Similituds entre Ferran d'Antequera і Pere el Cerimoniós
Ferran d'Antequera і Pere el Cerimoniós tenen 31 coses en comú (en Uniopèdia): Balaguer, Barcelona, Casal de Barcelona, Castella, Corona d'Aragó, Corts Catalanes, Ducat d'Atenes, Ducat de Neopàtria, Elionor d'Aragó i de Sicília, Elionor de Sicília, Gènova, Jaume II d'Urgell, Joan el Caçador, Joan el Sense Fe, Joan I de Castella, Llista de comtes d'Empúries, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Rosselló, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de Mallorca, Llista de reis de Navarra, Llista de reis de Sardenya, Llista de reis de València, Martí l'Humà, Ordinals dels reis d'Aragó, Papa, Regne d'Aragó, Regne de València, Saragossa, Sardenya, ..., 5 de setembre. Ampliar l'índex (1 més) »
Balaguer
Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.
Balaguer і Ferran d'Antequera · Balaguer і Pere el Cerimoniós ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Ferran d'Antequera · Barcelona і Pere el Cerimoniós ·
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Casal de Barcelona і Ferran d'Antequera · Casal de Barcelona і Pere el Cerimoniós ·
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Castella і Ferran d'Antequera · Castella і Pere el Cerimoniós ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Ferran d'Antequera · Corona d'Aragó і Pere el Cerimoniós ·
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Corts Catalanes і Ferran d'Antequera · Corts Catalanes і Pere el Cerimoniós ·
Ducat d'Atenes
El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Romà d'Orient durant la Quarta Croada.
Ducat d'Atenes і Ferran d'Antequera · Ducat d'Atenes і Pere el Cerimoniós ·
Ducat de Neopàtria
El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia.
Ducat de Neopàtria і Ferran d'Antequera · Ducat de Neopàtria і Pere el Cerimoniós ·
Elionor d'Aragó i de Sicília
Elionor d'Aragó i de Sicília (el Puig de Santa Maria, l'Horta Nord, 20 de gener de 1358 - Cuéllar, Segòvia, 13 d'agost del 1382), princesa d'Aragó i reina consort de Castella (1379-1382).
Elionor d'Aragó i de Sicília і Ferran d'Antequera · Elionor d'Aragó i de Sicília і Pere el Cerimoniós ·
Elionor de Sicília
Escut d'armes d'Elionor de Sicília com a reina consort d'Aragó Elionor de Sicilia i de Carintia (1325 - 20 d'abril de 1375) fou infanta de Sicília i reina de la Corona d'Aragó (1349-1375).
Elionor de Sicília і Ferran d'Antequera · Elionor de Sicília і Pere el Cerimoniós ·
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Ferran d'Antequera і Gènova · Gènova і Pere el Cerimoniós ·
Jaume II d'Urgell
Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413).
Ferran d'Antequera і Jaume II d'Urgell · Jaume II d'Urgell і Pere el Cerimoniós ·
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Ferran d'Antequera і Joan el Caçador · Joan el Caçador і Pere el Cerimoniós ·
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Ferran d'Antequera і Joan el Sense Fe · Joan el Sense Fe і Pere el Cerimoniós ·
Joan I de Castella
Joan I de Castella (Épila (Saragossa) o Tamarit de Llitera (Osca), 1358 - Alcalà d'Henares, 1390) fou rei de Castella (1379-1390) i rei consort de Portugal (1383-1385).
Ferran d'Antequera і Joan I de Castella · Joan I de Castella і Pere el Cerimoniós ·
Llista de comtes d'Empúries
or i gules Aquesta llista de comtes d'Empúries inclou una relació cronològica dels titulars del comtat d'Empúries, des de la seva creació el 798, amb les dates en què van posseir aquest títol.
Ferran d'Antequera і Llista de comtes d'Empúries · Llista de comtes d'Empúries і Pere el Cerimoniós ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Ferran d'Antequera і Llista de comtes de Barcelona · Llista de comtes de Barcelona і Pere el Cerimoniós ·
Llista de comtes de Rosselló
Llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Rosselló, des de la seva creació el 812 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Ferran d'Antequera і Llista de comtes de Rosselló · Llista de comtes de Rosselló і Pere el Cerimoniós ·
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Ferran d'Antequera і Llista de reis d'Aragó · Llista de reis d'Aragó і Pere el Cerimoniós ·
Llista de reis de Mallorca
El que segueix és la llista de reis de Mallorca des de la creació del Regne de Mallorca per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1229 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1715.
Ferran d'Antequera і Llista de reis de Mallorca · Llista de reis de Mallorca і Pere el Cerimoniós ·
Llista de reis de Navarra
La llista de reis de Navarra inclou els monarques del regne de Pamplona, predecessor del navarrès, des del primer monarca Ènnec Aritza fins a Sanç VI, primer monarca a prendre el títol de rei de Navarra; la llista de reis de Navarra fins a la seva divisió entre l'alta i la baixa navarra, la primera annexionada a la Corona de Castella i, després integrada a la Monarquia Hispànica, la segona es mantindrà independent fins a la seva integració a la Corona de França amb l'adveniment d'Enric III de Navarra com a rei de França.
Ferran d'Antequera і Llista de reis de Navarra · Llista de reis de Navarra і Pere el Cerimoniós ·
Llista de reis de Sardenya
El Regne de Sardenya fou creat el 1297 pel Papa Bonifaci VIII per resoldre els conflictes entre el Casal d'Anjou i la Corona d'Aragó.
Ferran d'Antequera і Llista de reis de Sardenya · Llista de reis de Sardenya і Pere el Cerimoniós ·
Llista de reis de València
El que segueix és la llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1238 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707.
Ferran d'Antequera і Llista de reis de València · Llista de reis de València і Pere el Cerimoniós ·
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Ferran d'Antequera і Martí l'Humà · Martí l'Humà і Pere el Cerimoniós ·
Ordinals dels reis d'Aragó
Ceremonial d'autocoronació dels reis d'Aragó, ordenada pel rei Pere el Cerimoniós, qui s'intitulà a si mateix ''Pere terç'' (en català) i ''Pedro tercero'' (en aragonès): Manuscrit en aragonès: ''Ordinacion feyta por el muyt alto e muyt excellent princep e senyor el senyor don pedro tercero Rey daragon dela manera como los Reyes daragon se faran consagrar e ellos mismos se coronaran / '''N'''os don pedro por la gracia de dios Rey de aragon, de valencia, de mallorchas, de cerdenya e de corcega, e comte de barchina, de rossellon e de cerdanya.'' (Biblioteca del Museu Lázaro Galdiano, Madrid; ms. R.14.425) Els ordinals del reis d'Aragó són els ordinals que empra la historiografia a fi de distingir entre sobirans homònims i ordenar cronològicament els reis d'Aragó.
Ferran d'Antequera і Ordinals dels reis d'Aragó · Ordinals dels reis d'Aragó і Pere el Cerimoniós ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Ferran d'Antequera і Papa · Papa і Pere el Cerimoniós ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Ferran d'Antequera і Regne d'Aragó · Pere el Cerimoniós і Regne d'Aragó ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Ferran d'Antequera і Regne de València · Pere el Cerimoniós і Regne de València ·
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Ferran d'Antequera і Saragossa · Pere el Cerimoniós і Saragossa ·
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Ferran d'Antequera і Sardenya · Pere el Cerimoniós і Sardenya ·
5 de setembre
El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.
5 de setembre і Ferran d'Antequera · 5 de setembre і Pere el Cerimoniós ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Ferran d'Antequera і Pere el Cerimoniós
- Què tenen en comú Ferran d'Antequera і Pere el Cerimoniós
- Semblances entre Ferran d'Antequera і Pere el Cerimoniós
Comparació entre Ferran d'Antequera і Pere el Cerimoniós
Ferran d'Antequera té 146 relacions, mentre que Pere el Cerimoniós té 282. Com que tenen en comú 31, l'índex de Jaccard és 7.24% = 31 / (146 + 282).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Ferran d'Antequera і Pere el Cerimoniós. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: