Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Ferran d'Antequera і Numeració del Casal d'Aragó
Ferran d'Antequera і Numeració del Casal d'Aragó tenen 13 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Magnànim, Barcelona, Casal de Barcelona, Corona d'Aragó, Institut d'Estudis Catalans, Joan el Caçador, Joan el Sense Fe, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis d'Aragó, Martí l'Humà, Pere el Cerimoniós, Regne d'Aragó, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Alfons el Magnànim і Ferran d'Antequera · Alfons el Magnànim і Numeració del Casal d'Aragó ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Ferran d'Antequera · Barcelona і Numeració del Casal d'Aragó ·
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Casal de Barcelona і Ferran d'Antequera · Casal de Barcelona і Numeració del Casal d'Aragó ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Ferran d'Antequera · Corona d'Aragó і Numeració del Casal d'Aragó ·
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Ferran d'Antequera і Institut d'Estudis Catalans · Institut d'Estudis Catalans і Numeració del Casal d'Aragó ·
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Ferran d'Antequera і Joan el Caçador · Joan el Caçador і Numeració del Casal d'Aragó ·
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Ferran d'Antequera і Joan el Sense Fe · Joan el Sense Fe і Numeració del Casal d'Aragó ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Ferran d'Antequera і Llista de comtes de Barcelona · Llista de comtes de Barcelona і Numeració del Casal d'Aragó ·
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Ferran d'Antequera і Llista de reis d'Aragó · Llista de reis d'Aragó і Numeració del Casal d'Aragó ·
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Ferran d'Antequera і Martí l'Humà · Martí l'Humà і Numeració del Casal d'Aragó ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Ferran d'Antequera і Pere el Cerimoniós · Numeració del Casal d'Aragó і Pere el Cerimoniós ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Ferran d'Antequera і Regne d'Aragó · Numeració del Casal d'Aragó і Regne d'Aragó ·
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Ferran d'Antequera і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Numeració del Casal d'Aragó і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Ferran d'Antequera і Numeració del Casal d'Aragó
- Què tenen en comú Ferran d'Antequera і Numeració del Casal d'Aragó
- Semblances entre Ferran d'Antequera і Numeració del Casal d'Aragó
Comparació entre Ferran d'Antequera і Numeració del Casal d'Aragó
Ferran d'Antequera té 146 relacions, mentre que Numeració del Casal d'Aragó té 103. Com que tenen en comú 13, l'índex de Jaccard és 5.22% = 13 / (146 + 103).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Ferran d'Antequera і Numeració del Casal d'Aragó. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
