Similituds entre Filosofia і Història de la filosofia
Filosofia і Història de la filosofia tenen 163 coses en comú (en Uniopèdia): Agustí d'Hipona, Al-Farabí, Alquímia, Anaximandre, Anselm de Canterbury, Antiga Grècia, Antropologia, Aristòtil, Arquimedes, Avempace, Averrois, Avicebró, Avicenna, Ésser humà, Baruch Spinoza, Bertrand Russell, Charles Sanders Peirce, Ciència, Ciència cognitiva, Ciències naturals, Ciceró, Cinisme, Coneixement, Constructivisme (filosofia), Cos, Cristianisme, David Hume, Déu, Demòcrit, Diògenes de Sinope, ..., Dignitat, Divinitat, Edat antiga, Edat contemporània, Edat mitjana, Edat moderna, Edmund Husserl, Elements clàssics, Empirisme, Epicur, Epicureisme, Escepticisme, Església Catòlica Romana, Estoïcisme, Estructuralisme, Euclides, Existencialisme, Experiència, Física aristotèlica, Fe, Fenomenologia, Fiódor Dostoievski, Filó d'Alexandria, Filosofia analítica, Filosofia antiga, Filosofia contemporània, Filosofia continental, Filosofia de la llengua, Filosofia de la ment, Filosofia de les matemàtiques, Filosofia hel·lenística, Filosofia natural, Filosofia occidental, Filosofia oriental, Francis Bacon, Franz Kafka, Friedrich Schelling, Friedrich Wilhelm Nietzsche, Georg Wilhelm Friedrich Hegel, George Berkeley, George Edward Moore, Giordano Bruno, Giovanni Pico della Mirandola, Gottfried Wilhelm Leibniz, Gottlob Frege, Grècia, Guersònides, Guillem d'Occam, Hans-Georg Gadamer, Henry Sidgwick, Heraclit, Hermenèutica, Història, Ibn Tufayl, Idealisme, Il·lustració, Immanuel Kant, Infinit, Inquisició, Jacques Derrida, Jacques Lacan, Jacques-Louis David, Jean-Jacques Rousseau, Jean-Paul Sartre, Joan Duns Escot, Johann Gottlieb Fichte, Johann Wolfgang von Goethe, John Locke, Karl Marx, Lògica, Literatura, Llatí, Llenguatge, Llibertat, Lliure albir, Lucreci, Maimònides, Marsilio Ficino, Marxisme, Matemàtiques, Materialisme històric, Ment, Metafísica, Michel de Montaigne, Michel Foucault, Model heliocèntric, Natura, Neoplatonisme, Nicolau de Cusa, Nicolau Maquiavel, Nombre, Nominalisme, Occident, Paracels, Parmènides, Pensament, Pere Abelard, Petrus Ramus, Pirró d'Elis, Pitàgores, Plató, Plotí, Política, Positivisme, Pragmatisme, Presocràtics, Problema dels universals, Procle, Psicologia, Raó, Racionalisme (filosofia), Ramon Llull, Realitat, Reforma Protestant, Religió, Renaixement, René Descartes, Richard McKay Rorty, Romanticisme, Sèneca, Sòcrates, Søren Kierkegaard, Tales de Milet, Teologia, Thomas Hobbes, Thomas More, Tomàs d'Aquino, Tomisme, Tommaso Campanella, Univers, Virtut, William James, Zenó de Cítion. Ampliar l'índex (133 més) »
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Agustí d'Hipona і Filosofia · Agustí d'Hipona і Història de la filosofia ·
Al-Farabí
Abu-Nasr Muhàmmad ibn Muhàmmad al-Farabí, més conegut simplement com a al-Farabí i, a Occident, com a Alfarabius o Avennasar (Otrar, Turquestan, ~872 - Damasc, 950), fou un destacat científic i filòsof medieval en llengua àrab.
Al-Farabí і Filosofia · Al-Farabí і Història de la filosofia ·
Alquímia
Pàgina d'una obra d'en Ramon Llull Lalquímia era una doctrina i un estudi especulatiuDiccionari d'Història de Catalunya; p. 34 ed.
Alquímia і Filosofia · Alquímia і Història de la filosofia ·
Anaximandre
Anaximandre (en Ἀναξίμανδρος, «Anaxímandros») va ser un filòsof, científic i alquimista grec que va viure entre el 611 aC i el 547 aC aproximadament.
Anaximandre і Filosofia · Anaximandre і Història de la filosofia ·
Anselm de Canterbury
Anselm de Canterbury (1033 o 1034 - 21 d'abril, 1109), també conegut com a Sant Anselm, Anselm d'Aosta o Anselm de Bec, va ser un monjo benedictí, filòsof i teòleg que ocupà l'arquebisbat de Canterbury entre 1093 i 1109.
Anselm de Canterbury і Filosofia · Anselm de Canterbury і Història de la filosofia ·
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Antiga Grècia і Filosofia · Antiga Grècia і Història de la filosofia ·
Antropologia
L'antropologia és la disciplina que estudia l'ésser humà de manera holística.
Antropologia і Filosofia · Antropologia і Història de la filosofia ·
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Aristòtil і Filosofia · Aristòtil і Història de la filosofia ·
Arquimedes
Arquimedes (Archimedes; Siracusa, -) va ser un matemàtic, astrònom, filòsof, físic i enginyer de l'antiga Grècia.
Arquimedes і Filosofia · Arquimedes і Història de la filosofia ·
Avempace
Abu-Bakr Muhàmmad ibn Yahya ibn as-Sàyigh ibn Bajja, més conegut simplement com a Ibn Bajja, i, a Europa, pel nom llatinitzat d'Avempace, fou un filòsof andalusí nascut a Saragossa entre 1070 i 1090, i mort a Fes el 1138, interessat també en la medicina, la poesia, la física la botànica, la música i l'astronomia.
Avempace і Filosofia · Avempace і Història de la filosofia ·
Averrois
Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Ruixd, més conegut simplement com a Ibn Ruixd i, a Occident, pel seu nom llatinitzat d'Averrois (Còrdova, 14 d'abril del 1126 — Marràqueix, 10 de desembre del 1198), fou un filòsof, teòleg, jurista, metge i astrònom andalusí del.
Averrois і Filosofia · Averrois і Història de la filosofia ·
Avicebró
Avicebró, com era conegut en llengua romànica Shlomo ibn Yehuda ibn Gabirol —en hebreu שלמה בן יהודה אבן גבירול— (Màlaga, ~1020 - València, ~ 1058), fou un filòsof i poeta jueu de l'Àndalus.
Avicebró і Filosofia · Avicebró і Història de la filosofia ·
Avicenna
Abu-Alí at-Hussayn ibn Abdullah ibn Sina (Afshana, prop de Bukharà, 980 - Hamadan, 1037), més conegut senzillament com a Ibn Sina, va ser un filòsof i metge musulmà persa molt reconegut, autor de més de 450 obres, entre les quals destaca el Cànon de la Medicina.
Avicenna і Filosofia · Avicenna і Història de la filosofia ·
Ésser humà
Els éssers humans o homes (Homo sapiens) són una espècie de primats bípedes de la família dels homínids.
Ésser humà і Filosofia · Ésser humà і Història de la filosofia ·
Baruch Spinoza
Benedictus de Spinoza, més conegut com a Baruch Spinoza (Amsterdam, 24 de novembre de 1632 – La Haia, 21 de febrer de 1677), fou un filòsof neerlandès nascut al si d'una família jueva d'origen portuguès.
Baruch Spinoza і Filosofia · Baruch Spinoza і Història de la filosofia ·
Bertrand Russell
fou un matemàtic i filòsof gal·lès, un dels més influents del, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1950.
Bertrand Russell і Filosofia · Bertrand Russell і Història de la filosofia ·
Charles Sanders Peirce
Charles Sanders Peirce (pronunciat /pɜːrs/, Cambridge, Massachusetts, 10 de setembre de 1839 – Milford, Pennsilvània, 19 d'abril de 1914) va ser un filòsof, lògic i científic estatunidenc.
Charles Sanders Peirce і Filosofia · Charles Sanders Peirce і Història de la filosofia ·
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Ciència і Filosofia · Ciència і Història de la filosofia ·
Ciència cognitiva
La ciència cognitiva és un conjunt de disciplines unides per estudiar la cognició i els processos de pensament associats.
Ciència cognitiva і Filosofia · Ciència cognitiva і Història de la filosofia ·
Ciències naturals
Les ciències naturals són aquelles que tenen per objecte l'estudi de la naturalesa.
Ciències naturals і Filosofia · Ciències naturals і Història de la filosofia ·
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Ciceró і Filosofia · Ciceró і Història de la filosofia ·
Cinisme
El cinisme o escola cínica és un corrent filosòfic que es desenvolupà a l'antiga Grècia al.
Cinisme і Filosofia · Cinisme і Història de la filosofia ·
Coneixement
El coneixement o coneiximent és el conjunt de dades, conceptes i pràctiques al voltant d'una matèria o assumpte, un sinònim de saber.
Coneixement і Filosofia · Coneixement і Història de la filosofia ·
Constructivisme (filosofia)
El constructivisme és una perspectiva epistemològica en filosofia que tracta sobre la naturalesa del coneixement científic.
Constructivisme (filosofia) і Filosofia · Constructivisme (filosofia) і Història de la filosofia ·
Cos
El cos d'un ésser viu és la seva part física i material.
Cos і Filosofia · Cos і Història de la filosofia ·
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Cristianisme і Filosofia · Cristianisme і Història de la filosofia ·
David Hume
David Hume va ser un important filòsof escocès del (Edimburg, 7 de maig (26 d'abril segons el calendari antic) del 1711 - 25 d'agost del 1776).
David Hume і Filosofia · David Hume і Història de la filosofia ·
Déu
200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.
Déu і Filosofia · Déu і Història de la filosofia ·
Demòcrit
Demòcrit (Dēmocritus, en Δημόκριτος; Abdera, 460 aC - ? 370 aC) fou un filòsof presocràtic grec, deixeble de Leucip, que va ser el primer a postular, juntament amb el seu mestre, que tota la matèria està composta per petits elements indivisibles que ell va anomenar «àtoms».
Demòcrit і Filosofia · Demòcrit і Història de la filosofia ·
Diògenes de Sinope
Diògenes de Sinop Diògenes de Sinope (en llatí: Diogenes, en grec: Διογένης ὁ Σινωπεύς), anomenat el cínic, nascut a Sinope entre el 391 i el 399 aC (o fins i tot fins al 412 aC) i mort a Corint el 323 aC, fou un filòsof cínic i un filòsof socràtic menor.
Diògenes de Sinope і Filosofia · Diògenes de Sinope і Història de la filosofia ·
Dignitat
La dignitat és un dret innat de les persones a ser tractades amb respecte, de manera justa i a reconèixer la seva vàlua en tant que humans.
Dignitat і Filosofia · Dignitat і Història de la filosofia ·
Divinitat
La divinitat o el diví és una noció metafísica usada de manera variable segons les diferents confessions i creences i, fins i tot, entre diferents individus dins d'una mateixa fe, per a referir-se a un poder transcendental o als seus atributs i manifestacions en el món; encara que pot fer-ho, no pressuposa l'existència de diversos déus o d'un únic Déu absolut.
Divinitat і Filosofia · Divinitat і Història de la filosofia ·
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Edat antiga і Filosofia · Edat antiga і Història de la filosofia ·
Edat contemporània
Ledat contemporània és el nom convencional que la historiografia occidental, principalment europea i nord-americana, aplica al període històric que comprèn des de la Revolució francesa l'any 1789 fins a la nostra actualitat.
Edat contemporània і Filosofia · Edat contemporània і Història de la filosofia ·
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Edat mitjana і Filosofia · Edat mitjana і Història de la filosofia ·
Edat moderna
rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.
Edat moderna і Filosofia · Edat moderna і Història de la filosofia ·
Edmund Husserl
Edmund Husserl (Prossnitz, Moràvia, Imperi austríac, 1859 - Friburg de Brisgòvia, Alemanya, 1938) fou un filòsof alemany d'origen jueu.
Edmund Husserl і Filosofia · Edmund Husserl і Història de la filosofia ·
Elements clàssics
L'al·legoria dels quatre elements, de Louis Finson (1611) Els quatre elements clàssics són l'aigua, la terra, el foc i l'aire.
Elements clàssics і Filosofia · Elements clàssics і Història de la filosofia ·
Empirisme
John Locke, fundador de l'Empirisme britànic. David Hume. L'empirisme és un corrent filosòfic sorgit a les Illes Britàniques al que és tradicionalment considerat com a oposat al racionalisme.
Empirisme і Filosofia · Empirisme і Història de la filosofia ·
Epicur
Epicur (Epicurus) (Samos, 341 aC - Atenes, 270 aC), també conegut com a Epicur de Samos, fou un filòsof grec.
Epicur і Filosofia · Epicur і Història de la filosofia ·
Epicureisme
L'epicureisme és una doctrina creada per Epicur, la qual existí entre els III aC i III dC.
Epicureisme і Filosofia · Epicureisme і Història de la filosofia ·
Escepticisme
El corrent escèptic o escepticisme fou un corrent filosòfic iniciat per Pirró d'Elis (360 aC-270 aC).
Escepticisme і Filosofia · Escepticisme і Història de la filosofia ·
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Església Catòlica Romana і Filosofia · Església Catòlica Romana і Història de la filosofia ·
Estoïcisme
Zenó de Cítion. Foto Paolo Monti, 1969. L'estoïcisme és un sistema filosòfic fundat per Zenó de Cítion (336 aC-264 aC).
Estoïcisme і Filosofia · Estoïcisme і Història de la filosofia ·
Estructuralisme
L'estructuralisme és una escola teòrica de les ciències socials i humanes originada amb Ferdinand de Saussure i desenvolupada per Lévi Strauss.
Estructuralisme і Filosofia · Estructuralisme і Història de la filosofia ·
Euclides
Euclides (en Eucleides) fou un matemàtic de l'antiga Grècia que va viure cap al 300 aC i és conegut avui en dia com a «pare de la geometria».
Euclides і Filosofia · Euclides і Història de la filosofia ·
Existencialisme
Lexistencialisme és un moviment filosòfic que situa l'existència humana en el centre de la reflexió.
Existencialisme і Filosofia · Existencialisme і Història de la filosofia ·
Experiència
Experiència és un concepte general que comprèn el coneixement d'alguna cosa o d'algun fet, per mitjà de l'exposició a aquestes.
Experiència і Filosofia · Experiència і Història de la filosofia ·
Física aristotèlica
El filòsof Aristòtil, representat en una pintura de Rembrandt. Anomenem física aristotèlica a les moltes teories sobre la naturalesa de la física que va desenvolupar el filòsof grec Aristòtil (384 aC – 322 aC).
Física aristotèlica і Filosofia · Física aristotèlica і Història de la filosofia ·
Fe
''Triumph of Faith over Idolatry''. Jean-Baptiste Théodon (1646–1713) La fe és la creença no fonamentada en la raó o identificació en un déu, religió, realitat o ideal que es pren com a veritat existencial basada en l'experiència vital de les realitats no materials.
Fe і Filosofia · Fe і Història de la filosofia ·
Fenomenologia
Edmund Husserl (1859-1938). La fenomenologia (del grec antic φαινόμενoν, 'el que es mostra' i λογος, 'estudi') és una branca de la filosofia que tracta dels fenomens com a continguts de consciència.
Fenomenologia і Filosofia · Fenomenologia і Història de la filosofia ·
Fiódor Dostoievski
Fiódor Mikhàilovitx Dostoievski (en rus: Фёдор Миха́йлович Достое́вский, Moscou, 11 de novembre de 1821 – Sant Petersburg, 9 de febrer de 1881) fou un dels escriptors més grans de la literatura russa.
Fiódor Dostoievski і Filosofia · Fiódor Dostoievski і Història de la filosofia ·
Filó d'Alexandria
Filó d'Alexandria o Filó Jueu (en hebreu ידידיה Iedidià, o פילון Filón, Philon Judaeus; Alexandria, c. 13 aC? - 50 dC) és considerat el primer filòsof jueu.
Filó d'Alexandria і Filosofia · Filó d'Alexandria і Història de la filosofia ·
Filosofia analítica
La filosofia analítica és un corrent filosòfic dominant durant el, que va centrar l'atenció en la lògica matemàtica, l'anàlisi del llenguatge, i en general, la identificació amb la concepció científica de la natura.
Filosofia і Filosofia analítica · Filosofia analítica і Història de la filosofia ·
Filosofia antiga
La filosofia antiga és la filosofia desenvolupada durant l'edat antiga pels grecs i els romans.
Filosofia і Filosofia antiga · Filosofia antiga і Història de la filosofia ·
Filosofia contemporània
La filosofia contemporània és el nom que reben els diferents corrents filosòfics de la filosofia del segle XIX, la filosofia del segle XX i posteriors.
Filosofia і Filosofia contemporània · Filosofia contemporània і Història de la filosofia ·
Filosofia continental
Filosofia continental és un terme que engloba diversos moviments filosòfics europeus dels segles XIX i XX.
Filosofia і Filosofia continental · Filosofia continental і Història de la filosofia ·
Filosofia de la llengua
La filosofia de la llengua és una branca de la filosofia que s'ocupa de la naturalesa de la llengua (aprenentatge, creació, significat, referències, usos, etc.) així com de la interpretació, la comunicació i la traducció.
Filosofia і Filosofia de la llengua · Filosofia de la llengua і Història de la filosofia ·
Filosofia de la ment
La filosofia de la ment és una branca de la filosofia que estudia la naturalesa de la ment, els esdeveniments, funcions i propietats d'aquesta, el conscient i la relació que té tot això amb el cos físic, particularment amb el cervell.
Filosofia і Filosofia de la ment · Filosofia de la ment і Història de la filosofia ·
Filosofia de les matemàtiques
La filosofia de les matemàtiques és una branca de la filosofia.
Filosofia і Filosofia de les matemàtiques · Filosofia de les matemàtiques і Història de la filosofia ·
Filosofia hel·lenística
La filosofia hel·lenística és la filosofia grega del període hel·lenístic.
Filosofia і Filosofia hel·lenística · Filosofia hel·lenística і Història de la filosofia ·
Filosofia natural
Filosofia natural o filosofia de la naturalesa (en llatí philosophia naturalis), és un terme aplicat a l'estudi de la natura i de l'univers físic que fou el predominant abans del desenvolupament de la ciència moderna.
Filosofia і Filosofia natural · Filosofia natural і Història de la filosofia ·
Filosofia occidental
Jònia, on va néixer la filosofia grega primerenca, a l'oest de l'Àsia Menor La filosofia occidental fa referència al pensament filosòfic i al seu desenvolupament a occident, distingint-se així de la filosofia oriental o d'altres tendències observades entre diversos pobles indígenes.
Filosofia і Filosofia occidental · Filosofia occidental і Història de la filosofia ·
Filosofia oriental
S'anomena filosofia oriental un conjunt de maneres de pensar que abasten religions com l'hinduisme i el jainisme, ensenyaments com el taoisme i el budisme, les tècniques del ioga o els koan del Japó i, fins i tot, certes formes de l'islam i del cristianisme.
Filosofia і Filosofia oriental · Filosofia oriental і Història de la filosofia ·
Francis Bacon
Francis Bacon (Londres, 22 de gener del 1561 – Highgate, Londres, 9 d'abril del 1626), va ser un filòsof, estadista, francmaçó i assagista anglès.
Filosofia і Francis Bacon · Francis Bacon і Història de la filosofia ·
Franz Kafka
Franz Kafka (Praga —llavors Imperi Austrohongarès, actualment Txèquia—, 3 de juliol del 1883 – Kierling —actualment part de la ciutat de Klosterneuburg, Àustria—, 3 de juny de 1924) fou un escriptor d'origen jueu en llengua alemanya.
Filosofia і Franz Kafka · Franz Kafka і Història de la filosofia ·
Friedrich Schelling
Friedrich Wilhelm Joseph von Schelling Friedrich Wilhelm Joseph von Schelling (Leonberg, Baden-Württemberg, 27 de gener de 1775 - Ragaz, 20 d'agost de 1854), va ser un filòsof alemany, un dels màxims exponents de l'idealisme i de la tendència romàntica alemanya.
Filosofia і Friedrich Schelling · Friedrich Schelling і Història de la filosofia ·
Friedrich Wilhelm Nietzsche
Friedrich Wilhelm Nietzsche (Röcken bei Lützen, 15 d'octubre de 1844 - Weimar, 25 d'agost de 1900) fou un filòsof alemany, considerat actualment com un dels més influents en el pensament del.
Filosofia і Friedrich Wilhelm Nietzsche · Friedrich Wilhelm Nietzsche і Història de la filosofia ·
Georg Wilhelm Friedrich Hegel
va ser un filòsof alemany pertanyent a l'idealisme.
Filosofia і Georg Wilhelm Friedrich Hegel · Georg Wilhelm Friedrich Hegel і Història de la filosofia ·
George Berkeley
, també conegut com a bisbe Berkeley, va ser un filòsof irlandès de pares anglesos.
Filosofia і George Berkeley · George Berkeley і Història de la filosofia ·
George Edward Moore
George Edward Moore (4 de novembre del 1873 – 24 d'octubre del 1958), filòsof britànic, conegut pel seu paper en el desenvolupament de la filosofia occidental contemporània, la seva contribució a la teoria ètica i la seva defensa del realisme filosòfic.
Filosofia і George Edward Moore · George Edward Moore і Història de la filosofia ·
Giordano Bruno
, de naixement Filippo Bruno, va ser un astrònom, filòsof, matemàtic i poeta italià.
Filosofia і Giordano Bruno · Giordano Bruno і Història de la filosofia ·
Giovanni Pico della Mirandola
Giovanni Pico della Mirandola (Mirandola, 24 de febrer de 1463 - 17 de novembre de 1494) fou un humanista i pensador italià.
Filosofia і Giovanni Pico della Mirandola · Giovanni Pico della Mirandola і Història de la filosofia ·
Gottfried Wilhelm Leibniz
Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.
Filosofia і Gottfried Wilhelm Leibniz · Gottfried Wilhelm Leibniz і Història de la filosofia ·
Gottlob Frege
Gottlob Frege (8 de novembre de 1848 a Wismar - 26 de juliol de 1925 a Bad Kleinen, Imperi alemany) fou un filòsof i matemàtic alemany. Va ser professor de matemàtiques a la Universitat de Jena, i molts entenen que va ser el pare de la filosofia analítica, especialitzant-se en la filosofia del llenguatge, la lògica i les matemàtiques. Tot i que durant la seva vida va ser ignorat en gran mesura, Giuseppe Peano (1858–1932), Bertrand Russell (1872–1970) i, fins a cert punt, Ludwig Wittgenstein (1889–1951) van presentar la seva obra a les generacions posteriors de filòsofs. Frege és àmpliament considerat com el lògic més gran des d'Aristòtil, i un dels filòsofs de les matemàtiques més profunds que hi ha hagut. Les seves contribucions se centren en la lògica formal i en la filosofia del llenguatge. La seva distinció fonamental entre sentit i referència s'inscriu en la tradició que intenta explicar què és el significat d'un mot o expressió. Per a Frege, la majoria de les paraules no tenen sentit, amb excepció dels noms propis, sinó que tenen referència: no es pot dir "què significa una casa?" sinó "a quines entitats ens referim en usar el terme casa?", per exemple. Amb aquesta distinció volia fugir de l'idealisme de Plató que encallava la recerca, ja que feia impossible compartir el sentit (per a cada persona, un element pot voler dir coses diferents) per tractar amb el context social dels mots, molt més objectivable, amb l'ús de les paraules en comptes de l'essència dels éssers.
Filosofia і Gottlob Frege · Gottlob Frege і Història de la filosofia ·
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Filosofia і Grècia · Grècia і Història de la filosofia ·
Guersònides
Leví ben Guerson, conegut pels escriptors cristians com a Guersònides, Leo de Bannolis o Balneolis, Leo Judaeus i pels escriptors hebreus com a RaLBaG (acrònim de Rabí Leví Ben Guerson) va ser un erudit jueu del, que va escriure sobre teologia, filosofia, matemàtiques i astronomia.
Filosofia і Guersònides · Guersònides і Història de la filosofia ·
Guillem d'Occam
fou un filòsof escolàstic i teòleg franciscà anglès, que es creu que va néixer a Ockham, un petit poble de Surrey.
Filosofia і Guillem d'Occam · Guillem d'Occam і Història de la filosofia ·
Hans-Georg Gadamer
Placa commemorativa en honor de Hans-Georg Gadamer Hans-Georg Gadamer [hans ˌɡ̊eːɔʶk ˈg̊ɑːdɑmɐ] (1900-2002) va ser un filòsof alemany que va conrear l'hermenèutica i va realitzar comentaris sobre la filosofia antiga.
Filosofia і Hans-Georg Gadamer · Hans-Georg Gadamer і Història de la filosofia ·
Henry Sidgwick
Henry Sidgwick (31 de maig de 1838-28 d'agost de 1900) va ser un filòsof utilitarista i economista anglès.
Filosofia і Henry Sidgwick · Henry Sidgwick і Història de la filosofia ·
Heraclit
Heraclit (o bé Heràclit; en Ἡράκλειτος, Herákleitos. Efes, 544 aC / 535 aC - 484 aC / 475 aC) fou un filòsof presocràtic natural d'Efes, a l'Àsia Menor.
Filosofia і Heraclit · Heraclit і Història de la filosofia ·
Hermenèutica
Hermes, missatger dels déus, origen del mot 'hermenèutica' Lhermenèutica (del grec ἑρμηνευτικὴ τέχνη, 'art d'explicar, traduir o interpretar') és l'art d'interpretar texts, especialment el d'interpretar els texts sagrats.
Filosofia і Hermenèutica · Hermenèutica і Història de la filosofia ·
Història
La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.
Filosofia і Història · Història і Història de la filosofia ·
Ibn Tufayl
Abu-Bakr Muhàmmad ibn Abd-al-Màlik ibn Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Tufayl al-Qaysí al-Andalussí al-Qurtubí al-Ixbilí, més conegut simplement com a Ibn Tufayl (Wadi Aix, actual Guadix, c. 1110 - Marràqueix, 1185), fou un filòsof, metge, matemàtic i poeta musulmà de l'Àndalus.
Filosofia і Ibn Tufayl · Història de la filosofia і Ibn Tufayl ·
Idealisme
L'idealisme en filosofia és la teoria de la realitat i del coneixement que atribueix un paper clau a la ment en l'estructura del món percebut.
Filosofia і Idealisme · Història de la filosofia і Idealisme ·
Il·lustració
La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.
Filosofia і Il·lustració · Història de la filosofia і Il·lustració ·
Immanuel Kant
Immanuel Kant (Königsberg, 22 d'abril del 1724 - 12 de febrer del 1804) fou un destacat filòsof prussià.
Filosofia і Immanuel Kant · Història de la filosofia і Immanuel Kant ·
Infinit
El símbol ∞ en diferents tipografies. El concepte d'infinit apareix en diverses branques de la filosofia, la matemàtica i l'astronomia, en referència a una quantitat sense límit o final, contraposat al concepte de finitud.
Filosofia і Infinit · Història de la filosofia і Infinit ·
Inquisició
Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).
Filosofia і Inquisició · Història de la filosofia і Inquisició ·
Jacques Derrida
Jacques Derrida (El-Bihar, Algèria, 15 de juliol del 1930 - París, 8 d'octubre del 2004), francès nascut a Algèria fou un pensador i filòsof.
Filosofia і Jacques Derrida · Història de la filosofia і Jacques Derrida ·
Jacques Lacan
Jacques-Marie Émile Lacan (París, 13 d'abril de 1901 - 9 de setembre de 1981) fou un psiquiatre i psicoanalista francès.
Filosofia і Jacques Lacan · Història de la filosofia і Jacques Lacan ·
Jacques-Louis David
fou un pintor francès que va influir decisivament en el desenvolupament de l'estil neoclàssic, sent considerat el més prominent pintor de l'època.
Filosofia і Jacques-Louis David · Història de la filosofia і Jacques-Louis David ·
Jean-Jacques Rousseau
fou un dels principals filòsofs del segle de les llums en llengua francesa, tanmateix les seves idees i el seu caràcter l'oposaren sovint a altres il·lustrats i als ideals del moviment.
Filosofia і Jean-Jacques Rousseau · Història de la filosofia і Jean-Jacques Rousseau ·
Jean-Paul Sartre
Jean-Paul Charles Aymard Sartre, més conegut com a Jean-Paul Sartre, (París, 21 de juny de 1905 - 15 d'abril de 1980) fou un filòsof, professor universitari, crític literari i escriptor (teatre, novel·la, periodisme) francès, considerat una figura destacada de la filosofia i el marxisme francesos del segle XX.
Filosofia і Jean-Paul Sartre · Història de la filosofia і Jean-Paul Sartre ·
Joan Duns Escot
fou un frare franciscà, teòleg i filòsof escocès, de vida breu.
Filosofia і Joan Duns Escot · Història de la filosofia і Joan Duns Escot ·
Johann Gottlieb Fichte
Johann Gottlieb Fichte (AFI: ˈjoːhan ˈɡɔtliːp ˈfɪçtə) (Rammenau, 19 de maig de 1762 - Berlín, 27 de gener de 1814) fou un filòsof alemany de gran importància en la història del pensament occidental.
Filosofia і Johann Gottlieb Fichte · Història de la filosofia і Johann Gottlieb Fichte ·
Johann Wolfgang von Goethe
Johann Wolfgang von Goethe (Frankfurt del Main, 28 d'agost del 1749 - Weimar, 22 de març de 1832), va ser un pensador i literat alemany, funcionari de la Cort de Weimar.
Filosofia і Johann Wolfgang von Goethe · Història de la filosofia і Johann Wolfgang von Goethe ·
John Locke
fou un filòsof empirista anglès que va treballar sobretot amb temes relacionats amb el govern i l'epistemologia.
Filosofia і John Locke · Història de la filosofia і John Locke ·
Karl Marx
''El capital'' Karl Heinrich Marx, més conegut com a Karl Marx (Trèveris, 5 de maig de 1818-Londres, 14 de març de 1883), va ser un filòsof, economista polític, sociòleg i revolucionari alemany.
Filosofia і Karl Marx · Història de la filosofia і Karl Marx ·
Lògica
Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.
Filosofia і Lògica · Història de la filosofia і Lògica ·
Literatura
La literatura és l'art d'escriure.
Filosofia і Literatura · Història de la filosofia і Literatura ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Filosofia і Llatí · Història de la filosofia і Llatí ·
Llenguatge
Un document exemple de llenguatge enginyeril El llenguatge és la facultat de poder comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor o interlocutor mitjançant un sistema o codi determinat de signes interpretable per a l'entitat emissora i la receptora.
Filosofia і Llenguatge · Història de la filosofia і Llenguatge ·
Llibertat
La llibertat guiant el poble. Inauguració de l'Estàtua de la Llibertat a Nova York l'any 1886, obra d'Edward Moran La llibertat (del llatí libertas) és la capacitat d'escollir.
Filosofia і Llibertat · Història de la filosofia і Llibertat ·
Lliure albir
El lliure albir és la hipotètica capacitat dels agents racionals de poder exercir control sobre les seves accions.
Filosofia і Lliure albir · Història de la filosofia і Lliure albir ·
Lucreci
miniatura Lucreci (Titus Lucretius Carus; Campània?, 94 aC — ?, 55 aC) fou un filòsof i poeta llatí, autor del poema didàctic De rerum natura ('De la natura de les coses'), l'única obra seva conservada, que descriu el món segons els principis d'Epicur i de l'atomisme.
Filosofia і Lucreci · Història de la filosofia і Lucreci ·
Maimònides
Maimònides, també anomenat Moisès Maimònides, Moisès ben Maimon (literalment ‘Moisès, fill de Maimon’— o Rambam —, acrònim de les seves inicials en hebreu—, conegut en àrab com Abu-Imran Mussa ibn Ubayd-Al·lah Maymun al-Qurtubí fou el rabí i teòleg jueu més cèlebre de l'edat mitjana, cap de la comunitat jueva del Caire i metge personal de Saladí.Sidur ha-mercaz, p. 13. Tingué una enorme importància en el pensament medieval com a filòsof, religiós i metge. De Maimònides es deia: «des de Moisès fins a Moisès, no va haver-hi cap altre com Moisès.».
Filosofia і Maimònides · Història de la filosofia і Maimònides ·
Marsilio Ficino
Marsilio Ficino (10 d'octubre de 1433 - 1 d'octubre de 1499) va ser un humanista italià del Renaixement.
Filosofia і Marsilio Ficino · Història de la filosofia і Marsilio Ficino ·
Marxisme
200x200px 200x200px El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.
Filosofia і Marxisme · Història de la filosofia і Marxisme ·
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Filosofia і Matemàtiques · Història de la filosofia і Matemàtiques ·
Materialisme històric
El materialisme històric és una doctrina filosòfica proposada per Karl Marx que entén la diferència de classes com a motor de la història.
Filosofia і Materialisme històric · Història de la filosofia і Materialisme històric ·
Ment
frenològicOliver Elbs, ''Neuro-Esthetics: Mapological foundations and applications (Map 2003)'', (Munich 2005) del cervell. La frenologia fou un dels primers intents de correlacionar les funcions mentals amb parts específiques del cervell epífisis del cervell i d'allí a l'esperit immaterialDescartes, R. (1641) ''Meditations on First Philosophy'', in ''The Philosophical Writings of René Descartes'', trans. by J. Cottingham, R. Stoothoff and D. Murdoch, Cambridge: Cambridge University Press, 1984, vol. 2, pp. 1-62. La ment és la construcció psicològica que aglutina els actes de percepció, cognició, emoció, etc., és a dir, el conjunt de les funcions psíquiques —una característica dels humans, però que també pot ser vàlida per a altres formes de vida Dictionary.com, "mind": "1.
Filosofia і Ment · Història de la filosofia і Ment ·
Metafísica
La metafísica és la branca de la filosofia que estudia la naturalesa fonamental de la realitat, els primers principis de l'ésser, la identitat i el canvi, l'espai i el temps, la causalitat, la necessitat i la possibilitat.
Filosofia і Metafísica · Història de la filosofia і Metafísica ·
Michel de Montaigne
Michel Eyquem de Montaigne (castell de Montaigne, Perigord, 28 de febrer del 1533 - 13 de setembre del 1592) va ser un pensador i magistrat francès del Renaixement.
Filosofia і Michel de Montaigne · Història de la filosofia і Michel de Montaigne ·
Michel Foucault
Michel Foucault (Poitiers, 15 d'octubre de 1926 - París, 26 de juny de 1984) va ser un filòsof francès i titular d'una càtedra al Collège de France, a la qual va donar el títol dHistòria dels sistemes de pensament.
Filosofia і Michel Foucault · Història de la filosofia і Michel Foucault ·
Model heliocèntric
El model heliocèntric o heliocentrisme (Hèlios.
Filosofia і Model heliocèntric · Història de la filosofia і Model heliocèntric ·
Natura
La natura, naturalesa o naturalea inclou tot allò físic que existeix en l'Univers, i que no és artificial o imaginat.
Filosofia і Natura · Història de la filosofia і Natura ·
Neoplatonisme
El neoplatonisme és una doctrina que existí entre els segles i. Tot i que, ben clarament, el neoplatonisme és una doctrina basada en pensadors anteriors (Filó d'Alexandria, Hipàcia d'Alexandria, Apol·loni de Tíana i els pensadors del platonisme mitjà, per exemple), hom pot dir que el creador (o sistematitzador) del neoplatonisme és Plotí.
Filosofia і Neoplatonisme · Història de la filosofia і Neoplatonisme ·
Nicolau de Cusa
Nicolau de Cusa (Cusa, Trèveris 1401 - Todi, Úmbria 11 d'agost de 1464) va ser un teòleg i filòsof tardomedieval, considerat el pare de la filosofia alemanya i personatge clau en la transició del pensament medieval al del Renaixement, un dels primers filòsofs de la modernitat.
Filosofia і Nicolau de Cusa · Història de la filosofia і Nicolau de Cusa ·
Nicolau Maquiavel
Nicolau Maquiavel o simplement Maquiavel (Florència, 3 de maig de 1469 - ibíd., 21 de juny de 1527), de nom complet Niccolò di Bernardo dei Machiavelli, va ser un diplomàtic, funcionari públic, filòsof polític i escriptor italià.
Filosofia і Nicolau Maquiavel · Història de la filosofia і Nicolau Maquiavel ·
Nombre
Un nombre (també número, segons l'AVL) és el concepte que sorgeix del resultat de comptar les coses que formen un agregat, o una generalització d'aquest concepte.
Filosofia і Nombre · Història de la filosofia і Nombre ·
Nominalisme
El nominalisme és una postura filosòfica, crítica davant el platonisme, que es va desenvolupar a l'edat mitjana.
Filosofia і Nominalisme · Història de la filosofia і Nominalisme ·
Occident
Occident, o món occidental, és des del punt de vista sociològic i històric un terme ambigu que s'utilitza per significar el conjunt de cultures en un principi ubicades a Europa (cultura occidental) i expandides a partir de l'edat moderna cap a Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i el Canadà, contraposades a les cultures d'Orient.
Filosofia і Occident · Història de la filosofia і Occident ·
Paracels
Theophrastus Philippus Aureolus Bombastus von Hohenheim,No està clar que es tracti del seu veritable nom; se’l coneix així tan sols a partir de la seva mort conegut com a Paracels (Einsiedeln, Suïssa, 11 de novembre o 17 de desembre del 1493 – Salzburg, 24 de setembre del 1541), fou un metge, alquimista i astròleg suís.
Filosofia і Paracels · Història de la filosofia і Paracels ·
Parmènides
Parmènides (Parmenides, en Παρμενίδης, 570 aC-475 aCSobre les dificultats per establir la data del seu naixement, vegeu la secció «Data de naixement») fou filòsof presocràtic dels més importants de l'antiga Grècia.
Filosofia і Parmènides · Història de la filosofia і Parmènides ·
Pensament
Detall d'''El pensador'', Auguste Rodin Una parella prenent una decisió El pensament és el producte de la ment en l'acte de pensar, és a dir, les construccions mentals elaborades fruit de l'activitat del cervell.
Filosofia і Pensament · Història de la filosofia і Pensament ·
Pere Abelard
Pere Abelard (en francès: Pierre Abélard, en llatí: Petrus Abelardus, Ar Palez, Bretanya, 1079 - Abadia de Cluny, Châlons sur Saone, Borgonya, 1142) fou un filòsof i escolàstic bretó.
Filosofia і Pere Abelard · Història de la filosofia і Pere Abelard ·
Petrus Ramus
Petrus Ramus o Pierre de la Ramée va ser un filòsof i matemàtic francès, del, assassinat en la massacre de Sant Bartomeu.
Filosofia і Petrus Ramus · Història de la filosofia і Petrus Ramus ·
Pirró d'Elis
Πύρρων Pirró d'Elis (en llatí: Pyrrion i en grec) (360 aC - 270 aC) fou un filòsof grec, creador de l'escepticisme com a corrent filosòfic (corrent ja suggerit parcialment per alguns sofistes i megàrics), natural d'Elis, ciutat provincial al nord-oest del Peloponès, a Grècia; fill de Pleistarc i d'una família pobre, fou el primer filòsof escèptic que va fer del dubte el problema central de tota la seva filosofia (tot i que alguns sofistes abans que ell ja practicaven un dubte radical en la seva filosofia).
Filosofia і Pirró d'Elis · Història de la filosofia і Pirró d'Elis ·
Pitàgores
Pitàgores o Pitàgoras (Πυθαγόρας, Pithagoras; final del) va ser un filòsof i matemàtic grec.
Filosofia і Pitàgores · Història de la filosofia і Pitàgores ·
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Filosofia і Plató · Història de la filosofia і Plató ·
Plotí
Plotí (Plotinus; 205 - 270) fou el principal filòsof del neoplatonisme, corrent que integrà també Numeni d'Apamea, Porfiri, Jàmblic i Procle.
Filosofia і Plotí · Història de la filosofia і Plotí ·
Política
La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a dur a terme una acció en un grup determinat.
Filosofia і Política · Història de la filosofia і Política ·
Positivisme
El positivisme és el sistema de filosofia basat en l'experiència i en el coneixement empíric dels fenòmens naturals.
Filosofia і Positivisme · Història de la filosofia і Positivisme ·
Pragmatisme
El pragmatisme és un moviment filosòfic que considera que les conseqüències pràctiques i els efectes reals són components vitals del significat i la veritat.
Filosofia і Pragmatisme · Història de la filosofia і Pragmatisme ·
Presocràtics
La filosofia presocràtica, també coneguda com a filosofia grega primitiva, és la filosofia grega antiga anterior a Sòcrates.
Filosofia і Presocràtics · Història de la filosofia і Presocràtics ·
Problema dels universals
En el curs de la filosofia medieval, el debat sobre els universals és un bon reflex de les dificultats per dotar de nous sentits les velles aspiracions sobre el coneixement.
Filosofia і Problema dels universals · Història de la filosofia і Problema dels universals ·
Procle
Procle (Proclus, Πρόκλος) (Constantinoble, 412 - Atenes, 485), anomenat també el Successor o el Diàdoc (Πρόκλος ὁ Διάδοχος Próklos ho Diádokhos; Proclus Lycaeus), va ser un filòsof neoplatònic, contemporani de Plutarc.
Filosofia і Procle · Història de la filosofia і Procle ·
Psicologia
La psicologia és la ciència de la ment i el comportament; especialment, estudia la constitució, el comportament i els estats de consciència de la persona humana.
Filosofia і Psicologia · Història de la filosofia і Psicologia ·
Raó
La raó o racionalitat és una aptitud que consisteix a aplicar normes i lògica en el pensament per obtenir judicis, observacions comprovables o servir de base per a teories.
Filosofia і Raó · Història de la filosofia і Raó ·
Racionalisme (filosofia)
El racionalisme és un corrent de pensament, una actitud filosòfica que considera que l'única manera vertadera de conèixer, comprendre o interpretar la realitat és per mitjà de la raó, ja que els sentits són insuficients i fins i tot poden ser enganyosos.
Filosofia і Racionalisme (filosofia) · Història de la filosofia і Racionalisme (filosofia) ·
Ramon Llull
Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.
Filosofia і Ramon Llull · Història de la filosofia і Ramon Llull ·
Realitat
La realitat és el conjunt de tot allò que efectivament existeix, en contrast amb tot allò que és imaginari o allò que sembli altra cosa que el que és.
Filosofia і Realitat · Història de la filosofia і Realitat ·
Reforma Protestant
luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.
Filosofia і Reforma Protestant · Història de la filosofia і Reforma Protestant ·
Religió
jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.
Filosofia і Religió · Història de la filosofia і Religió ·
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Filosofia і Renaixement · Història de la filosofia і Renaixement ·
René Descartes
René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) (Le Haye, França, 31 de març de 1596 - Estocolm, Suècia, 11 de febrer de 1650), va ser un important filòsof racionalista francès del, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.
Filosofia і René Descartes · Història de la filosofia і René Descartes ·
Richard McKay Rorty
Richard McKay Rorty (Nova York, 4 d'octubre del 1931 - 8 de juny del 2007) va ser un filòsof estatunidenc.
Filosofia і Richard McKay Rorty · Història de la filosofia і Richard McKay Rorty ·
Romanticisme
''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.
Filosofia і Romanticisme · Història de la filosofia і Romanticisme ·
Sèneca
Bust representant Sèneca el jove, Museu del Prado Luci Anneu Sèneca (en llatí Lucius Anneus Seneca) usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (Corduba, actual Còrdova, 4 aC - Roma, 65) va ser un escriptor romà, filòsof, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.
Filosofia і Sèneca · Història de la filosofia і Sèneca ·
Sòcrates
Sòcrates (en; Atenes, ca. 470 aC - 399 aC) fou un filòsof de l'antiga Grècia que es considera el fundador de la filosofia occidental, per més que ja existiren filòsofs anteriorment, i també de coetanis, entre ells Tales i Demòcrit.
Filosofia і Sòcrates · Història de la filosofia і Sòcrates ·
Søren Kierkegaard
Søren Aabye Kierkegaard (Copenhaguen, 5 de maig de 1813 - 11 de novembre de 1855), filòsof danès del, considerat el primer filòsof existencialista.
Filosofia і Søren Kierkegaard · Història de la filosofia і Søren Kierkegaard ·
Tales de Milet
Tales, considerat un dels Set savis de Grècia Tales de Milet (Thales,, Milet, 624 aC / 623 aC - vora 548 aC / 545 aC) fou un filòsof grec.
Filosofia і Tales de Milet · Història de la filosofia і Tales de Milet ·
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Filosofia і Teologia · Història de la filosofia і Teologia ·
Thomas Hobbes
Thomas Hobbes (Malmesbury, Wiltshire, 5 d'abril del 1588 - Derbyshire, 4 de desembre del 1679) va ser un filòsof anglès, pertanyent a la tradició empirista.
Filosofia і Thomas Hobbes · Història de la filosofia і Thomas Hobbes ·
Thomas More
Thomas More (Londres, 7 de febrer de 1478 - 6 de juliol de 1535) fou un jurista, escriptor i home d'Estat anglès.
Filosofia і Thomas More · Història de la filosofia і Thomas More ·
Tomàs d'Aquino
Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.
Filosofia і Tomàs d'Aquino · Història de la filosofia і Tomàs d'Aquino ·
Tomisme
Tomisme és l'escola filosòfica que va sorgir com un llegat de l'obra i el pensament de sant Tomàs d'Aquino, filòsof, sant i Doctor de l'Església.
Filosofia і Tomisme · Història de la filosofia і Tomisme ·
Tommaso Campanella
miniatura Tommaso Campanella (Stilo, Calàbria, 5 de setembre de 1568 - París, 21 de maig de 1639) va ser un eclesiàstic, poeta i filòsof italià.
Filosofia і Tommaso Campanella · Història de la filosofia і Tommaso Campanella ·
Univers
LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.
Filosofia і Univers · Història de la filosofia і Univers ·
Virtut
Una virtut és una qualitat moral positiva, oposada al defecte (ètica) o vici (religió).
Filosofia і Virtut · Història de la filosofia і Virtut ·
William James
William James (11 de gener de 1842- 26 d'agost de 1910) va ésser un psicòleg, filòsof i pedagog estatunidenc.
Filosofia і William James · Història de la filosofia і William James ·
Zenó de Cítion
Zenó de Cítion (en Zenón; c. 334 – c. 262 aC) va ser un filòsof hel·lenístic natural de Cítion (Xipre).
Filosofia і Zenó de Cítion · Història de la filosofia і Zenó de Cítion ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Filosofia і Història de la filosofia
- Què tenen en comú Filosofia і Història de la filosofia
- Semblances entre Filosofia і Història de la filosofia
Comparació entre Filosofia і Història de la filosofia
Filosofia té 294 relacions, mentre que Història de la filosofia té 190. Com que tenen en comú 163, l'índex de Jaccard és 33.68% = 163 / (294 + 190).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Filosofia і Història de la filosofia. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: