Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Ferran d'Antequera і Sanç d'Aragó i d'Alburquerque
Ferran d'Antequera і Sanç d'Aragó i d'Alburquerque tenen 12 coses en comú (en Uniopèdia): Compromís de Casp, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Elionor d'Alburquerque, Elionor d'Aragó i de Sicília, Elionor de Sicília, Enric II de Castella, Infants d'Aragó, Joan I de Castella, Orde d'Alcántara, Orde de Calatrava, Pere el Cerimoniós.
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Compromís de Casp і Ferran d'Antequera · Compromís de Casp і Sanç d'Aragó i d'Alburquerque ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Ferran d'Antequera · Corona d'Aragó і Sanç d'Aragó i d'Alburquerque ·
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Corona de Castella i Lleó і Ferran d'Antequera · Corona de Castella i Lleó і Sanç d'Aragó i d'Alburquerque ·
Elionor d'Alburquerque
Escut de Elionor d'Alburquerque Elionor d'Alburquerque, anomenada la Ricahembra (Castella, c. 1374 - Medina del Campo, 16 de desembre de 1435), fou comtessa d'Alburquerque i de Ledesma i senyora de Castro de Haro, entre altres dominis a Castella, i reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Còrsega (nominal) i de Sicília, duquessa consort (nominal) d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416).
Elionor d'Alburquerque і Ferran d'Antequera · Elionor d'Alburquerque і Sanç d'Aragó i d'Alburquerque ·
Elionor d'Aragó i de Sicília
Elionor d'Aragó i de Sicília (el Puig de Santa Maria, l'Horta Nord, 20 de gener de 1358 - Cuéllar, Segòvia, 13 d'agost del 1382), princesa d'Aragó i reina consort de Castella (1379-1382).
Elionor d'Aragó i de Sicília і Ferran d'Antequera · Elionor d'Aragó i de Sicília і Sanç d'Aragó i d'Alburquerque ·
Elionor de Sicília
Escut d'armes d'Elionor de Sicília com a reina consort d'Aragó Elionor de Sicilia i de Carintia (1325 - 20 d'abril de 1375) fou infanta de Sicília i reina de la Corona d'Aragó (1349-1375).
Elionor de Sicília і Ferran d'Antequera · Elionor de Sicília і Sanç d'Aragó i d'Alburquerque ·
Enric II de Castella
Enric II de Castella, dit el de les Mercès (Sevilla 1333 - Santo Domingo de la Calzada, La Rioja 29 de maig de 1379), fou rei de Castella (1369-1379); autoproclamat el 1366, fou el primer de la dinastia Trastàmara.
Enric II de Castella і Ferran d'Antequera · Enric II de Castella і Sanç d'Aragó i d'Alburquerque ·
Infants d'Aragó
Infant d'Aragó fou el títol emprat a Castella per als fills mascles de Ferran d'Antequera i Elionor d'Alburquerque durant el regnat d'Alfons el Magnànim.
Ferran d'Antequera і Infants d'Aragó · Infants d'Aragó і Sanç d'Aragó i d'Alburquerque ·
Joan I de Castella
Joan I de Castella (Épila (Saragossa) o Tamarit de Llitera (Osca), 1358 - Alcalà d'Henares, 1390) fou rei de Castella (1379-1390) i rei consort de Portugal (1383-1385).
Ferran d'Antequera і Joan I de Castella · Joan I de Castella і Sanç d'Aragó i d'Alburquerque ·
Orde d'Alcántara
Lorde d'Alcántara és un orde militar creat el 1154 al regne de Lleó, d'àmbit quasi exclusivament extremeny.
Ferran d'Antequera і Orde d'Alcántara · Orde d'Alcántara і Sanç d'Aragó i d'Alburquerque ·
Orde de Calatrava
L'orde de Calatrava fou un orde militar religiós fundat a Castella, en el, per l'abat Raimon de Fitero, amb l'objectiu inicial de protegir la vila de Qal'at Rabah, castellanitzat com a Calatrava (prop de l'actual Ciudad Real).
Ferran d'Antequera і Orde de Calatrava · Orde de Calatrava і Sanç d'Aragó i d'Alburquerque ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Ferran d'Antequera і Pere el Cerimoniós · Pere el Cerimoniós і Sanç d'Aragó i d'Alburquerque ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Ferran d'Antequera і Sanç d'Aragó i d'Alburquerque
- Què tenen en comú Ferran d'Antequera і Sanç d'Aragó i d'Alburquerque
- Semblances entre Ferran d'Antequera і Sanç d'Aragó i d'Alburquerque
Comparació entre Ferran d'Antequera і Sanç d'Aragó i d'Alburquerque
Ferran d'Antequera té 146 relacions, mentre que Sanç d'Aragó i d'Alburquerque té 33. Com que tenen en comú 12, l'índex de Jaccard és 6.70% = 12 / (146 + 33).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Ferran d'Antequera і Sanç d'Aragó i d'Alburquerque. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
