Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Ferran d'Antequera і Llista de reis d'Aragó
Ferran d'Antequera і Llista de reis d'Aragó tenen 14 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Magnànim, Compromís de Casp, Corona d'Aragó, Dinastia Trastàmara, Joan el Caçador, Joan el Sense Fe, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Cerdanya, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de Navarra, Martí l'Humà, Ordinals dels reis d'Aragó, Pere el Cerimoniós, Regne d'Aragó.
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Alfons el Magnànim і Ferran d'Antequera · Alfons el Magnànim і Llista de reis d'Aragó ·
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Compromís de Casp і Ferran d'Antequera · Compromís de Casp і Llista de reis d'Aragó ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Ferran d'Antequera · Corona d'Aragó і Llista de reis d'Aragó ·
Dinastia Trastàmara
Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.
Dinastia Trastàmara і Ferran d'Antequera · Dinastia Trastàmara і Llista de reis d'Aragó ·
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Ferran d'Antequera і Joan el Caçador · Joan el Caçador і Llista de reis d'Aragó ·
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Ferran d'Antequera і Joan el Sense Fe · Joan el Sense Fe і Llista de reis d'Aragó ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Ferran d'Antequera і Llista de comtes de Barcelona · Llista de comtes de Barcelona і Llista de reis d'Aragó ·
Llista de comtes de Cerdanya
Llista cronològica dels comtes regnants del comtat de Cerdanya des de la seva creació el 798 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Ferran d'Antequera і Llista de comtes de Cerdanya · Llista de comtes de Cerdanya і Llista de reis d'Aragó ·
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Ferran d'Antequera і Llista de reis d'Aragó · Llista de reis d'Aragó і Llista de reis d'Aragó ·
Llista de reis de Navarra
La llista de reis de Navarra inclou els monarques del regne de Pamplona, predecessor del navarrès, des del primer monarca Ènnec Aritza fins a Sanç VI, primer monarca a prendre el títol de rei de Navarra; la llista de reis de Navarra fins a la seva divisió entre l'alta i la baixa navarra, la primera annexionada a la Corona de Castella i, després integrada a la Monarquia Hispànica, la segona es mantindrà independent fins a la seva integració a la Corona de França amb l'adveniment d'Enric III de Navarra com a rei de França.
Ferran d'Antequera і Llista de reis de Navarra · Llista de reis d'Aragó і Llista de reis de Navarra ·
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Ferran d'Antequera і Martí l'Humà · Llista de reis d'Aragó і Martí l'Humà ·
Ordinals dels reis d'Aragó
Ceremonial d'autocoronació dels reis d'Aragó, ordenada pel rei Pere el Cerimoniós, qui s'intitulà a si mateix ''Pere terç'' (en català) i ''Pedro tercero'' (en aragonès): Manuscrit en aragonès: ''Ordinacion feyta por el muyt alto e muyt excellent princep e senyor el senyor don pedro tercero Rey daragon dela manera como los Reyes daragon se faran consagrar e ellos mismos se coronaran / '''N'''os don pedro por la gracia de dios Rey de aragon, de valencia, de mallorchas, de cerdenya e de corcega, e comte de barchina, de rossellon e de cerdanya.'' (Biblioteca del Museu Lázaro Galdiano, Madrid; ms. R.14.425) Els ordinals del reis d'Aragó són els ordinals que empra la historiografia a fi de distingir entre sobirans homònims i ordenar cronològicament els reis d'Aragó.
Ferran d'Antequera і Ordinals dels reis d'Aragó · Llista de reis d'Aragó і Ordinals dels reis d'Aragó ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Ferran d'Antequera і Pere el Cerimoniós · Llista de reis d'Aragó і Pere el Cerimoniós ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Ferran d'Antequera і Regne d'Aragó · Llista de reis d'Aragó і Regne d'Aragó ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Ferran d'Antequera і Llista de reis d'Aragó
- Què tenen en comú Ferran d'Antequera і Llista de reis d'Aragó
- Semblances entre Ferran d'Antequera і Llista de reis d'Aragó
Comparació entre Ferran d'Antequera і Llista de reis d'Aragó
Ferran d'Antequera té 146 relacions, mentre que Llista de reis d'Aragó té 64. Com que tenen en comú 14, l'índex de Jaccard és 6.67% = 14 / (146 + 64).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Ferran d'Antequera і Llista de reis d'Aragó. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
