Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Exèrcit de Mèxic і Rómulo Díaz de la Vega

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Exèrcit de Mèxic і Rómulo Díaz de la Vega

Exèrcit de Mèxic vs. Rómulo Díaz de la Vega

LExèrcit de Mèxic (en castellà: Ejército Mexicano) és el component terrestre de les Forces Armades de Mèxic, i depèn de l'autoritat de la Secretaría de la Defensa Nacional, les seves principals funcions són; defensar la sobirania del territori mexicà, garantir la vida de la nació, defensar la seva integritat, la seva sobirania, i les seves institucions, per fer possible el lliure desenvolupament de les entitats federatives de Mèxic. Rómulo Díaz de la Vega (n. a la ciutat de Mèxic el 23 de maig de 1800; m. a Puebla de Zaragoza, Puebla, el 3 d'octubre de 1877, fou un militar mexicà conservador i centralista. Combaté contra els francesos durant la Guerra dels Pastissos i contra els estatunidencs durant la invasió nord-americana el 1846 i 1847. Fou empresonat i enviat als Estats Units; retornà després de la signatura del Tractat de Guadalupe-Hidalgo i ocupà la comandància de diversos departaments del país. El 1855 passà a ser el president de facto. Sense ser elegit ni designat, ocupà la presidència de Mèxic per vint-i-dos dies. A causa de la buida de poder creada per la renúncia de Martín Carrera Sabat, Díaz de la Vega assumí la responsabilitat presidencial. Només mantingué l'ordre i respectà els ministres que havia anomenat Carrera Sabat, en esperar el general Juan Álvarez Hurtado que fou elegit com a president de Mèxic. Aquest, que viatjava cap a la ciutat de Mèxic, s'aturà a Cuernavaca i el demanà que l'entregués el comandament militar de la ciutat de Mèxic, la qual cosa feu immediatament. El 1859 el president Miguel Miramón el designà governador del Districte Federal. Fou part de la Junta de Notables que elegí Maximilià d'Habsburg com a emperador de Mèxic el 1863. El 1864 fou designat prefecte de l'Imperi a Jalisco. Després de la caiguda de l'imperi i la restauració de la república, es retirà a Puebla on morí el 1877.

Similituds entre Exèrcit de Mèxic і Rómulo Díaz de la Vega

Exèrcit de Mèxic і Rómulo Díaz de la Vega tenen 4 coses en comú (en Uniopèdia): Estat de Puebla, Estats Units d'Amèrica, Juan Álvarez Hurtado, Miguel Miramón.

Estat de Puebla

Puebla és un dels 31 estats que constitueixen Mèxic.

Estat de Puebla і Exèrcit de Mèxic · Estat de Puebla і Rómulo Díaz de la Vega · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Estats Units d'Amèrica і Exèrcit de Mèxic · Estats Units d'Amèrica і Rómulo Díaz de la Vega · Veure més »

Juan Álvarez Hurtado

Juan Alvarez Hurtado (n. a Atoyac, Guerrero el 27 de gener de 1790; m. a La Providència, Guerrero, el 21 d'agost de 1867) fou general i president interí de Mèxic el 1855.

Exèrcit de Mèxic і Juan Álvarez Hurtado · Juan Álvarez Hurtado і Rómulo Díaz de la Vega · Veure més »

Miguel Miramón

Miguel Gregorio de la Luz Atenógenes Miramón y Tarelo (Ciutat de Mèxic, 29 de setembre de 1831 - Querétaro, 19 de juny de 1867) ocupà la presidència mexicana en dues ocasions: la primera com a president substitut del 21 de gener de 1859 al 13 d'agost de 1860 i la segona com a president interí del 14 d'agost al 23 de desembre de 1860.

Exèrcit de Mèxic і Miguel Miramón · Miguel Miramón і Rómulo Díaz de la Vega · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Exèrcit de Mèxic і Rómulo Díaz de la Vega

Exèrcit de Mèxic té 62 relacions, mentre que Rómulo Díaz de la Vega té 15. Com que tenen en comú 4, l'índex de Jaccard és 5.19% = 4 / (62 + 15).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Exèrcit de Mèxic і Rómulo Díaz de la Vega. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »