Taula de continguts
57 les relacions: Antipartícula, Antiquark, Barió, Bosó, Càrrega elèctrica, Condensat de Bose-Einstein, Constant de Planck, Coulomb, Efecte Hall quàntic fraccionat, Electró, Electró-volt, Energia de Fermi, Enrico Fermi, Equació de Weyl, Espín, Estadística de Fermi-Dirac, Estat quàntic, Ettore Majorana, Físic, Fermió, Fermió de Majorana, Fonó, Hadró, Heli 3, Leptó, Leptó tau, Liti, Massa, Matèria, Model estàndard de física de partícules, Muó, Neutrí, Neutrí electrònic, Neutrí muònic, Neutrí tau, Neutró, Nucli atòmic, Parell de Cooper, Partícula elemental, Paul Adrien Maurice Dirac, Positró, Principi d'exclusió de Pauli, Protó, Quark, Quark b, Quark c, Quark d, Quark s, Quark t, Quark u, ... Ampliar l'índex (7 més) »
- Fermions
Antipartícula
Esquema que il·lustra la càrrega d'algunes partícules (esquerra) amb les corresponents antipartícules (dreta), de dalt a baix: electró i positró, protó i antiprotó, neutró i antineutró. En el model estàndard de la física de partícules, una antipartícula és una partícula subatòmica complemetària d'una altra, ambdues tenen la mateixa massa, isoespín i vida mitjana (en el cas de les inestables), però la seva càrrega elèctrica i els seus nombres quàntics (nombre bariònic, nombre leptònic, isoespín, isoespín feble, etc.) tenen signe oposat.
Veure Fermió і Antipartícula
Antiquark
Els antiquarks són les antipartícules dels quarks; tenen les mateixes característiques i varietats dels quarks a excepció del signe de la seva càrrega de color, que és del color complementari (anomenat anticolor), i subsegüentment el signe de la seva càrrega elèctrica.
Veure Fermió і Antiquark
Barió
Els barions són partícules subatòmiques compostes per tres quarks, sensibles a la interacció forta i d'espín semienter.
Veure Fermió і Barió
Bosó
Els bosons són partícules d'espín enter que satisfan l'estadística de Bose-Einstein.
Veure Fermió і Bosó
Càrrega elèctrica
La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.
Veure Fermió і Càrrega elèctrica
Condensat de Bose-Einstein
Un condensat de Bose-Einstein (abreviat BEC de l'anglès Bose–Einstein condensate) és un estat de la matèria format per bosons refredats a temperatures molt properes al zero absolut (−273,15 °C).
Veure Fermió і Condensat de Bose-Einstein
Constant de Planck
La constant de Planck (de símbol h), és una constant física fonamental que caracteritza la quantització de la natura.
Veure Fermió і Constant de Planck
Coulomb
El coulomb, expressat amb el símbol C, és la unitat de la càrrega elèctrica establerta pel Sistema Internacional.
Veure Fermió і Coulomb
Efecte Hall quàntic fraccionat
Resistència Hall i resistència elèctrica en l'efecte Hall quàntic. L'efecte Hall quàntic fraccionat (amb acrònim anglès FQHE) és un fenomen físic en el qual la conductància Hall dels electrons 2D mostra altiplans quantificats amb precisió a valors fraccionats de e^2/h.
Veure Fermió і Efecte Hall quàntic fraccionat
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Veure Fermió і Electró
Electró-volt
Un electró-volt (símbol: eV) —de vegades electronvolt, que també és correcte— és la quantitat d'energia adquirida per un electró lliure en travessar un camp elèctric amb una diferència de potencial d'un volt.
Veure Fermió і Electró-volt
Energia de Fermi
L'energia de Fermi (EF) és l'energia del nivell més alt ocupat per un sistema quàntic a temperatura zero.
Veure Fermió і Energia de Fermi
Enrico Fermi
fou un físic italià, nacionalitzat posteriorment estatunidenc, guardonat l'any 1938 amb el Premi Nobel de Física i conegut pel desenvolupament del primer reactor nuclear i el desenvolupament de la teoria quàntica.
Veure Fermió і Enrico Fermi
Equació de Weyl
En física, particularment en la teoria quàntica de camps, l'equació de Weyl és una equació d'ona relativista per descriure partícules sense massa de spin-1/2 anomenades fermions de Weyl.
Veure Fermió і Equació de Weyl
Espín
En física, lespín o spin és un moment angular intrínsec associat amb partícules microscòpiques.
Veure Fermió і Espín
Estadística de Fermi-Dirac
'''Distribució de Fermi-Dirac''' en funció de \varepsilon/\mu per quatre temperatures diferents. Les corbes més suaus corresponen a les temperatures més altes. En estadística de partícules, l'estadística Fermi-Dirac (o més col·loquialment estadística F-D) determina la distribució estadística d'un conjunt de fermions indistingibles en equilibri tèrmic sobre un conjunt d'estats d'energia.
Veure Fermió і Estadística de Fermi-Dirac
Estat quàntic
Lestat quàntic és la descripció de l'estat físic d'un sistema quàntic.
Veure Fermió і Estat quàntic
Ettore Majorana
Ettore Majorana (Catània, 5 d'agost de 1906 - mort probablement el 27 de març de 1938) va ser un físic italià que treballà en les masses dels neutrins.
Veure Fermió і Ettore Majorana
Físic
Una física en 2015 Físic és el nom comú que se'ls dona als científics que es dediquen a l'àrea de les ciències físiques.
Veure Fermió і Físic
Fermió
Un fermió és qualsevol partícula elemental o sistema lligat que presenta un espín semienter i amb un comportament que s'ajusta a l'estadística de Fermi-Dirac.
Veure Fermió і Fermió
Fermió de Majorana
En física de partícules, un fermió de Majorana (en anglès: Majorana fermion o Majorana particle), és un fermió que és la seva pròpia antipartícula.
Veure Fermió і Fermió de Majorana
Fonó
Modes normals de progressió de la vibració a través d'un cristall. Un fonó és un quàntum d'energia d'una ona mecànica en una xarxa cristal·lina rígida, de la mateixa manera que un fotó ho és d'una ona electromagnètica.
Veure Fermió і Fonó
Hadró
En física de partícules, un hadró (del grec, hadrós, 'dens') és una partícula composta formada de quarks units per la força nuclear forta.
Veure Fermió і Hadró
Heli 3
L'heli 3 (3He o He-3) és un isòtop lleuger, estable i no radioactiu de l'heli compost per dos protons i un neutró, a diferència de l'heli-4, que té dos neutrons.
Veure Fermió і Heli 3
Leptó
En física de partícules, un leptó és qualsevol partícula que no es veu afectada per la força nuclear forta, només són sensibles als efectes de les forces nuclear feble, electromagnètica i gravitatòria. Pertanyen a la família dels fermions, una de les dues en què es divideixen les partícules elementals i també es caracteritzen per complir el principi d'exclusió de Pauli, propi de partícules d'espín semienter.
Veure Fermió і Leptó
Leptó tau
El tauó, leptó τ o partícula τ és una partícula elemental amb càrrega negativa (–e), espín d' i massa igual a 1 777 MeV/c².
Veure Fermió і Leptó tau
Liti
El liti és l'element químic de símbol Li i nombre atòmic 3.
Veure Fermió і Liti
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Veure Fermió і Massa
Matèria
La matèria és tot allò que té un lloc en l'espai, conté una certa quantitat d'energia, i està subjecte a canvis en el temps i a interaccions amb aparells de mesura.
Veure Fermió і Matèria
Model estàndard de física de partícules
alt.
Veure Fermió і Model estàndard de física de partícules
Muó
El muó, símbol μ–, és una partícula de càrrega elèctrica –1 i massa de 105,66 MeV/c².
Veure Fermió і Muó
Neutrí
El neutrí és una partícula elemental sense càrrega elèctrica i sense càrrega de color que tenen una massa molt petita i un espín 1/2.
Veure Fermió і Neutrí
Neutrí electrònic
El neutrí electrònic és una partícula elemental que pertany al grup dels leptons.
Veure Fermió і Neutrí electrònic
Neutrí muònic
El neutrí muònic és una partícula elemental de la família dels leptons representada pel símbol ν i, a diferència del muó, desproveïda de càrrega elèctrica.
Veure Fermió і Neutrí muònic
Neutrí tau
El neutrí tau o neutrí tauònic (símbol ντ) és una partícula elemental subatòmica de tipus neutrí que no té cap càrrega elèctrica, ni càrrega de color, i per tant només interacciona mitjançant la interacció feble.
Veure Fermió і Neutrí tau
Neutró
En física, el neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.
Veure Fermió і Neutró
Nucli atòmic
Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma però que, tanmateix, n'ocupa un volum relativament molt petit.
Veure Fermió і Nucli atòmic
Parell de Cooper
En física de la matèria condensada, un parell de Cooper o parell BCS (parell Bardeen-Cooper-Schrieffer) és un parell d'electrons (o altres fermions) units a baixes temperatures d'una manera determinada per primera vegada el 1956 pel físic estatunidenc Leon Cooper.
Veure Fermió і Parell de Cooper
Partícula elemental
Model estàndard de les partícules elementals En física, una partícula elemental o partícula fonamental és qualsevol de les unitats bàsiques constituents de la matèria, no formades per altres unitats i considerades indivisibles segons els coneixements actuals.
Veure Fermió і Partícula elemental
Paul Adrien Maurice Dirac
fou un enginyer, matemàtic i professor britanicosuís, guardonat el 1933 amb el Premi Nobel de Física.
Veure Fermió і Paul Adrien Maurice Dirac
Positró
El positró o antielectró és l'antipartícula de l'electró, un leptó amb igual massa i espín que l'electró, però amb càrrega elèctrica oposada (positiva en comptes de negativa).
Veure Fermió і Positró
Principi d'exclusió de Pauli
nombres quàntics En mecànica quàntica, el principi d'exclusió de Pauli estableix que dues o més partícules idèntiques amb espins mig enters (és a dir, fermions) no poden ocupar el mateix estat quàntic dins d'un sistema quàntic simultàniament.
Veure Fermió і Principi d'exclusió de Pauli
Protó
En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).
Veure Fermió і Protó
Quark
En física de partícules, un quark és una partícula elemental i un component fonamental de la matèria.
Veure Fermió і Quark
Quark b
El quark b, també anomenat quark fons o quark bellesa (del seu nom anglès bottom o beauty), és un quark de la tercera generació amb una càrrega elèctrica elemental de –⅓e, essent e la càrrega elemental 1,602 × 10–19 C. Malgrat que la cromodinàmica quàntica descriu tots els quarks de manera similar, el quark b té una massa força gran, al voltant de 4,18 GeV/c², una mica més de quatre vegades la massa d'un protó (0,938 GeV/c²).
Veure Fermió і Quark b
Quark c
El quark c (simbolitzat per la lletra c, pel seu nom anglès charmed, 'encantat') és un quark, una partícula elemental de segona generació.
Veure Fermió і Quark c
Quark d
El quark baix o quark avall, en anglès quark down o quark d, representat internacionalment pel símbol d, és un dels sis tipus o aromes de quark existents a la natura.
Veure Fermió і Quark d
Quark s
El quark s, simbolitzat s, també anomenat quark estrany, és un dels sis tipus o aromes de quark.
Veure Fermió і Quark s
Quark t
El quark t, simbolitzat t, i també conegut com a quark cim o quark veritat (del nom anglès top o truth), és un partícula elemental i un dels elements fonamentals constitutius de la matèria.
Veure Fermió і Quark t
Quark u
El quark u (amunt o dalt), en anglès quark up, representat internacionalment pel símbol u, és un dels sis aromes o classes de quarks.
Veure Fermió і Quark u
Quilogram
El quilogram, kilogram o abreviat quilo (símbol: kg) és la unitat base de massa del Sistema Internacional d'Unitats (SI).
Veure Fermió і Quilogram
Semimetall Weyl
dataaccés.
Veure Fermió і Semimetall Weyl
Simetria C
En física, la simetria C és la propietat que tenen certes teories de ser invariants respecte a una transformació de conjugació de càrrega, és a dir un canvi de partícules per antipartícules.
Veure Fermió і Simetria C
Superfluid
L'Heli superfuid, és capaç d'ascendir per una paret vertical i entrar en un recipient buit. Un superfluid és una fase o estat de la matèria caracteritzat per l'absència total de viscositat de manera que, en un circuit tancat, fluïria indefinidament sense cap fricció.
Veure Fermió і Superfluid
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Veure Fermió і Temperatura
Triti
El triti, T o 3H és un dels isòtops de l'hidrogen.
Veure Fermió і Triti
World Scientific
World Scientific Publishing és un editorial acadèmica de llibres i revistes científiques, tècniques i mèdiques amb seu a Singapur.
Veure Fermió і World Scientific
Vegeu també
Fermions
- Axí
- Equació de Dirac
- Fermió
- Fermió de Dirac
- Fermió de Majorana
- Fermió pesant
- Gluí
- Gravití
- Higgsí
- Neutralí
- Relació de Kadowaki-Woods
- Teoria líquida de Fermi
També conegut com Fermions, Fermió de Dirac.