Accés més ràpid que el navegador!
87 les relacions: A, Alemany, Alfabet rúnic, Anglès, Arrodoniment vocàlic, Atles interactiu UNESCO de les llengües del món en perill, Æ, B, Bokmål, Cas acusatiu, Cas datiu, Cas genitiu, Cas nominatiu, Català, Català occidental, Català oriental, D, Danès, Dinamarca, E, F, Feroesos, Fricativa dental sonora, Frisó, G, H, I, Illes Fèroe, Islandès, Islàndia, J, Janus Djurhuus, Jens Christian Svabo, Joen Danielsen, K, L, Ladí, Llatí, Llengües escandinaves, Llengües sami, Llengua SVO, M, Mode d'articulació, N, Neerlandès, Norrè, Noruec, Noruega, Nynorsk, O, ..., P, Punt d'articulació, R, Rasmus Rasmussen, S, Sòrab, Súsanna Helena Patursson, Segle IX, Segle X, Suec, T, U, V, Venceslaus Ulricus Hammershaimb, Vikings, Vocal, Vocal anterior, Vocal central, Vocal mitjana, Vocal mitjana anterior no arrodonida, Vocal oberta anterior no arrodonida, Vocal posterior, Vocal semioberta anterior arrodonida, Vocal semitancada anterior arrodonida, Vocal semitancada anterior no arrodonida, Vocal semitancada posterior arrodonida, Vocal tancada anterior arrodonida, Vocal tancada anterior no arrodonida, Vocal tancada posterior arrodonida, Y, 1770, 1822, 1890, 1930, 1947, 1966, 1970. Ampliar l'índex (37 més) »
A
La A és la primera lletra de l'alfabet llatí bàsic, i dels alfabets derivats del mateix.
Nou!!: Feroès і A · Veure més »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Feroès і Alemany · Veure més »
Alfabet rúnic
Pedra amb inscripcions rúniques a Uppsala, Suècia Un alfabet rúnic es compon d'un conjunt de signes anomenats runes.
Nou!!: Feroès і Alfabet rúnic · Veure més »
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Feroès і Anglès · Veure més »
Arrodoniment vocàlic
En fonètica, larrodoniment vocàlic es refereix a un tipus de labialització consistent en protuberar els llavis formant una forma rodona durant l'articulació de la vocal.
Nou!!: Feroès і Arrodoniment vocàlic · Veure més »
Atles interactiu UNESCO de les llengües del món en perill
LAtles interactiu UNESCO de les llengües del món en perill (en anglès, UNESCO Interactive Atlas of the World's Languages in Danger) és un informe de la UNESCO mitjançant el qual es pretén alertar els legisladors, les comunitats de parlants i el públic en general sobre les llengües en perill i la necessitat de protegir la diversitat lingüística mundial.
Nou!!: Feroès і Atles interactiu UNESCO de les llengües del món en perill · Veure més »
Æ
Æ o æ és una lligadura de les lletres a i e de l'alfabet llatí.
Nou!!: Feroès і Æ · Veure més »
B
La B és la segona lletra de l'alfabet català i primera de les consonants.
Nou!!: Feroès і B · Veure més »
Bokmål
El bokmål (llengua de llibre) és un dels dos estàndards de la llengua noruega, fruit de la norueguització del danès.
Nou!!: Feroès і Bokmål · Veure més »
Cas acusatiu
El cas acusatiu és el cas gramatical utilitzat per marcar l'objecte directe d'un verb.
Nou!!: Feroès і Cas acusatiu · Veure més »
Cas datiu
En lingüística, el cas datiu s'associa amb l'objecte indirecte, és a dir, amb el beneficiari de l'acció d'un verb.
Nou!!: Feroès і Cas datiu · Veure més »
Cas genitiu
El cas genitiu és un cas gramatical que indica una relació, principalment de possessió, entre el substantiu en genitiu i un altre substantiu.
Nou!!: Feroès і Cas genitiu · Veure més »
Cas nominatiu
El cas nominatiu és un cas gramatical per als noms.
Nou!!: Feroès і Cas nominatiu · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Feroès і Català · Veure més »
Català occidental
El català occidental o bloc occidental del català és el conjunt de dialectes del català parlats a l'oest del Principat (a la Lleida, al Priorat i a les terres de l'Ebre), a la Franja, a Andorra i al País Valencià.
Nou!!: Feroès і Català occidental · Veure més »
Català oriental
El català oriental o bloc oriental del català és el conjunt de dialectes del català parlats a l'est del Principat (províncies de Girona i Barcelona senceres i la vegueria de Tarragona), a la Catalunya Nord, a les Illes Balears i a l'Alguer.
Nou!!: Feroès і Català oriental · Veure més »
D
La D és la quarta lletra de l'alfabet català i tercera de les consonants.
Nou!!: Feroès і D · Veure més »
Danès
El danès o danés (dansk; dansk sprog) és una llengua germànica septentrional parlada per al voltant de sis milions de persones, principalment a Dinamarca i a la regió de Schleswig Meridional al nord d'Alemanya, en la qual posseeix l'estatus de llengua minoritària.
Nou!!: Feroès і Danès · Veure més »
Dinamarca
Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark), és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Fèroe.
Nou!!: Feroès і Dinamarca · Veure més »
E
La E és la cinquena lletra de l'alfabet català i segona de les vocals.
Nou!!: Feroès і E · Veure més »
F
La F és la sisena lletra de l'alfabet català i quarta de les consonants.
Nou!!: Feroès і F · Veure més »
Feroesos
Els feroesos són una ètnia germànica nativa de les Illes Fèroe.
Nou!!: Feroès і Feroesos · Veure més »
Fricativa dental sonora
La consonant fricativa dental sonora, també coneguda com a fricativa interdental sonora, és un so que es representa amb el signe a l'AFI (la lletra eth del nòrdic antic i l'islandès).
Nou!!: Feroès і Fricativa dental sonora · Veure més »
Frisó
El frisó (Frysk) és una llengua germànica occidental parlada a Frísia (nord dels Països Baixos, nord-oest d'Alemanya i sud-oest de Dinamarca), molt propera a l'anglès i en greu perill de desaparició.
Nou!!: Feroès і Frisó · Veure més »
G
La G és la setena lletra de l'alfabet català i cinquena de les consonants.
Nou!!: Feroès і G · Veure més »
H
La H és la vuitena lletra de l'alfabet català i sisena de les consonants.
Nou!!: Feroès і H · Veure més »
I
La I és la novena lletra de l'alfabet català i tercera de les vocals.
Nou!!: Feroès і I · Veure més »
Illes Fèroe
Les Illes Fèroe (Føroyar, 'Illes de xais' en feroès; però potser també 'Illes llunyanes') són un grup d'illes de l'Atlàntic Nord situades a mig camí de les costes d'Islàndia, Escòcia i Noruega.
Nou!!: Feroès і Illes Fèroe · Veure més »
Islandès
Lislandès o islandés (íslenska, fins a la reforma de l'ortografia del 1973: íslenzka) és una llengua escandinava occidental parlada a Islàndia.
Nou!!: Feroès і Islandès · Veure més »
Islàndia
Islàndia (en islandès, Ísland) és un estat insular europeu que es troba a l'oceà Atlàntic Nord a la Dorsal atlàntica.
Nou!!: Feroès і Islàndia · Veure més »
J
La J és la desena lletra de l'alfabet català i setena de les consonants.
Nou!!: Feroès і J · Veure més »
Janus Djurhuus
Jens Hendrik Oliver Djurhuus, també conegut com a Janus Djurhuus, (Tórshavn, 26 de febrer de 1881 – Tórshavn, 1 de setembre de 1948) fou el primer poeta feroès modern.
Nou!!: Feroès і Janus Djurhuus · Veure més »
Jens Christian Svabo
Jens Christian Svabo (Miðvágur, 1746 – Tórshavn, 14 de febrer de 1824) va ser un lingüista, erudit i etnògraf feroès.
Nou!!: Feroès і Jens Christian Svabo · Veure més »
Joen Danielsen
Joen Danielsen, conegut com a Kvívíks Jógvan (Jógvan de Kvívík), (Kvívík, 11 de juny de 1843 - 2 de maig de 1926), va ser un poeta feroès i un dels primers en escriure les seves composicions en llengua feroesa.
Nou!!: Feroès і Joen Danielsen · Veure més »
K
La K és l'onzena lletra de l'alfabet català i la vuitena de les consonants.
Nou!!: Feroès і K · Veure més »
L
La L és la dotzena lletra de l'alfabet català i novena de les consonants.
Nou!!: Feroès і L · Veure més »
Ladí
El ladí (en ladí ladin), o ladí dolomític (ladin dolomitan), és una llengua romànica de la branca retoromànica, parlada a les valls de les Dolomites, al voltant del massís de Sela, dins l'Estat italià.
Nou!!: Feroès і Ladí · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Feroès і Llatí · Veure més »
Llengües escandinaves
Les llengües escandinaves o germàniques septentrionals són el danès, el feroès, l'islandès, el noruec (bokmål i nynorsk), el suec i l'extint norn.
Nou!!: Feroès і Llengües escandinaves · Veure més »
Llengües sami
Mapa de les llengües sami Les llengües sami (també escrit sámi o saami) o llengües lapones són un grup de llengües finoúgriques parlades pel poble sami de Lapònia.
Nou!!: Feroès і Llengües sami · Veure més »
Llengua SVO
Una llengua SVO, o Subjecte Verb Objecte (l'últim un sinònim de complement directe) és aquella que, més freqüentment, disposa els constituents d'una frase transitiva en aquell ordre, per exemple: El noi menja les taronges.
Nou!!: Feroès і Llengua SVO · Veure més »
M
La M és la tretzena lletra de l'alfabet català i desena de les consonants.
Nou!!: Feroès і M · Veure més »
Mode d'articulació
El mode d'articulació o modo d'articulació és la posició que adopten els òrgans de fonació per produir un so, de manera que es produeixen diferents tipus d'obstrucció del pas de l'aire.
Nou!!: Feroès і Mode d'articulació · Veure més »
N
La N és la catorzena lletra de l'alfabet català i onzena de les consonants.
Nou!!: Feroès і N · Veure més »
Neerlandès
El neerlandès o neerlandés, també anomenat holandès o holandés, és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.
Nou!!: Feroès і Neerlandès · Veure més »
Norrè
El norrè (o nòrdic antic segons el terme de la germanística avui dia qüestionat)era la llengua germànica parlada pels pobles d’ascendència germànica septentrional (els habitants d'Escandinàvia, Jutlàndia, les illes veïnes i les seves colònies d'ultramar des dels inicis de l'època vikinga fins a l'any 1300 aproximadament).
Nou!!: Feroès і Norrè · Veure més »
Noruec
El noruec és una llengua parlada a Noruega.
Nou!!: Feroès і Noruec · Veure més »
Noruega
Noruega (en noruec bokmål:; en nynorsk), oficialment el Regne de Noruega, és un estat sobirà situat a la meitat occidental de la península d'Escandinàvia, a l'Europa del Nord.
Nou!!: Feroès і Noruega · Veure més »
Nynorsk
El nynorsk (neonoruec) és un dels dos estàndards de la llengua noruega, hereu i barreja dels dialectes de l'oest del país, que foren els que més lliures restaren d'influència danesa durant la unió amb Dinamarca.
Nou!!: Feroès і Nynorsk · Veure més »
O
La O és la quinzena lletra de l'alfabet català i quarta de les vocals.
Nou!!: Feroès і O · Veure més »
P
La P és la setzena lletra de l'alfabet català i tretzena de les consonants.
Nou!!: Feroès і P · Veure més »
Punt d'articulació
El punt d'articulació és el lloc on s'uneixen o es troben els òrgans articulatoris en la producció dels sons.
Nou!!: Feroès і Punt d'articulació · Veure més »
R
R (majúscula), r (minúscula), és la divuitena lletra de l'alfabet llatí.
Nou!!: Feroès і R · Veure més »
Rasmus Rasmussen
Rasmus Rasmussen (Miðvágur, 1871-Tórshavn, 1962), també conegut com a Regin í Líð i Rasmus á Háskúlanum, va ser un mestre d'Universitat popular, escriptor i activista per a la independència feroès amb passaport danès.
Nou!!: Feroès і Rasmus Rasmussen · Veure més »
S
La S és la dinovena lletra de l'alfabet català i quinzena de les consonants.
Nou!!: Feroès і S · Veure més »
Sòrab
El sòrab és una llengua eslava occidental parlada per unes 50.000 persones en enclavaments aïllats a l'est dels estats de Saxònia i Brandenburg, a l'est Alemanya.
Nou!!: Feroès і Sòrab · Veure més »
Súsanna Helena Patursson
Súsanna Helena Patursson (Kirkjubøur, 27 d'agost de 1864 - Kirkjubøur, 15 de desembre de 1916) va ser una escriptora i actriu feroesa.
Nou!!: Feroès і Súsanna Helena Patursson · Veure més »
Segle IX
El és el període que comprèn els anys entre el 801 i el 900 dins l'edat mitjana.
Nou!!: Feroès і Segle IX · Veure més »
Segle X
El segle X és un període que inclou els anys compresos entre el 901 i el 1000.
Nou!!: Feroès і Segle X · Veure més »
Suec
El suec és una llengua escandinava parlada per més de nou milions de persones, principalment a Suècia i parts de Finlàndia, sobretot a la costa i a les illes Åland.
Nou!!: Feroès і Suec · Veure més »
T
La T és la vintena lletra de l'alfabet català i setzena de les consonants.
Nou!!: Feroès і T · Veure més »
U
La U és la vint-i-unena lletra de l'alfabet català i cinquena de les vocals.
Nou!!: Feroès і U · Veure més »
V
La V (pronunciat v) és la vint-i-dosena lletra de l'alfabet català i dissetena de les consonants.
Nou!!: Feroès і V · Veure més »
Venceslaus Ulricus Hammershaimb
Venceslaus Ulricus Hammershaimb (Sandavágur, 25 de març de 1819 – Copenhaguen, 8 d'abril de 1909) escriptor, folklorista i gramàtic feroès.
Nou!!: Feroès і Venceslaus Ulricus Hammershaimb · Veure més »
Vikings
Proa de la reconstrucció d'un drakar viking Els vikings (noruec i danès: vikinger; suec i nynorsk: vikingar; islandès: víkingar), del nòrdic antic víkingr, van ser sobretot navegants nòrdics, que saquejaven i comerciaven amb diverses parts d'Europa des d'Escandinàvia des del fins a la fi del.
Nou!!: Feroès і Vikings · Veure més »
Vocal
Les vocals són els sons de la parla que s'articulen exclusivament amb la vibració de les cordes vocals, sense que el pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal) hi afegeixin cap altre element sonor.
Nou!!: Feroès і Vocal · Veure més »
Vocal anterior
Una vocal anterior és un so vocal articulat amb un acostament del dors de la llengua a la part anterior de la volta palatina, a diferència de les vocals centrals i posteriors.
Nou!!: Feroès і Vocal anterior · Veure més »
Vocal central
Una vocal central és un tipus de so de vocal usat en algunes llengües parlades.
Nou!!: Feroès і Vocal central · Veure més »
Vocal mitjana
Una vocal mitjana és un so de vocal en algunes llengües parlades.
Nou!!: Feroès і Vocal mitjana · Veure més »
Vocal mitjana anterior no arrodonida
La vocal mitjana anterior no arrodonida és un tipus de so vocàlic utilitzat en algunes llengües.
Nou!!: Feroès і Vocal mitjana anterior no arrodonida · Veure més »
Vocal oberta anterior no arrodonida
La vocal oberta anterior no arrodonida és un fonema que es representa en l'AFI, com la lletra a minúscula. És un dels sons més freqüents del món i un dels que primer pronuncien els nens. Acústicament té el primer formant sobre els 600Hz i el segon als 1200 Hz.
Nou!!: Feroès і Vocal oberta anterior no arrodonida · Veure més »
Vocal posterior
a. Una vocal posterior o velar és un so vocàlic que s'articula amb la llengua retreta, acostant el dors cap al vel.
Nou!!: Feroès і Vocal posterior · Veure més »
Vocal semioberta anterior arrodonida
La vocal semioberta anterior arrodonida és un fonema que es representa en l'AFI.
Nou!!: Feroès і Vocal semioberta anterior arrodonida · Veure més »
Vocal semitancada anterior arrodonida
La vocal semitancada anterior arrodonida és un so de la parla que es representa com a a l'alfabet fonètic internacional (el símbol que usen diverses llengües nòrdiques per representar-lo en una modificació de l'alfabet llatí).
Nou!!: Feroès і Vocal semitancada anterior arrodonida · Veure més »
Vocal semitancada anterior no arrodonida
La vocal semitancada anterior no arrodonida es coneix en català com a e tancada i la seva transcripció en l'AFI és, és a dir, la lletra e minúscula.
Nou!!: Feroès і Vocal semitancada anterior no arrodonida · Veure més »
Vocal semitancada posterior arrodonida
La vocal semitancada posterior arrodonida és un so que es transcriu en l'AFI i que està present en la majoria de llengües parlades.
Nou!!: Feroès і Vocal semitancada posterior arrodonida · Veure més »
Vocal tancada anterior arrodonida
La vocal tancada anterior arrodonida es representa amb el símbol en l'AFI.
Nou!!: Feroès і Vocal tancada anterior arrodonida · Veure més »
Vocal tancada anterior no arrodonida
La vocal tancada anterior no arrodonida es representa amb una en l'AFI, és a dir, la lletra i minúscula.
Nou!!: Feroès і Vocal tancada anterior no arrodonida · Veure més »
Vocal tancada posterior arrodonida
La vocal tancada posterior arrodonida es representa en l'AFI, com la lletra u minúscula.
Nou!!: Feroès і Vocal tancada posterior arrodonida · Veure més »
Y
La Y és la vint-i-cinquena lletra de l'alfabet català, i vintena de les consonants.
Nou!!: Feroès і Y · Veure més »
1770
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Feroès і 1770 · Veure més »
1822
Sense descripció.
Nou!!: Feroès і 1822 · Veure més »
1890
Terrassa, la Rambla d'Ègara, el '''1890'''.
Nou!!: Feroès і 1890 · Veure més »
1930
;Països Catalans.
Nou!!: Feroès і 1930 · Veure més »
1947
;Països Catalans.
Nou!!: Feroès і 1947 · Veure més »
1966
Catalunya.
Nou!!: Feroès і 1966 · Veure més »
1970
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
Nou!!: Feroès і 1970 · Veure més »
