Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Filosofia і Filosofia analítica

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Filosofia і Filosofia analítica

Filosofia vs. Filosofia analítica

La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa. La filosofia analítica és un corrent filosòfic dominant durant el, que va centrar l'atenció en la lògica matemàtica, l'anàlisi del llenguatge, i en general, la identificació amb la concepció científica de la natura.

Similituds entre Filosofia і Filosofia analítica

Filosofia і Filosofia analítica tenen 16 coses en comú (en Uniopèdia): Aristòtil, Bertrand Russell, Ciència, Ciències naturals, Existencialisme, Fenomenologia, Filosofia continental, Filosofia de la llengua, Georg Wilhelm Friedrich Hegel, George Edward Moore, Gottlob Frege, Isaac Newton, John Locke, Lògica matemàtica, Natura, Positivisme.

Aristòtil

Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.

Aristòtil і Filosofia · Aristòtil і Filosofia analítica · Veure més »

Bertrand Russell

fou un matemàtic i filòsof gal·lès, un dels més influents del, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1950.

Bertrand Russell і Filosofia · Bertrand Russell і Filosofia analítica · Veure més »

Ciència

La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.

Ciència і Filosofia · Ciència і Filosofia analítica · Veure més »

Ciències naturals

Les ciències naturals són aquelles que tenen per objecte l'estudi de la naturalesa.

Ciències naturals і Filosofia · Ciències naturals і Filosofia analítica · Veure més »

Existencialisme

Lexistencialisme és un moviment filosòfic que situa l'existència humana en el centre de la reflexió.

Existencialisme і Filosofia · Existencialisme і Filosofia analítica · Veure més »

Fenomenologia

Edmund Husserl (1859-1938). La fenomenologia (del grec antic φαινόμενoν, 'el que es mostra' i λογος, 'estudi') és una branca de la filosofia que tracta dels fenomens com a continguts de consciència.

Fenomenologia і Filosofia · Fenomenologia і Filosofia analítica · Veure més »

Filosofia continental

Filosofia continental és un terme que engloba diversos moviments filosòfics europeus dels segles XIX i XX.

Filosofia і Filosofia continental · Filosofia analítica і Filosofia continental · Veure més »

Filosofia de la llengua

La filosofia de la llengua és una branca de la filosofia que s'ocupa de la naturalesa de la llengua (aprenentatge, creació, significat, referències, usos, etc.) així com de la interpretació, la comunicació i la traducció.

Filosofia і Filosofia de la llengua · Filosofia analítica і Filosofia de la llengua · Veure més »

Georg Wilhelm Friedrich Hegel

va ser un filòsof alemany pertanyent a l'idealisme.

Filosofia і Georg Wilhelm Friedrich Hegel · Filosofia analítica і Georg Wilhelm Friedrich Hegel · Veure més »

George Edward Moore

George Edward Moore (4 de novembre del 1873 – 24 d'octubre del 1958), filòsof britànic, conegut pel seu paper en el desenvolupament de la filosofia occidental contemporània, la seva contribució a la teoria ètica i la seva defensa del realisme filosòfic.

Filosofia і George Edward Moore · Filosofia analítica і George Edward Moore · Veure més »

Gottlob Frege

Gottlob Frege (8 de novembre de 1848 a Wismar - 26 de juliol de 1925 a Bad Kleinen, Imperi alemany) fou un filòsof i matemàtic alemany. Va ser professor de matemàtiques a la Universitat de Jena, i molts entenen que va ser el pare de la filosofia analítica, especialitzant-se en la filosofia del llenguatge, la lògica i les matemàtiques. Tot i que durant la seva vida va ser ignorat en gran mesura, Giuseppe Peano (1858–1932), Bertrand Russell (1872–1970) i, fins a cert punt, Ludwig Wittgenstein (1889–1951) van presentar la seva obra a les generacions posteriors de filòsofs. Frege és àmpliament considerat com el lògic més gran des d'Aristòtil, i un dels filòsofs de les matemàtiques més profunds que hi ha hagut. Les seves contribucions se centren en la lògica formal i en la filosofia del llenguatge. La seva distinció fonamental entre sentit i referència s'inscriu en la tradició que intenta explicar què és el significat d'un mot o expressió. Per a Frege, la majoria de les paraules no tenen sentit, amb excepció dels noms propis, sinó que tenen referència: no es pot dir "què significa una casa?" sinó "a quines entitats ens referim en usar el terme casa?", per exemple. Amb aquesta distinció volia fugir de l'idealisme de Plató que encallava la recerca, ja que feia impossible compartir el sentit (per a cada persona, un element pot voler dir coses diferents) per tractar amb el context social dels mots, molt més objectivable, amb l'ús de les paraules en comptes de l'essència dels éssers.

Filosofia і Gottlob Frege · Filosofia analítica і Gottlob Frege · Veure més »

Isaac Newton

Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.

Filosofia і Isaac Newton · Filosofia analítica і Isaac Newton · Veure més »

John Locke

fou un filòsof empirista anglès que va treballar sobretot amb temes relacionats amb el govern i l'epistemologia.

Filosofia і John Locke · Filosofia analítica і John Locke · Veure més »

Lògica matemàtica

La lògica matemàtica és la disciplina inclosa en la matemàtica que estudia els sistemes formals en relació amb la manera en què aquests codifiquen els conceptes intuïtius de demostració matemàtica i computació com una part dels fonaments de la matemàtica.

Filosofia і Lògica matemàtica · Filosofia analítica і Lògica matemàtica · Veure més »

Natura

La natura, naturalesa o naturalea inclou tot allò físic que existeix en l'Univers, i que no és artificial o imaginat.

Filosofia і Natura · Filosofia analítica і Natura · Veure més »

Positivisme

El positivisme és el sistema de filosofia basat en l'experiència i en el coneixement empíric dels fenòmens naturals.

Filosofia і Positivisme · Filosofia analítica і Positivisme · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Filosofia і Filosofia analítica

Filosofia té 294 relacions, mentre que Filosofia analítica té 20. Com que tenen en comú 16, l'índex de Jaccard és 5.10% = 16 / (294 + 20).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Filosofia і Filosofia analítica. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: