Accés més ràpid que el navegador!
305 les relacions: ACF Fiorentina, Achille Funi, Addizione Erculea, Aistulf, Aixovar, Al di là delle nuvole, Albert V d'Este, Alberto Schiatti, Alfons I d'Este, Alfons II d'Este, Andrea Mantegna, Anticicló, Anticicló de les Açores, Argenta, Aroldo Bonzagni, Art romànic, Associazione Calcio Milan, Avantguardisme, Azzo VI d'Este, Žilina, Àfrica, Baricella, Barroc, Batlle, Battista Dossi, Bàrbar, Bèrgam, Bíblia, Beatriu d'Este (duquessa de Milà), Benet XIII (papa), Benito Mussolini, Benvenuto Tisi, Biagio Rossetti, Biblioteca Comunale Ariostea, Bitola, Blat, Boira, Bolonya, Bondeno, Borso d'Este, Brno, Buenos Aires, Caetano Veloso, Calvinisme, Cam, Campanar, Canaro, Canossa, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carlo Gesualdo, ..., Castello Estense, Castrum, Cesare Cremonini, Cinquecento, Cisma d'Occident, Clima mediterrani, Climent VII, Climent VIII, Codigoro, Comte, Comune, Concili de Basilea, Ferrara i Florència, Copa italiana de futbol, Copparo, Cosmè Tura, Cosme I de Mèdici, Craiova, Damasc, Daugavpils, Delta del Po, Diamant, Diego Marani, Dosso Dossi, Ducat de Ferrara, Ducat de Màntua, Edat mitjana, El jardí dels Finzi Contini, El jardí dels Finzi-Contini, Elena Riccoboni, Elionor de Nàpols, Emília-Romanya, Ercole Ferrarese, Ermanno Olmi, Escola de Ferrara, Estats Pontificis, Este, Esteve II (papa), Estiu, Eugeni IV, Exarcat de Ravenna, Excomunió, Façana, FC Inter de Milà, Feixisme, Ferro, Ficarolo, Filippo De Pisis, Florència, Formia, Formignana, Fossat, Francesc II Gonzaga, Francesco del Cossa, Francesco Milleville, Francesco Petrarca, Frazione, Gabriele d'Annunzio, Gaiba, Gießen, Giorgio Bassani, Giovan Battista Aleotti, Giovanni Allevi, Giovanni Bellini, Giovanni Boldini, Giovanni Pico della Mirandola, Girolamo da Carpi, Girolamo Frescobaldi, Girolamo Savonarola, Grau Celsius, Gregori XIII, Grosseto, Grups de regions d'Itàlia, Guarino Guarini, Guerra de Ferrara, Gueto, Guglielmo II Adelardi, Hèrcules I d'Este, Hèrcules II d'Este, Hebreu, Highland Park (Illinois), Hipogrif, Hivern, Humitat, Il mestiere delle armi, Imperi Austríac, Imperi Romà d'Orient, Innocenci X, Isabel d'Este (marquesa consort de Màntua), Italià, Italo Balbo, Itàlia, Itàlia dels Valors, Joan Miró i Ferrà, Jueus, Juli II, Juventus Football Club, Kal·lithea, Kaufbeuren, Kaunas, Koper, Krasnodar, La Repubblica, Líbia, Leon Battista Alberti, Llaüt, Lleida, Lliga de Cambrai, Lliga italiana de futbol, Lliga Llombarda, Lliga Nord, Lluís Maria Sforza, Lluís XII de França, Lodovico Agostini, Lorenzo Costa el Vell, Lucca, Lucrècia Borja, Lucrècia de Mèdici (1544-1561), Ludovico Ariosto, Luiz Inácio Lula da Silva, Luzzasco Luzzaschi, Manuscrit, Mar Adriàtica, Margarida Gonzaga, Mario Sironi, Masi Torello, Matilde de Canossa, Matteo Maria Boiardo, Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, Mòdena, Mecenatge, Metre, Michelangelo Antonioni, Milà, Museu, Museu de la catedral de Ferrara, Napoleó Bonaparte, Nàpols, Nevada, Nicolau Copèrnic, Nicolau III d'Este, Noè, Novi Sad, Obizzo I d'Este, Occhiobello, Opizzo II d'Este, Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord, Orland furiós, Orto Botanico dell'Università di Ferrara, Ostellato, Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic, Padània, Palazzo dei Diamanti, Palazzo della Ragione (Pàdua), Palazzo Municipale (Ferrara), Palazzo Schifanoia, Palio, Papa, Papa Bonifaci IX, Papa Celestí III, Paracels, Partit Democràtic (Itàlia), Patrimoni de la Humanitat, Pau de Bagnolo, Pau III, Pàdua, Pietro Bembo, Pluja, Po de Volano, Poble de la Llibertat, Poggio Renatico, Praga, Primera Guerra Mundial, Província de Ferrara, Província de Rovigo, Quattrocento, Ravenna, Reforma Protestant, Renaixement, Renata de França, República de Venècia, Restauració francesa, Rijeka, Riu Po, Roma, Sacre Imperi Romanogermànic, Saint-Étienne, Sal comuna, San Francesco di Ferrara, San Giorgio de Ferrara, Sarajevo, Scarsellino, Sebastòpol, Segona Guerra Mundial, Shkodër, Sinagoga, Sixt IV, Società Sportiva Calcio Napoli, Soroca, SPAL, Stienta, Swansea, Szombathely, Tardor, Tartu, Teatro comunale (Ferrara), Tedald de Canossa, Terracota, The Raconteurs, Ticià, Torquato Tasso, Toscana, Tresigallo, Trieste, UNESCO, Unificació italiana, Vèneto, Venècia, Via Emília, Vigarano Mainarda, Vittorio De Sica, Voghiera, Wim Wenders, Zodíac, 1101, 1135, 1146, 1152, 1196, 1385, 1391, 1502, 1508, 1526, 1533, 1570, 1579, 1586, 1624, 1627, 1712, 1725, 1796, 1797, 1859, 1860, 1912, 1959, 1963, 1987, 1989, 1995, 1996, 2007, 767, 984. Ampliar l'índex (255 més) »
ACF Fiorentina
LAssociazione Calcio Firenze Fiorentina o ACF Fiorentina, sovint anomenada simplement amb el nom de Fiorentina, és un club de futbol professional de la ciutat italiana de Florència (Toscana).
Nou!!: Ferrara і ACF Fiorentina · Veure més »
Achille Funi
Achille Virgilio Funi (Ferrara, 1890 – 1972) va ser un pintor italià, relacionat en la seva primera època amb el corrent futurista.
Nou!!: Ferrara і Achille Funi · Veure més »
Addizione Erculea
Palazzo dei Diamanti vist des de ''Quadrivio degli Angeli'' L' Addizione Erculea és una gran obra urbanística que va tenir lloc a Ferrara entre finals del segle XV i començaments del, la primera de la seva classe en Europa.
Nou!!: Ferrara і Addizione Erculea · Veure més »
Aistulf
Aistulf o Astolf († desembre del 756) fou duc de Friül el 744, fill del duc Pemmó, on va succeir al seu germà Ratquis al que també va succeir quan el seu germà fou deposat com a rei del longobards i d'Itàlia el 749.
Nou!!: Ferrara і Aistulf · Veure més »
Aixovar
Armari de núvia alemany on s'hi exposa l''''aixovar''' Un aixovar (de l'àrab assovár) era el nom que rebien els béns aportats en dot al cònjuge que tenia el patrimoni principal d'una parella.
Nou!!: Ferrara і Aixovar · Veure més »
Al di là delle nuvole
Al di là delle nuvole és una pel·lícula de Michelangelo Antonioni i Wim Wenders, coproduïda entre Itàlia, França i Alemanya, i estrenada el 1995.
Nou!!: Ferrara і Al di là delle nuvole · Veure més »
Albert V d'Este
Escut d'armes dels Este Albert V d'Este (27 de febrer de 1347 - 30 de juliol de 1393) va ser senyor de Ferrara i Mòdena des de 1388 fins a la seva mort.
Nou!!: Ferrara і Albert V d'Este · Veure més »
Alberto Schiatti
Castello Estense Església de San Paolo Alberto Schiatti (Ferrara, ? – Ferrara 1586) va ser un arquitecte que va treballar a Ferrara en l'àmbit del manierisme emilià.
Nou!!: Ferrara і Alberto Schiatti · Veure més »
Alfons I d'Este
Bastianino: Alfons es relaxa al costat de la boca d'un canó, amb la seva mà al pom de la seva espasa. Alfons I d'Este (Ferrara, Ducat de Ferrara, 21 de juliol de 1476 - íd., 31 d'octubre de 1534) fou el Duc de Ferrara i Mòdena des de 1505 fins al 1534, durant el temps de la guerra de la Lliga de Cambrai i altres aliances posteriors (1510 - 1516).
Nou!!: Ferrara і Alfons I d'Este · Veure més »
Alfons II d'Este
Imatge d'Alfons II d'Este. Alfons II d'Este, també conegut amb el nom d'Alfons II de Mòdena o Alfons II de Ferrara, (Ferrara, Ducat de Ferrara 1533 - íd. 1597) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir Duc de Ferrara i de Mòdena entre 1559 i 1597.
Nou!!: Ferrara і Alfons II d'Este · Veure més »
Andrea Mantegna
''L'agonia al jardí'' (1455) National Gallery de Londres és el cim de l'estil primerenc de Mantegna Andrea Mantegna (Isola di Carturo, c. 1431 – Màntua, 13 de setembre de 1506) va ser un artista italià del Renaixement.
Nou!!: Ferrara і Andrea Mantegna · Veure més »
Anticicló
Anàlisi de superfície als Estats Units del 21 d'octubre de 2006. Un anticicló és un nucli d'altes pressions atmosfèriques.
Nou!!: Ferrara і Anticicló · Veure més »
Anticicló de les Açores
localització típica de l'anticicló de les Açores L'anomenat popularment Anticicló de les Açores (també conegut com l Anticicló de les Bermudes en els Estats Units) és un anticicló dinàmic situat, normalment, en el centre de l'Atlàntic Nord, a l'altura de les illes Açores.
Nou!!: Ferrara і Anticicló de les Açores · Veure més »
Argenta
Argenta és un municipi italià, situat a la regió d'Emília-Romanya i a la província de Ferrara.
Nou!!: Ferrara і Argenta · Veure més »
Aroldo Bonzagni
Aroldo Bonzagni (Cento, 1887 – Milà, 1918) va ser un pintor italià, relacionat en la seva primera època amb el corrent futurista.
Nou!!: Ferrara і Aroldo Bonzagni · Veure més »
Art romànic
Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.
Nou!!: Ferrara і Art romànic · Veure més »
Associazione Calcio Milan
LAssociazione Calcio Milan (AC Milan) és un dels clubs de futbol de Milà (Llombardia), un dels més coneguts a Itàlia i arreu del món.
Nou!!: Ferrara і Associazione Calcio Milan · Veure més »
Avantguardisme
Lavantguardisme és la tendència, en una obra d'art qualsevol, o d'un artista, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals.
Nou!!: Ferrara і Avantguardisme · Veure més »
Azzo VI d'Este
Azzo VI d'Este (1170 - Verona, 18 de novembre de 1212), conegut com a Azzolino, va ser Marquès d'Este (marchio Eystensis), títol concedit el 1196 pel papa Celestí III, si bé els seus hereus foren designats tan sols podestà de la ciutat.
Nou!!: Ferrara і Azzo VI d'Este · Veure més »
Žilina
Žilina és una ciutat al nord d'Eslovàquia, a prop de les fronteres amb la República Txeca i Polònia.
Nou!!: Ferrara і Žilina · Veure més »
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Nou!!: Ferrara і Àfrica · Veure més »
Baricella
Baricella és un municipi italià de 6.142 habitants de la Ciutat metropolitana de Bolonya a l'Emília-Romanya.
Nou!!: Ferrara і Baricella · Veure més »
Barroc
Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.
Nou!!: Ferrara і Barroc · Veure més »
Batlle
miniatura El batlle, batle o alcalde (vegeu altres denominacions) és la màxima autoritat d'un municipi, és qui presideix la corporació, dirigeix l'administració local i representa l'ajuntament.
Nou!!: Ferrara і Batlle · Veure més »
Battista Dossi
Battista Dossi (c. 1490-1548), també conegut com a Battista de Luteri, va ser un pintor italià de l'Escola de Ferrara.
Nou!!: Ferrara і Battista Dossi · Veure més »
Bàrbar
Els huns, els bàrbars arquetípics, entrant a sac dins el món civilitzat Els bàrbars (del mot grec βάρβαρος) eren els no grecs, aquells que no empraven el grec com a idioma matern.
Nou!!: Ferrara і Bàrbar · Veure més »
Bèrgam
Bèrgam (en llombard Bèrghem, occ. ˈbɛɾɡum, or. ˈbɛɾɡɛm; en italià Bergamo, ˈbɛrɡamo) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima, a la regió de la Llombardia, a uns 40 km al nord-est de Milà.
Nou!!: Ferrara і Bèrgam · Veure més »
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Nou!!: Ferrara і Bíblia · Veure més »
Beatriu d'Este (duquessa de Milà)
Beatriu d'Este o Beatrice d'Este (Florència, 29 de juny de 1475 - Milà, Ducat de Milà, 2 de gener de 1497) fou una noble italiana i duquessa consort de Milà, que fou una mecenes rellevant.
Nou!!: Ferrara і Beatriu d'Este (duquessa de Milà) · Veure més »
Benet XIII (papa)
Benet XIII (Gravina in Puglia, Regne de Nàpols, 2 de febrer de 1649 - 1730) és el nom adoptat per Pietro Francesco Orsini Gravina quan va ser escollit papa el 1724.
Nou!!: Ferrara і Benet XIII (papa) · Veure més »
Benito Mussolini
Benito Amilcare Andrea Mussolini (Dovia di Predappio, Forlí, Regne d'Itàlia, 29 de juliol del 1883 - Giulino di Mezzegra, 28 d'abril del 1945), fou el cap de govern dictatorial d'Itàlia durant el període de 1922 fins al 1943.
Nou!!: Ferrara і Benito Mussolini · Veure més »
Benvenuto Tisi
Benvenuto Tisi o Il Garofalo (Canaro, 1481 – Ferrara 6 de setembre 1559) és un pintor manierista italià de l'escola de Ferrara.
Nou!!: Ferrara і Benvenuto Tisi · Veure més »
Biagio Rossetti
Biagio Rossetti (Ferrara, 1447 – 1516) va ser un arquitecte i urbanista italià.
Nou!!: Ferrara і Biagio Rossetti · Veure més »
Biblioteca Comunale Ariostea
La Biblioteca Comunale Ariostea es troba en el Palazzo Paradiso de Ferrara a la via de les Ciències 17.
Nou!!: Ferrara і Biblioteca Comunale Ariostea · Veure més »
Bitola
Bitola (macedònic Битола) és un municipi de Macedònia del Nord, que constitueix una de les divisions administratives del país.
Nou!!: Ferrara і Bitola · Veure més »
Blat
Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.
Nou!!: Ferrara і Blat · Veure més »
Boira
Boira. Boira sobre una carretera. La boira o broma (i boirassa o bromassa quan és molt espessa; boirina o boirim quan és lleu) és una condensació d'aigua situada a prop o fregant la superfície de la Terra format per petites gotes d'aigua en suspensió.
Nou!!: Ferrara і Boira · Veure més »
Bolonya
Bolonya (en; en emilià: Bulåggna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i de la ciutat metropolitana de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.
Nou!!: Ferrara і Bolonya · Veure més »
Bondeno
Bondeno és un municipi de 15.425 habitants de la província de Ferrara.
Nou!!: Ferrara і Bondeno · Veure més »
Borso d'Este
Borso d'Este (? 1413 - Ferrara, Ducat de Ferrara 1471) pertanyent a la Dinastia Este fou el 1r Duc de Mòdena (1452-1471) i 1r Duc de Ferrara (1471).
Nou!!: Ferrara і Borso d'Este · Veure més »
Brno
Brno (Brünn en alemany) és la segona ciutat en nombre d'habitants de la República Txeca, amb una població de 388.000 habitants aproximadament.
Nou!!: Ferrara і Brno · Veure més »
Buenos Aires
Av. 25 de mayo Buenos Aires, oficialment la Ciutat Autònoma de Buenos Aires (CABA) és la capital federal de l'Argentina, i n'és la ciutat i el port més important.
Nou!!: Ferrara і Buenos Aires · Veure més »
Caetano Veloso
Caetano Emanuel Viana Teles Veloso (Santo Amaro da Purificação, Estat de Bahia, 7 d'agost de 1942) és un dels compositors i cantants brasilers més influents.
Nou!!: Ferrara і Caetano Veloso · Veure més »
Calvinisme
Joan Calví El calvinisme és una denominació cristiana protestant basada en els ensenyaments teològics del reformador Joan Calví (Jean Cauvin).
Nou!!: Ferrara і Calvinisme · Veure més »
Cam
Al Gènesi, capítol desè, Cam és el fill de Noè i pare de Cuix, Misraim, Put i Canaan.
Nou!!: Ferrara і Cam · Veure més »
Campanar
Campanar de Sant Climent de Taüll (Alta Ribagorça) Campanar de l'església de Sant Lluc d'Ulldecona (Montsià). Torre campanar de l'església de Sant Joan Baptista d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) Un campanar o cloquer acostuma a ser una torre, normalment associada a una església, que conté una o diverses campanes.
Nou!!: Ferrara і Campanar · Veure més »
Canaro
Canaro és un municipi de 2.873 habitants de la província de Rovigo.
Nou!!: Ferrara і Canaro · Veure més »
Canossa
Canossa (Província de Reggio de l'Emília) és un municipi i castell a Emília-Romanya, famós com el lloc on Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic va fer penitència el 1077, per revocar l'excomunicació del Papa Gregori VII.
Nou!!: Ferrara і Canossa · Veure més »
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Nou!!: Ferrara і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Carlo Gesualdo
Carlo Gesualdo (Venosa, Potenza, 8 de març de 1566 - Avellino, 8 de setembre de 1613), príncep de Venosa i comte de Conza, fou un compositor italià, una de les figures més significatives del Renaixement.
Nou!!: Ferrara і Carlo Gesualdo · Veure més »
Castello Estense
El fossat del castell El Castello Estense o Castell de San Michelle és el castell de Ferrara Es va construir a partir del 1385 i la primera pedra es va posar un 29 de setembre, per l'arquitecte Bartolino da Novara, a partir d'una revolta que va convèncer Nicolau II d'Este de la necessitat d'erigir defenses per ell i la família Este.
Nou!!: Ferrara і Castello Estense · Veure més »
Castrum
Beaune (França) El castrum - en plural castra - era el campament nocturn de l'exèrcit romà.
Nou!!: Ferrara і Castrum · Veure més »
Cesare Cremonini
Cesare Cremonini, de vegades Cesare Cremonino (nascut el 22 de desembre de 1550 a Cento, avui província de Ferrara, Emília-Romanya i mort el 19 de juliol de 1631 a Pàdua) va ser un filòsof italià de la segona meitat del i de començaments del Segle XVII.
Nou!!: Ferrara і Cesare Cremonini · Veure més »
Cinquecento
Detall de la Capella Sixtina de Michelangelo Buonarroti. El Cinquecento, Alt Renaixement o Alt Renaiximent fou un període molt breu (1500-1527) del.
Nou!!: Ferrara і Cinquecento · Veure més »
Cisma d'Occident
Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.
Nou!!: Ferrara і Cisma d'Occident · Veure més »
Clima mediterrani
Clima supra-mediterrani d'estiu càlid (Csb) Climograma de València, típicament mediterrani El clima mediterrani és un clima de transició entre el clima temperat i el clima subtropical i tropical.
Nou!!: Ferrara і Clima mediterrani · Veure més »
Climent VII
Climent VII (italià: Clemente VII; llatí: Clemens VII; nascut com Giulio de' Medici; 26 de maig de 1478 - 25 de setembre de 1534) va ser cap de l'Església catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 19 de novembre de 1523 fins a la seva mort el 25 Setembre de 1534.
Nou!!: Ferrara і Climent VII · Veure més »
Climent VIII
va ser Papa de Roma de 1590 a 1605.
Nou!!: Ferrara і Climent VIII · Veure més »
Codigoro
Codigoro és un municipi de 12.741 habitants de la província de Ferrara.
Nou!!: Ferrara і Codigoro · Veure més »
Comte
Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.
Nou!!: Ferrara і Comte · Veure més »
Comune
El comune (els comuni en plural), a Itàlia, és la divisió administrativa bàsica, tant de províncies com de regions, i el seu equivalent a Catalunya seria el municipi.
Nou!!: Ferrara і Comune · Veure més »
Concili de Basilea, Ferrara i Florència
El Concili de Basilea, Ferrara i Florència va ser convocat pel papa Martí V el 1431 (l'últim any del seu pontificat), de conformitat amb el Decret Frequens del Concili de Constança, que preveia la realització periòdica d'un concili de l'Església Catòlica (la seva localització inicial a Basilea (Suïssa), va ser deguda al desig dels participants de desenvolupar les sessions fora dels territoris dominats per les grans potències per evitar influències externes al mateix concili i que, en aquella època, Suïssa era catòlica).
Nou!!: Ferrara і Concili de Basilea, Ferrara i Florència · Veure més »
Copa italiana de futbol
Distintiu de campió de Copa. Inter celebra la conquesta de la seva cinquena Coppa Italia el 2005-2006. La Coppa Italia 2006-07 mostrada durant el darrer partit de l'AS Roma a l'estadi Olímpic de Roma. Lazio aixeca la Coppa Italia vençuda per cinquena vegada el 2008-2009. El trofeu de la Coppa Italia el 2009, a les mans del President de la República Italiana Giorgio Napolitano. Gianni Rivera amb el distintiu de campió de Copa al pit. Olimpico de Roma durant la cerimònia de clausura de l'edició 2011-2012. La copa italiana de futbol (en italià Coppa Italia i oficialment per patrocini TIM Cup) és la segona competició d'Itàlia de futbol, disputada per eliminatòries a doble partit, inclosa la final.
Nou!!: Ferrara і Copa italiana de futbol · Veure més »
Copparo
Copparo és una ciutat de 17.608 habitants de la província de Ferrara.
Nou!!: Ferrara і Copparo · Veure més »
Cosmè Tura
Cosmè Tura o Cosimo Tura (Ferrara, cap al 1430 - 1495), també conegut com Il Cosmè, va ser un pintor italià de principi del renaixement.
Nou!!: Ferrara і Cosmè Tura · Veure més »
Cosme I de Mèdici
Cosme I de Mèdici (Florència, República de Florència, 12 de juny de 1519 - Villa di Castello, Gran Ducat de Toscana, 21 d'abril de 1574) va ser duc de Florència des de 1537 fins al 1569, moment en què va esdevenir Gran Duc de Toscana fins a la seva mort.
Nou!!: Ferrara і Cosme I de Mèdici · Veure més »
Craiova
Craiova (en llengua romanesa /*kra'*jo.va/) és una ciutat de Romania, capital del districte de Dolj, emplaçada prop de la riba esquerra del riu Jiu en la Oltenia central, equidistant aproximadament entre els Carpats meridionals i el riu Danubi.
Nou!!: Ferrara і Craiova · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: Ferrara і Damasc · Veure més »
Daugavpils
Daugavpils (Alfabet fonètic internacional: |ˈdaʊɡaʊpils|. En letó Daugavpils; en latgalià o latgalès Daugpiļs; en lituà: Daugpilis; en estonià Väinalinn; en alemany Dünaburg; en belarús Да́ўгаўпілс (Dàugaupils), antigament Дзвінск (Dzvinsk); en finlandès: Väinänlinna; en ídix: דענענבורג (transcrit: Denenburg); en polonès Dyneburg, abans Dzwinów o Dźwińsk, en rus Даугавпилс (Daugavpils), abans Двинск (Dvinsk) i Борисоглебск (Borisoglebsk), en ucraïnès: Да́уґавпілс, Dàugavpils) és la segona ciutat més important de Letònia.
Nou!!: Ferrara і Daugavpils · Veure més »
Delta del Po
El delta del Po és el delta fluvial que es forma a la desembocadura del riu Po quan arriba al mar Adriàtic entre les províncies italianes de Rovigo i de Ferrara, al nord-oest d'Itàlia.
Nou!!: Ferrara і Delta del Po · Veure més »
Diamant
El diamant (del grec adámas, que significa "apropiat" o "inalterable") és un mineral, al·lòtrop del carboni en què els àtoms estan configurats en una variació de l'estructura cristal·lina cúbica centrada en les cares anomenada reticle diamantí.
Nou!!: Ferrara і Diamant · Veure més »
Diego Marani
Diego Marani (Ferrara, 1959) és un escriptor i traductor italià.
Nou!!: Ferrara і Diego Marani · Veure més »
Dosso Dossi
''Le tre età dell'uomo'' Dosso Dossi, de nom Giovanni di Niccolò de Lutero o Luteri (1490, Màntua – 1542, Ferrara) fou un pintor italià de l'escola de Ferrara.
Nou!!: Ferrara і Dosso Dossi · Veure més »
Ducat de Ferrara
El Ducat de Ferrara —Ducato di Ferrara — fou un estat feudal al nord de la península italiana existent entre 1471 i 1598.
Nou!!: Ferrara і Ducat de Ferrara · Veure més »
Ducat de Màntua
El Ducat de Màntua (en italià: Ducato di Mantova) fou una entitat sobirania de la península italiana des de l'any 1273 fins a l'any 1708.
Nou!!: Ferrara і Ducat de Màntua · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Ferrara і Edat mitjana · Veure més »
El jardí dels Finzi Contini
El jardí dels Finzi Contini (títol original en italià: Il giardino dei Finzi Contini) és una pel·lícula italiana de Vittorio de Sica, basada en la novel·la homònima de Giorgio Bassani, i estrenada el 1970.
Nou!!: Ferrara і El jardí dels Finzi Contini · Veure més »
El jardí dels Finzi-Contini
El jardí dels Finzi-Contini (títol original en italià: Il giardino dei Finzi-Contini) és una novel·la de Giorgio Bassani publicada el 1962.
Nou!!: Ferrara і El jardí dels Finzi-Contini · Veure més »
Elena Riccoboni
Elena Riccoboni (Ferrara, Emília-Romanya, 27 d'abril, 1686 - París, Illa de França, 29 de desembre, 1771) fou una actriu, dramaturga i escriptora italiana.
Nou!!: Ferrara і Elena Riccoboni · Veure més »
Elionor de Nàpols
Elionor de Nàpols (Nàpols, Regne de Nàpols, 1450 - Ferrara, Ducat de Ferrara, 1493) fou una princesa de Nàpols que va esdevenir duquessa consort de Ferrara i Mòdena.
Nou!!: Ferrara і Elionor de Nàpols · Veure més »
Emília-Romanya
Mapa de la regió d'Emília-Romanya amb les províncies L'Emília-Romanya és una regió d'Itàlia formada per la fusió de les antigues regions de l'Emília i la Romanya.
Nou!!: Ferrara і Emília-Romanya · Veure més »
Ercole Ferrarese
''Giovanni II Bentivoglio'' (c. 1480) National Gallery of Art, Washington, D.C. Ercole de' Roberti (c. 1451 – 1496), també conegut com a Ercole Ferrarese o Ercole da Ferrara, va ser un pintor italià del primer Renaixement, pertanyent a l'Escola ferraresa.
Nou!!: Ferrara і Ercole Ferrarese · Veure més »
Ermanno Olmi
Ermanno Olmi (Treviglio, Bèrgam, Itàlia, 24 de juliol de 1931- Asiago, 5 de maig de 2018) fou un director de cinema i guionista italià.
Nou!!: Ferrara і Ermanno Olmi · Veure més »
Escola de Ferrara
Cosmè Tura (v. 1430-1495)''Madonna col bambino'' L'Escola de Ferrara és una de les escoles italianes de pintura que van veure la llum durant el renaixement italiana.
Nou!!: Ferrara і Escola de Ferrara · Veure més »
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Nou!!: Ferrara і Estats Pontificis · Veure més »
Este
Escut d'armes de Francesc I d'Este. Part posterior del "Retrat de Francesc I d'Este", obra de Roger van der Weyden (V. 1460), situat al Museu Metropolità d'Art de Nova York. Els Este, també anomenats Dinastia dels Este, Casa d'Este i amb el temps Àustria-Este, fou una família noble italiana que va governar a Ferrara (1240-1597), Mòdena i Reggio (1288-1796), i temporalment de Pàdua, sent uns importants mecenes del Renaixement.
Nou!!: Ferrara і Este · Veure més »
Esteve II (papa)
Esteve II va ser papa de l'Església Catòlica des del 26 de març de l'any 752 fins al 26 d'abril del 757.
Nou!!: Ferrara і Esteve II (papa) · Veure més »
Estiu
Camp de gira-sols en un paisatge estiuenc. L'estiu és una de les quatre estacions de les zones temperades.
Nou!!: Ferrara і Estiu · Veure més »
Eugeni IV
Eugeni IV (Venècia, 1383 - † Roma, 23 de febrer de 1447) va ser papa de l'Església Catòlica des del 1431 al 1447.
Nou!!: Ferrara і Eugeni IV · Veure més »
Exarcat de Ravenna
L'exarcat de Ravenna fou un territori situat al centre de la península Itàlica que formava part de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Ferrara і Exarcat de Ravenna · Veure més »
Excomunió
Lexcomunió, o excomunicació (del llatí excommunicatio) al dret canònic de l'església catòlica és la censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.
Nou!!: Ferrara і Excomunió · Veure més »
Façana
Una façana, frontera, fatxada o un frontis és, per extensió, qualsevol parament exterior d'un edifici; encara que per defecte, quan es parla de façana, es fa al·lusió a la davantera o principal, indicant-se més dades en cas contrari (façana posterior, façana nord, etc.) El mot deriva de faç, i es coneix en català des de 1294.
Nou!!: Ferrara і Façana · Veure més »
FC Inter de Milà
LFC Inter de Milà (oficialment Football Club Internazionale Milano, comunament anomenat Internazionale (pronunciat) o simplement Inter és un club de futbol de la ciutat de Milà (Itàlia). Va ser fundat el 9 de març de 1908 sota el nom de Foot-Ball Club Internazionale Milano per quaranta-quatre dissidents del Milan Cricket & Football Club, actual AC Milan, que en aquest temps no acceptava estrangers en les seves files. L'Inter exerceix de local a l'Estadi Giuseppe Meazza (també conegut pel seu antic nom, San Siro) des de 1947, i el comparteix amb l'AC Milan. Els colors que identifiquen a l'equip són el blau amb el negre, i han estat utilitzats en els colors del seu uniforme des de 1908. Els seus rivals tradicionals són l'AC Milan, amb el qual disputa el Derbi de Milà (conegut popularment a Itàlia com el Derby della Madonnina), i la Juventus FC, amb qui s'enfronta en el denominat Derbi d'Itàlia. És un dels clubs més reeixits i amb major renom històricament d'Itàlia, d'Europa i del món. L'Inter és el segon club més reeixit del futbol italià, amb 35 títols a nivell local (19 lligues, 9 copes i 7 supercopes), sent només superat per la Juventus. A nivell internacional ha aconseguit proclamar-se campió tres vegades tant de la Copa de la UEFA com de la Lliga de Campions de la UEFA (en les temporades 1963/64, 1964/65 i 2009/10), després de la qual cosa va obtenir en les posteriors ocasions la Copa Intercontinental (posterior Copa Mundial de Clubs de la FIFA). És l'únic equip que ha participat en totes les edicions de la Serie A, competició instaurada l'any 1929. Fins al 2006 compartia aquest honor amb la Juventus, que després del Calciopoli va ser descendit administrativament a la Serie B. Un fet a destacar és que l'Inter és el primer i únic equip italià que ha aconseguit un triplet (tres títols en una mateixa temporada), en proclamar-se campió de la Serie A, Copa d'Itàlia i Lliga de Campions de la UEFA en la temporada 2009/10, a més d'aconseguir un quintuplet (guanyant també la Supercopa d'Itàlia i el Mundial de Clubs), aconseguint aquesta fita el 2010. D'acord amb les estadístiques realitzades per la Federació Internacional d'Història i Estadística de Futbol (IFFHS), l'Inter és el tercer millor equip italià i sisè millor d'Europa del, i el millor club italià i el cinquè millor del futbol europeu del. A més d'estar situat en el sisè lloc de la classificació històrica del rànquing mundial de clubs, on es triaven als millors clubs del món des de l'1 de gener de 1991 fins al 31 de desembre de 2009. Cal destacar també que segons la classificació anual de clubs realitzada per la mateixa entitat, ha estat el millor equip del futbol mundial en els anys 1998 i 2010. L'equip és el catorzè més valuós del món, en tenir un valor de 401 milions $, d'acord amb la revista Forbes. És un dels clubs més populars del món, ja que segons un estudi realitzat el 2010, l'Internazionale és el vuitè club amb més seguidors d'Europa. I d'acord amb una enquesta elaborada per l'Institut Estadístic Demos en el mes de setembre de 2012, del total d'afeccionats al futbol a Itàlia, l'Inter és el tercer club amb major quantitat d'afeccionats, després de la Juventus i l'AC Milan, amb el 14,5% del total. També cal destacar que el club va formar part com a membre fundador de l'Associació de Clubs Europeus (antic G-14), grup compost pels catorze clubs més poderosos i influents tant econòmicament com esportivament d'Europa.
Nou!!: Ferrara і FC Inter de Milà · Veure més »
Feixisme
200x200px El ''fascio'' romà, símbol tradicional del feixisme El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939).
Nou!!: Ferrara і Feixisme · Veure més »
Ferro
El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.
Nou!!: Ferrara і Ferro · Veure més »
Ficarolo
Ficarolo és un municipi de 2.679 habitants de la província de Rovigo, dins la regió del Vèneto.
Nou!!: Ferrara і Ficarolo · Veure més »
Filippo De Pisis
Filippo De Pisis (Ferrara, 11 de maig de 1896 – Milà, 2 d'abril de 1956) va ser un pintor i poeta italià, vinculat a la pintura metafísica.
Nou!!: Ferrara і Filippo De Pisis · Veure més »
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Nou!!: Ferrara і Florència · Veure més »
Formia
Formia és un municipi italià situat a la regió del Laci i la província de Latina.
Nou!!: Ferrara і Formia · Veure més »
Formignana
Formignana és un municipi de 2.841 habitants de la província de Ferrara.
Nou!!: Ferrara і Formignana · Veure més »
Fossat
Fossat del castell de Bodiam Els fossats, també anomenats valls o dogues, són trinxeres o canals excavats al voltant dels castells, palaus o ciutats fortificades, que podien omplir-se d'aigua, amb l'objectiu d'impedir que els possibles atacants poguessin aproximar-se als murs.
Nou!!: Ferrara і Fossat · Veure més »
Francesc II Gonzaga
Francesc II Gonzaga (Màntua, 10 d'agost del 1466 – Màntua, 29 de març del 1519) fou el quart marquès de Màntua, fill del marquès de Màntua Frederic I Gonzaga i de Margarida de Wittelsbach, germana del duc de Baviera.
Nou!!: Ferrara і Francesc II Gonzaga · Veure més »
Francesco del Cossa
Annunciazione... i un cargol a baix, en primer pla Francesco del Cossa (Ferrara, c. 1436 - Bolonya, 1477/1478) fou un important pintor italià de l'escola de Ferrara durant el Renaixement (Quattrocento).
Nou!!: Ferrara і Francesco del Cossa · Veure més »
Francesco Milleville
fou un compositor italià d'origen francès.
Nou!!: Ferrara і Francesco Milleville · Veure més »
Francesco Petrarca
fou un important escriptor, poeta i humanista italià del o Trecento.
Nou!!: Ferrara і Francesco Petrarca · Veure més »
Frazione
Una frazione (frazioni, en plural), a Itàlia, és el nom que es dona a un tipus de subdivisió territorial d'un comune.
Nou!!: Ferrara і Frazione · Veure més »
Gabriele d'Annunzio
fou un novel·lista, poeta i dramaturg italià.
Nou!!: Ferrara і Gabriele d'Annunzio · Veure més »
Gaiba
Gaiba és un municipi de 1.128 habitants de la província de Rovigo, dins la regió del Vèneto.
Nou!!: Ferrara і Gaiba · Veure més »
Gießen
Gießen o Giessen és una ciutat alemanya de l'estat de Hessen, a la vora del riu Lahn, prop de Frankfurt del Main.
Nou!!: Ferrara і Gießen · Veure més »
Giorgio Bassani
Giorgio Bassani (Bolonya, 4 de març de 1916 - Roma, 13 d'abril de 2000) fou un escriptor italià.
Nou!!: Ferrara і Giorgio Bassani · Veure més »
Giovan Battista Aleotti
Santa Maria del Quartiere, obra d'Aleotti Giovan Battista Aleotti (1546 - 12 de desembre de 1636) va ser un arquitecte italià.
Nou!!: Ferrara і Giovan Battista Aleotti · Veure més »
Giovanni Allevi
Giovanni Allevi (Ascoli Piceno, 9 d'abril de 1969) és un dels pianistes italians més coneguts.
Nou!!: Ferrara і Giovanni Allevi · Veure més »
Giovanni Bellini
Giovanni Bellini, també conegut pel seu sobrenom de Giambellino (ca. 1424, Venècia- id., 1516), va ser un pintor italià del Renaixement, considerat el principal representant del Quattrocento al Vèneto.
Nou!!: Ferrara і Giovanni Bellini · Veure més »
Giovanni Boldini
fou un pintor italià.
Nou!!: Ferrara і Giovanni Boldini · Veure més »
Giovanni Pico della Mirandola
Giovanni Pico della Mirandola (Mirandola, 24 de febrer de 1463 - 17 de novembre de 1494) fou un humanista i pensador italià.
Nou!!: Ferrara і Giovanni Pico della Mirandola · Veure més »
Girolamo da Carpi
Ruggiero salvant Angelica, tempera sobre fusta atribuït a Girolamo da Carpi, El Paso Museum of Art. Girolamo da Carpi (1501 - 1556) fou un pintor i decorador a la Cort dels Este al Ducat a Ferrara (actualment Itàlia).
Nou!!: Ferrara і Girolamo da Carpi · Veure més »
Girolamo Frescobaldi
Girolamo Frescobaldi (Ferrara, 9 de setembre de 1583 – Roma, 1 de març de 1643) fou un compositor, organista i clavecinista italià del Barroc.
Nou!!: Ferrara і Girolamo Frescobaldi · Veure més »
Girolamo Savonarola
Girolamo Savonarola (Ferrara, 21 de setembre del 1452 – Florència, 23 de maig de 1498) fou un frare dominic, predicador, confessor de Llorenç el Magnífic i Pico della Mirandola, organitzador de fogueres de vanitat on els florentins estaven convidats a anar a cremar les seues pertinences més luxoses, però també els llibres de Boccaccio i Petrarca.
Nou!!: Ferrara і Girolamo Savonarola · Veure més »
Grau Celsius
Anders Celsius, creador del grau amb el seu nom El grau Celsius, representat com a ℃ (°C), és una unitat de temperatura que deu el seu nom a l'astrònom suec Anders Celsius (1701-1744), que proposà per primera vegada una escala de temperatura el 1742, dos anys abans de morir.
Nou!!: Ferrara і Grau Celsius · Veure més »
Gregori XIII
Gregori XIII (1502-1585), nascut Ugo Boncompagni, va ser Papa entre 1572 i 1585.
Nou!!: Ferrara і Gregori XIII · Veure més »
Grosseto
Grosseto és un municipi italià, situat a la regió de la Toscana i a la província de Grosseto.
Nou!!: Ferrara і Grosseto · Veure més »
Grups de regions d'Itàlia
NUTS 1 a Itàlia. Itàlia es divideix tradicionalment en 5 grans àrees geopolítiques, sense rellevància administrativa i només estadística.
Nou!!: Ferrara і Grups de regions d'Itàlia · Veure més »
Guarino Guarini
Guarino Guarini, nom complet Camillo Guarino Guarini, (Mòdena, 1624 - Milà, 1683) va ser sacerdot de l'Orde dels Clergues Regulars teatins, matemàtic, escriptor, pedagog i arquitecte italià del.
Nou!!: Ferrara і Guarino Guarini · Veure més »
Guerra de Ferrara
Hèrcules I d'Este La guerra de Ferrara, també coneguda com la guerra de la sal, es va lluitar entre el 1482 i el 1484 per la disputa del monopoli de la sal, entre el ducat de Ferrara i l'aliança dels Estats pontificis amb la República de Venècia.
Nou!!: Ferrara і Guerra de Ferrara · Veure més »
Gueto
Un gueto és una zona d'una ciutat separada per a un determinat grup ètnic, cultural o religiós, voluntàriament o involuntària, en un grau major o menor de reclusió.
Nou!!: Ferrara і Gueto · Veure més »
Guglielmo II Adelardi
Guglielmo II Adelardi va ser l'últim de la dinastia dels Adelardi, família que governava Ferrara.
Nou!!: Ferrara і Guglielmo II Adelardi · Veure més »
Hèrcules I d'Este
Hèrcules I d'Este (? 1431 – Ferrara, Ducat de Ferrara 1505) membre de la família Este fou el duc de Ferrara i Mòdena entre 1471 i 1505.
Nou!!: Ferrara і Hèrcules I d'Este · Veure més »
Hèrcules II d'Este
Imatge de l'escut d'armes de la Casa d'Este vers l'any 1535 Hèrcules II d'Este, també anomenat Hèrcules II de Ferrara o Hèrcules II de Mòdena (1508 - Ferrara, Ducat de Ferrara, 3 d'octubre de 1559), membre de la Casa d'Este, fou el duc de Ferrara i Mòdena entre 1534 i 1559.
Nou!!: Ferrara і Hèrcules II d'Este · Veure més »
Hebreu
Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.
Nou!!: Ferrara і Hebreu · Veure més »
Highland Park (Illinois)
Highland Park és una ciutat dels Estats Units a l'estat d'Illinois.
Nou!!: Ferrara і Highland Park (Illinois) · Veure més »
Hipogrif
''Hipogrif'' de Gustave Doré Hipogrif L'hipogrif o hipogriu (del grec ἱππος, 'cavall' i γυρος, 'ganxut') és una criatura mitològica, encreuament entre un griu i una euga, amb el cap, el pit i les ales d'àliga gegant i la resta de cos del cavall.
Nou!!: Ferrara і Hipogrif · Veure més »
Hivern
alemany L'hivern (del llatí hibernus) és una de les quatre estacions de les zones temperades.
Nou!!: Ferrara і Hivern · Veure més »
Humitat
La humitat o humiditat és la quantitat de vapor d'aigua present a l'aire.
Nou!!: Ferrara і Humitat · Veure més »
Il mestiere delle armi
Il mestiere delle armi és una pel·lícula d'Ermanno Olmi de 2001, coproduïda per Itàlia, França, Alemanya i Bulgària.
Nou!!: Ferrara і Il mestiere delle armi · Veure més »
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Nou!!: Ferrara і Imperi Austríac · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Ferrara і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Innocenci X
Innocenci X (Roma, 6 de maig de 1574 – Roma, 7 de gener de 1655) fou Papa de l'Església catòlica entre 1644 i 1655.
Nou!!: Ferrara і Innocenci X · Veure més »
Isabel d'Este (marquesa consort de Màntua)
''Retrat d'Isabel d'Este'' realitzat per Ticià (Museu d'Història de l'Art de Viena) Isabel d'Este (Ferrara, ducat de Ferrara, 18 de maig del 1474-Màntua, ducat de Màntua, 13 de febrer del 1539) fou una princesa del ducat de Ferrara i Mòdena que va esdevenir marquesa consort i regent del ducat de Màntua.
Nou!!: Ferrara і Isabel d'Este (marquesa consort de Màntua) · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Ferrara і Italià · Veure més »
Italo Balbo
Italo Balbo (Ferrara, 6 de juny de 1896 - Tobruk, 28 de juny de 1940) va ser un polític, militar i aviador italià, ministre de l'aeronàutica i governador de Líbia.
Nou!!: Ferrara і Italo Balbo · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Ferrara і Itàlia · Veure més »
Itàlia dels Valors
Itàlia dels Valors, de nom complet Itàlia dels Valors-Llista di Pietro (IdV) és un moviment polític italià fundat el 21 de març de 1998 per Antonio Di Pietro, exmagistrat i un dels principals protagonistes de l'operació Mani Pulite que acabà amb la corrupció del Pentapartit italià a començaments dels anys 1990.
Nou!!: Ferrara і Itàlia dels Valors · Veure més »
Joan Miró i Ferrà
Joan Miró i Ferrà (Barcelona, 20 d'abril de 1893 - Palma, Mallorca, 25 de desembre de 1983) va ser un pintor, escultor, gravador i ceramista català, considerat un dels màxims representants del surrealisme.
Nou!!: Ferrara і Joan Miró i Ferrà · Veure més »
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Nou!!: Ferrara і Jueus · Veure més »
Juli II
Giuliano della Rovere (Albisola Superiore, 5 de desembre de 1443 – Roma, 21 de febrer de 1513) va ser cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des de 1503 fins a la seva mort el 1513 sota el nom de Juli II - Papa Giulio II, Iulius II.
Nou!!: Ferrara і Juli II · Veure més »
Juventus Football Club
La Juventus Football Club és un club de futbol de la ciutat de Torí (Itàlia).
Nou!!: Ferrara і Juventus Football Club · Veure més »
Kal·lithea
Kal·lithea (grec: Καλλιθέα, literalment bona vista) és el 8è municipi més gran a Grècia (115.150 habitants segons el cens del 2001) i el 4t més gran en l'àrea urbana d'Atenes (després d'Atenes, El Pireu i Peristeri).
Nou!!: Ferrara і Kal·lithea · Veure més »
Kaufbeuren
Kaufbeuren (alemany sueu: Beira) és una vila d'Alemanya, situada a l'estat de Baviera, regència de Suàbia.
Nou!!: Ferrara і Kaufbeuren · Veure més »
Kaunas
Kaunas (en polonès: Kowno, en alemany: Kauen, en rus: Каунас, antigament Ковно), és una ciutat de Lituània, la segona en nombre d'habitants, amb 355.550 (dades de 2008) per darrere la capital Vílnius.
Nou!!: Ferrara і Kaunas · Veure més »
Koper
Koper (en Capodistria, en eslovè Koper, en croat Kopar) és una ciutat costanera al sud-oest d'Eslovènia.
Nou!!: Ferrara і Koper · Veure més »
Krasnodar
Krasnodar (Краснода́р) és una ciutat del sud de Rússia, al costat del riu Kuban.
Nou!!: Ferrara і Krasnodar · Veure més »
La Repubblica
la Repubblica és un diari italià, amb seu a Roma, pertanyent al Gruppo editoriale L'Espresso.
Nou!!: Ferrara і La Repubblica · Veure més »
Líbia
Líbia, també coneguda com a Estat de Líbia, és una república del nord de l'Àfrica.
Nou!!: Ferrara і Líbia · Veure més »
Leon Battista Alberti
Leon Battista Alberti (18 de febrer de 1404, Gènova, República de Gènova - 25 d'abril de 1472, Roma, Estats Pontificis) fou un arquitecte, matemàtic i poeta genovès.
Nou!!: Ferrara і Leon Battista Alberti · Veure més »
Llaüt
El llaüt (de l'àrab) és un instrument de corda pinçada amb la caixa de ressonància en forma de mitja pera -és a dir, amb el fons còncau, corbat, constituït per diverses lames de fusta, unides entre elles- unida a un mànec de llargada variable.
Nou!!: Ferrara і Llaüt · Veure més »
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Nou!!: Ferrara і Lleida · Veure més »
Lliga de Cambrai
La Lliga de Cambrai, una de les importants aliances associades a les Guerres d'Itàlia va ser una coalició contra la República de Venècia, organitzada en els dos tractats firmats a la ciutat francesa de Cambrai el 10 de desembre de 1508.
Nou!!: Ferrara і Lliga de Cambrai · Veure més »
Lliga italiana de futbol
La Lliga italiana de futbol és el campionat de lliga d'Itàlia, tradicionalment anomenat Scudetto.
Nou!!: Ferrara і Lliga italiana de futbol · Veure més »
Lliga Llombarda
miniatura La Lliga Llombarda va ser una aliança establerta l'1 de desembre de 1167 entre ciutats del nord d'Itàlia per tal de combatre la política de l'emperador Frederic I, que pretenia augmentar el poder del Sacre Imperi Romà al Regne d'Itàlia.
Nou!!: Ferrara і Lliga Llombarda · Veure més »
Lliga Nord
La Lliga Nord (en italià Lega Nord) és un partit polític italià d'extrema dreta.
Nou!!: Ferrara і Lliga Nord · Veure més »
Lluís Maria Sforza
Imatge de ''Lluís el Moro'' pintat per Ambrogio de Predis. Lluis Maria Sforza, més conegut amb el nom de Lluís el Moro pel seu color de pell moreno, en italià: Ludovico Sforza o Ludovico il Moro (Vigevano, Ducat de Milà 1452 - Loches, Regne de França 1508) fou un noble italià, mecenes i duc de Milà entre 1494 i 1499.
Nou!!: Ferrara і Lluís Maria Sforza · Veure més »
Lluís XII de França
Lluís XII de França o Lluís II d'Orleans dit “el Pare del Poble” (Blois, 27 de juny de 1462 - París, 1 de gener de 1515) fou duc d'Orleans i Valois (1465-1515); rei de França (1498- 1515), duc de Milà (1498-1512) i rei de Nàpols (1501-1504).
Nou!!: Ferrara і Lluís XII de França · Veure més »
Lodovico Agostini
Lodovico Agostini (1534 - 20 de setembre de 1590) era un compositor italià, cantant, sacerdot, i erudit de l'últim Renaixement musical.
Nou!!: Ferrara і Lodovico Agostini · Veure més »
Lorenzo Costa el Vell
Museu de Belles Arts de Lió Lorenzo Costa, també conegut com a Lorenzo Costa el Vell per diferenciar-lo del seu net del mateix nom (Ferrara, 1460 – Màntua, 5 de març del 1535) va ser un pintor italià del Renaixement.
Nou!!: Ferrara і Lorenzo Costa el Vell · Veure més »
Lucca
Lucca és una ciutat d'Itàlia, de la regió de la Toscana, capital de la província de Lucca, al peu dels Apenins i a l'esquerra del riu Serchio (antic Ausar), a uns 18 km al nord-est de Pisa.
Nou!!: Ferrara і Lucca · Veure més »
Lucrècia Borja
''Retrat ideal d'una dona'', de Bartolommeo Veneto, suposadament Lucrècia Borja Lucrècia Borja (Roma, Estats Pontificis, 18 d'abril de 1480 - 24 de juny de Ferrara, ducat de Ferrara, 1519), també anomenada Lucrècia Borgia, fou una donzella provinent de la dinastia valenciana dels Borja que va esdevenir duquessa consort del ducat de Mòdena i Ferrara.
Nou!!: Ferrara і Lucrècia Borja · Veure més »
Lucrècia de Mèdici (1544-1561)
Lucrècia de Mèdici, també coneguda amb el nom de Lucrècia de Cosme de Mèdici, (Florència, Ducat de Florència 1544 - Ferrara, Ducat de Ferrara 1561) fou una princesa florentina que va esdevenir duquessa consort de Ferrara i Mòdena.
Nou!!: Ferrara і Lucrècia de Mèdici (1544-1561) · Veure més »
Ludovico Ariosto
Ludovico Ariosto (Reggio de l'Emília, 8 de setembre de 1474 – 6 de juliol de 1533) va ser un poeta italià, autor del poema èpic Orland Furiós (1516).
Nou!!: Ferrara і Ludovico Ariosto · Veure més »
Luiz Inácio Lula da Silva
GCTE • GcoIL és un obrer metal·lúrgic, sindicalista i polític brasiler, que des del 1r de gener del 2023 exerceix com a president del país; càrrec que havia ocupat entre 2003 i 2010, cosa que el converteix en la primera persona a ser elegida tres vegades per al càrrec de president en la història del Brasil.
Nou!!: Ferrara і Luiz Inácio Lula da Silva · Veure més »
Luzzasco Luzzaschi
El cinquè llibre de madrigals de Luzzasco Luzzaschi Luzzasco Luzzaschi (Ferrara, circa 1545 - Ferrara, 10 de setembre de 1607) va ser un compositor, organista i pedagog italià del Renaixement tardà.
Nou!!: Ferrara і Luzzasco Luzzaschi · Veure més »
Manuscrit
Clergue a l'''scriptorium'' d'un monestir copiant un manuscrit Un manuscrit (del llatí manu scriptus) és com indica el seu nom un text 'escrit a mà', sovint per clergues.
Nou!!: Ferrara і Manuscrit · Veure més »
Mar Adriàtica
La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.
Nou!!: Ferrara і Mar Adriàtica · Veure més »
Margarida Gonzaga
Margarida Gonzaga (Màntua, Ducat de Màntua, 27 de maig de 1564 - íd. 1618) fou una princesa de Màntua que va esdevenir duquessa consort de Ferrara i Mòdena.
Nou!!: Ferrara і Margarida Gonzaga · Veure més »
Mario Sironi
Painting by Sironi photographed by Paolo Monti Mario Sironi (Sàsser, 12 de maig de 1885, - Milà, 13 d'agost de 1961) va ser un pintor italià.
Nou!!: Ferrara і Mario Sironi · Veure més »
Masi Torello
Masi Torello és un municipi de 2.366 habitants de la província de Ferrara.
Nou!!: Ferrara і Masi Torello · Veure més »
Matilde de Canossa
Matilde de Canossa (Màntua, 1046–Bondeno di Roncore, 24 de juliol de 1115), també anomenada la gran comtessa i també coneguda com a Matilde de Toscana, va ser una noble italiana, que va destacar com la més gran aliada del papa Gregori VII durant la Querella de les Investidures i va participar en la mediació entre l'esmentat papa i Enric IV del Sacre Imperi romanogermànic.
Nou!!: Ferrara і Matilde de Canossa · Veure més »
Matteo Maria Boiardo
''Amorum libri'', 1499 Matteo Maria Boiardo (Scandiano, 1441 – Reggio Emilia, 20 de desembre de 1494), comte de Scandiano, és un poeta italià de la época del Renaixement.
Nou!!: Ferrara і Matteo Maria Boiardo · Veure més »
Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.
Nou!!: Ferrara і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Mòdena
Mòdena és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, capital de la província de Mòdena.
Nou!!: Ferrara і Mòdena · Veure més »
Mecenatge
dèspotes il·lustrats es preaven de protegir arts i lletres, i promoure el progrés científic. Retrat de Sir Endymion Porter, de Van Dyck. Mecenes i artista es representen junts. Rafael) va ser un dels principals mecenes del Renaixement, i en gran manera responsable del canvi de la centralitat cultural de Florència a Roma, a on va atreure artistes de la talla de Miquel Àngel, amb el qual va mantenir una tempestuosa relació. El mecenatge és el patrocini econòmic de la tasca d'una persona o entitat a fi de permetre'ls de desenvolupar la seva obra sense exigir en contrapartida crèdits monetaris immediats.
Nou!!: Ferrara і Mecenatge · Veure més »
Metre
El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.
Nou!!: Ferrara і Metre · Veure més »
Michelangelo Antonioni
Michelangelo Antonioni (Ferrara, Itàlia, 29 de setembre de 1912 - 30 de juliol de 2007) fou un dels més cèlebres realitzadors de la història del cinema.
Nou!!: Ferrara і Michelangelo Antonioni · Veure més »
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Nou!!: Ferrara і Milà · Veure més »
Museu
Pinacoteca del Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Un museu és, segons el Consell Internacional de Museus (ICOM), «una institució permanent sense ànim de lucre i al servei de la societat que investiga, recull, conserva, interpreta i exposa el patrimoni material i immaterial.
Nou!!: Ferrara і Museu · Veure més »
Museu de la catedral de Ferrara
El Museu de la Catedral de Ferrara es troba a la via San Romano, a poques passes de la Catedral de San Giorgio (Ferrara).
Nou!!: Ferrara і Museu de la catedral de Ferrara · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Ferrara і Napoleó Bonaparte · Veure més »
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Nou!!: Ferrara і Nàpols · Veure més »
Nevada
Nevada és un estat dels Estats Units d'Amèrica situat a la regió occidental del país.
Nou!!: Ferrara і Nevada · Veure més »
Nicolau Copèrnic
fou un astrònom polonès, també conegut com a Niklas Koppernigk (en alemany) o Nicolaus Copernicus (en llatí).
Nou!!: Ferrara і Nicolau Copèrnic · Veure més »
Nicolau III d'Este
Monument a Nicolau III. Nicolau III d'Este (9 de novembre de 1383 - 26 de desembre de 1441) va ser marqués de Ferrara des de 1393 fins a la seva mort.
Nou!!: Ferrara і Nicolau III d'Este · Veure més »
Noè
Noè o Noé és, segons el judaisme, el cristianisme i l'islam, el constructor de l'Arca de Noè i antecessor de tota la humanitat, ja que fou el patriarca de la família que se salvà del Diluvi universal.
Nou!!: Ferrara і Noè · Veure més »
Novi Sad
Novi Sad (en alfabet ciríl·lic Нови Сад i en hongarès Újvidék) és una ciutat del nord de Sèrbia, situada sobre el riu Danubi.
Nou!!: Ferrara і Novi Sad · Veure més »
Obizzo I d'Este
Obizzo I d'Este, fill de Folco I d'Este, va regnar des de 1137 fins a finals del.
Nou!!: Ferrara і Obizzo I d'Este · Veure més »
Occhiobello
Occhiobello és un municipi de la província de Rovigo, dins la regió italiana del Vèneto.
Nou!!: Ferrara і Occhiobello · Veure més »
Opizzo II d'Este
Obizzo II d'Este (vers 1247- 13 de febrer de 1293) va ser senyor de Ferrara i Marquès d'Ancona.
Nou!!: Ferrara і Opizzo II d'Este · Veure més »
Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord
LOrganització del Tractat de l'Atlàntic Nord, OTAN (en anglès, NATO: North Atlantic Treaty Organisation, i en francès, OTAN: Organisation du traité de l'Atlantique nord), a vegades coneguda també com a l'Aliança Atlàntica, és una organització internacional establerta l'any 1949 amb l'objectiu de col·laborar en la defensa en els camps polític, econòmic i militar.
Nou!!: Ferrara і Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord · Veure més »
Orland furiós
Orland furiós (Orlando furioso en italià) o Orland boig (furioso, al títol, vol dir que l'heroi ha enfollit per amor i està pres per la fúria de la bogeria) és un poema èpic del Cinquecento italià escrit per Ludovico Ariosto el 1516 i publicat en la versió definitiva el 1532.
Nou!!: Ferrara і Orland furiós · Veure més »
Orto Botanico dell'Università di Ferrara
Entrada al Jardí Botànic L'Orto botanico dell'Università di Ferrara és una institució del Departament de Biologia i Evolució de la Facultat de Ciències de la Universitat de Ferrara.
Nou!!: Ferrara і Orto Botanico dell'Università di Ferrara · Veure més »
Ostellato
Ostellato és un municipi de 6.609 habitants de la província de Ferrara.
Nou!!: Ferrara і Ostellato · Veure més »
Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic
Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.
Nou!!: Ferrara і Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Padània
Padània és el nom que van donar els nacionalistes de la Lliga Nord al territori del Nord d'Itàlia que projectaven independitzar.
Nou!!: Ferrara і Padània · Veure més »
Palazzo dei Diamanti
El Palazzo dei Diamanti és un dels monuments més importants de Ferrara i del Renaixement italià, situat al Corso Ercole I d'Este 21, al Quadrivio degli angeli, just al centre de l'Addizione Erculea.
Nou!!: Ferrara і Palazzo dei Diamanti · Veure més »
Palazzo della Ragione (Pàdua)
El Palazzo della Ragione és una antiga casa consistorial medieval situada a Pàdua, Itàlia.
Nou!!: Ferrara і Palazzo della Ragione (Pàdua) · Veure més »
Palazzo Municipale (Ferrara)
L'escala d'honor El Palazzo Municipale de Ferrara es troba a la Plaça Municipal, 2.
Nou!!: Ferrara і Palazzo Municipale (Ferrara) · Veure més »
Palazzo Schifanoia
Triomf de Venus, de Francesco del Cossa El Palazzo Schifanoia és un edifici de Ferrara, construït el 1385, avui seu d'un museu.
Nou!!: Ferrara і Palazzo Schifanoia · Veure més »
Palio
Imatge del Palio de Siena Palio és el nom donat a Itàlia a una competició atlètica anual, molt sovint de caràcter històric, entre els barris d'una ciutat o els llocs d'un comune, l'un contra l'altre.
Nou!!: Ferrara і Palio · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Ferrara і Papa · Veure més »
Papa Bonifaci IX
Bonifaci IX (Nàpols, 1356 - † Roma, 1 d'octubre de 1404) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1389 al 1404.
Nou!!: Ferrara і Papa Bonifaci IX · Veure més »
Papa Celestí III
Celestí III (Roma, 1106 - † Roma, 8 de gener de 1198) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1191 al 1198.
Nou!!: Ferrara і Papa Celestí III · Veure més »
Paracels
Theophrastus Philippus Aureolus Bombastus von Hohenheim,No està clar que es tracti del seu veritable nom; se’l coneix així tan sols a partir de la seva mort conegut com a Paracels (Einsiedeln, Suïssa, 11 de novembre o 17 de desembre del 1493 – Salzburg, 24 de setembre del 1541), fou un metge, alquimista i astròleg suís.
Nou!!: Ferrara і Paracels · Veure més »
Partit Democràtic (Itàlia)
El Partit Democràtic (en italià Partito Democratico, PD) és un partit polític italià de centre-esquerra fundat el 14 d'octubre de 2007.
Nou!!: Ferrara і Partit Democràtic (Itàlia) · Veure més »
Patrimoni de la Humanitat
La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.
Nou!!: Ferrara і Patrimoni de la Humanitat · Veure més »
Pau de Bagnolo
Hèrcules I d'Este La Pau de Bagnolo, signada el 7 d'agost de 1484 va posar punt final a la guerra de Ferrara, que havia començat el 1482 per la disputa del monopoli de la sal, entre el ducat de Ferrara i l'aliança dels Estats pontificis amb la República de Venècia.
Nou!!: Ferrara і Pau de Bagnolo · Veure més »
Pau III
Pau III és el nom que va adoptar el cardenal Alessandro Farnese en ser escollit Papa.
Nou!!: Ferrara і Pau III · Veure més »
Pàdua
La ciutat de Pàdua (en llatí Patavium, en vènet Pàdoa, en italià Padova) és el centre econòmic i de comunicacions de la regió del Vèneto, al nord d'Itàlia.
Nou!!: Ferrara і Pàdua · Veure més »
Pietro Bembo
Pietro Bembo (Venècia, 20 de maig de 1470 - Roma, 18 de gener de 1547) fou un cardenal, humanista, filòleg, escriptor, poeta, traductor i erudit italià.
Nou!!: Ferrara і Pietro Bembo · Veure més »
Pluja
Pluja La pluja és precipitació en forma de gotes d'aigua líquida, de diàmetre superior a 0.5 mm, tot i que si es dispersa les gotes poden tenir una mida inferior.
Nou!!: Ferrara і Pluja · Veure més »
Po de Volano
El Po de Volano al seu pas per Ferrara El Volano, també anomentat Po de Volano (Po di Volano en italià) és una branca del delta del riu Po, que se separa del curs principal a Stellata i passa per Ferrara, camí de la mar Adriàtica amb una boca a l'estuari després de Codigoro al Lido Volano.
Nou!!: Ferrara і Po de Volano · Veure més »
Poble de la Llibertat
El Poble de la Llibertat (PdL) és una coalició política italiana de centredreta, amb referents democratacristians i liberals, constituïda oficialment el 28 de febrer de 2007 arran d'un discurs de Silvio Berlusconi a la Piazza San Babila de Milà el 18 de novembre 2007, i amb la qual es presentà a les eleccions legislatives italianes de 2008.
Nou!!: Ferrara і Poble de la Llibertat · Veure més »
Poggio Renatico
Poggio Renatico és un municipi de 8.755 habitants de la província de Ferrara, dins la regió d'Emília-Romanya.
Nou!!: Ferrara і Poggio Renatico · Veure més »
Praga
Praga (txec: Praha) és la principal ciutat i la capital de la República Txeca.
Nou!!: Ferrara і Praga · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Ferrara і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Província de Ferrara
La província de Ferrara és una província que forma part de la regió d'Emília-Romanya dins Itàlia.
Nou!!: Ferrara і Província de Ferrara · Veure més »
Província de Rovigo
La província de Rovigo és una província que forma part de la regió de Vèneto, a Itàlia.
Nou!!: Ferrara і Província de Rovigo · Veure més »
Quattrocento
'''''Verge i nen''''', obra de Domenico Veneziano (Gran ducat de Florència) El Quattrocento, paraula italiana que significa 'quatre-cents', és un dels períodes del panorama artístic europeu.
Nou!!: Ferrara і Quattrocento · Veure més »
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Nou!!: Ferrara і Ravenna · Veure més »
Reforma Protestant
luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.
Nou!!: Ferrara і Reforma Protestant · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Ferrara і Renaixement · Veure més »
Renata de França
Renata de França (Blois, Regne de França, 25 d'octubre de 1510 - Montargis ~1575) fou una princesa francesa que va esdevenir Duquessa de Chartres i duquessa consort de Ferrara, Mòdena i Reggio.
Nou!!: Ferrara і Renata de França · Veure més »
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Nou!!: Ferrara і República de Venècia · Veure més »
Restauració francesa
La Restauració Francesa designa el període de la història de França comprès entre la caiguda del Primer Imperi, el 6 d'abril de 1814, i la revolució de les Trois Glorieuses (Tres Glorioses) del 29 de juliol de 1830.
Nou!!: Ferrara і Restauració francesa · Veure més »
Rijeka
Rijeka (en croat Rijeka, Rika o Reka; Fiume en italià i hongarès, Reka en eslovè; Sankt Veit am Flaum o Pflaum en alemany; Folyómszentvít en hongarès antic, el seu nom significa riu) és una ciutat croata situada al golf de Kvarne a la Mar Adriàtica.
Nou!!: Ferrara і Rijeka · Veure més »
Riu Po
El riu Po (en llatí: Padus, en grec: Ηριδανός /Eridanós/ i, posteriorment Πάδος /Pados/) és el riu italià més important, tant per la seva longitud, 652 km, com pel seu cabal màxim, 10.300 m³/s a Pontelagoscuro, una frazione del municipi de Ferrara.
Nou!!: Ferrara і Riu Po · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Ferrara і Roma · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Ferrara і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Saint-Étienne
Saint-Étienne (Sant-Etiève o Sant-Tiève en francoprovençal o arpità; Sant Estève en occità) és una comuna francesa, capital del departament del Loira a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Ferrara і Saint-Étienne · Veure més »
Sal comuna
Un saler La sal comuna o sal de cuina, coneguda comunament com a sal, és un condiment o additiu alimentari format principalment per una sal, el clorur de sodi, la fórmula química del qual és NaCl.
Nou!!: Ferrara і Sal comuna · Veure més »
San Francesco di Ferrara
LEsglésia de San Francesco es troba a Ferrara a la via Terranuova.
Nou!!: Ferrara і San Francesco di Ferrara · Veure més »
San Giorgio de Ferrara
San Giorgio di Ferrara, consagrada el 1135, és la catedral de Ferrara Façana de la catedral San Giorgio di Ferrara Quan es va completar la part més baixa de la façana romànica i les façanes laterals el 1135 es va consagrar la catedral.
Nou!!: Ferrara і San Giorgio de Ferrara · Veure més »
Sarajevo
Sarajevo (en ciríl·lic serbi: Сарајево, en llatí serbi, bosnià i croat: Sarajevo, pronunciat pels habitants com a Saràievo) és la ciutat més gran i capital de Bòsnia i Hercegovina.
Nou!!: Ferrara і Sarajevo · Veure més »
Scarsellino
Scarsellino o Ippolito Scarsella (Ferrara, 1550 o 1551 - Ferrara, 1620) va ser un pintor manierista italià de l'escola de Ferrara.
Nou!!: Ferrara і Scarsellino · Veure més »
Sebastòpol
Imatge satèl·lit de la regió de Sebastòpol. Sebastòpol (ucraïnès i rus: Севастополь, Sevastòpol; tàtar de Crimea: Aqyar) és una ciutat de la península de Crimea.
Nou!!: Ferrara і Sebastòpol · Veure més »
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Nou!!: Ferrara і Segona Guerra Mundial · Veure més »
Shkodër
Shkodër o Shkodra (llatí Scodra, grec Σκόδρα, italià Scutari, serbi Скадар o Skadar, turc İşkodra o Arnavut İskenderiyesi) és una ciutat d'Albània amb prop de cent mil habitants a la frontera nord a uns 25 km de la costa, situada entre dos rius (antics Clausula i Barbanna) a la riba del llac Shkodër (o Scutari) antigament Labeatis.
Nou!!: Ferrara і Shkodër · Veure més »
Sinagoga
Una sinagoga (del grec συναγωγή synagoge, que significa "reunió" o "assemblea") és el lloc d'estudi i oració pels jueus.
Nou!!: Ferrara і Sinagoga · Veure més »
Sixt IV
Sixt IV (Celle Ligure, República de Gènova, 21 de juliol de 1414 - Roma, 12 d'agost de 1484) fou un papa de Roma.
Nou!!: Ferrara і Sixt IV · Veure més »
Società Sportiva Calcio Napoli
La Società Sportiva Calcio Napoli és un club de futbol d'Itàlia, de la ciutat de Nàpols, a la regió de Campània.
Nou!!: Ferrara і Società Sportiva Calcio Napoli · Veure més »
Soroca
Soroca és una ciutat de Moldàvia situada al costat del riu Nistru, a uns 160 km al nord de Chişinău.
Nou!!: Ferrara і Soroca · Veure més »
SPAL
* Società Polisportiva Ars et Labor 1907, SPAL 2013, equip italià de futbol de la ciutat de Ferrara.
Nou!!: Ferrara і SPAL · Veure més »
Stienta
Stienta és un municipi de 3.199 habitants de la província de Rovigo, dins la regió del Vèneto.
Nou!!: Ferrara і Stienta · Veure més »
Swansea
Swansea (en gal·lès: Abertawe) és una ciutat costanera del sud-oest de Gal·les, Gran Bretanya.
Nou!!: Ferrara і Swansea · Veure més »
Szombathely
Catedral de Szombathely. Szombathely (Steinamanger en alemany, Savaria en llatí, Sombotel en eslovè, Kamenec en eslovac) és una ciutat i comtat urbà (en hongarès: "megyei jogú Város") d'Hongria situada a l'oest del país, al costat de la frontera amb Àustria, i és la capital de la província de Vas (Hongria).
Nou!!: Ferrara і Szombathely · Veure més »
Tardor
Imatge d'un bosc a la tardor. La tardor, primavera d'hivern, autumne, rerevera o autunjo (en alguerès) és una de les quatre estacions de l'any, de les zones temperades.
Nou!!: Ferrara і Tardor · Veure més »
Tartu
Localització de Tartu dintre d'Estònia Tartu (en alemany i suec és Dorpat, en letó Tērbata i en rus Derpt o Юрьев (Iuriev)) és la segona ciutat més gran d'Estònia, amb una població que arriba als 101.297 habitants (2004) i amb una superfície de 38,8 km².
Nou!!: Ferrara і Tartu · Veure més »
Teatro comunale (Ferrara)
El Teatro Comunale de Ferrara és un teatre d'òpera, construït entre 1786 i 1797, amb un aforament de 990 persones.
Nou!!: Ferrara і Teatro comunale (Ferrara) · Veure més »
Tedald de Canossa
Tedald de Canossa (mort el 1012) va ser comte de Brescia des de 980, Mòdena, Ferrara, i Reggio des de 981, i Mantua des de 1006.
Nou!!: Ferrara і Tedald de Canossa · Veure més »
Terracota
El Sarcòfag dels esposos, elaborat en terracota pintada. La terracota (de l'italià terra cotta "terra cuita") és l'argila modelada i endurida al forn.
Nou!!: Ferrara і Terracota · Veure més »
The Raconteurs
The Raconteurs (també coneguts com The Saboteurs a Austràlia) és un grup de música rock dels Estats Units.
Nou!!: Ferrara і The Raconteurs · Veure més »
Ticià
Tiziano Vecellio o Tiziano Vecelli, conegut com a Ticià o Tiziano (Pieve di Cadore, Belluno, cap al 1490 - Venècia, 27 d'agost de 1576), fou un pintor del Renaixement italià, autor d'una obra pictòrica excepcional, de molt caràcter.
Nou!!: Ferrara і Ticià · Veure més »
Torquato Tasso
Torquato Tasso (Sorrento, Campània, prop de Nàpols, 11 de març de 1544 - Roma, 25 d'abril de 1595) va ser un poeta italià de l'època de la Contrareforma.
Nou!!: Ferrara і Torquato Tasso · Veure més »
Toscana
Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.
Nou!!: Ferrara і Toscana · Veure més »
Tresigallo
Tresigallo és un municipi de 4.662 habitants de la província de Ferrara, dins la regió d'Emília-Romanya.
Nou!!: Ferrara і Tresigallo · Veure més »
Trieste
Trieste (forma oficial italiana; en vènet, Trieste; localment Tarieste; en alemany, antigament oficial, Triest; eslovè, Trst; furlà, Triest) és una ciutat situada al nord d'Itàlia, als marges de la mar Adriàtica i gairebé a la frontera amb Eslovènia.
Nou!!: Ferrara і Trieste · Veure més »
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Nou!!: Ferrara і UNESCO · Veure més »
Unificació italiana
La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).
Nou!!: Ferrara і Unificació italiana · Veure més »
Vèneto
El Vènet o Vèneto (en vènet Vèneto; Veneto) és una regió nord-oriental de la península Itàlica amb 4,9 milions d'habitants, la capital de la qual és Venècia.
Nou!!: Ferrara і Vèneto · Veure més »
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Ferrara і Venècia · Veure més »
Via Emília
Traçat de la '''Via Emília''' en blau fosc Via Emília (en llatí Via Aemilia) va ser un camí empedrat romà, un dels principals de l'imperi, i la primera que es va construir al nord d'Itàlia.
Nou!!: Ferrara і Via Emília · Veure més »
Vigarano Mainarda
Vigarano Mainarda és un municipi de 6.967 habitants de la província de Ferrara.
Nou!!: Ferrara і Vigarano Mainarda · Veure més »
Vittorio De Sica
Vittorio De Sica (Sora, Itàlia, 7 de juliol del 1901 - Neuilly-sur-Seine, França, 13 de novembre del 1974) fou un director de cinema i actor italià, un dels màxims exponents del neorealisme.
Nou!!: Ferrara і Vittorio De Sica · Veure més »
Voghiera
Voghiera és un municipi de 3.926 habitants de la província de Ferrara, dins la regió d'Emília-Romanya.
Nou!!: Ferrara і Voghiera · Veure més »
Wim Wenders
Wilhelm "Wim" Ernst Wenders (Düsseldorf, 14 d'agost de 1945) és un guionista, productor, actor i director de cinema alemany.
Nou!!: Ferrara і Wim Wenders · Veure més »
Zodíac
El zodíac és la regió de l'esfera celeste per on passa l'eclíptica, i on s'hi poden trobar els planetes.
Nou!!: Ferrara і Zodíac · Veure més »
1101
Sense descripció.
Nou!!: Ferrara і 1101 · Veure més »
1135
Sense descripció.
Nou!!: Ferrara і 1135 · Veure més »
1146
El 1146 (MCXLVI) fou un any comú començat en dimarts.
Nou!!: Ferrara і 1146 · Veure més »
1152
El 1152 (MCLII) fou un any de traspàs iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Ferrara і 1152 · Veure més »
1196
Països Catalans.
Nou!!: Ferrara і 1196 · Veure més »
1385
Sense descripció.
Nou!!: Ferrara і 1385 · Veure més »
1391
La majoria dels calls de Castella i la Corona d'Aragó són assaltats, i els jueus forçats en massa a convertir-se.
Nou!!: Ferrara і 1391 · Veure més »
1502
El 1502 (MDII) fou un any comú començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Ferrara і 1502 · Veure més »
1508
Sense descripció.
Nou!!: Ferrara і 1508 · Veure més »
1526
;Països Catalans La revolta de l'Espadà fou una insurrecció protagonitzada pels moriscos a la serra d'Espadà entre els mesos de març i de setembre de l'any 1526.
Nou!!: Ferrara і 1526 · Veure més »
1533
Sense descripció.
Nou!!: Ferrara і 1533 · Veure més »
1570
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ferrara і 1570 · Veure més »
1579
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ferrara і 1579 · Veure més »
1586
;Països Catalans.
Nou!!: Ferrara і 1586 · Veure més »
1624
Sense descripció.
Nou!!: Ferrara і 1624 · Veure més »
1627
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Ferrara і 1627 · Veure més »
1712
;Països Catalans.
Nou!!: Ferrara і 1712 · Veure més »
1725
;Països Catalans.
Nou!!: Ferrara і 1725 · Veure més »
1796
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ferrara і 1796 · Veure més »
1797
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ferrara і 1797 · Veure més »
1859
;Països Catalans.
Nou!!: Ferrara і 1859 · Veure més »
1860
;Països Catalans.
Nou!!: Ferrara і 1860 · Veure més »
1912
;Països Catalans.
Nou!!: Ferrara і 1912 · Veure més »
1959
1959 (MCMLIX) fou un any començat en dijous.
Nou!!: Ferrara і 1959 · Veure més »
1963
Sense descripció.
Nou!!: Ferrara і 1963 · Veure més »
1987
1987 (MCMLXXXVII) fon un any començat en dijous.
Nou!!: Ferrara і 1987 · Veure més »
1989
1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.
Nou!!: Ferrara і 1989 · Veure més »
1995
1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.
Nou!!: Ferrara і 1995 · Veure més »
1996
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Nou!!: Ferrara і 1996 · Veure més »
2007
2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.
Nou!!: Ferrara і 2007 · Veure més »
767
Sense descripció.
Nou!!: Ferrara і 767 · Veure més »
984
Sense descripció.
Nou!!: Ferrara і 984 · Veure més »
