Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Fidelio і Història de l'òpera

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Fidelio і Història de l'òpera

Fidelio vs. Història de l'òpera

Fidelio, op. La història de l'òpera és la història del gènere operístic de les arts escèniques, des del seu naixement al Renaixement fins a l'actualitat.

Similituds entre Fidelio і Història de l'òpera

Fidelio і Història de l'òpera tenen 18 coses en comú (en Uniopèdia): Alemany, Baix (veu), Baríton, Christoph Willibald Gluck, Fagot, Flauta, Llibret, Ludwig van Beethoven, Milà, Obertura (música), Oboè, Orfeu i Eurídice, Segle XVII, Singspiel, Soprano, Tenor, Trompa (instrument), Viena.

Alemany

L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.

Alemany і Fidelio · Alemany і Història de l'òpera · Veure més »

Baix (veu)

Un baix és el cantant masculí amb la tessitura (resposta en freqüència) més greu: 82/293 Hz.

Baix (veu) і Fidelio · Baix (veu) і Història de l'òpera · Veure més »

Baríton

Baríton és el tipus més comú de veu masculina, situada entre la del baix i la del tenor.

Baríton і Fidelio · Baríton і Història de l'òpera · Veure més »

Christoph Willibald Gluck

fou un compositor alemany de l'època clàssica.

Christoph Willibald Gluck і Fidelio · Christoph Willibald Gluck і Història de l'òpera · Veure més »

Fagot

Escala cromàtica. El fagot és un instrument musical aeròfon que pertany a la família de l'oboè; per tant, és un instrument de vent de fusta amb una llengüeta doble a l'embocadura.

Fagot і Fidelio · Fagot і Història de l'òpera · Veure més »

Flauta

La flauta és una gran família d'instruments de vent, que es caracteritzen pel fet que el so s'hi produeix quan l'aire que s'hi insufla incideix en un bisell practicat a l'embocadura de l'instrument.

Fidelio і Flauta · Flauta і Història de l'òpera · Veure més »

Llibret

El llibret és el text utilitzat en una obra musical de caràcter teatral com ara l'òpera, l'opereta, la sarsuela, l'oratori o el musical.

Fidelio і Llibret · Història de l'òpera і Llibret · Veure més »

Ludwig van Beethoven

Ludwig van Beethoven (pronunciació d'alemanya en transcripció AFI:, pronunciació catalana habitual) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme. Considerat l'últim gran representant del classicisme vienès o escola de Viena (després de Christoph Willibald Gluck, Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del romanticisme, motivant-ne la influència en una diversitat d'obres musicals al llarg del. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i, tot i que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu en les obres per a piano i música de cambra. La seva producció inclou els gèneres pianístics (32 sonates per a piano), de cambra (16 quartets de corda, 7 trios per a piano, 5 trios de corda, 10 sonates per a violí i piano, 5 sonates per a violoncel i piano), sacra (dues misses, un oratori: Crist en el Mont de les Oliveres), vocal (una òpera: Fidelio, música incidental i lieder), concertant (5 concerts per a piano i orquestra, un concert per a violí i orquestra, un triple per a violí, violoncel, piano i orquestra) i orquestral (9 simfonies, obertures, un ballet: Les criatures de Prometeu, etc.). La música del quart moviment de la novena simfonia està basada en el Cant de joia de Friedrich von Schiller i va ser escollit com a himne de la Unió Europea.

Fidelio і Ludwig van Beethoven · Història de l'òpera і Ludwig van Beethoven · Veure més »

Milà

Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.

Fidelio і Milà · Història de l'òpera і Milà · Veure més »

Obertura (música)

Esborrany de l'obertura de les Hèbrides de Felix Mendelssohn Esborrany de l'escenografia per a la posada en escena de la mateixa obertura, any 1829Una obertura en la música és una peça per a orquestra que precedeix o prepara una òpera, oratori, ballet, o alguna altra obra de caràcter teatral.

Fidelio і Obertura (música) · Història de l'òpera і Obertura (música) · Veure més »

Oboè

Oboè modern L'oboè o oboé és un instrument aeròfon, de llengüeta doble, amb tub cònic i tessitura aguda.

Fidelio і Oboè · Història de l'òpera і Oboè · Veure més »

Orfeu i Eurídice

Orfeu i Eurídice (en italià: Orfeo ed Euridice, en francès: Orphée et Eurydice) és una òpera en tres actes del compositor alemany Christoph Willibald Gluck, amb llibret de Ranieri de' Calzabigi, que data de 1762 i està basada en el mite d'Orfeu.

Fidelio і Orfeu i Eurídice · Història de l'òpera і Orfeu i Eurídice · Veure més »

Segle XVII

El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que supon un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avanços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.

Fidelio і Segle XVII · Història de l'òpera і Segle XVII · Veure més »

Singspiel

El Singspiel és un tipus d'òpera popular o petita obra de teatre.

Fidelio і Singspiel · Història de l'òpera і Singspiel · Veure més »

Soprano

Una soprano (o tiple) és la cantant femenina clàssica i té el rang vocal més alt de tots els tipus de veu.

Fidelio і Soprano · Història de l'òpera і Soprano · Veure més »

Tenor

En música, tenor és el nom donat al tipus més agut de veu d'home, que sol comprendre aproximadament del do3 al do5.

Fidelio і Tenor · Història de l'òpera і Tenor · Veure més »

Trompa (instrument)

La trompa és un instrument aeròfon, de vent-metall, consistent en un tub obert, llarg i cònic, enrotllat circularment diverses vegades, o també plegat sobre si mateix.

Fidelio і Trompa (instrument) · Història de l'òpera і Trompa (instrument) · Veure més »

Viena

Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).

Fidelio і Viena · Història de l'òpera і Viena · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Fidelio і Història de l'òpera

Fidelio té 78 relacions, mentre que Història de l'òpera té 798. Com que tenen en comú 18, l'índex de Jaccard és 2.05% = 18 / (78 + 798).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Fidelio і Història de l'òpera. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »