Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Exploració de Júpiter

Índex Exploració de Júpiter

Júpiter L'exploració de Júpiter es va iniciar el 1973 amb una primera missió espacial que va ser succeïda per unes altres vuit, que incloïen no només el planeta sinó també els seus satèl·lits.

Taula de continguts

  1. 126 les relacions: Adrastea (satèl·lit), Afeli, Agència Espacial Europea, Amaltea (satèl·lit), Amoníac, Anell planetari, Anells de Júpiter, Anglès, Anticicló, Assistència gravitatòria, Asteroide, Astrodinàmica, Atmosfera, Atmosfera de Júpiter, Èlara, Banquisa, BBC, Brossa espacial, Cal·listo (satèl·lit), Camp gravitatori, Camp magnètic, Cassini-Huygens, Cometa, Cometa Shoemaker-Levy 9, Cosmic Vision, Delta-v, Diàmetre, Eclíptica, EJSM/Laplace, Escalfament de marea, Esfera, Espectroscòpia astronòmica, Europa (satèl·lit), Europa Clipper, Exosfera, Exploració d'Urà, Exploració de Mart, Exploració de Mercuri, Exploració de Neptú, Exploració de Saturn, Exploració de Venus, Força de marea, Força g, Fusió nuclear, Galileo (sonda), Ganimedes (satèl·lit), Gas, Goddard Institute for Space Studies, Gran Taca Vermella, Grau Celsius, ... Ampliar l'índex (76 més) »

  2. Exploració del sistema solar
  3. Júpiter
  4. Vols espacials

Adrastea (satèl·lit)

Adrastea és el segon satèl·lit de Júpiter per ordre de distància al planeta.

Veure Exploració de Júpiter і Adrastea (satèl·lit)

Afeli

Periheli i afeli al voltant del Sol Lafeli és el punt de l'òrbita d'un objecte, especialment un planeta o un cometa al voltant del Sol en el qual aquest es troba a la màxima distància del Sol.

Veure Exploració de Júpiter і Afeli

Agència Espacial Europea

L'Agència Espacial Europea (European Space Agency, ESA, Agence spatiale européenne, ASE; Europäische Weltraumorganisation) és una organització intergovernamental de 22 estats participants dedicada a l'exploració de l'espai.

Veure Exploració de Júpiter і Agència Espacial Europea

Amaltea (satèl·lit)

Amaltea és el tercer satèl·lit de Júpiter per ordre de distància al planeta.

Veure Exploració de Júpiter і Amaltea (satèl·lit)

Amoníac

Lamoníac, de noms sistemàtics trihidrur de nitrogen o azà, és un compost químic molecular, la molècula del qual consta d'un àtom de nitrogen enllaçat mitjançant enllaços simples covalents a tres àtoms d'hidrogen d'acord amb la fórmula NH3.

Veure Exploració de Júpiter і Amoníac

Anell planetari

Un anell planetari és un anell de pols còsmica i altres partícules petites que orbiten al voltant d'un planeta en una regió en forma de disc pla.

Veure Exploració de Júpiter і Anell planetari

Anells de Júpiter

satèl·lits interiors El sistema d'anells planetaris de Júpiter és molt tènue i està compost per partícules de pols despreses de les seves llunes interiors a causa d'impactes de meteorits.

Veure Exploració de Júpiter і Anells de Júpiter

Anglès

L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.

Veure Exploració de Júpiter і Anglès

Anticicló

Anàlisi de superfície als Estats Units del 21 d'octubre de 2006. Un anticicló és un nucli d'altes pressions atmosfèriques.

Veure Exploració de Júpiter і Anticicló

Assistència gravitatòria

Swing-by amb acceleració Swing-by amb deceleració En astronàutica s'anomena assistència gravitatòria o assistència gravitacional la maniobra destinada a emprar l'energia del camp gravitacional d'un planeta o satèl·lit natural, per obtenir una acceleració o frenada d'una sonda o nau espacial canviant la seva trajectòria.

Veure Exploració de Júpiter і Assistència gravitatòria

Asteroide

Dàctil. Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol.

Veure Exploració de Júpiter і Asteroide

Astrodinàmica

Lastrodinàmica és la part de la dinàmica que estudia els moviments dels cossos celestes, incloent els vehicles espacials i els satèl·lits artificials —exceptuant el cas en què aquest vehicles o satèl·lits usen la seva pròpia propulsió, i per tant el seu moviment segueix la Llei de la gravitació universal modulada segons les lleis de Newton del moviment— i les forces que actuen damunt ells durant llur moviment.

Veure Exploració de Júpiter і Astrodinàmica

Atmosfera

Gran taca roja. Latmosfera és la capa de gasos que envolta el món (oxigen, nitrogen, diòxid de carboni...) o, en general, un altre planeta o cos celeste.

Veure Exploració de Júpiter і Atmosfera

Atmosfera de Júpiter

Patró de núvols a Júpiter. Llegenda:1.

Veure Exploració de Júpiter і Atmosfera de Júpiter

Èlara

Segons la mitologia grega, Èlara (Ἐλάρα) era una filla de Mínias, rei d'Orcomen, o potser d'Orcomen, el fundador d'aquella ciutat, i d'Eurianassa.

Veure Exploració de Júpiter і Èlara

Banquisa

Fusió de la banquisa Oscil·lació anual de l'extensió de la banquisa (en color blanc) La banquisa, o gel marí, és una capa de glaç flotant que es forma a les regions oceàniques polars.

Veure Exploració de Júpiter і Banquisa

BBC

Seu principal de la BBC headquarters, Broadcasting House, a Portland Place, Central London. La British Broadcasting Corporation (Corporació Britànica de Difusió), més coneguda com a BBC, és la primera empresa de televisió i ràdio del Regne Unit.

Veure Exploració de Júpiter і BBC

Brossa espacial

Simulació de la brossa espacial vista des de més enllà de l'òrbita geosíncrona (36.000 km). La brossa espacial o ferralla espacial (space debris o space junk en anglès) són objectes creats per l'home que estan actualment en òrbita al voltant de la terra però que no tenen cap tipus d'utilitat pràctica.

Veure Exploració de Júpiter і Brossa espacial

Cal·listo (satèl·lit)

Cal·listo (del grec Καλλιστώ) o Júpiter IV és un satèl·lit de Júpiter descobert el 1610 per Galileo Galilei.

Veure Exploració de Júpiter і Cal·listo (satèl·lit)

Camp gravitatori

Una de les aplicacions del càlcul del camp gravitatori és l'estimació de les trajectòries que mantenen els planetes quan orbiten al voltant d'una estrella En física, el camp gravitatori és un camp de força vectorial que descriu l'acceleració de la gravetat en una regió de l'espai.

Veure Exploració de Júpiter і Camp gravitatori

Camp magnètic

Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.

Veure Exploració de Júpiter і Camp magnètic

Cassini-Huygens

Cassini-Huygens fou una sonda espacial, projecte conjunt de la NASA, l'ESA i la ASI.

Veure Exploració de Júpiter і Cassini-Huygens

Cometa

Cometa C/2020 F3 (NEOWISE) el 14 de Juliol de 2020 Un cometa (dit també estel amb cua) és un cos celeste sòlid semblant als asteroides però amb diferent composició.

Veure Exploració de Júpiter і Cometa

Cometa Shoemaker-Levy 9

El cometa Shoemaker-Levy 9 (formalment anomenat D/1993 F2) va ser el novè cometa descobert pels astrònoms Carolyn i Eugene Shoemaker i David Levy.

Veure Exploració de Júpiter і Cometa Shoemaker-Levy 9

Cosmic Vision

El programa Cosmic Vision és el nom parafrasejat donat al full de ruta per les missions espacials científiques de l'Agència Espacial Europea (ESA) en el període entre el 2015 i el 2025.

Veure Exploració de Júpiter і Cosmic Vision

Delta-v

En física general delta-v és simplement el canvi de velocitat.

Veure Exploració de Júpiter і Delta-v

Diàmetre

Diàmetre d'una circumferència. En geometria, donada una circumferència, cercle, el·lipse, esfera, el·lipsoide, etc., el diàmetre (del grec diairo.

Veure Exploració de Júpiter і Diàmetre

Eclíptica

Mercuri. L'eclíptica és la línia corba creada per la posició on es «veu» el Sol, al llarg de l'any, en el seu «moviment aparent», vist des de la Terra imaginada «fixa».

Veure Exploració de Júpiter і Eclíptica

EJSM/Laplace

L'Europa Jupiter System Mission – Laplace (EJSM/Laplace) va ser una proposta de missió espacial no tripulada entre la NASA/ESA programada per ser llançada al voltant del 2020 per a l'exploració en profunditat de les llunes de Júpiter amb un enfocament a Europa, Ganimedes i la magnetosfera de Júpiter.

Veure Exploració de Júpiter і EJSM/Laplace

Escalfament de marea

L'escalfament de marea es produeix a través dels processos de fricció de les marees: L'energia orbital i la rotacional es dissipen en forma de calor, ja sigui en la superfície de l'oceà o a l'interior d'un planeta o satèl·lit.

Veure Exploració de Júpiter і Escalfament de marea

Esfera

En geometria, una esfera és la superfície formada per tots els punts que es troben a una mateixa distància (anomenada radi) d'un punt donat (anomenat centre) de l'espai.

Veure Exploració de Júpiter і Esfera

Espectroscòpia astronòmica

L'espectroscòpia astronòmica és la tècnica d'espectroscòpia emprada en astronomia.

Veure Exploració de Júpiter і Espectroscòpia astronòmica

Europa (satèl·lit)

Europa (Júpiter II) és un satèl·lit de Júpiter, el sisè més pròxim al planeta i el més petit dels quatre satèl·lits galileans, però tot i això el quart més gran de Júpiter i el sisè de tot el sistema solar.

Veure Exploració de Júpiter і Europa (satèl·lit)

Europa Clipper

Dibuix de la sonda La missió interplanetària Europa Clipper o Europa Multiple-Flyby Mission (en anglès, Missió de sobrevols d'Europa) és un projecte espacial actualment en desenvolupament per la NASA, que té previst el llançament d'una sonda espacial en la dècada del 2020, amb l'objectiu d'estudiar el satèl·lit Europa, mitjançant una sèrie de sobrevols, mentre la sonda gira al voltant del planeta Júpiter.

Veure Exploració de Júpiter і Europa Clipper

Exosfera

vents solars bufen de esquerra a dreta. L'exosfera és l'última capa de l'atmosfera terrestre, per sobre de la termosfera i a més de 500 quilòmetres d'altura, en contacte amb l'espai exterior, on existeix pràcticament el buit.

Veure Exploració de Júpiter і Exosfera

Exploració d'Urà

Neptú L'exploració d'Urà ha estat, fins ara, únicament a través de telescopis i de la sonda espacial Voyager 2 de la NASA, que va fer la seva aproximació més propera a Urà el 24 de gener de 1986.

Veure Exploració de Júpiter і Exploració d'Urà

Exploració de Mart

consulta.

Veure Exploració de Júpiter і Exploració de Mart

Exploració de Mercuri

L' exploració de Mercuri ha tingut un paper menor en els interessos mundials a l'espai.

Veure Exploració de Júpiter і Exploració de Mercuri

Exploració de Neptú

Neptú. Imatge processada de la càmera d'angle estret de la ''Voyager 2'' el 16 o 17 d'agost de 1989. El pol sud de Neptú es troba al final de la imatge. L'exploració Neptú només ha sigut realitzat amb una nau espacial, la Voyager 2 el 1989.

Veure Exploració de Júpiter і Exploració de Neptú

Exploració de Saturn

Il·lustració utilitzant les dades d'exploració, com es revela a ''Sternstunden'' a Oberhausen Lexploració de Saturn s'ha fet exclusivament per sondes no tripulades.

Veure Exploració de Júpiter і Exploració de Saturn

Exploració de Venus

El planeta Venus va ser el primer cos del sistema solar després de la Lluna que fou visitat per una sonda espacial.

Veure Exploració de Júpiter і Exploració de Venus

Força de marea

Acció de la gravetat en el sistema Terra-Lluna. La direcció cap enfora de les fletxes a l'esquerra i la dreta indiquen que quan la Lluna es troba al nadir la seva força pertorbadora s'oposa i afebleix l'atracció neta de la Terra. En la direcció cap a l'interior de les fletxes a dalt i a sota, indica que quan la Lluna es troba a 90° del nadir, l'efecte de la seva força pertorbadora reforça i intensifica l'atracció neta del planeta Terra La força de marea és un efecte secundari de la força de la gravetat, que és responsable de l'existència de les marees.

Veure Exploració de Júpiter і Força de marea

Força g

La força g és una mesura de força, una mesura intuïtiva d'acceleració.

Veure Exploració de Júpiter і Força g

Fusió nuclear

Diagrama de fusió del deuteri i el triti per formar Heli 4. La fusió nuclear consisteix en una reacció en la qual dos nuclis atòmics (per exemple de deuteri) es converteixen en un nucli més pesant (en l'exemple heli), aquesta reacció va acompanyada de l'emissió de partícules (en l'exemple del deuteri un neutró).

Veure Exploració de Júpiter і Fusió nuclear

Galileo (sonda)

La sonda és extreta del Transbordador espacial Atlantis en la missió STS-34 La Galileo fou una sonda espacial de l'agència espacial nord-americana, NASA, amb l'objectiu d'estudiar el planeta Júpiter i el seu sistema de satèl·lits.

Veure Exploració de Júpiter і Galileo (sonda)

Ganimedes (satèl·lit)

Ganimedes (Júpiter III) és el més gros dels satèl·lits de Júpiter i de tot el sistema solar i l'únic satèl·lit conegut amb magnetosfera.

Veure Exploració de Júpiter і Ganimedes (satèl·lit)

Gas

Un gas és un estat de la matèria en què les forces interatòmiques o intermoleculars entre els diferents àtoms o molècules d'una substància són tan petites que la substància no adopta ni forma ni volum fix, tendint a expandir-se tant com sigui possible per ocupar el recipient que el conté.

Veure Exploració de Júpiter і Gas

Goddard Institute for Space Studies

El Institut Goddard d'Estudis Espacials (Goddard Institute for Space Studies en anglès o GISS) és un laboratori de la Divisió de Ciències de la Terra del Centre de Vol Espacial Goddard de la NASA i una divisió de l'Institut de la Terra de la Universitat de Colúmbia.

Veure Exploració de Júpiter і Goddard Institute for Space Studies

Gran Taca Vermella

Foto obtinguda pel Voyager 1. La Gran Taca Vermella és una zona de tempestes de Júpiter.

Veure Exploració de Júpiter і Gran Taca Vermella

Grau Celsius

Anders Celsius, creador del grau amb el seu nom El grau Celsius, representat com a ℃ (°C), és una unitat de temperatura que deu el seu nom a l'astrònom suec Anders Celsius (1701-1744), que proposà per primera vegada una escala de temperatura el 1742, dos anys abans de morir.

Veure Exploració de Júpiter і Grau Celsius

Grau sexagesimal

Un grau sexagesimal (símbol °) és una unitat de mesura dels angles del pla definit com a la sexagèsima part de qualsevol dels angles (iguals) d'un triangle equilàter.

Veure Exploració de Júpiter і Grau sexagesimal

Heli

Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.

Veure Exploració de Júpiter і Heli

Heli 3

L'heli 3 (3He o He-3) és un isòtop lleuger, estable i no radioactiu de l'heli compost per dos protons i un neutró, a diferència de l'heli-4, que té dos neutrons.

Veure Exploració de Júpiter і Heli 3

Himalia (satèl·lit)

Himalia és el més gran dels satèl·lits irregulars de Júpiter.

Veure Exploració de Júpiter і Himalia (satèl·lit)

Inclinació

En general, la inclinació és l'angle entre un eix de direcció o un pla, i un pla de referència.

Veure Exploració de Júpiter і Inclinació

Infraroig

Esquema de l'espectre electromagnètic L'infraroig, radiació infraroja o llum infraroja (IR) és la part de l'espectre electromagnètic amb una longitud d'ona més llarga que la llum visible però més curta que la radiació de microones.

Veure Exploració de Júpiter і Infraroig

Interplanetary Transport System

Europa. L'Interplanetary Transport System (ITS, lit. en català: Sistema de Transport Interplanetari), anteriorment conegut com la Mars Colonial Transporter (MCT), és un projecte en desenvolupament invertit privadament per SpaceX per dissenyar i construir un sistema amb la tecnologia necessària per facilitar els vols espacials i situar assentaments humans a Mart—incloent vehicles de llançament i naus espacials reutilitzables; infraestructura terrestre per a un ràpid llançament i reutilització posterior continuada; tecnologia de transferència de propel·lent en ingravidesa en òrbita terrestre baixa; i la tecnologia extraterrestre per habilitar la colonització humana de Mart.

Veure Exploració de Júpiter і Interplanetary Transport System

Io (satèl·lit)

Io (Júpiter I) és el més interior dels quatre satèl·lits galileans del planeta Júpiter.

Veure Exploració de Júpiter і Io (satèl·lit)

Isòtop

Els tres isòtops de l'hidrogen (tots amb 1 protó, Z.

Veure Exploració de Júpiter і Isòtop

Júpiter (planeta)

Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.

Veure Exploració de Júpiter і Júpiter (planeta)

Jet Propulsion Laboratory

Pasadena, Califòrnia. El Jet Propulsion Laboratory (o Laboratori de Propulsió a Raig, JPL per els seves sigles en anglès), ubicat a La Cañada Flintridge, a prop de Los Angeles, Califòrnia, EUA, construeix i opera sondes espacials no tripulades per a la National Aeronautics and Space Administration.

Veure Exploració de Júpiter і Jet Propulsion Laboratory

Jovian Europa Orbiter

El Jovian Europa Orbiter (JEO) va ser un estudi de viabilitat de l'Agència Espacial Europea per a una missió a la lluna Europa de Júpiter.

Veure Exploració de Júpiter і Jovian Europa Orbiter

Juno (sonda)

Atles V 551. La sonda ''Juno'' durant la fase d'assemblatge. L'antena parabòlica d'alt guany durant la fase d'assemblatge. Esquema de l'emplaçament de les 5 antenes de la sonda ''Juno''. panells solars que proveeixen alimentació elèctrica a la sonda, durant la fase de proves.

Veure Exploració de Júpiter і Juno (sonda)

Jupiter Europa Orbiter

Com a part de l'extingida missió Europa Jupiter System Mission – Laplace (EJSM/Laplace), el Jupiter Europa Orbiter (JEO) va ser una proposta de sonda orbitador programada per a l'enlairament en el 2020 i es preveu que estudiï detalladament els Satèl·lits de Júpiters Europa i Io com també la magnetosfera de Júpiter.

Veure Exploració de Júpiter і Jupiter Europa Orbiter

Jupiter Ganymede Orbiter

El Jupiter Ganymede Orbiter va ser part del projecte internacional Europa Jupiter System Mission (EJSM).

Veure Exploració de Júpiter і Jupiter Ganymede Orbiter

Jupiter Icy Moon Explorer

El JUpiter ICy Moon Explorer (JUICE) és una proposta de nau espacial programada per l'Agència Espacial Europea (ESA) que visitarà el sistema jovià, en particular l'estudi de tres llunes de Júpiter; Ganimedes, Cal·listo, i Europa.

Veure Exploració de Júpiter і Jupiter Icy Moon Explorer

Jupiter Icy Moons Orbiter

Jupiter Icy Moons Orbiter El Jupiter Icy Moons Orbiter (Orbitador de les Llunes de Gel de Júpiter), o JIMO, va ser una sonda espacial dissenyada per explorar les llunes de gel de Júpiter. El principal objectiu era Europa, un dels llocs on se sospita que la vida extraterrestre és possible dins del nostre sistema solar.

Veure Exploració de Júpiter і Jupiter Icy Moons Orbiter

Límit de Roche

En astronomia, el límit de Roche és la distància a la qual un objecte que orbita un cos massiu mantenint la seua estructura únicament per la seva pròpia gravetat comença a desintegrar-se a causa de les forces de marea de l'objecte principal.

Veure Exploració de Júpiter і Límit de Roche

Magnetosfera

vents solars bufen de esquerra a dreta. Una magnetosfera és una regió al voltant d'un objecte astronòmic on el seu camp magnètic actua com escut modificant o organitzant les partícules carregades d'alta energia procedents del Sol.

Veure Exploració de Júpiter і Magnetosfera

Magnetosfera de Júpiter

La magnetosfera de Júpiter és la cavitat del vent solar creada pel camp magnètic del planeta.

Veure Exploració de Júpiter і Magnetosfera de Júpiter

Mart (planeta)

Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri.

Veure Exploració de Júpiter і Mart (planeta)

Matèria orgànica

Cicle de la matèria orgànica. Mineralització i humificació ''(en francès)'' Matèria orgànica. Bolet de bedoll ''(Piptoporus betulinus)'' sobre una branca morta. Més de la meitat del pes de la torba és matèria orgànicaMatèria orgànica (Biologia, Ecologia) és la matèria o substància que prové d’éssers vius.

Veure Exploració de Júpiter і Matèria orgànica

Mercuri (planeta)

Mercuri és el primer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més petit de tots.

Veure Exploració de Júpiter і Mercuri (planeta)

Meteoroide

meteor i meteorit. Il·lustració animada de les diferents fases en què un meteoroide entra a l'atmosfera i és visible com un meteor i afecta la superfície de la Terra en forma de meteorit Un meteoroide (del llatí meteōrus, i aquest del grec, 'elevat en l'aire') és un fragment de roca relativament petit, entre 100 µm i 10 m, segons la Royal Astronomical Society (altres fonts estableixen límits diferents), que es troba en l'espai.

Veure Exploració de Júpiter і Meteoroide

Metis (satèl·lit)

Metis és el satèl·lit més intern de Júpiter.

Veure Exploració de Júpiter і Metis (satèl·lit)

Metre per segon

El metre per segon (símbol: m/s) és una unitat derivada del Sistema Internacional d'Unitats per a mesurar la velocitat, definida com la distància en metres dividida pel temps en segons.

Veure Exploració de Júpiter і Metre per segon

Minerals argilosos

Argila del Juràssic a Anglaterra Els minerals argilosos són silicats d'alumini hidratats, de vegades amb quantitats variables de ferro, magnesi, metalls alcalins, terres alcalines i altres cations.

Veure Exploració de Júpiter і Minerals argilosos

Mineria atmosfèrica

La mineria atmosfèrica és el procés d'extracció de materials valuosos o d'altres recursos no renovables de l'atmosfera. A causa de l'abundància d'hidrogen i heli en els planetes exteriors del Sistema Solar, la mineria atmosfèrica pot ser més fàcil que la mineria de les superfícies terrestres.

Veure Exploració de Júpiter і Mineria atmosfèrica

Mode segur

El mode a prova d'errors, també conegut com a mode segur (encara que aquest nom seria incorrecte, doncs no assegura al 100% el correcte funcionament del SO), és un mode d'accés usat per certs sistemes operatius com Microsoft Windows, Mac OS X, Linux (se sol anomenar failsafe, p.e.

Veure Exploració de Júpiter і Mode segur

Molècula diatòmica

Una molècula diatòmica (del grec δι, dos i άτομον, àtom) són molècules formades exactament per dos àtoms del mateix o diferent element químic.

Veure Exploració de Júpiter і Molècula diatòmica

NASA

La National Aeronautics and Space Administration (NASA; en català: 'Administració Nacional d'Aeronàutica i l'Espai') és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable del programa espacial, investigació i exploració espacial.

Veure Exploració de Júpiter і NASA

Nau espacial

Una nau espacial (també anomenada vehicle espacial o astronau) és un vehicle que està dissenyat per viatjar més enllà de l'atmosfera terrestre, a l'espai.

Veure Exploració de Júpiter і Nau espacial

Núvol

Un cúmul En la meteorologia, un núvol (var. nugul, nigul) o broma és un conjunt de gotes d'aigua o cristalls de gel o tots dos alhora a l'atmosfera, sobre de la superfície terrestre.

Veure Exploració de Júpiter і Núvol

New Horizons

La New Horizons (en anglès, la traducció al català és 'Nous Horitzons') és una missió espacial no tripulada de l'Agència Espacial Nord-americana (NASA) destinada a explorar el planeta nan Plutó, els seus satèl·lits Caront, Nix i Hidra, i un o dos objectes més del cinturó de Kuiper depenent de quins estiguin en posició per a ser explorats.

Veure Exploració de Júpiter і New Horizons

Objecte astronòmic

Un objecte astronòmic és una entitat física significativa, una associació o estructura que la ciència ha confirmat que existeix en l'univers.

Veure Exploració de Júpiter і Objecte astronòmic

Periheli

Al present esquema el '''perigeu''' és designat per la lletra '''F ''' El periheli (del grec peri.

Veure Exploració de Júpiter і Periheli

Pioneer 10

La Pioneer 10 fou una sonda espacial no tripulada de la NASA, integrada en el programa Pioneer i amb l'objectiu de començar a estudiar el sistema solar exterior.

Veure Exploració de Júpiter і Pioneer 10

Pioneer 11

La Pioneer 11 enlairant-se amb l'empenta del coet Atlas-Centaur. La Pioneer 11 va ser una de les primeres sondes del programa d'exploració espacial de la NASA.

Veure Exploració de Júpiter і Pioneer 11

Placa tectònica

Les plaques tectòniques que configuren l'escorça terrestre. Plaques tectòniques (superfícies conservades) Una placa tectònica (del grec τέκτων, 'constructor') és un fragment de la litosfera que té certa activitat constructiva, destructiva, mobilitat, tensions i deformacions.

Veure Exploració de Júpiter і Placa tectònica

Planeta

Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.

Veure Exploració de Júpiter і Planeta

Planeta exterior

Un planeta exterior és qualsevol dels planetes del sistema solar amb òrbites exteriors al cinturó d'asteroides: Júpiter, Saturn, Urà, Neptú.

Veure Exploració de Júpiter і Planeta exterior

Plutó (planeta nan)

Plutó (designació de planeta menor: (134340) Plutó) és el planeta nan més gros del sistema solar (2.370 km de diàmetre, 44 km més que 136199 Eris) i, després d'Eris, el segon més massiu del sistema solar, cosa que en fa el novè objecte més gros i el desè més massiu que gira directament al voltant del Sol.

Veure Exploració de Júpiter і Plutó (planeta nan)

Pou de gravetat

Un pou de gravetat és un model conceptual del camp gravitacional que envolta un cos a l'espai – com més massiu sigui el cos, més profund i més extens és la gravetat associada.

Veure Exploració de Júpiter і Pou de gravetat

Programa Pioneer

El programa Pioneer és un conjunt de missions espacials no tripulades dels Estats Units, dissenyades per a l'exploració planetària.

Veure Exploració de Júpiter і Programa Pioneer

Programa Voyager

Situació de les dues sondes ''Voyager'' respecte al Sol al maig de 2005 Model 3D interactiu de la ''Voyager'' El Programa Voyager fou una sèrie de dues sondes interplanetàries no tripulades de la NASA amb l'objectiu d'investigar Júpiter i Saturn.

Veure Exploració de Júpiter і Programa Voyager

Projecte Artemis

El Projecte Artemis va ser un projecte de vol espacial privat per establir una base permanent i autosostenible a la Lluna per al 2002.

Veure Exploració de Júpiter і Projecte Artemis

Quilòmetre

Un quilòmetre o kilòmetre (símbol km) és una unitat de longitud equivalent a 1.000 metres.

Veure Exploració de Júpiter і Quilòmetre

Radiació

Aquest diagrama mostra la constitució i poder de penetració de diferents radiacions ionitzants. Les partícules alfa són aturades per un full de paper mentre que per aturar les beta cal una placa d'alumini. Finalment, la radiació gamma és frenada per la matèria però calen 4 m de plom per aturar-les En física, radiació és l'emissió d'energia a l'espai en forma d'ones (electromagnètiques o gravitatòries) o bé en forma de partícules altament energètiques (neutrins, protons, ions, etc.).

Veure Exploració de Júpiter і Radiació

Radiació ionitzant

Senyal de perill per radiació. Una radiació ionitzant és aquella radiació que té prou energia per provocar l'excitació i la ionització dels àtoms de la matèria al seu pas.

Veure Exploració de Júpiter і Radiació ionitzant

Raigs còsmics

Cascada de partícules produïda per l'impacte d'un protó de 1015 eV d'energia a 35 km d'altura. Els raigs còsmics són partícules subatòmiques que procedeixen de l'espai exterior i que arriben a la Terra amb una energia elevada a causa de la seva gran velocitat.

Veure Exploració de Júpiter і Raigs còsmics

Ramsar

Parc de l'Hotel Ramsar. Ramsar (en persa, رامسر) és una ciutat de la província de Mazandaran, a l'Iran, a la costa de la mar Càspia, i capital del comtat homònim.

Veure Exploració de Júpiter і Ramsar

Rem (física)

El rem (símbol rem) és una antiga unitat de mesura de la dosi equivalent i dosi efectiva.

Veure Exploració de Júpiter і Rem (física)

Roscosmos

La Corporació estatal per a les activitats espacials « Roscosmos », Государственная корпорация по космической деятельности «Роскосмос», Gossudarstvénnaia korporàtsia po kosmítxeskoi déiatelnosti « Roscosmos », abreujadament Goskorporàtsia «Roskosmos», Госкорпорация «Роскосмос» i coneguda habitualment com a Roscosmos, Роско́смос, és una corporació estatal de la Federació Russa responsable dels vols espacials, dels programes de cosmonàutica i de la investigació aeroespacial.

Veure Exploració de Júpiter і Roscosmos

Satèl·lits de Júpiter

Júpiter i els seus quatre satèl·lits més grans (les distàncies i mides no estan a escala). Es coneixen 79 satèl·lits de Júpiter.

Veure Exploració de Júpiter і Satèl·lits de Júpiter

Satèl·lits galileans

Cal·listo Comparació dels satèl·lits del sistema solar. Els satèl·lits galileans són els de la quarta columna Els satèl·lits galileans són els quatre satèl·lits de Júpiter descoberts per Galileo Galilei.

Veure Exploració de Júpiter і Satèl·lits galileans

Saturn (planeta)

Saturn és el sisè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més gros, després de Júpiter.

Veure Exploració de Júpiter і Saturn (planeta)

Sievert

El sievert (Sv) és la unitat derivada del Sistema Internacional per mesurar la radiació absorbida per un organisme viu i els seus efectes, Més concretament, és la unitat derivada del Sistema Internacional utilitzada per a mesurar una dosi equivalent, una dosi eficaç o un flux de dosi radioactiva (Sv/s, Sv/h o Sv/an), és a dir, per a avaluar quantitativament l'impacte biològic d'una exposició humana a radiacions ionitzants.

Veure Exploració de Júpiter і Sievert

Sistema solar

El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.

Veure Exploració de Júpiter і Sistema solar

Sofre

El sofre és un element químic de nombre atòmic 16 i símbol S, i també és un mineral.

Veure Exploració de Júpiter і Sofre

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

Veure Exploració de Júpiter і Sol

Sonda espacial

Representació artística de la ''Mars Express'' sobrevolant els volcans de Tharsis, a Mart. Una sonda espacial és un dispositiu, una nau espacial robòtica, que s'envia a l'espai amb la finalitat d'estudiar planetes o satèl·lits del nostre Sistema Solar, recollir informació sobre un cometa o asteroide, o de l'espai interestel·lar.

Veure Exploració de Júpiter і Sonda espacial

Sulfur de carboni

El sulfur de carboni o disulfur de carboni (CS₂), és un líquid volàtil, incolor i molt fàcilment imflamable.

Veure Exploració de Júpiter і Sulfur de carboni

Tebe (satèl·lit)

Tebe (Júpiter XIV) és una lluna de Júpiter, el quart més pròxim del planeta i el més excèntric del grup d'Amaltea.

Veure Exploració de Júpiter і Tebe (satèl·lit)

Tectònica

plaques tectòniques La tectònica (del grec τέκτων/tektōn, i del llatí vulgar tectonicus, que significa 'construcció') s'ocupa de l'orogènesi i el desenvolupament tectònic dels cratons i els terranes tectònics, així com els terratrèmols i cinturons volcànics que afecten directament a bona part de la població mundial.

Veure Exploració de Júpiter і Tectònica

Telescopi espacial Hubble

El telescopi espacial Hubble (HST, per les seues sigles angleses de Hubble Space Telescope) és un telescopi robòtic localitzat a les vores exteriors de l'atmosfera, en òrbita circular al voltant de la Terra a 593 quilòmetres sobre el nivell del mar, amb un període orbital d'entre 96 i 97 minuts.

Veure Exploració de Júpiter і Telescopi espacial Hubble

Terra

La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.

Veure Exploració de Júpiter і Terra

The New York Times

The New York Times és un diari publicat a la ciutat de Nova York als Estats Units.

Veure Exploració de Júpiter і The New York Times

Titan Saturn System Mission

El Titan Saturn System Mission (TSSM) va ser una proposta de missió de la NASA/ESA per a l'exploració de Saturn i les seves llunes Tità i Encèlad, on molts fenòmens complexos van ser revelats per la missió Cassini–Huygens.

Veure Exploració de Júpiter і Titan Saturn System Mission

Topografia

Mapa topogràfic de Mauna Kea, Hawaii La topografia (del grec, "lloc", i γράφω graphō, "escriure") és un camp de la ciència planetària que comprèn l'estudi de la forma i característiques de la superfície de la Terra i altres objectes astronòmics incloent planetes, llunes i asteroides.

Veure Exploració de Júpiter і Topografia

Ulysses (sonda)

La Ulysses és una sonda espacial no tripulada dissenyada per a estudiar el Sol i el seu entorn a totes les latituds.

Veure Exploració de Júpiter і Ulysses (sonda)

Unitat astronòmica

La unitat astronòmica (símbol ua o, en anglès, au; de vegades també UA o AU) és una unitat de longitud del sistema astronòmic que correspon aproximadament a la distància que separa la Terra del Sol.

Veure Exploració de Júpiter і Unitat astronòmica

Velocitat

En física, la velocitat (v) és la mesura del canvi de mòdul i direcció de la posició d'un mòbil.

Veure Exploració de Júpiter і Velocitat

Venus (planeta)

Venus és el segon planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.

Veure Exploració de Júpiter і Venus (planeta)

Vision for Space Exploration

La Vision for Space Exploration («visió per a l'exploració espacial») és una política espacial dels Estats Units anunciada el 14 de gener de 2004 pel llavors President George W. Bush com a document base per al desenvolupament futur de les missions de la NASA, centrat en les missions tripulades a la Lluna i a Mart.

Veure Exploració de Júpiter і Vision for Space Exploration

Volcà

Tall transversal d'un estratovolcà Un volcà és una estructura geològica per la qual emergeix magma de l'interior del nucli d'un planeta que en sortir a l'exterior es converteix en lava, roca fosa, a causa de la pèrdua de gasos.

Veure Exploració de Júpiter і Volcà

Voyager 1

Model 3D interactiu de la ''Voyager'' La Voyager 1 és una sonda espacial no tripulada de la NASA, llançada el 5 de setembre de 1977 a fi d'explorar el sistema solar exterior, especialment els planetes Júpiter i Saturn i els seus respectius sistemes de satèl·lits.

Veure Exploració de Júpiter і Voyager 1

Vegeu també

Exploració del sistema solar

Júpiter

Vols espacials

També conegut com Exploració espacial de Júpiter.

, Grau sexagesimal, Heli, Heli 3, Himalia (satèl·lit), Inclinació, Infraroig, Interplanetary Transport System, Io (satèl·lit), Isòtop, Júpiter (planeta), Jet Propulsion Laboratory, Jovian Europa Orbiter, Juno (sonda), Jupiter Europa Orbiter, Jupiter Ganymede Orbiter, Jupiter Icy Moon Explorer, Jupiter Icy Moons Orbiter, Límit de Roche, Magnetosfera, Magnetosfera de Júpiter, Mart (planeta), Matèria orgànica, Mercuri (planeta), Meteoroide, Metis (satèl·lit), Metre per segon, Minerals argilosos, Mineria atmosfèrica, Mode segur, Molècula diatòmica, NASA, Nau espacial, Núvol, New Horizons, Objecte astronòmic, Periheli, Pioneer 10, Pioneer 11, Placa tectònica, Planeta, Planeta exterior, Plutó (planeta nan), Pou de gravetat, Programa Pioneer, Programa Voyager, Projecte Artemis, Quilòmetre, Radiació, Radiació ionitzant, Raigs còsmics, Ramsar, Rem (física), Roscosmos, Satèl·lits de Júpiter, Satèl·lits galileans, Saturn (planeta), Sievert, Sistema solar, Sofre, Sol, Sonda espacial, Sulfur de carboni, Tebe (satèl·lit), Tectònica, Telescopi espacial Hubble, Terra, The New York Times, Titan Saturn System Mission, Topografia, Ulysses (sonda), Unitat astronòmica, Velocitat, Venus (planeta), Vision for Space Exploration, Volcà, Voyager 1.