Accés més ràpid que el navegador!
41 les relacions: Alcanyís, Alfons el Magnànim, Algars, Amazics, Aragonès, Baix Aragó - Casp, Barbarisme, Calaceit, Casp, Castellà, Català, Catalunya, Cervelló (llinatge), Edat del ferro, Epipaleolític, Favara, Francesc d'Arinyó, Franja de Ponent, Galerada, Guillem I de Cervelló, Horta de Sant Joan, Imperi Romà, Institut d'Estudis Catalans, Jaume el Conqueridor, Joan Coromines i Vigneaux, Maella, Matarranya, Mausoleu de Favara, Municipi, Nonasp, Orde de Calatrava, Península Ibèrica, Ramon Berenguer IV, Riu Matarranya, Tortosa, Vila, 1160, 1203, 1428, 1429, 1931.
Alcanyís
Alcanyís (en aragonès: Alcanyiz; castellà: Alcañiz) és un municipi de la província de Terol.
Nou!!: Favara de Matarranya і Alcanyís · Veure més »
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Nou!!: Favara de Matarranya і Alfons el Magnànim · Veure més »
Algars
L'Algars és un riu de la conca de l'Ebre al límit entre les comarques de la Franja de Ponent i de Terra Alta.
Nou!!: Favara de Matarranya і Algars · Veure més »
Amazics
Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.
Nou!!: Favara de Matarranya і Amazics · Veure més »
Aragonès
Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.
Nou!!: Favara de Matarranya і Aragonès · Veure més »
Baix Aragó - Casp
El Baix Aragó - Casp (en castellà, Bajo Aragón - Caspe) és una de les comarques de l'Aragó, a la província de Saragossa.
Nou!!: Favara de Matarranya і Baix Aragó - Casp · Veure més »
Barbarisme
Un barbarisme és una expressió, paraula o construcció que no es considera assimilada a la llengua pròpia i es considera un empobriment de la llengua en què s'importa.
Nou!!: Favara de Matarranya і Barbarisme · Veure més »
Calaceit
El poblat ibèric de Sant Antoni, a Calaceit L'escut de Calaceit en la façana d'una de les cases de la vila Calaceit (Calaceite, en castellà) és un municipi espanyol, situat a la Comunitat Autònoma de l'Aragó, a la província de Terol.
Nou!!: Favara de Matarranya і Calaceit · Veure més »
Casp
Casp (en aragonès i català Casp, en castellà i oficialment Caspe) és un municipi d'Aragó, a la comarca del Baix Aragó-Casp.
Nou!!: Favara de Matarranya і Casp · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Favara de Matarranya і Castellà · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Favara de Matarranya і Català · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Favara de Matarranya і Catalunya · Veure més »
Cervelló (llinatge)
Escut d'armes dels Cervelló Els Cervelló foren un llinatge català derivat del llinatge de Gurb.
Nou!!: Favara de Matarranya і Cervelló (llinatge) · Veure més »
Edat del ferro
L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.
Nou!!: Favara de Matarranya і Edat del ferro · Veure més »
Epipaleolític
Vistes diferents d'una punta de l'azilià L'epipaleolític és una fase de la prehistòria.
Nou!!: Favara de Matarranya і Epipaleolític · Veure més »
Favara
Favara és un municipi del País Valencià de la comarca de la Ribera Baixa.
Nou!!: Favara de Matarranya і Favara · Veure més »
Francesc d'Arinyó
Francesc d'Arinyó (? segona meitat Segle XIV - ? 1429), fou un escriptor català en llengua llatina.
Nou!!: Favara de Matarranya і Francesc d'Arinyó · Veure més »
Franja de Ponent
La Franja de Ponent, Franja d'Aragó o Franja Oriental d'Aragó comprèn els pobles catalanoparlants d'Aragó.
Nou!!: Favara de Matarranya і Franja de Ponent · Veure més »
Galerada
Tipus mòbils en un componedor Una galerada és un motlle de composició tipogràfica, manual o mecànica, la llargària del qual depèn de la mida de la galera.
Nou!!: Favara de Matarranya і Galerada · Veure més »
Guillem I de Cervelló
Guillem I de Cervelló (Segle XII-?) va ser un cavaller català del llinatge dels Cervelló.
Nou!!: Favara de Matarranya і Guillem I de Cervelló · Veure més »
Horta de Sant Joan
Horta de Sant Joan (el topònim oficial), documentat gairebé sempre Orta contra el criteri etimològic àmpliament admès, és una vila i municipi de la comarca de la Terra Alta.
Nou!!: Favara de Matarranya і Horta de Sant Joan · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Favara de Matarranya і Imperi Romà · Veure més »
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Nou!!: Favara de Matarranya і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Favara de Matarranya і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Joan Coromines i Vigneaux
Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) fou un lingüista català.
Nou!!: Favara de Matarranya і Joan Coromines i Vigneaux · Veure més »
Maella
Maella és una vila i municipi aragonès de parla catalana del Baix Aragó - Casp (Saragossa), històricament considerat del Matarranya.
Nou!!: Favara de Matarranya і Maella · Veure més »
Matarranya
Municipis del Matarranya Isoglosses fonològiques del català del Matarranya segons Joaquim Rafel i Fontanals (1981) El Matarranya (en castellà Matarraña i oficialment Matarraña/Matarranya) és una comarca de l'Aragó, a la província de Terol.
Nou!!: Favara de Matarranya і Matarranya · Veure més »
Mausoleu de Favara
El '''mausoleu de Favara'''El sepulcre romà o mausoleu de Favara està situat a la riba esquerra del riu Matarranya, prop de la vila de Favara de Matarranya, a la província de Saragossa.
Nou!!: Favara de Matarranya і Mausoleu de Favara · Veure més »
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Nou!!: Favara de Matarranya і Municipi · Veure més »
Nonasp
Nonasp (en castellà, Nonaspe) és una vila i municipi de la comarca aragonesa del Baix Aragó-Casp.
Nou!!: Favara de Matarranya і Nonasp · Veure més »
Orde de Calatrava
L'orde de Calatrava fou un orde militar religiós fundat a Castella, en el, per l'abat Raimon de Fitero, amb l'objectiu inicial de protegir la vila de Qal'at Rabah, castellanitzat com a Calatrava (prop de l'actual Ciudad Real).
Nou!!: Favara de Matarranya і Orde de Calatrava · Veure més »
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Favara de Matarranya і Península Ibèrica · Veure més »
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Nou!!: Favara de Matarranya і Ramon Berenguer IV · Veure més »
Riu Matarranya
El Matarranya és un riu de la Franja de Ponent afluent per la dreta de l'Ebre.
Nou!!: Favara de Matarranya і Riu Matarranya · Veure més »
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Nou!!: Favara de Matarranya і Tortosa · Veure més »
Vila
Una vila és un nucli de població d'una certa entitat, per causes econòmiques (mercat, per exemple, o abundor de comerços), sociopolítiques (cap d'una comarca o sotscomarca o, antigament, d'un senyoriu), religioses (cap d'un bisbat o d'un centre religiós important), culturals o històriques.
Nou!!: Favara de Matarranya і Vila · Veure més »
1160
Sense descripció.
Nou!!: Favara de Matarranya і 1160 · Veure més »
1203
Sense descripció.
Nou!!: Favara de Matarranya і 1203 · Veure més »
1428
Països Catalans.
Nou!!: Favara de Matarranya і 1428 · Veure més »
1429
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Favara de Matarranya і 1429 · Veure més »
1931
;Països Catalans.
Nou!!: Favara de Matarranya і 1931 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Fabara (Saragossa), Favarol, Favarola.
