Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Ferran el Catòlic і Literatura catalana
Ferran el Catòlic і Literatura catalana tenen 33 coses en comú (en Uniopèdia): Alexandre VI, Barcelona, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Castella, Compromís de Casp, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Decrets de Nova Planta, Dinastia Trastàmara, Edat moderna, Església Catòlica Romana, Espanya, Europa, Felip II de Castella, Ferran el Catòlic, França, Grècia, Isabel I de Castella, Itàlia, Jaume el Conqueridor, Monarquia d'Espanya, Nàpols, Oceà Atlàntic, Portugal, Principat de Catalunya, Regne de Castella, Regne de Nàpols, Regne de Sardenya, Regne de Sicília, Regne de València, ..., Sicília, Tortosa, Valencià. Ampliar l'índex (3 més) »
Alexandre VI
Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.
Alexandre VI і Ferran el Catòlic · Alexandre VI і Literatura catalana ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Ferran el Catòlic · Barcelona і Literatura catalana ·
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Ferran el Catòlic · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Literatura catalana ·
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Castella і Ferran el Catòlic · Castella і Literatura catalana ·
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Compromís de Casp і Ferran el Catòlic · Compromís de Casp і Literatura catalana ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Ferran el Catòlic · Corona d'Aragó і Literatura catalana ·
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Corona de Castella i Lleó і Ferran el Catòlic · Corona de Castella i Lleó і Literatura catalana ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Decrets de Nova Planta і Ferran el Catòlic · Decrets de Nova Planta і Literatura catalana ·
Dinastia Trastàmara
Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.
Dinastia Trastàmara і Ferran el Catòlic · Dinastia Trastàmara і Literatura catalana ·
Edat moderna
rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.
Edat moderna і Ferran el Catòlic · Edat moderna і Literatura catalana ·
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Església Catòlica Romana і Ferran el Catòlic · Església Catòlica Romana і Literatura catalana ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Espanya і Ferran el Catòlic · Espanya і Literatura catalana ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Europa і Ferran el Catòlic · Europa і Literatura catalana ·
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Felip II de Castella і Ferran el Catòlic · Felip II de Castella і Literatura catalana ·
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Ferran el Catòlic і Ferran el Catòlic · Ferran el Catòlic і Literatura catalana ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Ferran el Catòlic і França · França і Literatura catalana ·
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Ferran el Catòlic і Grècia · Grècia і Literatura catalana ·
Isabel I de Castella
Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).
Ferran el Catòlic і Isabel I de Castella · Isabel I de Castella і Literatura catalana ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Ferran el Catòlic і Itàlia · Itàlia і Literatura catalana ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Ferran el Catòlic і Jaume el Conqueridor · Jaume el Conqueridor і Literatura catalana ·
Monarquia d'Espanya
El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
Ferran el Catòlic і Monarquia d'Espanya · Literatura catalana і Monarquia d'Espanya ·
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Ferran el Catòlic і Nàpols · Literatura catalana і Nàpols ·
Oceà Atlàntic
Loceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.
Ferran el Catòlic і Oceà Atlàntic · Literatura catalana і Oceà Atlàntic ·
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Ferran el Catòlic і Portugal · Literatura catalana і Portugal ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Ferran el Catòlic і Principat de Catalunya · Literatura catalana і Principat de Catalunya ·
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Ferran el Catòlic і Regne de Castella · Literatura catalana і Regne de Castella ·
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Ferran el Catòlic і Regne de Nàpols · Literatura catalana і Regne de Nàpols ·
Regne de Sardenya
El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.
Ferran el Catòlic і Regne de Sardenya · Literatura catalana і Regne de Sardenya ·
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Ferran el Catòlic і Regne de Sicília · Literatura catalana і Regne de Sicília ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Ferran el Catòlic і Regne de València · Literatura catalana і Regne de València ·
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Ferran el Catòlic і Sicília · Literatura catalana і Sicília ·
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Ferran el Catòlic і Tortosa · Literatura catalana і Tortosa ·
Valencià
El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.
Ferran el Catòlic і Valencià · Literatura catalana і Valencià ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Ferran el Catòlic і Literatura catalana
- Què tenen en comú Ferran el Catòlic і Literatura catalana
- Semblances entre Ferran el Catòlic і Literatura catalana
Comparació entre Ferran el Catòlic і Literatura catalana
Ferran el Catòlic té 314 relacions, mentre que Literatura catalana té 718. Com que tenen en comú 33, l'índex de Jaccard és 3.20% = 33 / (314 + 718).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Ferran el Catòlic і Literatura catalana. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
