Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Ferran el Catòlic і Príncep de Girona
Ferran el Catòlic і Príncep de Girona tenen 27 coses en comú (en Uniopèdia): Balaguer, Carles de Viana, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Cervera, Compromís de Casp, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Decrets de Nova Planta, Dinastia Trastàmara, Ducat de Montblanc, Felip II de Castella, Felip IV de Castella, Ferran el Catòlic, Girona, Guerra Civil catalana, Joan d'Aragó (príncep d'Astúries), Joan el Sense Fe, Joana I de Castella, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis de Navarra, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Miquel de la Pau de Portugal, Príncep de Girona, Senyor de Balaguer, Sicília, Vegueria, 22 de gener.
Balaguer
Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.
Balaguer і Ferran el Catòlic · Balaguer і Príncep de Girona ·
Carles de Viana
Carles d'Aragó i d'Évreux, més conegut com a Carles de Viana (Peñafiel, 29 de maig de 1421-Barcelona, 23 de setembre de 1461), fou príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana, duc de Gandia (1439-1461), de Girona (1458-1461) i rei titular de Navarra (1441-1461).
Carles de Viana і Ferran el Catòlic · Carles de Viana і Príncep de Girona ·
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Ferran el Catòlic · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Príncep de Girona ·
Cervera
Cervera és una ciutat del centre-oest de Catalunya, capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la Vegueria de Ponent.
Cervera і Ferran el Catòlic · Cervera і Príncep de Girona ·
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Compromís de Casp і Ferran el Catòlic · Compromís de Casp і Príncep de Girona ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Ferran el Catòlic · Corona d'Aragó і Príncep de Girona ·
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Corona de Castella i Lleó і Ferran el Catòlic · Corona de Castella i Lleó і Príncep de Girona ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Decrets de Nova Planta і Ferran el Catòlic · Decrets de Nova Planta і Príncep de Girona ·
Dinastia Trastàmara
Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.
Dinastia Trastàmara і Ferran el Catòlic · Dinastia Trastàmara і Príncep de Girona ·
Ducat de Montblanc
Escut d'armes de Montblanc Muralles de Montblanc El Ducat de Montblanc fou un títol nobiliari hereditari creat el 1387 per Joan el Caçador, en esdevenir rei, per al seu germà, l'infant Martí, amb les rendes reials de la vila de Montblanc (Conca de Barberà) i de la vegueria de Montblanc annexes.
Ducat de Montblanc і Ferran el Catòlic · Ducat de Montblanc і Príncep de Girona ·
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Felip II de Castella і Ferran el Catòlic · Felip II de Castella і Príncep de Girona ·
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Felip IV de Castella і Ferran el Catòlic · Felip IV de Castella і Príncep de Girona ·
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Ferran el Catòlic і Ferran el Catòlic · Ferran el Catòlic і Príncep de Girona ·
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Ferran el Catòlic і Girona · Girona і Príncep de Girona ·
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Ferran el Catòlic і Guerra Civil catalana · Guerra Civil catalana і Príncep de Girona ·
Joan d'Aragó (príncep d'Astúries)
Joan d'Aragó (Sevilla, 30 de juny de 1478 - Salamanca, 4 d'octubre de 1497) va ser un infant d'Aragó i de Castella, únic fill mascle dels Reis Catòlics, esdevingut hereu dels seus regnes.
Ferran el Catòlic і Joan d'Aragó (príncep d'Astúries) · Joan d'Aragó (príncep d'Astúries) і Príncep de Girona ·
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Ferran el Catòlic і Joan el Sense Fe · Joan el Sense Fe і Príncep de Girona ·
Joana I de Castella
Joana I de Castella (Toledo, 6 de novembre de 1479 - Castell de Tordesillas, Valladolid, 12 d'abril de 1555), coneguda també com a Joana la Boja (la Loca, en castellà), fou princesa d'Astúries i de Girona (1497-1504), reina de Castella, de Lleó, etc., senyora de Biscaia (1504-1555), duquessa de Montblanc (1497-1504) i comtessa de Flandes (1504-1555).
Ferran el Catòlic і Joana I de Castella · Joana I de Castella і Príncep de Girona ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Ferran el Catòlic і Llista de comtes de Barcelona · Llista de comtes de Barcelona і Príncep de Girona ·
Llista de reis de Navarra
La llista de reis de Navarra inclou els monarques del regne de Pamplona, predecessor del navarrès, des del primer monarca Ènnec Aritza fins a Sanç VI, primer monarca a prendre el títol de rei de Navarra; la llista de reis de Navarra fins a la seva divisió entre l'alta i la baixa navarra, la primera annexionada a la Corona de Castella i, després integrada a la Monarquia Hispànica, la segona es mantindrà independent fins a la seva integració a la Corona de França amb l'adveniment d'Enric III de Navarra com a rei de França.
Ferran el Catòlic і Llista de reis de Navarra · Llista de reis de Navarra і Príncep de Girona ·
Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.
Ferran el Catòlic і Llista de reis de Sicília i Nàpols · Llista de reis de Sicília i Nàpols і Príncep de Girona ·
Miquel de la Pau de Portugal
Miquel de la Pau de Portugal (Saragossa, 23 d'agost de 1498 - Granada, 20 de juliol 1500) va ser un infant de Portugal, que va ser durant la seva curta vida príncep d'Astúries, de Girona i de Portugal, i considerat hereu de tots els regnes de la península ibèrica.
Ferran el Catòlic і Miquel de la Pau de Portugal · Miquel de la Pau de Portugal і Príncep de Girona ·
Príncep de Girona
El Príncep de Girona és un títol del regne, el principal de l'hereu del tron de la Corona d'Aragó, que tenia annexes les rendes reials de la ciutat de Girona i de la vegueria de Girona.
Ferran el Catòlic і Príncep de Girona · Príncep de Girona і Príncep de Girona ·
Senyor de Balaguer
El títol de senyor de Balaguer és un títol vinculat tradicionalment als hereus de la Corona d'Aragó i actualment als de la monarquia espanyola.
Ferran el Catòlic і Senyor de Balaguer · Príncep de Girona і Senyor de Balaguer ·
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Ferran el Catòlic і Sicília · Príncep de Girona і Sicília ·
Vegueria
230x230px Una vegueria és la divisió territorial de Catalunya que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya.
Ferran el Catòlic і Vegueria · Príncep de Girona і Vegueria ·
22 de gener
El 22 de gener és el vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià.
22 de gener і Ferran el Catòlic · 22 de gener і Príncep de Girona ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Ferran el Catòlic і Príncep de Girona
- Què tenen en comú Ferran el Catòlic і Príncep de Girona
- Semblances entre Ferran el Catòlic і Príncep de Girona
Comparació entre Ferran el Catòlic і Príncep de Girona
Ferran el Catòlic té 314 relacions, mentre que Príncep de Girona té 122. Com que tenen en comú 27, l'índex de Jaccard és 6.19% = 27 / (314 + 122).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Ferran el Catòlic і Príncep de Girona. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
