Taula de continguts
108 les relacions: Activitat biològica, Agonista, Antagonista (bioquímica i farmacologia), Antidepressiu, Arc de Sant Martí, Assaig clínic, Avicenna, Biodisponibilitat, Biologia cel·lular, Biologia molecular, Bioquímica, Biotecnologia, Botànica, Capital de risc, Cànon de la Medicina, Ciència, Clonació, Constant d'equilibri, Cribratge d'alt rendiment, De Materia Medica, Depressió major, Diagnosi, Digitalis, Dioscòrides Pedaci, Droga, Edat d'or de l'islam, Edat mitjana, Enteogen, Enzim, Epigenètica, Escriptura cuneïforme, Extret, Farmacocinètica, Farmacodinàmica, Farmacogenòmica, Farmacognòsia, Farmacologia clínica, Farmacometria, Farmacopea, Farmacotècnia, Farmacoteràpia, Farmacovigilància, Farmàcia, Fàrmac, Fenotip, Filantropia, Fisiologia, Fitoquímica, Genètica, Genoma humà, ... Ampliar l'índex (58 més) »
- Bioquímica
Activitat biològica
Activitat biològica o activitat farmacològica és una expressió que descriu els efectes benèfics o adversos d'una droga o medicina en un organisme viu.
Veure Farmacologia і Activitat biològica
Agonista
Corba dosi-resposta de dos agonistes (DE50: Dosi eficaç al 50% de Resposta Biològica). El potent necessita menys dosi que l'altre per a arribar a l'eficàcia.En bioquímica, un agonista és aquella substància que és capaç d'unir-se a un receptor i provocar una resposta en la cèl·lula.
Veure Farmacologia і Agonista
Antagonista (bioquímica i farmacologia)
Antagonistes competitius En bioquímica i farmacologia, un antagonista (del llatí antagonista i aquest del grec, qui lluita en contra) és aquella molècula que no té cap resposta biològica a l'unir-se a un receptor però bloquegen la resposta dels agonistes sobre el teixit, òrgan o animal complet.
Veure Farmacologia і Antagonista (bioquímica i farmacologia)
Antidepressiu
Els antidepressius són medicaments que s'utilitzen per tractar el trastorn depressiu major, alguns trastorns d'ansietat, algunes casos de dolor crònic i per ajudar a controlar algunes addiccions.
Veure Farmacologia і Antidepressiu
Arc de Sant Martí
291x291px El peu de l'arc de Sant Martí L'arc de Sant Martí o arc del cel (i literàriament iris) és un fenomen meteorològic òptic produït per la reflexió, refracció i dispersió de la llum causada per gotes d'aigua en suspensió a la troposfera que resulta en l'aparició al cel de l'espectre de la llum visible, interpretat per l'ull humà com els colors vermell, taronja, groc, verd, blau, indi i violat.
Veure Farmacologia і Arc de Sant Martí
Assaig clínic
Participant d'un assaig clínic rep una injecció Un assaig clínic és un tipus d'estudi clínic en què s'investiga una pregunta important en medicina i farmàcia, per a augmentar el coneixement.
Veure Farmacologia і Assaig clínic
Avicenna
Abu-Alí at-Hussayn ibn Abdullah ibn Sina (Afshana, prop de Bukharà, 980 - Hamadan, 1037), més conegut senzillament com a Ibn Sina, va ser un filòsof i metge musulmà persa molt reconegut, autor de més de 450 obres, entre les quals destaca el Cànon de la Medicina.
Veure Farmacologia і Avicenna
Biodisponibilitat
En farmàcia, la biodisponibilitat s'utilitza per a descriure la porció d'una dosi administrada d'un medicament que assoleix el sistema circulatori, una de les principals propietats farmacocinètiques d'un fàrmac.
Veure Farmacologia і Biodisponibilitat
Biologia cel·lular
La biologia cel·lular o citologia és la branca de la biologia que estudia l'estructura i funció de les cèl·lules com a unitats individuals, complementant així a la histologia (que estudia a les cèl·lules com a component dels teixits).
Veure Farmacologia і Biologia cel·lular
Biologia molecular
La biologia molecular és la part de la biologia que estudia els éssers vius i els fenòmens vitals conformement a les propietats de la seva estructura i funcionament molecular.
Veure Farmacologia і Biologia molecular
Bioquímica
Molècula d'hemoglobina La bioquímica és la ciència que estudia les reaccions químiques i interaccions produïdes en organismes vius, incloent-hi l'estudi i l'estructura de proteïnes, glúcids, lípids, àcids nucleics i altres molècules presents en cèl·lules.
Veure Farmacologia і Bioquímica
Biotecnologia
Cristalls d'insulina. La biotecnologia és el conjunt de disciplines o ciències que té per objectiu l'estudi dels éssers vius o parts dels éssers vius per tal d'obtenir-ne béns i serveis.
Veure Farmacologia і Biotecnologia
Botànica
Eines tradicionals utilitzades en botànica La botànica, del grec βοτάνη (votani, 'herba'), és la ciència que s'ocupa dels vegetals o de tots els organismes tradicionalment considerats com a vegetals.
Veure Farmacologia і Botànica
Capital de risc
Assortit de monedes nord-americanes El capital de risc és l'activitat financera consistent a aportar capitals a mitjà i llarg termini, però sense voluntat de permanència il·limitada, a empreses que presenten dificultats per accedir a altres fonts de finançament.
Veure Farmacologia і Capital de risc
Cànon de la Medicina
Primera plana del primer llibre del ''Kitāb al-Qānūn fī al-ṭibb'' (''Llibre del cànon de la medicina'') d'Avicenna El Cànon de la medicina o, en àrab, Al-qanun fi-t-tibb (en àrab: القانون في الطب, Al-qānūn fī aṭ-ṭibb) és una enciclopèdia mèdica en cinc volums escrita pel científic i filòsof musulmà persa Ibn Sina (Avicenna), acabada de redactar l'any 1020.
Veure Farmacologia і Cànon de la Medicina
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Veure Farmacologia і Ciència
Clonació
Molts organismes, inclosos els tremolls, es reprodueixen per clonació, sovint creant grans grups d'organismes amb el mateix ADN. L'exemple que podem veure a la imatge és de l'espècie Populus tremuloides. Els clons o clonació és el procés de crear una còpia idèntica de quelcom.
Veure Farmacologia і Clonació
Constant d'equilibri
La constant d'equilibri d'una reacció química és el valor del seu quocient de reacció a l'equilibri químic, un estat al qual s'acosta un sistema químic dinàmic després d'haver transcorregut el temps suficient en què la seva composició no té tendència mesurable cap a més canvis.
Veure Farmacologia і Constant d'equilibri
Cribratge d'alt rendiment
El cribratge d'alt rendiment és un mètode de recerca sistemàtica indiscriminada de molècules per a la recerca i descobriment de nous fàrmacs.
Veure Farmacologia і Cribratge d'alt rendiment
De Materia Medica
''Codex Vindobonensis'' o Dioscòrides de Viena. XIII, on es descriu i dibuixa la vinya ''Vitis''. De materia medica o Περί ὕλης ἰατρικής en l'original en grec, «els materials de la medicina» en català, és una obra en cinc volums escrita per Dioscòrides i precursora de la farmacopea moderna, escrit al segle I.
Veure Farmacologia і De Materia Medica
Depressió major
La depressió major o trastorn depressiu major és un trastorn depressiu greu, persistent, amb baixa autoestima, desesperança i pèrdua d'interès o pèrdua de plaer en activitats normalment agradables.
Veure Farmacologia і Depressió major
Diagnosi
El metge, de Samuel Luke Fildes (1891) La diagnosi o diagnòstic és el conjunt de pràctiques adreçades a determinar d'una situació.
Veure Farmacologia і Diagnosi
Digitalis
El gènere Digitalis, anomenades popularment didaleres o digitals, conté aproximadament una vintena d'espècies de plantes herbàcies antigament classificades dins la família Scrophulariaceae.
Veure Farmacologia і Digitalis
Dioscòrides Pedaci
Dioscòrides Pedaci o Pedani (en llatí Dioscorides Pedacius o Pedanius, en grec Διοσκορίδης Πεδάκιος o Πεδάνιος) va ser un metge, farmacòleg, botànic grec i autor de De Materia Medica (Sobre els materials de la medicina), una enciclopèdia grega de 5 volums sobre herbes medicinals i substàncies medicinals relacionades (una farmacopea), que es va llegir àmpliament durant més de 1.500 anys.
Veure Farmacologia і Dioscòrides Pedaci
Droga
Una droga és una substància que s'introdueix a l'organisme humà per diferents procediments, que pot modificar temporalment la percepció o el sistema nerviós d'una persona i que pot crear addicció.
Veure Farmacologia і Droga
Edat d'or de l'islam
Mapa de l'expansió islàmica, 622-750 (marró cap a 622-632; taronja fosc 632-661; taronja clar 661-750) Ledat d'or islàmica està tradicionalment datada entre la meitat del i la meitat del.
Veure Farmacologia і Edat d'or de l'islam
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Farmacologia і Edat mitjana
Enteogen
Un enteogen (del grec entheos "divinitat a dins" i gen "que genera") és una substància química utilitzada en un context religiós, xamànic, o espiritual per a una experiència espiritual.
Veure Farmacologia і Enteogen
Enzim
Diagrama de cintes de l'estructura terciària de la glioxalasa I humana. Els dos ions de zinc necessaris per catalitzar la reacció es mostren com a esferes lila i l'inhibidor enzimàtic S-hexilglutationa es mostra com a model de rebliment d'espai omplint les dues zones actives.
Veure Farmacologia і Enzim
Epigenètica
Els mecanismes epigenètics poden ser pertorbats o influïts ''in utero'' i en la infantesa. Les histones són proteïnes al voltant de les quals l'ADN es pot enrotllar i el fan més compacte i regulen l'expressió gènica. L'epigenètica, terme derivat del grec que significa «damunt de la genètica», és una branca de la genètica que estudia com l'ambient i la història de l'individu influeixen en l'expressió dels gens i més exactament el conjunt de la transmissió dels caràcters adquirits d'una generació a l'altra i reversibles de l'expressió gènica sense alteració de la seqüència de nucleòtids.
Veure Farmacologia і Epigenètica
Escriptura cuneïforme
Lescriptura cuneïforme és un dels primers sistemes d'escriptura coneguts.
Veure Farmacologia і Escriptura cuneïforme
Extret
Un extret és una substància extreta d'una altra per evaporació, maceració, lixiviació, decocció o infusió, la qual posseeix la virtut característica d'aquesta en forma concentrada.
Veure Farmacologia і Extret
Farmacocinètica
La farmacocinètica (moltes vegades abreujada com PK) és la branca de la farmacologia que estudia tan de manera descriptiva com matemàtica els processos que pateixen per part de l'organisme les substàncies administrades fins que són completament eliminades, entenent com a substància administrada no solament els fàrmacs sinó qualsevol xenobiòtic, ja sigui un fàrmac, un pesticida, un additiu, etc.
Veure Farmacologia і Farmacocinètica
Farmacodinàmica
La farmacodinàmica és l'estudi dels efectes bioquímics i fisiològics dels fàrmacs i dels seus mecanismes d'acció i la relació entre la concentració del fàrmac i l'efecte d'aquest sobre un organisme.
Veure Farmacologia і Farmacodinàmica
Farmacogenòmica
La Farmacogenòmica és l'estudi de com l'herència genètica d'una persona afecta a la resposta de l'organisme a un fàrmac.
Veure Farmacologia і Farmacogenòmica
Farmacognòsia
La farmacognòsia (del grec, "φάρμακο", fàrmac i "γνώσης", coneixement) és la ciència que s'ocupa de l'estudi de les drogues i les substàncies medicamentoses d'origen natural: vegetal, microbià (fongs, bacteris) i animal.
Veure Farmacologia і Farmacognòsia
Farmacologia clínica
La farmacologia clínica s'ha definit com "aquella disciplina que ensenya, investiga, i dona directrius, informació i assessorament sobre les accions i els usos adequats dels medicaments en humans; implementant aquest coneixement en la pràctica clínica".
Veure Farmacologia і Farmacologia clínica
Farmacometria
La Farmacometria és una branca de la farmacologia que es defineix com "La ciència de desenvolupar i aplicar mètodes estadístics i matemàtics per a caracteritzar, comprendre i predir la farmacocinètica, farmacodinàmica i l'actuació quant a resultats que poden ser observats com biomarcadors d'un determinat fàrmac." La farmacometria utilitza models basats en la farmacologia, fisiologia i patologia per a realitzar anàlisis quantitatives de les interaccions entre els fàrmacs i els pacients.
Veure Farmacologia і Farmacometria
Farmacopea
Una farmacopea és un codi de medicaments oficial i obligatori.
Veure Farmacologia і Farmacopea
Farmacotècnia
Farmacotècnia és la ciència que estudia les diverses manipulacions a les quals han de sotmetre's les matèries primeres amb l'objectiu de donar-los formes adequades per a poder aplicar-se al malalt segons les dosis i indicacions prescrites pel metge o preestablides per l'experimentació clínica.
Veure Farmacologia і Farmacotècnia
Farmacoteràpia
220px La farmacoteràpia és una teràpia que utilitza fàrmacs, que es distingeix de la teràpia que utilitza la cirurgia (teràpia quirúrgica), radiació (radioteràpia), moviment (fisioteràpia) o altres modes.
Veure Farmacologia і Farmacoteràpia
Farmacovigilància
La farmacovigilància és la ciència i les activitats relacionades amb la detecció, recol·lecció, registre, avaluació i comprensió sistemàtica de les reaccions adverses als medicaments, amb la finalitat de determinar possible causalitat, freqüència d'aparició i gravetat, per a així poder establir mesures preventives que asseguren l'ús racional del medicament.
Veure Farmacologia і Farmacovigilància
Farmàcia
Dispensació de medicaments La farmàcia (del grec φάρμακον /fármakon/, medicament) és la ciència i pràctica de la preparació, conservació, presentació i dispensació de medicaments, també el lloc on es preparen els productes medicinals i el lloc on es dispensen, però l'espai físic és millor anomenar-lo oficina de farmàcia (antigament anomenat apotecaria)Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Veure Farmacologia і Farmàcia
Fàrmac
Comprimits En un sentit estricte, s'entén per fàrmac (del grec φάρμακο, droga), qualsevol substància biològicament activa, capaç de modificar el metabolisme de les cèl·lules sobre les quals fa efecte.
Veure Farmacologia і Fàrmac
Fenotip
''Donax variabilis'' mostren una extraordinària diversitat fenotípica, tant en el color com en el patró de les seves conquilles El fenotip és l'expressió gènica del genotip modulada per la interacció biològica amb el medi, és a dir, l'aparença externa d'un caràcter genètic.
Veure Farmacologia і Fenotip
Filantropia
En 2006, Polònia va celebrar el seu quart aniversari de ''Creative Commons'' com a part de l'esdeveniment "Processat": un mercat artístic amb reciclatge i el treball dels joves dissenyadors a la fàbrica de l'antiga fàbrica òptica estatal.
Veure Farmacologia і Filantropia
Fisiologia
La fisiologia (del grec antic φύσις (physis), que significa 'naturalesa, origen', i -λογία (-logia), que significa 'estudi de'), és la ciència que estudia els processos físics i químics dels éssers vius, amb l'objectiu de conèixer els fonaments materials de les funcions biològiques (nutrició, relació, reproducció).
Veure Farmacologia і Fisiologia
Fitoquímica
La fitoquímica en sentit estricte és l'estudi dels productes fitoquímics.
Veure Farmacologia і Fitoquímica
Genètica
La genètica és la branca de la biologia que estudia els gens, la variació genètica i l'herència genètica en els éssers vius.
Veure Farmacologia і Genètica
Genoma humà
El genoma humà és el genoma dHomo sapiens, és a dir, les seqüències que contenen els 23 parells de cromosomes en el nucli de cada cèl·lula humana diploide.
Veure Farmacologia і Genoma humà
Genotip
El genotip és representat en cadascun del seus trets en un quadre d'encreuament genètic, que mostra els genotips de dos progenitors heterozigots (Bb) per a un mateix caràcter. Els descendents tenen diferents genotips en funció de l'assignació al·lèlica per aquell genotip.
Veure Farmacologia і Genotip
Glossari d'accions farmacològiques
Aquest Glossari d'Accions Farmacològiques recull de més de 150 termes pretén organitzar les accions farmacològiques més habituals tot agrupant-les en un únic lloc per tal de poder-ne fer referència en aquells conceptes que no tinguin article propi.
Veure Farmacologia і Glossari d'accions farmacològiques
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Veure Farmacologia і Grec
Indústria farmacèutica
Fàrmacs dosificats, comprimits i càpsules. La indústria farmacèutica és el sector dedicat al desenvolupament, la fabricació i la preparació de productes químics utilitzats per prevenir o tractar malalties.
Veure Farmacologia і Indústria farmacèutica
Líquid corporal
Un líquid corporal és un líquid que un ésser viu produeix naturalment.
Veure Farmacologia і Líquid corporal
Medicament
Medicament per via oral Presentació habitual dels medicaments Un medicament o medecina pot ser vagament definit com a qualsevol substància destinada a ser utilitzada en el diagnòstic, cura, mitigació, tractament o prevenció de malalties.
Veure Farmacologia і Medicament
Medicina
Vara d'Esculapi, símbol de la medicina. La medicina és la branca de les ciències de la salut que s'ocupa de la prevenció, diagnòstic i tractament de les alteracions des del punt de vista de l'homeòstasi de les persones.
Veure Farmacologia і Medicina
Medicina preventiva
Prevenció primària (Covid-19). La medicina preventiva, promoció de la salut o prevenció de la malaltia és qualsevol activitat de salut pública dirigida a reduir la càrrega de la mortalitat o la morbiditat deguda a una determinada malaltia en una població o subpoblació humana.
Veure Farmacologia і Medicina preventiva
Medicina tradicional
Manual àrab de fitoteràpia (aprox. 1334). La medicina tradicional engloba el conjunt de pràctiques i tècniques utilitzades amb fins medicinals desenvolupades durant generacions en diverses societats d'arreu del món abans de l'era de la medicina moderna.
Veure Farmacologia і Medicina tradicional
Medicina tradicional tibetana
Cartell de la medicina tradicional tibetana La Medicina tradicional tibetana (en tibetà:བོད་ཀྱི་གསོ་བ་རིག་པ་, Ggso ba rig pa), "ciència de guarir", "coneixement de guarir"), també coneguda com a medicina Sowa-Rigpa, és un sistema mèdic tradicional, amb segles d'antiguitat, que fa servir un enfocament complex de diagnosi, que incorpora tècniques com l'anàlisi del pols i la uroanàlisi, i utilitza la modificació del comportament i de la dieta, medicines compostes de materials naturals (per exemple, plantes medicinals i minerals) i teràpies físiques (per exemple l'acupunctura tibetana, moxabustió, etc.) per tractar les malalties.
Veure Farmacologia і Medicina tradicional tibetana
Medicina tradicional xinesa
Venda de productes per a MTX a Hong Kong La medicina tradicional xinesa o medicina xinesa (xinès: 中醫, zhōngyī xué o 中藥學, zhōngyaò xué) és el conjunt de pràctiques de medicina tradicional fetes servir a la Xina i que es fonamenta en pràctiques com l'acupuntura, tai-chi i la farmacopea.
Veure Farmacologia і Medicina tradicional xinesa
Membrana plasmàtica
Estructura de la membrana plasmàtica La membrana plasmàtica (o membrana cel·lular) és una bicapa lipídica que envolta i delimita tota la cèl·lula.
Veure Farmacologia і Membrana plasmàtica
Metabòlit
Un metabòlit és qualsevol molècula utilitzada o produïda durant el metabolisme.
Veure Farmacologia і Metabòlit
Metabolòmica
La metabolòmica és l'estudi sistemàtica de les empremtes químiques úniques que deixen processos cel·lulars específics; concretament, l'estudi dels seus perfils de metabòlits de molècula petita.
Veure Farmacologia і Metabolòmica
Metabolisme
Estructura del coenzim trifosfat d'adenosina (ATP), un intermediari fonamental en el metabolisme de l'energia El metabolisme és el conjunt de reaccions químiques que tenen lloc en un organisme per a mantenir-lo viu.
Veure Farmacologia і Metabolisme
Microbiota intestinal
''Escherichia coli'', una de les moltes espècies de bacteris presents a l'intestí humà. |any.
Veure Farmacologia і Microbiota intestinal
Mitocondri
Micrografia electrònica de dos mitocondris del teixit pulmonar d'un mamífer en els quals es poden apreciar la matriu i les membranes. Un mitocondri és un orgànul envoltat per una doble membrana que es troba en la majoria de les cèl·lules eucariotes.
Veure Farmacologia і Mitocondri
Molècula petita
Dins dels camps de la biologia molecular i la farmacologia, una molècula petita és un compost orgànic de baix pes molecular que pot regular un procés biològic, amb una mida de l'ordre de 1 nm.
Veure Farmacologia і Molècula petita
Monoaminooxidasa
Les monoaminooxidases (abreviatura: MAO) són enzims que catalitzen l'oxidació de monoamines i la degradació de neurotransmissors -amines (serotonina, noradrenalina, dopamina).
Veure Farmacologia і Monoaminooxidasa
Morfina
La morfina és una droga opiàcia analgèsica molt potent, i és el principal component actiu en l'opi, així com l'opiaci prototipus.
Veure Farmacologia і Morfina
Papir Ebers
El papir Ebers és un dels tractats de medicina més antics que es coneixen.
Veure Farmacologia і Papir Ebers
Penicil·lina
Les penicil·lines són antibiòtics del grup dels β-lactàmics que tenen un ús molt ampli per tractar infeccions provocades per bacteris sensibles.
Veure Farmacologia і Penicil·lina
Pharmakos
El pharmakós (en grec: φαρμακός) era el nom d'un ritual de la religió de l'antiga Grècia que podia consistir en el sacrifici d'una víctima expiatòria o en l'exili, totes dues opcions amb finalitats purificadores d'un grup social.
Veure Farmacologia і Pharmakos
Planta medicinal
Una planta medicinal o herba medicinal és qualsevol vegetal que contingui en qualsevol dels seus òrgans, alguna substància amb activitat farmacològica que es pugui utilitzar amb fins terapèutics o que es pugui fer servir com a prototip per a obtenir nous fàrmacs per síntesi o hemisíntesi farmacèutica.
Veure Farmacologia і Planta medicinal
Principi actiu
Un principi actiu o matèria activa és, en una formulació de productes químics, un compost del qual se n'esperen unes determinades característiques o accions.
Veure Farmacologia і Principi actiu
Producte natural
isbn.
Veure Farmacologia і Producte natural
Pseudociència
consulta.
Veure Farmacologia і Pseudociència
Psicofarmacologia
La psicofarmacologia és una disciplina científica que estudia l'efecte de fàrmacs amb especial atenció a les manifestacions cognitives, emocionals, motivacionals i conductuals.
Veure Farmacologia і Psicofarmacologia
Química
La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.
Veure Farmacologia і Química
Química farmacèutica
Estructura química de l'Aspirina La química farmacèutica o química mèdica és una disciplina científica interdisciplinària que implica la química, la farmacologia, la biologia, la química computacional, etc.
Veure Farmacologia і Química farmacèutica
Quinina
La quinina és un alcaloide cristal·lí blanc de gust amargant, que s'extreu de l'escorça de diverses espècies de plantes anomenades quina del gènere Cinchona.
Veure Farmacologia і Quinina
Radical químic
El radical Tert-butil mecanismes de reacció s'usen fletxes d'un sol cap per a mostrar el moviment dels electrons desaparellats. En química, els radicals lliures són àtoms o molècules amb electrons desaparellats, per la qual cosa són molt reactius i es combinen amb facilitat amb altres àtoms o molècules.
Veure Farmacologia і Radical químic
Recerca i desenvolupament
Recerca i desenvolupament, sovint abreujat R+D, és qualsevol investigació destinada a millorar la producció de béns o la prestació de serveis.
Veure Farmacologia і Recerca i desenvolupament
Religió de l'antiga Grècia
Zeus déu suprem de l'Olimp. La Religió de l'antiga Grècia abasta la col·lecció de les creences i rituals practicats a l'antiga Grècia en la forma de pràctiques cultuals, homòlogues de la mitologia grega.
Veure Farmacologia і Religió de l'antiga Grècia
Romans d'Orient
Els romans d'Orient, romaics o, simplement, romans (Ῥωμαῖοι, Romei) eren els ciutadans cristians i de parla grega de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana i l'edat mitjana.
Veure Farmacologia і Romans d'Orient
Ronyó
Els ronyons o renyons són dos òrgans presents en els animals vertebrats, que filtren la sang de l'aparell circulatori i permeten l'excreció a través de l'orina de diversos residus metabòlics de l'organisme mitjançant un sistema funcional complex que inclou mecanismes de filtració, absorció i excreció.
Veure Farmacologia і Ronyó
Sacrifici d'animals
Louvre) El sacrifici animal és la mort ritual, com ofrena d'un animal que, normalment forma part d'un ritual religiós, o serveix per apaivagar o mantenir el favor d'una deïtat.
Veure Farmacologia і Sacrifici d'animals
Segle IX
El és el període que comprèn els anys entre el 801 i el 900 dins l'edat mitjana.
Veure Farmacologia і Segle IX
Segle VIII
El segle vuitè (VIII) és un període que comprèn els anys inclosos entre en 701 i el 800 i està marcat per la ràpida expansió dels musulmans, que conquereixen nous territoris a Europa i Àsia i exporten la seva cultura i avenços als pobles cristians.
Veure Farmacologia і Segle VIII
Selectivitat (d'un mètode analític)
Selectivitat (química analítica) La selectivitat és l'extensió en la que un mètode analític pot utilitzar-se per a determinar anàlits particulars en mescles o matrius sense interferències d'altres components amb un comportament similar.
Veure Farmacologia і Selectivitat (d'un mètode analític)
Semivida (farmacologia)
La semivida d'eliminació, vida mitjana d'eliminació, o més senzillament semivida o vida mitjana (d'un fàrmac o substància), en farmacologia i en medicina, és el temps necessari perquè el cos elimini la meitat de la concentració plasmàtica d'una substància administrada.
Veure Farmacologia і Semivida (farmacologia)
Seqüenciació total del genoma
llengua.
Veure Farmacologia і Seqüenciació total del genoma
Serendipitat
Una serendipitat és un descobriment casual o imprevist fet per un investigador en el curs d'una recerca orientada a altres objectius i amb pressupòsits teòrics diferents.
Veure Farmacologia і Serendipitat
Sistema circulatori
Representació esquemàtica del '''sistema circulatori sanguini''' humà. El color vermell indica la sang oxigenada i el blau indica la desoxigenada. El sistema circulatori és l'encarregat de transportar la sang des del cor fins a totes les diferents parts del cos.
Veure Farmacologia і Sistema circulatori
Sistema d'assistència sanitària
Un sistema d'assistència sanitària és l'organització de persones, institucions i recursos que ofereixen serveis d'assistència sanitària per satisfer les necessitats de salut de les poblacions objectiu.
Veure Farmacologia і Sistema d'assistència sanitària
Sistema endocrí
El sistema endocrí o sistema hormonal és un conjunt d'òrgans i teixits de l'organisme que alliberen un tipus de substàncies anomenades hormones i està constituït a més d'aquestes, per cèl·lules especialitzades i glàndules endocrines.
Veure Farmacologia і Sistema endocrí
Sistema immunitari
Micrografia electrònica de rastreig d'un neutròfil individual (groc) empassant-se bacteris d'àntrax (taronja) El sistema immunitari és el conjunt d'estructures i processos biològics que tenen els organismes per protegir-se contra les malalties.
Veure Farmacologia і Sistema immunitari
Sistema nerviós central
El sistema nerviós central (SNC) està constituït per l'encèfal i la medul·la espinal.
Veure Farmacologia і Sistema nerviós central
Sistema nerviós perifèric
En blau, principals nervis perifèrics El sistema nerviós perifèric està compost pel sistema nerviós somàtic i el sistema nerviós autònom o vegetatiu (compost aquest pel sistema simpàtic i el parasimpàtic).
Veure Farmacologia і Sistema nerviós perifèric
Substància química
L'aigua i el vapor són dues formes diferents d'una mateixa substància química Una substància química o substància pura és qualsevol material amb una composició química definida, sense importar la seva procedència.
Veure Farmacologia і Substància química
Subvenció
En comptabilitat pública és tot desplaçament patrimonial que té per objecte un lliurament dinerari o en espècie entre els diferents agents de les administracions públiques, i d'aquests a altres entitats públiques, privades i particulars, així com les realitzades per aquestes a una administracions públiques, totes elles sense contrapartida directa per part dels ens beneficiaris; afectat a un fi, propòsit activitat o projecte específic (en això es diferencia de la transferència); amb obligació per part del destinatari de complir les condicions i requisits que s'haguessin establert o, en cas contrari, procedir al seu reintegrament.
Veure Farmacologia і Subvenció
Sumer
Bau, deessa sumèria. Sumer (ki-en-gi en sumeri, šumer en accadi) va ser la regió del sud de l'antiga Mesopotàmia, entre la desembocadura dels rius Eufrates i Tigris.
Veure Farmacologia і Sumer
Teràpia
Una teràpia (del grec antic: θεραπεία ‘curació’) o tractament és una intervenció mèdica destinada a corregir els símptomes o les causes subjacents causants d'un problema de salut en una persona.
Veure Farmacologia і Teràpia
Toxicologia
Toxicologia La toxicologia és una branca de la farmàcia o de la medicina que estudia els efectes de les toxines o verins vegetals, animals i minerals, tant com teràpia o intoxicació.
Veure Farmacologia і Toxicologia
Trastorn mental
Un trastorn mental o trastorn psiquiàtric, o una malaltia mental, és un patró conductual o mental que provoca angoixa o deteriorament significatiu del funcionament personal.
Veure Farmacologia і Trastorn mental
University College de Londres
L'Escola Universitària de Londres (en anglès University College of London), també coneguda com a UCL és una universitat situada a Londres, Regne Unit.
Veure Farmacologia і University College de Londres
Vas de precipitats
Fotografia d'un '''vas de precipitats'''. Un vas de precipitats és un instrument per a contenir líquids, utilitzat habitualment en el laboratori.
Veure Farmacologia і Vas de precipitats
Víctima expiatòria
La víctima expiatòria pateix sempre violència psicològica, que pot acompanyada d'altres perjudicis, com per exemple danys físics, l'exili o la mort. Una víctima expiatòria o boc expiatori és una persona, grup, organització, etc.
Veure Farmacologia і Víctima expiatòria
Vegeu també
Bioquímica
- Κ-caseïna
- Antiparal·lelisme (bioquímica)
- Bioenergètica
- Biomolècula
- Bioquímica
- Cicle de Krebs
- Dismutació
- Farmacologia
- Fitoquímica
- Fructòlisi
- Glicosilació
- Isoenzim
- Lipid droplet
- Macromolècula
- Metabolisme de les purines
- Organòtrof
- Oxidació enzimàtica
- Procariotes
- Química agrícola
- Química ambiental
- Química bioinorgànica
- Quiralitat (química)
- Receptor acoblat a proteïnes G
- Regió codificant
- Secreció
- Substància fonamental amorfa del teixit connectiu
- Tampó fosfat salí
- Traça (química)
- Unió a proteïnes plasmàtiques
- Xovinisme del carboni
També conegut com Farmacologia Clínica, Farmacològic, Farmacològiques, Farmacòleg, Farmacòloga.