Similituds entre Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic і Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic
Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic і Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic tenen 19 coses en comú (en Uniopèdia): Anna d'Hongria, Anna de Candale, Arxiduc d'Àustria, Àustria Anterior, Baixa Àustria, Carles II d'Àustria Interior, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Dinastia dels Habsburg, Ducat de Carniola, Felip I de Castella, Felip II de Castella, Ferran II d'Habsburg, França, Joana I de Castella, Maria d'Àustria i de Portugal, Països Baixos, Praga, Rei dels Romans, Viena.
Anna d'Hongria
Anna Jagelló d'Hongria i Bohèmia (23 de juliol de 1503, Buda - 27 de gener de 1547, Praga) fou la dona de Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic, reina consort d'Hongria i de Bohèmia del 1526 al 1547.
Anna d'Hongria і Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic · Anna d'Hongria і Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Anna de Candale
Anna de Candale (1484 – Buda, 26 de juliol del 1506), reina consort d'Hongria i reina consort de Bohèmia (1502-1506).
Anna de Candale і Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic · Anna de Candale і Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Arxiduc d'Àustria
El títol d'arxiduc d'Àustria (femení: Arxiduquessa; alemany: Erzherzog, forma femenina: Erzherzogin) va ser el títol que van rebre des de 1358 els governants dels Habsburg de l'Arxiducat d'Àustria, i més tard per tots els membres alts d'aquesta dinastia.
Arxiduc d'Àustria і Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic · Arxiduc d'Àustria і Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Àustria Anterior
Àustria Anterior (alemany: Vorderösterreich, die Vorlande) fou el nom col·lectiu donat a les antigues possessions de la casa d'Habsburg a l'antic ducat de Suàbia però incloent territoris a Alsàcia a l'oest del Rin, a Voralberg, a Suïssa i Baviera.
Àustria Anterior і Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic · Àustria Anterior і Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Baixa Àustria
Baixa Àustria (alemany Niederösterreich) és un dels nou estats d'Àustria.
Baixa Àustria і Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic · Baixa Àustria і Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Carles II d'Àustria Interior
Carles d'Habsburg conegut amb els numerals Carles II d'Estíria, Carles II d'Àustria Interior —Karl II Franz von Innerösterreich— (Viena, 3 de juny de 1540 - Graz el 10 de juliol de 1590) Com tots els prínceps d'Àustria tenia el títol d'arxiduc, i era duc d'Estíria, de Caríntia i de Carniola i comte de Gorizia (que formaven l'anomenada Àustria Interior).
Carles II d'Àustria Interior і Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic · Carles II d'Àustria Interior і Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Dinastia dels Habsburg і Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic · Dinastia dels Habsburg і Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Ducat de Carniola
escut El ducat de Carniola (eslovè: Vojvodina Kranjska, alemany: Herzogtum Krain) fou un estat del Sacre Imperi Romanogermànic establert el 1364, anteriorment anomenat marcgraviat o marca de Carniola.
Ducat de Carniola і Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic · Ducat de Carniola і Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Felip I de Castella
Felip el Bell en un retrat de 1500 Felip I de Castella, dit el Bell (el Hermoso en castellà; Bruges, Flandes, 22 de juny de 1478 - Burgos, 25 de setembre de 1506), fou un arxiduc d'Àustria i sobirà dels territoris pertanyents a la dinastia del ducat –nominal– de Borgonya des del 1482 al 1506.
Felip I de Castella і Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic · Felip I de Castella і Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Felip II de Castella і Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic · Felip II de Castella і Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Ferran II d'Habsburg
Retrat de Ferran II per Francesco Terzi Ferran II d'Habsburg (Linz, 14 de juny de 1529 - 24 de gener de 1595 a Innsbruck) fou un arxiduc austríac dels Habsburg, que en el repartiment de 1564 va rebre el ducat d'Àustria Anterior i el comtat de Tirol.
Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic і Ferran II d'Habsburg · Ferran II d'Habsburg і Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic і França · França і Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Joana I de Castella
Joana I de Castella (Toledo, 6 de novembre de 1479 - Castell de Tordesillas, Valladolid, 12 d'abril de 1555), coneguda també com a Joana la Boja (la Loca, en castellà), fou princesa d'Astúries i de Girona (1497-1504), reina de Castella, de Lleó, etc., senyora de Biscaia (1504-1555), duquessa de Montblanc (1497-1504) i comtessa de Flandes (1504-1555).
Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic і Joana I de Castella · Joana I de Castella і Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Maria d'Àustria i de Portugal
Maria d'Àustria i de Portugal o Maria d'Espanya (Madrid, Corona de Castella 1528 - 1603) fou una infanta de Castella i Aragó amb el tractament d'altesa reial que es casà amb l'emperador Maximilià II, emperador romanogermànic.
Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic і Maria d'Àustria i de Portugal · Maria d'Àustria i de Portugal і Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic і Països Baixos · Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic і Països Baixos ·
Praga
Praga (txec: Praha) és la principal ciutat i la capital de la República Txeca.
Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic і Praga · Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic і Praga ·
Rei dels Romans
Rei dels Romans (llatí: Rex Romanorum) era el títol usat al Sacre Imperi Romanogermànic pels reis que encara no havien estat coronats emperadors pel papa, i que per tant encara no podien utilitzar el títol imperial, i també pels hereus designats de l'emperador en vida d'aquest.
Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic і Rei dels Romans · Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic і Rei dels Romans ·
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic і Viena · Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic і Viena ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic і Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic
- Què tenen en comú Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic і Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic
- Semblances entre Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic і Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic
Comparació entre Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic і Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic
Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic té 118 relacions, mentre que Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic té 86. Com que tenen en comú 19, l'índex de Jaccard és 9.31% = 19 / (118 + 86).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic і Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: