Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Ferran d'Antequera і Joan el Caçador
Ferran d'Antequera і Joan el Caçador tenen 18 coses en comú (en Uniopèdia): Benet XIII, Casal de Barcelona, Cisma d'Occident, Corona d'Aragó, Elionor de Sicília, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Cerdanya, Llista de comtes de Rosselló, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de Mallorca, Llista de reis de Sardenya, Llista de reis de València, Martí l'Humà, Ordinals dels reis d'Aragó, Pere el Cerimoniós, Príncep de Girona, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Sicília.
Benet XIII
Pero Martines de Luna (Illueca, Regne d'Aragó, 1328 - Peníscola, Regne de València, 1423) fou un religiós aragonès que prengué el nom de Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna, (i també popularment en català, Papa Lluna), durant el seu episcopat de la línia d'Avinyó (1394-1409).
Benet XIII і Ferran d'Antequera · Benet XIII і Joan el Caçador ·
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Casal de Barcelona і Ferran d'Antequera · Casal de Barcelona і Joan el Caçador ·
Cisma d'Occident
Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.
Cisma d'Occident і Ferran d'Antequera · Cisma d'Occident і Joan el Caçador ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Ferran d'Antequera · Corona d'Aragó і Joan el Caçador ·
Elionor de Sicília
Escut d'armes d'Elionor de Sicília com a reina consort d'Aragó Elionor de Sicilia i de Carintia (1325 - 20 d'abril de 1375) fou infanta de Sicília i reina de la Corona d'Aragó (1349-1375).
Elionor de Sicília і Ferran d'Antequera · Elionor de Sicília і Joan el Caçador ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Ferran d'Antequera і Llista de comtes de Barcelona · Joan el Caçador і Llista de comtes de Barcelona ·
Llista de comtes de Cerdanya
Llista cronològica dels comtes regnants del comtat de Cerdanya des de la seva creació el 798 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Ferran d'Antequera і Llista de comtes de Cerdanya · Joan el Caçador і Llista de comtes de Cerdanya ·
Llista de comtes de Rosselló
Llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Rosselló, des de la seva creació el 812 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Ferran d'Antequera і Llista de comtes de Rosselló · Joan el Caçador і Llista de comtes de Rosselló ·
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Ferran d'Antequera і Llista de reis d'Aragó · Joan el Caçador і Llista de reis d'Aragó ·
Llista de reis de Mallorca
El que segueix és la llista de reis de Mallorca des de la creació del Regne de Mallorca per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1229 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1715.
Ferran d'Antequera і Llista de reis de Mallorca · Joan el Caçador і Llista de reis de Mallorca ·
Llista de reis de Sardenya
El Regne de Sardenya fou creat el 1297 pel Papa Bonifaci VIII per resoldre els conflictes entre el Casal d'Anjou i la Corona d'Aragó.
Ferran d'Antequera і Llista de reis de Sardenya · Joan el Caçador і Llista de reis de Sardenya ·
Llista de reis de València
El que segueix és la llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1238 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707.
Ferran d'Antequera і Llista de reis de València · Joan el Caçador і Llista de reis de València ·
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Ferran d'Antequera і Martí l'Humà · Joan el Caçador і Martí l'Humà ·
Ordinals dels reis d'Aragó
Ceremonial d'autocoronació dels reis d'Aragó, ordenada pel rei Pere el Cerimoniós, qui s'intitulà a si mateix ''Pere terç'' (en català) i ''Pedro tercero'' (en aragonès): Manuscrit en aragonès: ''Ordinacion feyta por el muyt alto e muyt excellent princep e senyor el senyor don pedro tercero Rey daragon dela manera como los Reyes daragon se faran consagrar e ellos mismos se coronaran / '''N'''os don pedro por la gracia de dios Rey de aragon, de valencia, de mallorchas, de cerdenya e de corcega, e comte de barchina, de rossellon e de cerdanya.'' (Biblioteca del Museu Lázaro Galdiano, Madrid; ms. R.14.425) Els ordinals del reis d'Aragó són els ordinals que empra la historiografia a fi de distingir entre sobirans homònims i ordenar cronològicament els reis d'Aragó.
Ferran d'Antequera і Ordinals dels reis d'Aragó · Joan el Caçador і Ordinals dels reis d'Aragó ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Ferran d'Antequera і Pere el Cerimoniós · Joan el Caçador і Pere el Cerimoniós ·
Príncep de Girona
El Príncep de Girona és un títol del regne, el principal de l'hereu del tron de la Corona d'Aragó, que tenia annexes les rendes reials de la ciutat de Girona i de la vegueria de Girona.
Ferran d'Antequera і Príncep de Girona · Joan el Caçador і Príncep de Girona ·
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Ferran d'Antequera і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Joan el Caçador і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Ferran d'Antequera і Joan el Caçador
- Què tenen en comú Ferran d'Antequera і Joan el Caçador
- Semblances entre Ferran d'Antequera і Joan el Caçador
Comparació entre Ferran d'Antequera і Joan el Caçador
Ferran d'Antequera té 146 relacions, mentre que Joan el Caçador té 153. Com que tenen en comú 18, l'índex de Jaccard és 6.02% = 18 / (146 + 153).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Ferran d'Antequera і Joan el Caçador. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
