Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Felip Dalmau I de Rocabertí

Índex Felip Dalmau I de Rocabertí

Rocabertí Felip Dalmau (I) de Rocabertí i de Montcada fou vescomte de Rocabertí entre 1342 i 1392.

55 les relacions: Agosta, Aiora, Barcelona, Bell-lloc, Bernat II de Cabrera, Camarlenc, Carinyena, Coll de Panissars, Comtat d'Urgell, Comtat de Foix, Comtat de Ribagorça, Comtat del Rosselló, Corona de Castella i Lleó, Ducat d'Atenes, Ducat de Cardona, Ducat de Montblanc, Ducat de Neopàtria, Enric II de Castella, Falconeria, Guerra de Jaume IV de Mallorca, Guerra dels armanyaguesos, Guerra dels Dos Peres, Jaume de Prades i de Foix, Jaume IV de Mallorca, Jaume March I, Joan el Caçador, Joana de Rocabertí i de Fenollet, Jofre V de Rocabertí, Jofre VI de Rocabertí, Jofre VII de Rocabertí, Maria Carme Roca i Costa, Maria de Sicília, Martí el Jove, Miralcamp, Peralada, Pere d'Aragó i d'Anjou, Pere el Cerimoniós, Pere III d'Empúries, Príncep de Girona, Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou, Ramon de Perellós, Vescomtat d'Illa, Vescomtat de Narbona, Vescomtat de Perellós, Vescomtat de Rocabertí, 1342, 1357, 1361, 1366, 1368, ..., 1374, 1381, 1387, 1389, 1392. Ampliar l'índex (5 més) »

Agosta

Agosta és un comune (municipi) de la ciutat metropolitana de Roma, a la regió italiana del Laci, situat uns 45 km a l'est de Roma.

Nou!!: Felip Dalmau I de Rocabertí і Agosta · Veure més »

Aiora

Aiora (en castellà i oficialment Ayora) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de la Vall de Cofrents.

Nou!!: Felip Dalmau I de Rocabertí і Aiora · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Felip Dalmau I de Rocabertí і Barcelona · Veure més »

Bell-lloc

* Municipis.

Nou!!: Felip Dalmau I de Rocabertí і Bell-lloc · Veure més »

Bernat II de Cabrera

Reproducció de la indumentària de Bernat II de Cabrera al Museu Etnològic del Montseny, La Gabella Bernat de Cabrera (? - Saragossa, 1364), vescomte de Cabrera (1328 - 1343) i (1349 - 1350) i de Bas (1335) i (1352 - 1354) fou un noble de l'aristocràcia catalana, Capità General de l'Armada Reial del senyor rei d'Aragó i redactor de les Ordinacions sobre lo fet de la mar.

Nou!!: Felip Dalmau I de Rocabertí і Bernat II de Cabrera · Veure més »

Camarlenc

Un camarlenc és, en certes corts europees, l'oficial palatí encarregat dels serveis domèstics del sobirà, llevat el de taula.

Nou!!: Felip Dalmau I de Rocabertí і Camarlenc · Veure més »

Carinyena

La carinyena, també anomenada samsó, és una varietat de cep negra.

Nou!!: Felip Dalmau I de Rocabertí і Carinyena · Veure més »

Coll de Panissars

El Coll de Panissars és un coll de la Serra de l'Albera, a 568 m alt, que comunica les comarques del Rosselló i l'Alt Empordà, concretament els termes municipals del Pertús i de la Jonquera.

Nou!!: Felip Dalmau I de Rocabertí і Coll de Panissars · Veure més »

Comtat d'Urgell

El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.

Nou!!: Felip Dalmau I de Rocabertí і Comtat d'Urgell · Veure més »

Comtat de Foix

El comtat de Foix fou una jurisdicció feudal de la part sud-est del Comenge, avui és al departament de l'Arieja, França.

Nou!!: Felip Dalmau I de Rocabertí і Comtat de Foix · Veure més »

Comtat de Ribagorça

El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Felip Dalmau I de Rocabertí і Comtat de Ribagorça · Veure més »

Comtat del Rosselló

El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Nou!!: Felip Dalmau I de Rocabertí і Comtat del Rosselló · Veure més »

Corona de Castella i Lleó

La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.

Nou!!: Felip Dalmau I de Rocabertí і Corona de Castella i Lleó · Veure més »

Ducat d'Atenes

El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Romà d'Orient durant la Quarta Croada.

Nou!!: Felip Dalmau I de Rocabertí і Ducat d'Atenes · Veure més »

Ducat de Cardona

El ducat de Cardona, anteriorment vescomtat de Cardona i comtat de Cardona, neix a partir del vescomtat d'Osona en el i fins al restarà en mans de la família Cardona.

Nou!!: Felip Dalmau I de Rocabertí і Ducat de Cardona · Veure més »

Ducat de Montblanc

Escut d'armes de Montblanc Muralles de Montblanc El Ducat de Montblanc fou un títol nobiliari hereditari creat el 1387 per Joan el Caçador, en esdevenir rei, per al seu germà, l'infant Martí, amb les rendes reials de la vila de Montblanc (Conca de Barberà) i de la vegueria de Montblanc annexes.

Nou!!: Felip Dalmau I de Rocabertí і Ducat de Montblanc · Veure més »

Ducat de Neopàtria

El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia.

Nou!!: Felip Dalmau I de Rocabertí і Ducat de Neopàtria · Veure més »

Enric II de Castella

Enric II de Castella, dit el de les Mercès (Sevilla 1333 - Santo Domingo de la Calzada, La Rioja 29 de maig de 1379), fou rei de Castella (1369-1379); autoproclamat el 1366, fou el primer de la dinastia Trastàmara.

Nou!!: Felip Dalmau I de Rocabertí і Enric II de Castella · Veure més »

Falconeria

Un astor, dibuix del 1903. La falconeria és l'art de criar, entrenar i tenir cura de falcons i altres ocells rapinyaires per a la caça de volateria.

Nou!!: Felip Dalmau I de Rocabertí і Falconeria · Veure més »

Guerra de Jaume IV de Mallorca

A principis del 1374, després del fracàs de Carles V de França en assegurar la pau a la península Ibèrica després de la guerra dels dos Peres, Eduard III d'Anglaterra, va pressionar Pere el Cerimoniós a canvi de suport a Sardenya, que tornava a estar agitada.

Nou!!: Felip Dalmau I de Rocabertí і Guerra de Jaume IV de Mallorca · Veure més »

Guerra dels armanyaguesos

La guerra dels armanyaguesos va ser un conflicte militar que es va desenvolupar a Catalunya entre 1388 i 1391.

Nou!!: Felip Dalmau I de Rocabertí і Guerra dels armanyaguesos · Veure més »

Guerra dels Dos Peres

La guerra dels Dos Peres, que tingué lloc entre 1356 i 1375, enfrontà la Corona d'Aragó i el Regne de Castella i en certa manera fou també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel.

Nou!!: Felip Dalmau I de Rocabertí і Guerra dels Dos Peres · Veure més »

Jaume de Prades i de Foix

Jaume de Prades i de FoixEnciclopèdia.cat o Jaume d'Aragó i de Foix (ca. 1340 - València, 30 de maig de 1396), fou bisbe de Tortosa i de València, i pseudocardenal prevere del títol de Sant Climent i més tard pseudocardenal bisbe de Sabina.

Nou!!: Felip Dalmau I de Rocabertí і Jaume de Prades i de Foix · Veure més »

Jaume IV de Mallorca

Jaume IV de Mallorca (Montpeller, 1335 - Sòria, 1375) fou rei nominal de Mallorca, comte nominal de Rosselló i la Cerdanya (1349-1375) i rei consort de Nàpols (1362-1375).

Nou!!: Felip Dalmau I de Rocabertí і Jaume IV de Mallorca · Veure més »

Jaume March I

Jaume March I (Barcelona, vers 1300 - 1375) fou senyor d'Eramprunyà i Albalat, i cavaller de Sant Jordi.

Nou!!: Felip Dalmau I de Rocabertí і Jaume March I · Veure més »

Joan el Caçador

Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).

Nou!!: Felip Dalmau I de Rocabertí і Joan el Caçador · Veure més »

Joana de Rocabertí i de Fenollet

Joana de Rocabertí i Fenollet fou filla del vescomte de Rocabertí Felip Dalmau I de Rocabertí i d'Esclarmunda de Fenollet, filla del vescomte d'Illa-Canet.

Nou!!: Felip Dalmau I de Rocabertí і Joana de Rocabertí i de Fenollet · Veure més »

Jofre V de Rocabertí

Rocabertí Jofre de Rocabertí i de Serrallonga (? - ?, ? - 1342) conegut com a Jofre V fou vescomte de Rocabertí entre 1324 i 1342.

Nou!!: Felip Dalmau I de Rocabertí і Jofre V de Rocabertí · Veure més »

Jofre VI de Rocabertí

Rocabertí Jofre (VI) de Rocabertí i de Fenollet fou vescomte de Rocabertí entre 1392 i 1403.

Nou!!: Felip Dalmau I de Rocabertí і Jofre VI de Rocabertí · Veure més »

Jofre VII de Rocabertí

Jofre de Rocabertí i de Montcada fou vescomte de Rocabertí des de 1454 a 1479.

Nou!!: Felip Dalmau I de Rocabertí і Jofre VII de Rocabertí · Veure més »

Maria Carme Roca i Costa

Maria Carme Roca (Barcelona, 21 de novembre de 1955) és una historiadora i filòloga catalana, des de l'any 1997 es dedica professionalment a l'escriptura.

Nou!!: Felip Dalmau I de Rocabertí і Maria Carme Roca i Costa · Veure més »

Maria de Sicília

Maria de Sicília (Catània, 1363 – Lentini, 1401) fou reina de Sicília (1377-1401), filla i hereva de Frederic el Senzill.

Nou!!: Felip Dalmau I de Rocabertí і Maria de Sicília · Veure més »

Martí el Jove

Martí I de Sicília o Martí d'Aragó i de Luna, conegut com a Martí el Jove (Perpinyà, Principat de Catalunya, 1376 - Càller, Regne de Sardenya 1409), fou infant d'Aragó (1374-1409) i rei de Sicília (1390-1409).

Nou!!: Felip Dalmau I de Rocabertí і Martí el Jove · Veure més »

Miralcamp

Miralcamp és un dels 16 municipis de la comarca del Pla d'Urgell a la província de Lleida.

Nou!!: Felip Dalmau I de Rocabertí і Miralcamp · Veure més »

Peralada

Peralada és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.

Nou!!: Felip Dalmau I de Rocabertí і Peralada · Veure més »

Pere d'Aragó i d'Anjou

Pere d'Aragó i d'Anjou o Pere I d'Empúries i IV de Ribagorça (Barcelona, 1305 - Pisa, República de Pisa, 4 de novembre de 1381) fou infant d'Aragó, comte de Ribagorça (1322-1381), comte d'Empúries (1325-1341), comte de les Muntanyes de Prades (1341-1381), senyor de la baronia d'Entença (1341-1381) i senyor de Gandia (1323-1359).

Nou!!: Felip Dalmau I de Rocabertí і Pere d'Aragó i d'Anjou · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Nou!!: Felip Dalmau I de Rocabertí і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere III d'Empúries

Pere III (? - 1401) fou comte d'Empúries (1401).

Nou!!: Felip Dalmau I de Rocabertí і Pere III d'Empúries · Veure més »

Príncep de Girona

El Príncep de Girona és un títol del regne, el principal de l'hereu del tron de la Corona d'Aragó, que tenia annexes les rendes reials de la ciutat de Girona i de la vegueria de Girona.

Nou!!: Felip Dalmau I de Rocabertí і Príncep de Girona · Veure més »

Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou

Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou (1308 - ca. 1366) fou príncep d'Aragó, comte de Prades i baró d'Entença (1324-1341) i comte d'Empúries (1341-1364).

Nou!!: Felip Dalmau I de Rocabertí і Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou · Veure més »

Ramon de Perellós

Placa commemorativa del pelegrinatge de Ramon de Perellós al purgatori, a la paret de l'església de Sant Miquel de Perellós Ramon de Perellós (probablement nascut al Castell de Perellós i mort després del 1424) fou un noble i escriptor català.

Nou!!: Felip Dalmau I de Rocabertí і Ramon de Perellós · Veure més »

Vescomtat d'Illa

El vescomtat d'Illa fou una jurisdicció feudal creada pel rei Sanç I de Mallorca amb la vila d'Illa al Rosselló, que pertanyia als Fenollet, i a més a més Llotes, Marsugà, Graulera, Bulaternera, Bula d'Amunt i Estoer.

Nou!!: Felip Dalmau I de Rocabertí і Vescomtat d'Illa · Veure més »

Vescomtat de Narbona

El vescomtat de Narbona fou un dels estats o jurisdiccions feudals d'Occitània que tenia per centre la ciutat de Narbona.

Nou!!: Felip Dalmau I de Rocabertí і Vescomtat de Narbona · Veure més »

Vescomtat de Perellós

El llinatge dels Perellós i, posteriorment, del vescomtat de Perellós, comença amb un Ramon I de Perellós, súbdit del rei de Mallorca al Rosselló.

Nou!!: Felip Dalmau I de Rocabertí і Vescomtat de Perellós · Veure més »

Vescomtat de Rocabertí

Els vescomtat de Rocabertí, antigament anomenat vescomtat de Peralada o de Quermançó, és un títol nobiliari català.

Nou!!: Felip Dalmau I de Rocabertí і Vescomtat de Rocabertí · Veure més »

1342

Sense descripció.

Nou!!: Felip Dalmau I de Rocabertí і 1342 · Veure més »

1357

Sense descripció.

Nou!!: Felip Dalmau I de Rocabertí і 1357 · Veure més »

1361

El 1361 (MCCCLXI) fou un any comú començat en divendres.

Nou!!: Felip Dalmau I de Rocabertí і 1361 · Veure més »

1366

Sense descripció.

Nou!!: Felip Dalmau I de Rocabertí і 1366 · Veure més »

1368

Sense descripció.

Nou!!: Felip Dalmau I de Rocabertí і 1368 · Veure més »

1374

;Països Catalans.

Nou!!: Felip Dalmau I de Rocabertí і 1374 · Veure més »

1381

Sense descripció.

Nou!!: Felip Dalmau I de Rocabertí і 1381 · Veure més »

1387

;Països Catalans.

Nou!!: Felip Dalmau I de Rocabertí і 1387 · Veure més »

1389

;Països Catalans.

Nou!!: Felip Dalmau I de Rocabertí і 1389 · Veure més »

1392

Sense descripció.

Nou!!: Felip Dalmau I de Rocabertí і 1392 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Felip Dalmau (I) de Rocabertí, Felip Dalmau de Rocabertí i de Montcada.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »