Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Felip V d'Espanya і Setge de Barcelona (1713-1714)
Felip V d'Espanya і Setge de Barcelona (1713-1714) tenen 37 coses en comú (en Uniopèdia): Absolutisme, Arxiducat d'Àustria, Batalla d'Almansa, Cardona, Carles II de Castella, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Decrets de Nova Planta, Dinastia dels Habsburg, Espanya, Gibraltar, Guerra de Successió Espanyola, James Fitz-James Stuart, Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic, Lisboa, Madrid, Mallorca, Menorca, Presa de Gibraltar, Principat de Catalunya, Províncies Unides, Regne d'Anglaterra, Regne d'Aragó, Regne de Castella, Regne de França, Regne de la Gran Bretanya, Regne de València, Reial audiència, ..., Sacre Imperi Romanogermànic, Saragossa, Setge de Barcelona (1706), Tractat d'Utrecht, 11 de setembre, 12 de setembre, 24 de febrer. Ampliar l'índex (7 més) »
Absolutisme
Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
Absolutisme і Felip V d'Espanya · Absolutisme і Setge de Barcelona (1713-1714) ·
Arxiducat d'Àustria
L'arxiducat d'Àustria fou un dels estats més importants del Sacre Imperi Romanogermànic, centre de la monarquia Habsburg i el precursor de l'Imperi Austríac amb capital a Viena i governat per l'Arxiduc d'Àustria.
Arxiducat d'Àustria і Felip V d'Espanya · Arxiducat d'Àustria і Setge de Barcelona (1713-1714) ·
Batalla d'Almansa
La batalla d'Almansa tingué lloc el 25 d'abril del 1707 en el context de la Guerra de Successió Espanyola.
Batalla d'Almansa і Felip V d'Espanya · Batalla d'Almansa і Setge de Barcelona (1713-1714) ·
Cardona
Cardona és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.
Cardona і Felip V d'Espanya · Cardona і Setge de Barcelona (1713-1714) ·
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Carles II de Castella і Felip V d'Espanya · Carles II de Castella і Setge de Barcelona (1713-1714) ·
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Felip V d'Espanya · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Setge de Barcelona (1713-1714) ·
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Felip V d'Espanya · Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Setge de Barcelona (1713-1714) ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Felip V d'Espanya · Corona d'Aragó і Setge de Barcelona (1713-1714) ·
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Corona de Castella i Lleó і Felip V d'Espanya · Corona de Castella i Lleó і Setge de Barcelona (1713-1714) ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Decrets de Nova Planta і Felip V d'Espanya · Decrets de Nova Planta і Setge de Barcelona (1713-1714) ·
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Dinastia dels Habsburg і Felip V d'Espanya · Dinastia dels Habsburg і Setge de Barcelona (1713-1714) ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Espanya і Felip V d'Espanya · Espanya і Setge de Barcelona (1713-1714) ·
Gibraltar
Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.
Felip V d'Espanya і Gibraltar · Gibraltar і Setge de Barcelona (1713-1714) ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Felip V d'Espanya і Guerra de Successió Espanyola · Guerra de Successió Espanyola і Setge de Barcelona (1713-1714) ·
James Fitz-James Stuart
James Fitz-James Stuart (Moulins, regne de França, 21 d'agost de 1670 - Philippsburg, Sacre Imperi Romanogermànic, 12 de juny de 1734), sovint conegut com a duc de Berwick, va ser un militar i aristòcrata franco-anglès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.
Felip V d'Espanya і James Fitz-James Stuart · James Fitz-James Stuart і Setge de Barcelona (1713-1714) ·
Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic
Josep I (Viena, 26 de juliol de 1678 - 17 d'abril de 1711) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia.
Felip V d'Espanya і Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic · Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic і Setge de Barcelona (1713-1714) ·
Lisboa
Lisboa (en portuguès i en català), tradicionalment i històricament anomenada Lisbona en llengua catalana, és la capital i la ciutat més gran de l'estat de Portugal.
Felip V d'Espanya і Lisboa · Lisboa і Setge de Barcelona (1713-1714) ·
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Felip V d'Espanya і Madrid · Madrid і Setge de Barcelona (1713-1714) ·
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Felip V d'Espanya і Mallorca · Mallorca і Setge de Barcelona (1713-1714) ·
Menorca
Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.
Felip V d'Espanya і Menorca · Menorca і Setge de Barcelona (1713-1714) ·
Presa de Gibraltar
La Presa de Gibraltar fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola, entre l'1 i el 4 d'agost de 1704.
Felip V d'Espanya і Presa de Gibraltar · Presa de Gibraltar і Setge de Barcelona (1713-1714) ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Felip V d'Espanya і Principat de Catalunya · Principat de Catalunya і Setge de Barcelona (1713-1714) ·
Províncies Unides
Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).
Felip V d'Espanya і Províncies Unides · Províncies Unides і Setge de Barcelona (1713-1714) ·
Regne d'Anglaterra
El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.
Felip V d'Espanya і Regne d'Anglaterra · Regne d'Anglaterra і Setge de Barcelona (1713-1714) ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Felip V d'Espanya і Regne d'Aragó · Regne d'Aragó і Setge de Barcelona (1713-1714) ·
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Felip V d'Espanya і Regne de Castella · Regne de Castella і Setge de Barcelona (1713-1714) ·
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Felip V d'Espanya і Regne de França · Regne de França і Setge de Barcelona (1713-1714) ·
Regne de la Gran Bretanya
El Regne de Gran Bretanya fou un estat que existí entre els anys 1707 i 1800 que dominava els territoris de l'illa de la Gran Bretanya al 1707.
Felip V d'Espanya і Regne de la Gran Bretanya · Regne de la Gran Bretanya і Setge de Barcelona (1713-1714) ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Felip V d'Espanya і Regne de València · Regne de València і Setge de Barcelona (1713-1714) ·
Reial audiència
Les reials audiències, audiències reials o audiències, i també cancelleries (en castellà, real audiencia i cancillería) foren els màxims òrgans de justícia als estats de la Monarquia d'Espanya entre el i. Les cancelleries castellanes es distingien de les simples reials audiències pel fet d'estar presidides per un canceller i tenir, a més, atribucions governatives.
Felip V d'Espanya і Reial audiència · Reial audiència і Setge de Barcelona (1713-1714) ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Felip V d'Espanya і Sacre Imperi Romanogermànic · Sacre Imperi Romanogermànic і Setge de Barcelona (1713-1714) ·
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Felip V d'Espanya і Saragossa · Saragossa і Setge de Barcelona (1713-1714) ·
Setge de Barcelona (1706)
El Setge de Barcelona de 1706 fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola.
Felip V d'Espanya і Setge de Barcelona (1706) · Setge de Barcelona (1706) і Setge de Barcelona (1713-1714) ·
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Felip V d'Espanya і Tractat d'Utrecht · Setge de Barcelona (1713-1714) і Tractat d'Utrecht ·
11 de setembre
L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
11 de setembre і Felip V d'Espanya · 11 de setembre і Setge de Barcelona (1713-1714) ·
12 de setembre
El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
12 de setembre і Felip V d'Espanya · 12 de setembre і Setge de Barcelona (1713-1714) ·
24 de febrer
El 24 de febrer és el cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
24 de febrer і Felip V d'Espanya · 24 de febrer і Setge de Barcelona (1713-1714) ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Felip V d'Espanya і Setge de Barcelona (1713-1714)
- Què tenen en comú Felip V d'Espanya і Setge de Barcelona (1713-1714)
- Semblances entre Felip V d'Espanya і Setge de Barcelona (1713-1714)
Comparació entre Felip V d'Espanya і Setge de Barcelona (1713-1714)
Felip V d'Espanya té 246 relacions, mentre que Setge de Barcelona (1713-1714) té 178. Com que tenen en comú 37, l'índex de Jaccard és 8.73% = 37 / (246 + 178).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Felip V d'Espanya і Setge de Barcelona (1713-1714). Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
