Similituds entre Ferran d'Antequera і Història de Barcelona
Ferran d'Antequera і Història de Barcelona tenen 35 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Magnànim, Andalusia, Antoni de Bofarull i Brocà, Barcelona, Casal de Barcelona, Castella, Compromís de Casp, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Corts Catalanes, Crevillent, Dinastia Trastàmara, Diputació del General de Catalunya, Ducat d'Atenes, Ducat de Neopàtria, Egipte, Elx, Extremadura, Gènova, Igualada, Imperi Otomà, Institut d'Estudis Catalans, Joan el Caçador, Joan el Sense Fe, Joan Fiveller, Llista de comtes de Barcelona, Madrid, Martí l'Humà, Pere el Cerimoniós, Ramon Tusquets i Maignon, ..., Saragossa, Sardenya, Sicília, Terrassa, Vilagrassa. Ampliar l'índex (5 més) »
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Alfons el Magnànim і Ferran d'Antequera · Alfons el Magnànim і Història de Barcelona ·
Andalusia
Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.
Andalusia і Ferran d'Antequera · Andalusia і Història de Barcelona ·
Antoni de Bofarull i Brocà
Antoni (o a la partida de naixement Carles Antoni) de Bofarull i Brocà (Reus, 3 de novembre de 1821 - Barcelona, 12 de febrer de 1892) fou un historiador, poeta, novel·lista i dramaturg català.
Antoni de Bofarull i Brocà і Ferran d'Antequera · Antoni de Bofarull i Brocà і Història de Barcelona ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Ferran d'Antequera · Barcelona і Història de Barcelona ·
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Casal de Barcelona і Ferran d'Antequera · Casal de Barcelona і Història de Barcelona ·
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Castella і Ferran d'Antequera · Castella і Història de Barcelona ·
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Compromís de Casp і Ferran d'Antequera · Compromís de Casp і Història de Barcelona ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Ferran d'Antequera · Corona d'Aragó і Història de Barcelona ·
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Corona de Castella i Lleó і Ferran d'Antequera · Corona de Castella i Lleó і Història de Barcelona ·
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Corts Catalanes і Ferran d'Antequera · Corts Catalanes і Història de Barcelona ·
Crevillent
Crevillent és una població del País Valencià a la comarca del Baix Vinalopó.
Crevillent і Ferran d'Antequera · Crevillent і Història de Barcelona ·
Dinastia Trastàmara
Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.
Dinastia Trastàmara і Ferran d'Antequera · Dinastia Trastàmara і Història de Barcelona ·
Diputació del General de Catalunya
La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.
Diputació del General de Catalunya і Ferran d'Antequera · Diputació del General de Catalunya і Història de Barcelona ·
Ducat d'Atenes
El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Romà d'Orient durant la Quarta Croada.
Ducat d'Atenes і Ferran d'Antequera · Ducat d'Atenes і Història de Barcelona ·
Ducat de Neopàtria
El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia.
Ducat de Neopàtria і Ferran d'Antequera · Ducat de Neopàtria і Història de Barcelona ·
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Egipte і Ferran d'Antequera · Egipte і Història de Barcelona ·
Elx
Elx (IPA), en i oficialment, Elche/Elx és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca del Baix Vinalopó, a la vora del riu Vinalopó.
Elx і Ferran d'Antequera · Elx і Història de Barcelona ·
Extremadura
Extremadura (fala de Xàlima: Estremadura) és una comunitat autònoma espanyola situada a l'oest de l'estat espanyol, entre els 37° 57′ N i els 40° 29′ N de latitud i entre els 4° 39′ O i els 7° 33′ O de longitud.
Extremadura і Ferran d'Antequera · Extremadura і Història de Barcelona ·
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Ferran d'Antequera і Gènova · Gènova і Història de Barcelona ·
Igualada
Igualada és una ciutat i municipi, capital de la comarca de l'Anoia, Catalunya.
Ferran d'Antequera і Igualada · Història de Barcelona і Igualada ·
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Ferran d'Antequera і Imperi Otomà · Història de Barcelona і Imperi Otomà ·
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Ferran d'Antequera і Institut d'Estudis Catalans · Història de Barcelona і Institut d'Estudis Catalans ·
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Ferran d'Antequera і Joan el Caçador · Història de Barcelona і Joan el Caçador ·
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Ferran d'Antequera і Joan el Sense Fe · Història de Barcelona і Joan el Sense Fe ·
Joan Fiveller
Joan Fiveller o, en ortografia antiga, Johan Fivaller (Barcelona?, - c. 1434) fou conseller (1406-1427) i conseller en cap (1418-1419 i 1427-1428) de la ciutat de Barcelona.
Ferran d'Antequera і Joan Fiveller · Història de Barcelona і Joan Fiveller ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Ferran d'Antequera і Llista de comtes de Barcelona · Història de Barcelona і Llista de comtes de Barcelona ·
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Ferran d'Antequera і Madrid · Història de Barcelona і Madrid ·
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Ferran d'Antequera і Martí l'Humà · Història de Barcelona і Martí l'Humà ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Ferran d'Antequera і Pere el Cerimoniós · Història de Barcelona і Pere el Cerimoniós ·
Ramon Tusquets i Maignon
Ramon Tusquets i Maignon (Barcelona, 8 de setembre de 1838 - Roma, 11 de març de 1904), va ser un pintor català del primer impressionisme.
Ferran d'Antequera і Ramon Tusquets i Maignon · Història de Barcelona і Ramon Tusquets i Maignon ·
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Ferran d'Antequera і Saragossa · Història de Barcelona і Saragossa ·
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Ferran d'Antequera і Sardenya · Història de Barcelona і Sardenya ·
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Ferran d'Antequera і Sicília · Història de Barcelona і Sicília ·
Terrassa
Terrassa és una ciutat de Catalunya situada al Vallès Occidental que, juntament amb Sabadell, exerceix la capitalitat de la comarca.
Ferran d'Antequera і Terrassa · Història de Barcelona і Terrassa ·
Vilagrassa
Vilagrassa és una vila i municipi de la comarca de l'Urgell.
Ferran d'Antequera і Vilagrassa · Història de Barcelona і Vilagrassa ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Ferran d'Antequera і Història de Barcelona
- Què tenen en comú Ferran d'Antequera і Història de Barcelona
- Semblances entre Ferran d'Antequera і Història de Barcelona
Comparació entre Ferran d'Antequera і Història de Barcelona
Ferran d'Antequera té 146 relacions, mentre que Història de Barcelona té 2675. Com que tenen en comú 35, l'índex de Jaccard és 1.24% = 35 / (146 + 2675).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Ferran d'Antequera і Història de Barcelona. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: