Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Ferran d'Àustria-Este і Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Ferran d'Àustria-Este і Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic

Ferran d'Àustria-Este vs. Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic

, també conegut amb el nom de Ferran III de Mòdena, fou un príncep imperial que va esdevenir pretendent del Ducat de Mòdena durant les Guerres Napoleòniques. Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, conegut també amb els noms de Francesc II de Toscana o Francesc III de Lorena (8 de desembre de 1708, Nancy, ducat de Lorena – 1765, Viena, Sacre Imperi Romanogermànic) fou el duc de Lorena, gran duc de la Toscana i nomenat emperador romanogermànic gràcies al seu matrimoni amb l'arxiduquessa hereva Maria Teresa I d'Àustria.

Similituds entre Ferran d'Àustria-Este і Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic

Ferran d'Àustria-Este і Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic tenen 16 coses en comú (en Uniopèdia): Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Ducat de Mòdena, Elisabet Carlota d'Orleans, Ferran I de les Dues Sicílies, Ferran I de Parma, Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic, Leopold I de Lorena, Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Lluís XVI de França, Maria Amàlia d'Àustria (duquessa de Parma), Maria Antonieta d'Àustria, Maria Beatriu d'Este, Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília), Maria Teresa I d'Àustria, Viena.

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Ferran d'Àustria-Este · Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Ducat de Mòdena

El Ducat de Mòdena, o més concretament Ducat de Mòdena i Reggio, (en llatí: Ducatus Mutinae et Regii; en italià: Ducato di Modena e Reggio) fou un estat creat l'any 1452 com un domini personal de la Casa d'Este que governava el Ducat de Ferrara.

Ducat de Mòdena і Ferran d'Àustria-Este · Ducat de Mòdena і Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Elisabet Carlota d'Orleans

Elisabet Carlota d'Orleans (Saint-Cloud, 13 de setembre de 1676 - Commercy, 1744) fou princesa de sang de França de la Casa dels Orleans amb el tractament d'altesa reial que esdevingué duquessa de Lorena per matrimoni.

Elisabet Carlota d'Orleans і Ferran d'Àustria-Este · Elisabet Carlota d'Orleans і Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Ferran I de les Dues Sicílies

, fins a 1816 conegut com Ferran IV de Nàpols i III de Sicília, va ser rei de Nàpols i Sicília, units després en el regne de les Dues Sicílies.

Ferran I de les Dues Sicílies і Ferran d'Àustria-Este · Ferran I de les Dues Sicílies і Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Ferran I de Parma

Ferran I de Parma (Parma, Ducat de Parma 20 de gener de 1751 - Fontevivo 9 d'octubre de 1802) fou el duc de Parma, Piacenza i Guastalla des de l'any 1765 fins a l'any 1802, sent el segon membre de la dinastia ducal dels Borbó-Parma.

Ferran I de Parma і Ferran d'Àustria-Este · Ferran I de Parma і Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic

Corona de Josep II Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic (Schönbrunn, Sacre Imperi Romanogermànic 1741 – Viena 1790) fou un arxiduc d'Àustria que va esdevenir emperador romanogermànic (1765-1790), rei de Bohèmia i Hongria, així com la resta de títols tradicionalment vinculats a la Casa d'Àustria (1780 - 1790).

Ferran d'Àustria-Este і Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic · Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Leopold I de Lorena

Leopold I de Lorena, en alemany Leopold Joseph von Lothringen (Innsbruck, 11 de setembre de 1679 - Lunéville, 27 de març de 1729) fou duc de Lorena.

Ferran d'Àustria-Este і Leopold I de Lorena · Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Leopold I de Lorena · Veure més »

Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic

Leopold II (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1747 - íd. 1792) va ser Rei d'Hongria, Bohèmia i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des de l'any 1790 fins a la seva mort.

Ferran d'Àustria-Este і Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic · Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic

Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.

Ferran d'Àustria-Este і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic · Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Lluís XVI de França

Lluís XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de gener de 1793), va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74).

Ferran d'Àustria-Este і Lluís XVI de França · Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Lluís XVI de França · Veure més »

Maria Amàlia d'Àustria (duquessa de Parma)

Maria Amàlia d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1746 - Praga 1804) fou una arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria i de Bohèmia amb el tractament d'altesa imperial i reial.

Ferran d'Àustria-Este і Maria Amàlia d'Àustria (duquessa de Parma) · Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Maria Amàlia d'Àustria (duquessa de Parma) · Veure més »

Maria Antonieta d'Àustria

'''Maria Antonieta''' 1778, retrat d'Élisabeth Vigée-Lebrun Maria Antonieta d'Àustria (Viena, 2 de novembre de 1755 - París, 16 d'octubre de 1793) fou reina de França i l'esposa de Lluís XVI de França.

Ferran d'Àustria-Este і Maria Antonieta d'Àustria · Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Maria Antonieta d'Àustria · Veure més »

Maria Beatriu d'Este

Maria Beatriu d'Este (Mòdena, Ducat de Mòdena 1750 - Viena, Imperi austríac 1829) fou una princesa d'Este que va esdevenir duquessa de Massa i Carrara.

Ferran d'Àustria-Este і Maria Beatriu d'Este · Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Maria Beatriu d'Este · Veure més »

Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília)

Maria Carolina d'Àustria (Schönbrunn 1752 - Castell de Hetzendorf 1814) va ser una arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria i de Bohèmia que va ser reina consort de Nàpols i Sicília arran del seu matrimoni amb el rei Ferran IV de Nàpols i III de Sicília.

Ferran d'Àustria-Este і Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) · Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) · Veure més »

Maria Teresa I d'Àustria

Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.

Ferran d'Àustria-Este і Maria Teresa I d'Àustria · Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Maria Teresa I d'Àustria · Veure més »

Viena

Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).

Ferran d'Àustria-Este і Viena · Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Viena · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Ferran d'Àustria-Este і Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic

Ferran d'Àustria-Este té 74 relacions, mentre que Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic té 69. Com que tenen en comú 16, l'índex de Jaccard és 11.19% = 16 / (74 + 69).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Ferran d'Àustria-Este і Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: