
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Ésser humà і Teologia · Filosofia і Teologia ·
Tradició
cavalls de vapor per mesurar la potència dels motors dels vehicles actuals, tot i que ja no es moguin amb tracció animal ni amb màquines de vapor. La tradició és el conjunt de coneixements, costums i creences que es transmeten de generació en generació per considerar-se d'alt valor per a la pròpia cultura.
Ésser humà і Tradició · Filosofia і Tradició ·
Univers
LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Ésser humà і Filosofia
- Què tenen en comú Ésser humà і Filosofia
- Semblances entre Ésser humà і Filosofia
Comparació entre Ésser humà і Filosofia
Ésser humà té 456 relacions, mentre que Filosofia té 294. Com que tenen en comú 44, l'índex de Jaccard és 5.87% = 44 / (456 + 294).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Ésser humà і Filosofia. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
