Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Ferrer Bassa

Índex Ferrer Bassa

Ferrer Bassa, també documentat com Jaume Ferrer Bassa, (Les Gunyoles (?),Diversos documents referits a personatges anomenats «Ferrer Bassa» entre els segles XII-XIV situen els seus orígens geogràfics i familiars a la zona d'Avinyonet del Penedès. A, s'arriba a precisar que podria haver nascut al mas conegut com "Castell de Les Gunyoles". 1285 – Barcelona, 1348) fou un pintor i miniaturista de la Corona d'Aragó, on va treballar de forma intensa per a la cort d'Alfons el Benigne i Pere el Cerimoniós.

142 les relacions: Abadessa, Alfons el Benigne, Aloi de Montbrai, Ambrogio Lorenzetti, Antoní de Pàmies, Anunciació, Arezzo, Arnau Bassa, Artigatge, Assís, Avinyó, Avinyó (Valclusa), Avinyonet del Penedès, Barcelona, Bernat de Fonollar, Biblioteca Britànica, Biblioteca Marciana, Biblioteca Nacional d'Israel, Biblioteca Nacional de França, Biblioteca Reial Danesa, Calendari romà, Camp heràldic, Candelera, Canterbury, Capella (arquitectura), Capella de Santa Àgata, Caplletra, Catedral de Barcelona, Caterina de Siena, Còdex, Claustre, Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa, Confraria de Sant Marc Evangelista de Mestres Sabaters de Barcelona, Constança d'Aragó i d'Entença, Convent de Sant Francesc de València, Copenhaguen, Cor (arquitectura), Corona d'Aragó, Cosmatesc, Crucifixió de Jesús, Davallament de la creu, Diner (moneda), Dot, Elisenda de Montcada, Enterrament de Jesús, Escola florentina, Escola senesa, Eulàlia de Barcelona, Filippo Lippi, Floruit, ..., Francesca Saportella, Gòtic internacional, Giotto di Bondone, Grup d'Iravals, Guerra Civil espanyola, Guerra dels Segadors, Guia de perplexos, Iconografia, Jaume Cascalls, Jaume el Just, Jaume el Major, Jaume Serra, Joan Baptista, La Seu Vella de Lleida, Lapsus calami, Les Gunyoles, Lisboa, Lleida, Llibertinatge, Llibre d'hores, Llibre d'hores de la reina Maria de Navarra, Llista de reis d'Aragó, Lluís Dalmau, Lluís IX de França, Maestà, Maimònides, Maria de Navarra, Maria de Xipre, Mestre de Baltimore, Mestre de l'Escrivà, Miniatura, Monestir de Jonqueres, Monestir de Santa Maria de Pedralbes, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Monestir de Santes Creus, Museu de Mallorca, Museu Diocesà de Barcelona, Museu Episcopal de Vic, Museu Nacional d'Art Antic, Nativitat de Jesús, Olèrdola, Orvieto, Ot de Montcada i de Pinós, Palau de l'Aljaferia, Palau Reial de l'Almudaina, Palau Reial Major, París, Passió de Jesús, Pere Català i Pic, Pere el Cerimoniós, Pere Serra, Perpinyà, Pesta, Pesta Negra, Pierpont Morgan Library, Pietro Lorenzetti, Pintor, Pintura, Pintura a l'oli, Pintura al fresc, Pintura del Trecento, Pintura francogòtica, Pintura gòtica, Pintura gòtica de la Corona d'Aragó, Pintures de la cel·la de Sant Miquel, Políptic, Políptic Morgan, Rafael Destorrents, Ramon Destorrents, Retaule de Sant Marc (Bassa), Retaule de Santa Anna i la Marededéu (Destorrents), Saltiri anglocatalà, Salvador Sanpere i Miquel, Samuel ibn Tibon, Sant, Sant Bartomeu i Santa Tecla, Santa Maria d'Alcover, Set Goigs de Maria, Siena, Silvestre I, Simone Martini, Sou (moneda), Toscana, Tracció animal, Usatges de Barcelona, Vegueria de Vilafranca, Venècia, 11 de desembre, 1285, 1324, 1346, 1348. Ampliar l'índex (92 més) »

Abadessa

En el cristianisme, l'abadessa (en llatí, abbatissa) és la cap superior d'una comunitat de monges, que sovint viuen en una abadia.

Nou!!: Ferrer Bassa і Abadessa · Veure més »

Alfons el Benigne

Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).

Nou!!: Ferrer Bassa і Alfons el Benigne · Veure més »

Aloi de Montbrai

Aloi de Montbrai o Mestre Aloi fou un escultor català d'origen francès.

Nou!!: Ferrer Bassa і Aloi de Montbrai · Veure més »

Ambrogio Lorenzetti

''Mare de Déu amb Infant'', de 1319. La seua primera obra coneguda Ambrogio Lorenzetti, també dit Ambruogio Laurati, va ser un pintor italià de l'Escola senesa, nascut probablement l'any 1290.

Nou!!: Ferrer Bassa і Ambrogio Lorenzetti · Veure més »

Antoní de Pàmies

Antoní de Pàmies o Antolí (Pàmies, ca. 453 - ca. 506) va ser un religiós, mort al martiri i venerat com a sant.

Nou!!: Ferrer Bassa і Antoní de Pàmies · Veure més »

Anunciació

L'''Anunciació'' de Melozzo da Forlì, Panteó de Roma. L'Anunciació de Fra Angelico (Museu del Prado) L'Anunciació de Simone Martini (Galeria dels Uffizi) l'Anunciació del Retaule de Vallmoll (MNAC) L'Anunciació de Pedro Berruguete (Cartoixa de Miraflores) LAnunciació és, per al cristianisme, l'aparició de l'Arcàngel Gabriel per anunciar a la Verge Maria que seria mare de Jesús, per obra de l'Esperit Sant.

Nou!!: Ferrer Bassa і Anunciació · Veure més »

Arezzo

Arezzo és una ciutat de Toscana, capital de la província d'Arezzo, que antigament es deia Arretium, i era a Etrúria.

Nou!!: Ferrer Bassa і Arezzo · Veure més »

Arnau Bassa

Retaule de Sant Marc, 1346, Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa Arnau Bassa, també anomenat mestre de Sant Marc, (c. 1320La data de naixement es dedueix de la signatura d'uns contractes i poders amb el seu pare l'any 1345. La majoria d'edat, obligatòria per signar documents, era 25 anys, la qual cosa situa entorn de 1320 el seu naixement. (- Barcelona, 1348).

Nou!!: Ferrer Bassa і Arnau Bassa · Veure més »

Artigatge

Inici d'un artigatge (Santa Fe, província de Veraguas, Panamà). L'artigatge és la desforestació d'un tros de terra on es cremen els arbres, arbustos i herbes, que les poblen amb l'objectiu de convertir-lo en un camp de conreu.

Nou!!: Ferrer Bassa і Artigatge · Veure més »

Assís

Assís és un municipi italià, situat a la regió d'Úmbria i a la província de Perusa.

Nou!!: Ferrer Bassa і Assís · Veure més »

Avinyó

Avinyó és un municipi de la comarca del Bages.

Nou!!: Ferrer Bassa і Avinyó · Veure més »

Avinyó (Valclusa)

Avinyó (en occità Avinhon (norma clàssica) o Avignoun (norma mistralenca), en francès Avignon) és una ciutat de la Provença, situada al marge esquerre del riu Roine.

Nou!!: Ferrer Bassa і Avinyó (Valclusa) · Veure més »

Avinyonet del Penedès

Avinyonet del Penedès és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès, amb capital a Avinyó Nou.

Nou!!: Ferrer Bassa і Avinyonet del Penedès · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Ferrer Bassa і Barcelona · Veure més »

Bernat de Fonollar

Bernat de Fonollar fou un noble de la Corona d'Aragó que pel que sembla va morir el 1326.

Nou!!: Ferrer Bassa і Bernat de Fonollar · Veure més »

Biblioteca Britànica

Biblioteca Britànica. La Biblioteca Britànica, oficialment i en anglès British Library, és la Biblioteca Nacional del Regne Unit i una de les més grans del món.

Nou!!: Ferrer Bassa і Biblioteca Britànica · Veure més »

Biblioteca Marciana

La Biblioteca Nazionale Marciana o de Sant Marc, sant patró de la ciutat de Venècia, Itàlia, és una de les més antigues biblioteques dipositàries de manuscrits del país i manté una de les col·leccions de textos clàssics més grans del món.

Nou!!: Ferrer Bassa і Biblioteca Marciana · Veure més »

Biblioteca Nacional d'Israel

Sala de lectura La finestra realitzada per Mordejai Ardón a la recepció de la Biblioteca. La Direcció Nacional de Biblioteca d'Israel (en hebreu: הספרייה הלאומית, HaSifria HaLeumit) anteriorment coneguda com la Biblioteca Nacional i la Universitat com en les seves sigles (en anglès: National Library of Israel) (NLI) (en hebreu: בית הספרים הלאומי והאוניברסיטאי) és la Biblioteca Nacional d'Israel.

Nou!!: Ferrer Bassa і Biblioteca Nacional d'Israel · Veure més »

Biblioteca Nacional de França

La Biblioteca Nacional de França (en francès: Bibliothèque nationale de France) fundada el 1792, coneguda amb l'acrònim BnF i anomenada també Biblioteca Nacional de París, és una de les biblioteques més importants de França i del món.

Nou!!: Ferrer Bassa і Biblioteca Nacional de França · Veure més »

Biblioteca Reial Danesa

La Biblioteca Reial de Copenhaguen (danès:Det Kongelige Bibliotek) és la biblioteca nacional de Dinamarca i la major i més important biblioteca d'Escandinàvia.

Nou!!: Ferrer Bassa і Biblioteca Reial Danesa · Veure més »

Calendari romà

El primitiu calendari de Roma fixava la durada dels mesos en 29 dies, 12 hores i 44 minuts, amb mesos lunars de 29 o 30 dies.

Nou!!: Ferrer Bassa і Calendari romà · Veure més »

Camp heràldic

El camper o camp és, en heràldica, la superfície interior i total d'un escut, on es posen les particions i les càrregues.

Nou!!: Ferrer Bassa і Camp heràldic · Veure més »

Candelera

La Candelera és el nom popular amb el qual es coneix la festa cristiana del ritu de la presentació del nen Jesús al temple de Jerusalem, així com la purificació de la seva mare, segons obliga la llei jueva.

Nou!!: Ferrer Bassa і Candelera · Veure més »

Canterbury

Canterbury és una ciutat del sud-est d'Anglaterra, no lluny de Londres, situada a la riba del riu Stour.

Nou!!: Ferrer Bassa і Canterbury · Veure més »

Capella (arquitectura)

Capella privada a l'interior del Museu Romàntic Can Papiol a Vilanova i la GeltrúUna capella és un espai dedicat al culte particular dins d'un temple cristià (esglésies, catedrals o ermites…), o d'edificis profans (domicilis, palaus, masies, tanatoris o fins i tot camps de futbol), en aquest cas se solen denominar específicament oratoris.

Nou!!: Ferrer Bassa і Capella (arquitectura) · Veure més »

Capella de Santa Àgata

La capella de Santa Àgata de Barcelona és un edifici gòtic que va ser construït a l'any 1302, situat a la plaça del Rei al centre del barri Gòtic barceloní.

Nou!!: Ferrer Bassa і Capella de Santa Àgata · Veure més »

Caplletra

XII. La caplletra és una lletra majúscula inicial del primer mot d'un text, llibre, capítol, paràgraf, etc., que ha estat ornamentada amb fins estètics.

Nou!!: Ferrer Bassa і Caplletra · Veure més »

Catedral de Barcelona

La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Ferrer Bassa і Catedral de Barcelona · Veure més »

Caterina de Siena

Caterina de Siena (Siena, 25 de març de 1347-Roma, 29 d'abril de 1380) fou una monja terciària dominicana, del Tercer orde de Sant Domènec.

Nou!!: Ferrer Bassa і Caterina de Siena · Veure més »

Còdex

Un còdex és un llibre antic escrit a mà durant l'edat mitjana.

Nou!!: Ferrer Bassa і Còdex · Veure més »

Claustre

Claustre d'Elna Un claustre (del llatí claustrum) és un espai arquitectònic al costat d'una catedral o contigu a aquesta, una abadia o un altre edifici religiós.

Nou!!: Ferrer Bassa і Claustre · Veure més »

Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa

La Col·legiata Basílica de Santa Maria, o com es diu popularment, La Seu, és l'edifici més emblemàtic del gòtic religiós manresà.

Nou!!: Ferrer Bassa і Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa · Veure més »

Confraria de Sant Marc Evangelista de Mestres Sabaters de Barcelona

L'actual seu de la confraria i Museu del Calçat. Noteu el lleó alat, símbol de Sant Marc, al centre de la façana. Confraria de Sant Marc Evangelista de l'antic Gremi de Mestres Sabaters de Barcelona és la confraria gremial més antiga de Barcelona.

Nou!!: Ferrer Bassa і Confraria de Sant Marc Evangelista de Mestres Sabaters de Barcelona · Veure més »

Constança d'Aragó i d'Entença

Constança d'Aragó i d'Entença (1318 - Montpeller 1346) fou infanta d'Aragó i reina consort de Mallorca (1325-1346).

Nou!!: Ferrer Bassa і Constança d'Aragó i d'Entença · Veure més »

Convent de Sant Francesc de València

Convent de Sant Francesc de València el 1704, plànol del Pare Tosca. El convent de Sant Francesc de València era un monestir franciscà que es trobava en el que és l'actual Plaça de l'Ajuntament.

Nou!!: Ferrer Bassa і Convent de Sant Francesc de València · Veure més »

Copenhaguen

Copenhaguen (København en danès) és la capital i la ciutat més gran de Dinamarca.

Nou!!: Ferrer Bassa і Copenhaguen · Veure més »

Cor (arquitectura)

Detall del cor de la Catedral de Barcelona Ressaltat el cor El cor, en arquitectura, és la part d'una església o catedral reservada a la comunitat de religiosos que hi estan adscrits i des d'on participen en la missa i els oficis divins.

Nou!!: Ferrer Bassa і Cor (arquitectura) · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Ferrer Bassa і Corona d'Aragó · Veure més »

Cosmatesc

Mosaics d'estil cosmatesc, aquest tipus de terres tot i que van arribar a exportar-se més enllà d'Itàlia, són un fenomen propi de la Itàlia medieval, amb el seu màxim desenvolupament a la ciutat de Roma i els seus voltants, on es van convertir en convenció.

Nou!!: Ferrer Bassa і Cosmatesc · Veure més »

Crucifixió de Jesús

Velázquez, (1631) La crucifixió de Jesús, i la seva posterior mort, és una llegenda suposadament ocorreguda al.

Nou!!: Ferrer Bassa і Crucifixió de Jesús · Veure més »

Davallament de la creu

El davallament de la Creu (Van der Weyden) (1435-1438) El Davallament de la creu és l'episodi de la Passió de Jesús posterior a la seva crucifixió i mort i anterior a l'enterrament.

Nou!!: Ferrer Bassa і Davallament de la creu · Veure més »

Diner (moneda)

Convencionalment, s'usa el terme diner per denominar la moneda efectiva ideada en el marc del sistema monetari carolingi i a les que seguiren aquesta tradició monetària i que va constituir la base del sistema comptable imperant a gairebé tot Europa fins a la instauració del sistema decimal, en alguns llocs, com Gran Bretanya, la seva vigència s'allargà fins al darrer terç del.

Nou!!: Ferrer Bassa і Diner (moneda) · Veure més »

Dot

Un antic ''Aussteuerschrank'' alemany amb l'aixovar de la núvia El dot, mot usat des de l'edat mitjana i que prové del llatí, és el patrimoni que la futura casada o la seva família lliuren al promès, i està en molts casos en proporció amb l'estatus social del futur marit.

Nou!!: Ferrer Bassa і Dot · Veure més »

Elisenda de Montcada

Escut d'Elisenda de Montcada Elisenda de Montcada i de Pinós (Aitona, c. 1292 - Barcelona, 19 de juliol de 1364) fou reina consort de la Corona d'Aragó (1322-1327), ja que fou la quarta i darrera muller de Jaume II el Just.

Nou!!: Ferrer Bassa і Elisenda de Montcada · Veure més »

Enterrament de Jesús

''L'enterrament de Crist'' de Caravaggio LEnterrament de Crist o de Jesús és una de les estacions del Via Crucis que, després de la mort i el davallament de la creu, recull, segons l'evangeli, la col·locació del cos de Crist en una tomba que pertanyia a Josep d'Arimatea.

Nou!!: Ferrer Bassa і Enterrament de Jesús · Veure més »

Escola florentina

Sant Francesc dona la seva capa a un cavaller pobre'' (vers 1295), església Superior de Sant Francesc, Assís Giotto di Bondone, ''Noli me tangere (Crist ressuscitat i Maria Magdalena'' (vers 1304). Capella de l'Arena (o dels Scrovegni). Pàduaboda de la Mare de Déu'', (vers 1304). Capella de l'Arena (o dels Scrovegni). PàduaAndrea Orcagna, ''El triomf dels morts'', Pintura al fresc, (1350). Capella de la Santa Creu. Florència S'anomena escola florentina el conjunt d'artistes influïts per l'estil naturalista desenvolupat el, en bona part influïts per la pintura de Giotto, i que en el esdevé l'escola principal del món.

Nou!!: Ferrer Bassa і Escola florentina · Veure més »

Escola senesa

Duccio, Madonna Rucellai, 1285, Galleria degli Uffizi, Florència. Lescola de Siena o escola senesa representa el llegat dels models i la tècnica de la maniera greca i fonamentà l'estil elegant del gòtic internacional.

Nou!!: Ferrer Bassa і Escola senesa · Veure més »

Eulàlia de Barcelona

Sepulcre de Santa Eulàlia a la Catedral de Barcelona Eulàlia de Barcelona (Sarrià, ca. 290 - Barcelona, ca. 303) va ser, segons la tradició, una noia cristiana que va morir per no voler rebutjar la seva fe durant les persecucions de Dioclecià, i que va ser martiritzada i venerada com a màrtir per diferents confessions cristianes.

Nou!!: Ferrer Bassa і Eulàlia de Barcelona · Veure més »

Filippo Lippi

Fra Filippo Lippi (Florència, 1406 – Spoleto, 8 d'octubre de 1469), també conegut com a Lippo Lippi, va ser un pintor italià del Quattrocento.

Nou!!: Ferrer Bassa і Filippo Lippi · Veure més »

Floruit

Floruit (sovint abreujat «fl.» o, ocasionalment, «flor.», sense cursiva) és un mot llatí que es refereix a un període durant el qual es té la certesa que una persona, una escola o un moviment estava en actiu.

Nou!!: Ferrer Bassa і Floruit · Veure més »

Francesca Saportella

Francesca Saportella i de Pinós (? - Sarrià, 25 de maig de 1364) va ser abadessa de Santa Maria de Pedralbes de 1336 a 1364.

Nou!!: Ferrer Bassa і Francesca Saportella · Veure més »

Gòtic internacional

Colart de Laon, '' L'oració a l'hort amb el donant Lluís I d'Orleans, vers 1405-1408, Museu del Prado El gòtic internacional és un subconjunt de l'art gòtic desenvolupat a Borgonya, Bohèmia i al nord d'Itàlia de la fi del i a l'inici del.

Nou!!: Ferrer Bassa і Gòtic internacional · Veure més »

Giotto di Bondone

Giotto di Bondone (més conegut simplement com a Giotto, ca. 1267, Vicchio - 8 de gener de 1337, Florència) va ser un pintor i arquitecte italià.

Nou!!: Ferrer Bassa і Giotto di Bondone · Veure més »

Grup d'Iravals

El grup d'Iravals fou un cercle o taller de pintorsS'ha especulat amb la possibilitat que el cap del grup d'Iravals sigui Ramon Destorrents, Francesc Serra o Jaume Serra, sense arribar a una conclusió definitiva.

Nou!!: Ferrer Bassa і Grup d'Iravals · Veure més »

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Nou!!: Ferrer Bassa і Guerra Civil espanyola · Veure més »

Guerra dels Segadors

La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.

Nou!!: Ferrer Bassa і Guerra dels Segadors · Veure més »

Guia de perplexos

Detall de la "Guia de Perplexos", que data de 1200-1400 CE Versió de 1348 de la "Guia de Perplexos" il·luminada per Ferrer Bassa La Guia de perplexos (en hebreu, Moré Nevukhim) és l'obra més important de Maimònides i resumeix en forma de carta els postulats bàsics de la seva teologia.

Nou!!: Ferrer Bassa і Guia de perplexos · Veure més »

Iconografia

s La iconografia (paraula composta dicona i grafe, 'descripció') és la descripció de les temàtiques de les imatges i també el tractat o col·lecció d'aquestes.

Nou!!: Ferrer Bassa і Iconografia · Veure més »

Jaume Cascalls

Jaume Cascalls (Berga, principis del – c. 1378) fou un escultor del gòtic català.

Nou!!: Ferrer Bassa і Jaume Cascalls · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).

Nou!!: Ferrer Bassa і Jaume el Just · Veure més »

Jaume el Major

Jaume conegut com a Jaume el Major (Betsaida, Galilea ? - Jerusalem, v.44 dC), segons el Nou Testament, fou un dels dotze apòstols de Jesús de Natzaret.

Nou!!: Ferrer Bassa і Jaume el Major · Veure més »

Jaume Serra

Detall del ''retaule del Sant Esperit'', de Jaume Serra, a la Seu de Manresa Jaume Serra fou un pintor català d'estil italo-gòtic.

Nou!!: Ferrer Bassa і Jaume Serra · Veure més »

Joan Baptista

Joan Baptista (Judea, v. 4 aC? - v. 30), segons els textos religiosos, fou un predicador que va liderar un moviment baptismal a Judea.

Nou!!: Ferrer Bassa і Joan Baptista · Veure més »

La Seu Vella de Lleida

La Seu Vella de Lleida en una imatge d'entre 1890 i 1910 '''La Seu Vella''' des de Cappont. La Seu Vella o catedral antiga és un monument arquitectònic de la ciutat de Lleida.

Nou!!: Ferrer Bassa і La Seu Vella de Lleida · Veure més »

Lapsus calami

Lapsus calami és una locució llatina d'ús actual que significa 'error involuntari' o 'ensopegada inconscient en escriure' (si es tractés d'un error en parlar seria lapsus linguae (lingua,-ae, «llengua»). Gramaticalment, està formada amb el nominatiu de lapsus,-us ('error') i el genitiu de calamus, -i ('ploma').

Nou!!: Ferrer Bassa і Lapsus calami · Veure més »

Les Gunyoles

Les Gunyoles és una localitat pertanyent al municipi d'Avinyonet del Penedès, situada sobre un pujol a l'est de la carretera N-340 i a un km de la capital municipal, actualment denominada Avinyó Nou, l'altitud màxima del qual és de 350 msnm.

Nou!!: Ferrer Bassa і Les Gunyoles · Veure més »

Lisboa

Lisboa (en portuguès i en català), tradicionalment i històricament anomenada Lisbona en llengua catalana, és la capital i la ciutat més gran de l'estat de Portugal.

Nou!!: Ferrer Bassa і Lisboa · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Ferrer Bassa і Lleida · Veure més »

Llibertinatge

El libertinatge o el moviment dels llibertins va ser un moviment filosòfic a Europa occidental des del final del, FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos, fins a la revolució francesa, del qual el tret bàsic era el «refús de tot autoritarisme, especialment eclesiàstic.» «Adopten, sense massa unanimitat ni excessiu rigor intel·lectual, una actitud de racionalisme crític, materialisme i oposició a la intolerància religiosa, junt amb un sentit hedonista o epicuri de la vida.» En reacció contra la concepció antisexual i ascètica de les religions cristianes preconitzen una liberalització del goig, que sigui sexual o altre, entre adults consentidors, per a la primera vegada des de l'ocàs de l'imperi romà.

Nou!!: Ferrer Bassa і Llibertinatge · Veure més »

Llibre d'hores

Anatomia humana, miniatura de les ''Molt riques hores del Duc de Berry'' Un llibre d'hores era un llibre de devoció particular que conté els salms, textos i pregàries perquè una persona pugui seguir la litúrgia de les hores ell mateix, de manera individual.

Nou!!: Ferrer Bassa і Llibre d'hores · Veure més »

Llibre d'hores de la reina Maria de Navarra

El Llibre d'hores de la reina Maria de Navarra és un llibre de miniatures il·luminades gòtiques fet a Barcelona per encàrrec del rei Pere el Cerimoniós vers 1339-1345, com a regal de noces de la seva primera esposa, Maria de Navarra.

Nou!!: Ferrer Bassa і Llibre d'hores de la reina Maria de Navarra · Veure més »

Llista de reis d'Aragó

Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.

Nou!!: Ferrer Bassa і Llista de reis d'Aragó · Veure més »

Lluís Dalmau

va ser un pintor gòtic, és una de les figures cabdals del gòtic català que va treballar al servei de la Corona d'Aragó durant el regnat d'Alfons el Magnànim.

Nou!!: Ferrer Bassa і Lluís Dalmau · Veure més »

Lluís IX de França

Per a altres sants o persones venerades amb el nom Lluís vegeu: Sant Lluís (desambiguació) Lluís IX de França (Poissy, prop de París, 1214 - Tunis, 1270), fou rei de França entre 1226 i 1270.

Nou!!: Ferrer Bassa і Lluís IX de França · Veure més »

Maestà

''Maestà'', flanquejada pels Reis Mags, al fresc de l'absis de Santa Maria de Taüll (ca. 1123) Fausta, esposa de Constantí, què podria haver estat font d'inspiració per la imatge de la ''Maiestà'' a occident Duccio, '' Maestà amb Vint Àngels i Dinou Sants'' (1308–1311), Museu de l'Òpera del Duomo, Siena Cimabue ''Maestà'', Basílica de Sant Francesc d'Assís Maestà ("majestat" en italià) designa un tema iconogràfic de l'art cristià medieval occidental que representa la Mare de Déu en majestat, asseguda en un tron, amb el Nen Jesús a la falda (al qual fa ella mateixa de tron), acompanyats a vegades d'àngels i sants; de forma similar a la Theotokos de l'art romà d'Orient.

Nou!!: Ferrer Bassa і Maestà · Veure més »

Maimònides

Maimònides, també anomenat Moisès Maimònides, Moisès ben Maimon (literalment ‘Moisès, fill de Maimon’— o Rambam —, acrònim de les seves inicials en hebreu—, conegut en àrab com Abu-Imran Mussa ibn Ubayd-Al·lah Maymun al-Qurtubí fou el rabí i teòleg jueu més cèlebre de l'edat mitjana, cap de la comunitat jueva del Caire i metge personal de Saladí.Sidur ha-mercaz, p. 13. Tingué una enorme importància en el pensament medieval com a filòsof, religiós i metge. De Maimònides es deia: «des de Moisès fins a Moisès, no va haver-hi cap altre com Moisès.».

Nou!!: Ferrer Bassa і Maimònides · Veure més »

Maria de Navarra

Maria de Navarra (~1330 - València, 29 d'abril de 1347) fou infanta del regne de Navarra i reina consort de la Corona d'Aragó (1338-1347).

Nou!!: Ferrer Bassa і Maria de Navarra · Veure més »

Maria de Xipre

Maria de Xipre o Maria de Lusignan (Nicòsia, Xipre 1273 a 1279 - Tortosa 1322), princesa de Xipre i reina consort de la Corona d'Aragó (1315-1322).

Nou!!: Ferrer Bassa і Maria de Xipre · Veure més »

Mestre de Baltimore

El Mestre de Baltimore fou un miniaturista i pintor gòtic d'identitat desconeguda, actiu a Catalunya durant el i proper a l'entorn d'Arnau Bassa.

Nou!!: Ferrer Bassa і Mestre de Baltimore · Veure més »

Mestre de l'Escrivà

Foli dels ''Llibre dels Usatges i Constitucions de Catalunya'', a l'Arxiu Municipal de Lleida El Mestre de l'Escrivà fou un miniaturista i pintor gòtic d'identitat desconeguda, actiu a Catalunya durant la primera meitat del; se l'ha considerat proper a l'entorn del taller dels Bassa.

Nou!!: Ferrer Bassa і Mestre de l'Escrivà · Veure més »

Miniatura

Les molt riques hores del duc de Berry'', dels germans de Limburg (1411-1416). Museu Condé, Chantilly, França ''Llibre de les Hores'', Borgonya, s.XV Miniatura és el nom que es donava, inicialment, a les il·lustracions realitzades manualment, amb les quals es complementava amb imatges la informació dels llibres.

Nou!!: Ferrer Bassa і Miniatura · Veure més »

Monestir de Jonqueres

Santa Maria de Jonqueres fou un monestir de monges de la ciutat de Barcelona que va estar al carrer de Jonqueres des del fins al, en què l'església i el claustre foren traslladats pedra a pedra al carrer d'Aragó i avui en dia forma part de l'església parroquial de la Concepció al districte de l'Eixample.

Nou!!: Ferrer Bassa і Monestir de Jonqueres · Veure més »

Monestir de Santa Maria de Pedralbes

El Monestir de Santa Maria de Pedralbes és un conjunt monumental d'estil gòtic declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Ferrer Bassa і Monestir de Santa Maria de Pedralbes · Veure més »

Monestir de Santa Maria de Ripoll

El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.

Nou!!: Ferrer Bassa і Monestir de Santa Maria de Ripoll · Veure més »

Monestir de Santes Creus

El Monestir de Santes Creus o Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus és una de les joies de l'art medieval català i està situat al poble de Santes Creus, capital del municipi d'Aiguamúrcia (l'Alt Camp).

Nou!!: Ferrer Bassa і Monestir de Santes Creus · Veure més »

Museu de Mallorca

El Museu de Mallorca és un museu amb una exposició permanent sobre història i art de Mallorca i amb una part dedicada a exposicions temporals.

Nou!!: Ferrer Bassa і Museu de Mallorca · Veure més »

Museu Diocesà de Barcelona

El Museu Diocesà de Barcelona és al pla de la Seu, a l'edifici de la Pia Almoina de Barcelona.

Nou!!: Ferrer Bassa і Museu Diocesà de Barcelona · Veure més »

Museu Episcopal de Vic

Pintura procedent de Sant Joan de les Abadesses Clau de volta amb Sant Jordi matant el drac El Museu Episcopal de Vic és un museu d'art medieval que conserva una magnífica col·lecció d'obres mestres de pintura i escultura del període romànic i gòtic català. Situat al costat de la Catedral de Vic, a la comarca d'Osona (Barcelona), és declarat museu d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Ferrer Bassa і Museu Episcopal de Vic · Veure més »

Museu Nacional d'Art Antic

El Museu Nacional d'Art Antic, en portuguès Museu Nacional de Arte Antiga (sigla MNAA) és un museu d'art que està localitzat a Lisboa, capital de Portugal.

Nou!!: Ferrer Bassa і Museu Nacional d'Art Antic · Veure més »

Nativitat de Jesús

La Nativitat de Robert Campin (1420-1425) La Nativitat de Jesús, per als cristians la Nativitat de Nostre Senyor Jesucrist o simplement la Nativitat, es refereix al fet del naixement de Jesús de Natzaret, la figura central del cristianisme i és considerat el Fill de Déu pels cristians.

Nou!!: Ferrer Bassa і Nativitat de Jesús · Veure més »

Olèrdola

Olèrdola és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès, amb capital a Sant Miquel d'Olèrdola.

Nou!!: Ferrer Bassa і Olèrdola · Veure més »

Orvieto

Orvieto és una ciutat d'Itàlia amb uns 21.000 habitants situada a la regió d'Úmbria, província de Terni, formada pels següents nuclis (fraccions): Bagni di Orvieto, Bardano, Baschi Scalo, Benano, Biagio, Botto di Orvieto, Canale di Orvieto, Canonica, Capretta, Ciconia, Colonnetta di Prodo, Corbara, Fossatello, Morrano, Orvieto Scalo, Osteria Nuova, Padella, Prodo, Rocca Ripesena, San Faustino, Sferracavallo, Stazione di Castiglione, Sugano, Titignano, Tordimonte, i Torre San Severo.

Nou!!: Ferrer Bassa і Orvieto · Veure més »

Ot de Montcada i de Pinós

Ot de Montcada i de Pinós (?, ca. 1290 — ?, 1341), també conegut com el Vell, fou senyor de la baronia d'Aitona amb el nom dOt I de Montcada.

Nou!!: Ferrer Bassa і Ot de Montcada i de Pinós · Veure més »

Palau de l'Aljaferia

L'Aljaferia és un castell-palau andalusí i mudèjar construït al a Saragossa.

Nou!!: Ferrer Bassa і Palau de l'Aljaferia · Veure més »

Palau Reial de l'Almudaina

El Castell o Palau Reial de l'Almudaina, dit també simplement l'Almudaina, està situat a la ciutat de Palma, al costat de la Seu, i fou la residència històrica dels reis de Mallorca.

Nou!!: Ferrer Bassa і Palau Reial de l'Almudaina · Veure més »

Palau Reial Major

El Palau Reial Major de Barcelona fou la residència dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó.

Nou!!: Ferrer Bassa і Palau Reial Major · Veure més »

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Ferrer Bassa і París · Veure més »

Passió de Jesús

''Calvari'', de Lucas Cranach el Vell (1538) La passió de Jesús (del llatí passus, 'patir') és el període de la vida de Jesús de Natzaret que, segons els evangelis, va passar entre el Sant Sopar i la seva mort i enterrament.

Nou!!: Ferrer Bassa і Passió de Jesús · Veure més »

Pere Català i Pic

Pere Català i Pic (Valls, Alt Camp, 1889 – Barcelona, 1971) fou un fotògraf, publicista i escriptor català.

Nou!!: Ferrer Bassa і Pere Català i Pic · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Nou!!: Ferrer Bassa і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere Serra

Pere Serra fou un pintor català d'estil italo-gòtic ser actiu entre 1357 i 1406.

Nou!!: Ferrer Bassa і Pere Serra · Veure més »

Perpinyà

Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Ferrer Bassa і Perpinyà · Veure més »

Pesta

La pesta és una malaltia infecciosa causada pel bacteri Yersinia pestis, (bacil aerobi i gramnegatiu).

Nou!!: Ferrer Bassa і Pesta · Veure més »

Pesta Negra

La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.

Nou!!: Ferrer Bassa і Pesta Negra · Veure més »

Pierpont Morgan Library

La '''Pierpont Morgan Library''' La Pierpont Morgan Library, també anomenada The Morgan Library & Museum és una biblioteca de recerca i un museu fundat per J. P. Morgan, Jr. en memòria del seu pare John Pierpont Morgan.

Nou!!: Ferrer Bassa і Pierpont Morgan Library · Veure més »

Pietro Lorenzetti

''Crist entrant a Jerusalem'' (1320-1330), fresc de '''Pietro Lorenzetti''' per a la basílica inferior de Sant Francesc, Assís. Pietro Lorenzetti, també conegut com a Pietro Laurati (Siena, c. 1280 - Siena, 1348) va ser un pintor italià d'estil italo-gòtic, actiu aproximadament entre 1306 i 1345.

Nou!!: Ferrer Bassa і Pietro Lorenzetti · Veure més »

Pintor

Un pintor fent una aquarel·la a Dolceacqua, Ligúria, Itàlia. Un pintor és un artista que practica l'art de la pintura, que consisteix a crear quadres, frescs i en general a decorar superfícies d'una manera artística.

Nou!!: Ferrer Bassa і Pintor · Veure més »

Pintura

Kunsthistorisches Museum de Viena La pintura és l'art de pintar, d'expressar-se sobre una superfície mitjançant formes i colors.

Nou!!: Ferrer Bassa і Pintura · Veure més »

Pintura a l'oli

Plein air'' de Ramon Casas, pintura a l'oli sobre tela La pintura a l'oli és una tècnica pictòrica on el suport és fusta o tela (lli o cànem) tensada en un bastidor a la qual s'apliquen amb pinzell pigments molts dissolts en olis secantirs, com la llinosa, que fan d'aglutinant.

Nou!!: Ferrer Bassa і Pintura a l'oli · Veure més »

Pintura al fresc

Fresc txola del temple Brihadiswara, Thanjavur. Suport de fusta emprat al Museu Nacional d'Art de Catalunya en la reconstrucció d'una pintura mural arrencada per la tècnica de l'''strappo'' Un fresc és una pintura realitzada sobre una superfície coberta amb dues capes de morter de calç, la primera (arricio) de major gruix, amb calç apagada, sorra de riu i aigua, i la segona (intonaco) més fina formada per pols de marbre, calç apagada i aigua, sobre la qual es van aplicant els pigments, quan aquesta darrera capa encara està humida, i per jornades (giornatas).

Nou!!: Ferrer Bassa і Pintura al fresc · Veure més »

Pintura del Trecento

Giotto, ''Expulsió de Joaquim del Temple'', Capella Scrovegni a Pàdua, 1306 La pintura del Trecento o italogòtica és la pintura realitzada a Itàlia durant el, sota la influència clàssica de models bizantins.

Nou!!: Ferrer Bassa і Pintura del Trecento · Veure més »

Pintura francogòtica

La pintura francogòtica, més coneguda com a gòtic lineal, és l'estil pictòric originat a França durant els segles  i, que s'expandirà a la resta d'Europa.

Nou!!: Ferrer Bassa і Pintura francogòtica · Veure més »

Pintura gòtica

El petó de Judes La pintura gòtica es part de l'Art gòtic.

Nou!!: Ferrer Bassa і Pintura gòtica · Veure més »

Pintura gòtica de la Corona d'Aragó

Retaule amb Sant Joan, Maria Magdalena, Sant Jaume i Sant Pau La pintura gòtica de la Corona d'Aragó és la pintura realitzada des de les darreres dècades del fins a finals del a les terres d'aquesta.

Nou!!: Ferrer Bassa і Pintura gòtica de la Corona d'Aragó · Veure més »

Pintures de la cel·la de Sant Miquel

Les pintures murals de la cel·la (o capella) de Sant Miquel –o cel·la de Francesca Saportella– és un conjunt pictòric del Monestir de Pedralbes de Barcelona realitzat amb una tècnica mixta de pintura al fresc i pintura a l'oli l'any 1346.

Nou!!: Ferrer Bassa і Pintures de la cel·la de Sant Miquel · Veure més »

Políptic

Vista oberta del políptic L'adoració de l'Anyell Místic. Hi ha una vista diferent quan les ales estan tancades. Un políptic del Grec polu- "molts" i ptyc "plec") és un tipus de retaule (normalment pintura sobre taula) que consta de diverses caselles o plafons. Es fan servir diferents terminologies en funció del nombre de plafons integrats en una peça particular: "díptic" descriu una obra d'art de dues parts; "tríptic" descriu un treball de tres parts. Els conjunts de més de tres peces s'anomenen políptic. Els políptics típicament consten d'un plafó "central" o "principal" que és normalment el més gran del conjunt, i uns altres anomenats plafons de "costat", o "ales." A vegades, com en el cas del retaule de Gant i el Retaule d'Issenheim, els plafons articulats poden variar en les seves posicions per mostrar diferents "vistes" o "obertures" de la peça. Els políptics varen ser creats més comunament pels primers pintors del Renaixement, la majoria dels quals dissenyava els seus treballs per a ser retaules en esglésies i catedrals. El políptics com a format artístic va ser també bastant popular entre els impressors d'ukiyo-e del període Edo japonès. El terme políptic també pot atribuir-se a certs manuscrits medievals, especialment de treballs carolingis, en els quals les columnes de les pàgines s'emmarquen amb marges que s'assemblen a les pintures d'un políptic. Un altre significat de la paraula també es pot referir col·lectivament a totes les pintures multiplafó sense que siguin obres artístiques.

Nou!!: Ferrer Bassa і Políptic · Veure més »

Políptic Morgan

El Políptic Morgan és una obra del gòtic català del atribuïda inicialment al taller de Ferrer Bassa i, posteriorment identificat com a sortit de la mà d'Arnau Bassa a la segona meitat del, si bé s'estima que va ser el seu pare, Ferrer Bassa, qui probablement la va dissenyar i dibuixar.

Nou!!: Ferrer Bassa і Políptic Morgan · Veure més »

Rafael Destorrents

Missal de Santa Eulàlia, atribuït a Rafael Destorrents. Rafael Destorrents (Barcelona, 1375 - Barcelona, segle XV) a vegades anomenat Rafael Gregori, fill del pintor Ramon Destorrents, fou un miniaturista i pintor d'estil italo-gòtic.

Nou!!: Ferrer Bassa і Rafael Destorrents · Veure més »

Ramon Destorrents

Ramon Destorrents (fl entre el 1351 i el 1362) fou un miniaturista i pintor català d'estil italo-gòtic, influït per l'escola senesa.

Nou!!: Ferrer Bassa і Ramon Destorrents · Veure més »

Retaule de Sant Marc (Bassa)

El Retaule de Sant Marc és una pintura d'estil gòtic català realitzada per Arnau Bassa el 1346.

Nou!!: Ferrer Bassa і Retaule de Sant Marc (Bassa) · Veure més »

Retaule de Santa Anna i la Marededéu (Destorrents)

El Retaule de Santa Anna i la Marededéu del palau reial de l'Almudaina de Mallorca és una obra del gòtic català del, obra de Ramon Destorrents a la segona meitat del.

Nou!!: Ferrer Bassa і Retaule de Santa Anna i la Marededéu (Destorrents) · Veure més »

Saltiri anglocatalà

El Saltiri anglocatalà és un manuscrit il·luminat del llibre dels Salms, iniciat al voltant de l'any 1200 a Canterbury i acabat a Barcelona al voltant de l'any 1340 per Ferrer Bassa. Se'l coneix també com Saltiri de Canterbury pel seu origen, i Saltiri auri, ja que incorpora daurats complementant la policromia. El còdex original es conserva a París, a la Biblioteca Nacional de França amb la signatura «Lat. 8846». El llibre vincula la iconografia gòtica anglesa i la gòtica catalana. Un saltiri és un recull dels salms, un llibre emprat a l'edat mitjana durant l'ofici diví. Es tracta d'un saltiri triplement glossat, ja que conté tres versions dels salms a tres columnes: l'hebrea, la romana i la gal·licana, la versió popular a Occident difosa per l'església a les Gàl·lies. Consta de 356 pàgines, més de 140 miniatures enriquides amb or i 190 lletres inicials ornamentals. La part anglesa segueix la línia iconogràfica del Saltiri d'Utrecht, del, definit per la tradició carolíngia amb influència romana d'Orient. La part catalana està marcada per l'estil italianitzant que Ferrer Bassa havia introduït a la Corona d'Aragó després de la seva estada a la Toscana.

Nou!!: Ferrer Bassa і Saltiri anglocatalà · Veure més »

Salvador Sanpere i Miquel

Salvador Sanpere i Miquel (Barcelona, Catalunya, 1840 - 26 de setembre del 1915) fou un historiador, crític, publicista i polític català.

Nou!!: Ferrer Bassa і Salvador Sanpere i Miquel · Veure més »

Samuel ibn Tibon

Samuel ibn Tibon (c. 1150, Lunèl, Llenguadoc - c. 1230, Marsella) fou un filòsof i metge jueu conegut per les seves traduccions de literatura rabínica jueva de l'àrab a l'hebreu.

Nou!!: Ferrer Bassa і Samuel ibn Tibon · Veure més »

Sant

corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.

Nou!!: Ferrer Bassa і Sant · Veure més »

Sant Bartomeu i Santa Tecla

Sant Bartomeu i Santa Tecla és una església parroquial del amb nombroses modificacions posteriors.

Nou!!: Ferrer Bassa і Sant Bartomeu i Santa Tecla · Veure més »

Santa Maria d'Alcover

L'església de la Puríssima Sang de Santa Maria d'Alcover és un monument protegit com a bé cultural d'interès nacional del municipi d'Alcover (Alt Camp).

Nou!!: Ferrer Bassa і Santa Maria d'Alcover · Veure més »

Set Goigs de Maria

Els quinze Misteris del Rosari i la Verge del Rosari Els Set Goigs de Maria (o de la Mare de Déu) és una devoció popular a certs esdeveniments de la vida de la Mare de Déu,, pàg.

Nou!!: Ferrer Bassa і Set Goigs de Maria · Veure més »

Siena

Siena (en català també Sena) és una ciutat d'Itàlia, regió de Toscana, província de Siena, amb prop de 60.000 habitants.

Nou!!: Ferrer Bassa і Siena · Veure més »

Silvestre I

Silvestre I va ser el trenta-tresè bisbe de Roma, entre el 314 i 335.

Nou!!: Ferrer Bassa і Silvestre I · Veure més »

Simone Martini

Simone Martini (Siena, 1284 - Avinyó, Regne de França, 1344), conegut també com a "Simone Sanese", fou un dels grans pintors del Trecento a italià, va pertànyer a l'escola senesa a la qual pertanyien també els grans pintors Duccio di Buoninsegna, Lippo Memmi i els germans Ambrogio i Pietro Lorenzetti.

Nou!!: Ferrer Bassa і Simone Martini · Veure més »

Sou (moneda)

Constantí El sou era una unitat de compte del sistema monetari carolingi i dels seus derivats que corresponia a la vintena part de la lliura i que es dividia en 12 diners i 24 òbols o malles.

Nou!!: Ferrer Bassa і Sou (moneda) · Veure més »

Toscana

Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.

Nou!!: Ferrer Bassa і Toscana · Veure més »

Tracció animal

Carro amb un ruc, a Maracaibo La tracció animal s'aconsegueix mitjançant el tir de diferents tipus de carruatges destinats al transport de persones o mercaderies per part d'animals domèstics per a activitats agràries, forestals, de lleure i de manteniment.

Nou!!: Ferrer Bassa і Tracció animal · Veure més »

Usatges de Barcelona

Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.

Nou!!: Ferrer Bassa і Usatges de Barcelona · Veure més »

Vegueria de Vilafranca

La vegueria de Vilafranca fou una de les vegueries històriques del Principat de Catalunya, entre el i 1716, amb capital a Vilafranca del Penedès.

Nou!!: Ferrer Bassa і Vegueria de Vilafranca · Veure més »

Venècia

Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Ferrer Bassa і Venècia · Veure més »

11 de desembre

L'11 de desembre és el tres-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ferrer Bassa і 11 de desembre · Veure més »

1285

Sense descripció.

Nou!!: Ferrer Bassa і 1285 · Veure més »

1324

Sense descripció.

Nou!!: Ferrer Bassa і 1324 · Veure més »

1346

Països Catalans.

Nou!!: Ferrer Bassa і 1346 · Veure més »

1348

s.

Nou!!: Ferrer Bassa і 1348 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Jaume Ferrer Bassa, Jaume Ferrer i Bassa.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »